Tomb electoral. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) guanyaria les eleccions al Parlament per primera vegada i amb comoditat i podria triar entre JxCat i el PSC per formar Govern, segons els resultats d'una enquesta de l'Institut Feedback per a ElNacional.cat sobre l'escenari polític català. A la vegada, s'ampliaria amb escreix la majoria actual del bloc independentista (ERC, JxCat i la CUP) i per primer cop superaria el 50% dels vots
Si les eleccions fossin ara, els republicans arribarien a la primera posició amb 41-42 escons i la segona se la disputarien JxCat, amb 28, i el PSC, amb 26-28. La CUP obtindria 8 diputats i En Comú Podem, 7. Ciutadans, que va ser la primera força en escons a les eleccions del 21-D del 2017, s'enfonsaria, amb 12-13. Pujaria el PP, amb 6, i Vox irrompria a la Cambra catalana amb 5.
L'enquesta es basa en una mostra de 800 enquestes telefòniques fetes entre el 29 de juny i el 2 de juliol i preveu un marge d'error del 3,54%.
El sondeig recull una previsió d'indecisos, del 50,5%. La raó no és cap altra que la incertesa extrema que sobrevola el calendari electoral -les eleccions es podrian convocar com a molt aviat a la tardor, quan està previst que el Tribunal Suprem inhabiliti per desobediència el president de la Generalitat Quim Torra-, i el procés de reconfiguració de l'espai polític de JxCat, que lidera el president a l'exili Carles Puigdemont, que es definirà aquest juliol.
Doble 'sorpasso' d'Esquerra Republicana
ERC pujaria de 9 a 10 diputats, dels 32 que va obtenir el 21-D, quan va ser tercera força, a 41-42, el seu millor registre en unes eleccions al Parlament des de 1980. La formació que lideren Oriol Junqueras i Pere Aragonès materialitzaria un doble sorpasso: desplaçaria Ciutadans com a primera força en escons i s'imposaria a l'espai puigdemontista -ara com ara, JxCat- en la llarga batalla per l'hegemonia de l'independentisme.
En percentatge de vot, els republicans pujarien 6 punts sobre els anteriors comicis, d'un 21,38% a un 27,38%. Per record de vot a les anteriors eleccions, ERC obté els seu suport electoral entre els electors fidels, els que tornaran a votar-los (63,5%); un 13,5% que no va votar, un 10,1% que ho va fer per JxCat i un 9,4% que va escollir la papereta de la CUP.
Per contra, JxCat patiria una important reculada: passaria de 34 a 28 escons (6 menys), quedaria com a tercera força en percentatge de vot darrere del PSC, amb un 17,84% i perdria el seu aventatge actual sobre ERC -2 escons més- de manera aclaparadora: ara quedaria a 13-14 per darrere dels republicans. Per record de vot, l'electorat de JxCat es mostra menys fidel que el d'ERC, amb un 48,5%.
El president Puigdemont, exiliat a Bèlgica, si, com s'espera, torna a ser candidat, perdria per primera vegada les eleccions a Catalunya en el seu pols amb el republicà Junqueras, empresonat a Lledoners, a qui va superar a les eleccions al Parlament del 2017 i les europees del 2019.
El PSC, segona força en vots
La tercera formació del nou Parlament en nombre d'escons seria el PSC de Miquel Iceta, que passaria de 17 a 26-28 com a principal beneficiari de l'ensorrament de Ciutadans. Si s'atén al percentatge de vots, els socialistes serien de fet la segona força a les eleccions, amb un 19,73% -5,87 punts més que als anteriors comicis-. Fins i tot podrien empatar amb JxCat en nombre de diputats en el millor escenari.
Per la franja alta de la previsió, els socialistes són la candidatura que més seients guanyaria al nou Parlament, en total -11-. La fidelitat de vot al PSC és del 64,9% i un 20,7% dels electors que ara optarien pels socialistes, segons el sondeig, van votar Cs als anteriors comicis.
Patacada monumental de Ciutadans
La gran perdedora dels comicis seria Ciutadans. Els taronges, que Inés Arrimadas va encimbellar el 21-D com a primera força, amb 37 escons, si bé molt lluny dels 68 necessaris per obtenir la presidència de la Generalitat, patirien ara una patacada monumental amb Lorena Roldán: 12-13 escons.
El partit fundat per Albert Rivera, pal de paller de l'unionisme a Catalunya en les eleccions del 2017 amb l'autonomia intervinguda després de la declaració d'independència, perdria ara gairebé dues terceres parts de la seva presència a l'hemicicle del parc de la Ciutadella, amb 23 o 24 escons menys. Només el 16,1% dels electors que van votar Cs el 2017 ho tornarien a fer ara. De l'ensorrament dels taronges se'n beneficien el PSC, Vox i el PP.
La CUP dobla però no és decisiva
La CUP seria quarta força, doblant els seus efectius a Parlament: dels 4 escons actuals a 8. Els anticapitalistes, liderats aquesta legislatura per Carles Riera, recuperarien el 80% de la representació que van tenir a les eleccions del 2015, el seu màxim històric de 10 diputats. No obstant això, els cupaires perdrien en bona part el seu paper determinant per configurar majories, atès que ERC sumaria tant amb JxCat com amb el PSC.
Els cupaires superarien en llocs a la nova Cambra els comuns, liderats per Jéssica Albiach, que baixarien de 8 a 7 escons. No obstant això, els comuns podrien ser necessaris per a un pacte d'esquerres encapçalat per ERC i amb el PSC com a soci principal.
Puja el PP i irromp Vox
El PP d'Alejandro Fernández i els ultres de Vox, que obtindrien per primera vegada representació al Parlament de Catalunya, es beneficien del desastre de Cs, tot i que els seus resultats són molt modestos i en cap cas permeten articular una majoria unionista amb el que queda de Ciutadans i, eventualment, el PSC.
El PP pujaria de 4 a 6 diputats, un increment molt modest però que trenca la tendència a la baixa per primer cop en les tres últimes eleccions. El creixement dels populars es veu frenat per Vox, que irromp al Parlament amb 5 diputats. Un 39,5% dels seus electors va triar el PP el 2017 i un 5,9 C's.
Finalment, el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), la nova formació articulada per l'ex-coordinadora general del PDeCat Marta Pascal no tindria representació. El sondeig li atorga un 0,78% dels vots i zero escons. Un 0,77% més dels electors optarien per altres forces, sense aconseguir tampoc cap escó, i un 0,43% votarien en blanc.
L'independentisme supera el 50% dels vots
El resultat de l'enquesta de Feedback posa de manifest que la suma de vots als partits independentistes -ERC (27,38%), JxCat (17,84%) y la CUP (6,22%) - superaria per primera vegada amb claredat el 50% dels sufragis en unes eleccions, amb un 51,44% del total. Si se suma el 0,78% del PNC -partit que defensa la independència tot i rebutjar arribar-hi de manera unilateral- s'arriba al 52,22%.
La suma d'escons dels partits independentistes al nou Parlament també seria el màxim que han aconseguit fins ara, amb 77-78 representants. A les eleccions del 2017 (JxCat + ERC + CUP) van ser 70, és a dir de 7 a 8 menys; i a les del 2015 (JxSí + CUP), un total de 72.
Per contra, els partits que van donar suport a l'aplicació del 155 de la Constitució per intervenir l'autonomia després de la independència perden suports a l'enquesta: de 57 escons el 2017 (Cs + PSC + PP) passarien ara a 49-52 (PSC + Cs+ PP + Vox).
Possibles pactes de govern
ERC hauria de pactar per aconseguir la presidència de la Generalitat -la majoria absoluta necessària és de 68 escons-. Però podria triar entre un pacte amb JxCat -com fins ara, però amb els republicans liderant el Govern- o amb el PSC. La suma ERC-JxCat totalitzaria 69-70 escons (un o dos més per sobre dels necessaris); amb el PSC oscil·laria entre els 67 (un menys de la majoria) i els 70.
La CUP no seria necessària com fins ara per investir un president independentista. En tot cas, un pacte independentista ampli podria sumar 77-78 diputats al nou Parlament. L'altra alternativa àmplia possible, el pacte ERC-PSC-En Comú Podem, n'aconseguiria 74-77.
A la pregunta de quina fórmula de govern preferiria per a la següent legislatura a Catalunya, la fragmentació és la tònica resultant, si bé queda en primer lloc de les preferències, amb un 22,8%, un pacte d'esquerres liderat pel PSC. En segon lloc apareix un pacte de partits d'esquerres liderat per ERC, amb un 20,5%.
Quant a les combinacions entre forces independentistes, un 13,4% es decanten per un pacte de partits independentistes liderat per JxCat i un 9,0% un pacte de partits independentistes amb ERC al capdavant. De fet, el percentatge més elevat dels consultats, un 27,8% no subscriu cap d'aquestes fórmules.