Semblava que en aquesta qüestió hi havia consens, però els socialistes han volgut brega. El govern espanyol viu la seva enèsima crisi, ara per la baixa per menstruació. Dissenyada pel Ministeri d'Igualtat d'Irene Montero (Unidas Podemos), la nova llei de l'avortament preveu baixes de tres dies (ampliables a cinc) per regles doloroses. Quelcom que no ha agradat gaire al ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivà (PSOE), que ha advertit que aquesta mesura encara està "en discussió" dins de l'executiu de coalició. "S'està treballant internament", ha remarcat. I ha afegit que la seva "posició és que aquesta llei ha d'harmonitzar dos elements: millorar la protecció de les dones i també impulsar la seva participació en millors condicions de feina". 

Però la vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz (Unidas Podemos), s'ha mostrat "absolutament d'acord" amb la baixa laboral per menstruació que planteja Igualtat perquè cal fer "política laboral de gènere". En una atenció als mitjans aquest dijous al Senat, Díaz ha desautoritzat Escrivá i ha opinat que seria "una passa endavant molt favorable" i ha argumentat que la política laboral està "profundament masculinitzada".

D'Escrivá a Llop

Amb tot, el Ministeri d'Igualtat manté la intenció de portar el pròxim dimarts al Consell de Ministres la futura llei de l'avortament, malgrat que alguns dels ministeris implicats en la reforma s'han vist sorpresos per l'anunci i es negocien encara aspectes clau de la nova norma. I és que el departament d'Escrivá també té sobre la taula la proposta que les dones puguin accedir a un permís retribuït des de la setmana 36 fins al part i les baixes en cas d'avortament. També és a l'aire la idea d'un IVA zero per a compreses, tampons i bolquers. L'acord entre PSOE i Podem parlava de situar-lo en el tipus reduït del 4% i Hisenda guarda silenci sobre el tema.

Per la seva banda, el Ministeri de Justícia examina altres propostes de la llei, com les mesures dissenyades per lluitar contra la gestació subrogada (prohibida a l'estat espanyol, legal a altres països). És a dir, Igualtat planteja a l'esborrany que els tribunals espanyols puguin perseguir judicialment qui recorri als ventres de lloguer a l'estranger i també prohibir la publicitat de les agències que actuen com a intermediàries. Així doncs, fonts del departament que lidera Pilar Llop (PSOE) han indicat que estudien el text i fan comentaris, però han evitat dir res més. Alhora, han explicat que treballen perquè es pugui aprovar dimarts que ve.

Crítiques a Escrivá

Fonts d'Igualtat han concretat que s'està negociant amb el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions després d'haver-ho fet amb el de Sanitat i s'han mostrat optimistes amb la possibilitat d'aprovar el text en el Consell de Ministres de dimarts. Tanmateix, han retret que el departament d'Escrivá es mostri reticent davant d'algunes de les mesures plantejades. "Els avenços en matèria d'igualtat costen", han criticat. Segons els seus càlculs, la proposta sobre l'IVA tindria un cost assumible per a l'Estat de trenta milions d'euros a l'any. Tot això s'afegeix a l'objectiu principal de la llei de l'avortament: acabar amb l'exigència del consentiment patern per a les dones de setze i disset anys. Un requisit que va incloure el PP el 2015 en la llei de terminis que va aprovar l'any 2010 el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. El projecte també recull mesures per garantir la interrupció voluntària de l'embaràs a la sanitat pública, cosa per la qual es crearan registres de metges objectors de consciència que permetran organitzar els serveis.

En qualsevol cas, és l'enèsima crisi que viu el govern espanyol. Només en aquest any 2022 ja hem vist una picabaralla per una possible consulta a Catalunya i dos xocs per la guerra d'Ucraïna: el primer, per l'enviament de militars; el segon, per les armes. Segurament, en aquests cinc mesos també hi ha hagut alguna altra baralla en el si de l'executiu estatal.