Uns activistes antirracistes i anticolonials han enfilat el cap de Franco en el polèmic monument al legionari de José Luis Martínez-Almeida, tal com han avançat aquest diumenge mitjans com elDiario.es o El Salto. El grup ha aprofitat la ressaca dels carrers de Madrid per pujar amb una escala i arribar a la baioneta de l'estàtua, que va ser inaugurada durant el mes de novembre per l'alcalde i amb lloances a Millán Astray —franquista i fundador de la Legió—. L'acció ha durat un quart d'hora i ha comptat amb la lectura d'un manifest per part dels col·lectius denunciants.
És una rèplica del cap del dictador realitzada per l'artista Eugenio Merino, que en el febrer del 2012 va presentar a ARCO una estàtua de Franco ficada en una gelera per recordar que el franquisme segueix fresc en la societat espanyola quatre dècades després de la seva mort. Per la seva banda, la data coincideix amb l'aniversari de la mort de Millán Astray. És així com el dia de Cap d'Any es converteix en el dia dels assassinats pel colonialisme espanyol.
Els activistes consideren que el monument és una representació "completament idealitzada" i l'han definit com "un artefacte de la propaganda en el paisatge comú, en l'espai de tots que, acollint-se a la tradició totalitària, s'imposa amb violència i sense consulta". En el manifest, diuen haver actuat contra el que celebra l'estàtua: és un "instrument colonial", una referència a l'any 1921 i a les tropes que van assassinar la població del Rif. El grup ha actuat en pocs minuts, sense la intervenció de la policia. No han volgut cometre cap delicte contra el patrimoni ni ser acusats per escàndol públic, tan sols han dut a terme una estratègia d'apropiació cultural sobre monuments de la via pública per neutralitzar les intencions polítiques dels símbols tan freqüents en els últims anys.
El monument va rebre el suport econòmic d'uns 800 donants, va ser pagat principalment per la Fundació del Museu de l'Exèrcit i va comptar amb el vistiplau del Ministeri de l'Interior. Segons els denunciants, l'estàtua no representa el valor actual de la Legió (creada per Millán Astray): reivindica un dels capítols més cruels de la història d'Espanya. Pocs anys després de la creació del cos miltiar, Espanya va bombardejar amb gasos químics la població del Rif amb la justificació de fer-ho contra un poble "no civilitzat".
Els símbols colonials i dictatorials
Un dels activistes ha recordat a elDiario.es que aquesta mena d'accions són habituals en altres països perquè coneixen el seu passat colonial. "A Espanya hi ha un gran desconeixement d'aquesta història i no s'entenen aquestes intervencions en monuments que homenatgen el passat colonialista. Per això volem obrir el debat. Si per iniciativa privada se celebra en la via pública la supremacia blanca clau en el cop d'estat franquista, també podrien intervenir-se aquests símbols de manera mínima com hem fet, per contar la memòria de les víctimes. Necessitem abordar aquest debat", explica. I afegeix que "no és sa ni democràtic que existeixin aquests símbols i que siguin aplaudits per les institucions polítiques".
És a dir, que l'acció forma part d'una proposta antimonumental per conscienciar la ciutadania que se sent agredida per aquesta "exaltació del passat colonial i dictatorial". Els col·lectius expliquen en el manifest que les conseqüències del colonialisme espanyol i de l'atac a la població del Rif pels legionaris encara són presents i que, un segle després, "no hi ha reconeixement a les víctimes, no hi ha reconeixement d'aquest crim històric, no hi ha reparació, no hi ha justícia". "Celebrar el seu origen és una ofensa, pensar que la història són fets aïllats en el passat sense connexió amb el present és una mentida, ja que el relat colonial se sosté, en part, sobre la simbologia que representen els noms de les places i carrers, però també els monuments que dominen l'espai", afegeixen. Així doncs, no és necessari destruir el monument per qüestionar-lo. Amb l'acció artística ja va bé: "A diferència de la seva, la nostra peça no és una amenaça".