El dilluns 20 de maig ElNacional.cat difonia la darrera enquesta que es podia fer pública dins el territori espanyol. I en l’article que jo mateix signava, titulat “A sis dies de les eleccions municipals”, pronosticàvem, a falta de la incògnita de com es podria decantar el 18,8% d’indecisos (en un context on cada vegada hi ha més persones que decideixen en el darrer moment el vot o, si més no, per qui es decanten en cas de dubte entre dues opcions), la victòria per la mínima d'ERC amb 10-11 regidors, seguit de Barcelona en Comú amb 9-10. Per tant, empat tècnic amb encreuament de l'interval: finalment, ambdues forces han empatat a 10, però amb avantatge per a ERC, com apuntava l’enquesta.

En tercera posició situàvem sense dubtes el PSC, amb un interval entre 7-8, i va acabar essent 8. Manuel Valls-Cs, com en tota la sèrie mensual, sempre ens va sortir amb un interval entre 6-7, i es va quedar amb 6. A Junts per Catalunya li atorgàvem 5-6 i va acabar essent 5. I finalment, tant al PP com a la CUP els pronosticàvem entre 0-2, ja que el PP el dilluns 20 de maig obtenia en la nostra enquesta un 5,53% dels vots i la CUP un 4,43%, per tant, ambdues formacions, amb percentatges molt propers al 5% del llindar preceptiu per assolir o no representació municipal. I una dada no menor, a diferència del que sortia en l’enquesta publicada el 15 de maig, la candidatura de Barcelona és capital de Jordi Graupera perdia força i ja dilluns no li donàvem possibilitats d’entrar al consistori (com escrivíem en aquell moment: “massa partits independentistes competint entre ells per un espai similar”).

Es pot dir que l’enquesta d’ElNacional.cat la va encertar al 100%, atesos els resultats de la gent que va votar aquest diumenge a Barcelona. I fins i tot, si ara els vots procedents de l’estranger o fruit d’alguna impugnació mouen algun regidor, els resultats reals se seguiran movent dins el marge d’error de l’enquesta.

I una altra dada, més difícil de fer pública en aquell moment, atès que vàrem ser els primers a fer-ho saber a l’opinió pública: la llista europea de Junts per Catalunya a Europa, encapçalada per Carles Puigdemont, amb un 25,55% dèiem que s’imposaria a Barcelona (finalment va ser per un 26,69%) ―seguit per un empat tècnic entre PSC i ERC, per aquest ordre―. I dic que costava donar validesa a aquests resultats, atès que eren molt diferents dels que es donaven en clau municipal. És a dir, implicava que la gent que responia l’enquesta diferenciava clarament ambdós comicis i els motivaven lògiques diferents. Això, sens dubte, demostra la maduresa democràtica d’una part de la ciutadania, que sap diferenciar eleccions i canvia el vot segons el que es juga en cada cas, però quan aquests resultats surten de les dades d’una enquesta, cal analitzar molt bé aquesta dualitat de vot.

I ja per acabar, les enquestes són una eina per ajudar a identificar tendències abans d’anar a votar i ajudar els partits ―en cas d’enquestes polítiques―, però també, amb preguntes diferents, a les institucions i les empreses ―en cas de comportaments vinculats al consum― a prendre decisions per ajustar millor allò que s’ofereix al ciutadà d’acord a les seves expectatives de satisfacció, i qualsevol resultat sempre està sotmès a un marge d’error (en el cas de l’enquesta d’ElNacional.cat per la ciutat de Barcelona era del +3,54%). Per tant, a una enquesta no se li pot demanar tant que l’encerti al 100%, ja que la llei electoral sovint genera desviacions i pocs vots poden decantar un regidor, sinó que faci una bona diagnosi de les tendències i aporti informació útil per explicar les raons subjacents dels canvis en comportament dels ciutadans.

Jordi Sauret és doctor en Sociologia i director-gerent de Feedback EIS