Empat tècnic a menys d'un mes d'anar a les urnes. Una enquesta publicada aquest dimecres pel Gabinet de Prospecció Sociològica del Govern Basc ha revelat que el Partit Nacionalista Basc (PNB) d'Imanol Pradales i l'EH Bildu de Pello Otxandiano encaren la jornada electoral amb la previsió d'empatar a 29 escons. Es tracta, doncs, d'un resultat ajustadíssim i que manté la tendència de les darreres setmanes, en què les enquestes ja anticipen un resultat ajustadíssim en les pròximes eleccions al Parlament Basc del 21 d'abril. Ara bé, es tractaria d'un retrocés del PNB respecte dels darrers comicis, ja que la formació perdria dos diputats; a l'altra cara de la moneda, Bildu mantindria la seva tendència creixent i sumaria vuit representants nous.
🔴 Resultats eleccions País Basc 2024, DIRECTE | Última hora de l'escrutini
Ara bé, tots dos partits quedarien lluny de la majoria absoluta, fixada en 38 escons. En aquest context, la clau de la governabilitat per al pròxim executiu basc quedaria plenament en mans del PSE-EE. L'enquesta assenyala que els socialistes mantindrien la seva actual representació, amb 10 parlamentaris, una xifra que permetria superar el llindar de la majoria. La disputa entre PNB i Bildu per fer-se amb el suport indispensable del PSE-EE després de la jornada electoral sembla servida, i per ara hi ha la incògnita sobre què farien els socialistes si es confirmen els presagis: mentre que actualment Íñigo Urkullu lidera un govern de coalició amb el PSE-EE, els socialistes van permetre a Joseba Asiron, de Bildu, recuperar l'alcaldia de Pamplona en una moció de censura. L'altra opció seria una gran coalició entre jeltzales i abertzales.
La darrera enquesta del govern basc va apuntar també a un empat, si bé el pronosticava a 27 escons. L'increment per a les dues formacions basques evidencia que els candidats ja s'estan donant a conèixer entre l'electorat —Imanol Pradales, substitut d'Íñigo Urkullu, i Pello Otxandiano eren perfils força desapercebuts quan se'ls va anunciar—. Amb els 29 diputats d'aquest dimecres, el PNB frena la tendència a la baixa que pronosticaven les anteriors enquestes i s'acosta als 31 que va obtenir a les eleccions del 2020. Mentrestant, Bildu continuaria enfilant-se i es quedaria a les portes de la trentena d'escons, amb el resultat més alt que havia calculat cap sondeig fins ara.
Podemos i Vox desapareixen
Per altra banda, i més enllà del PSE-EE, el PP també mantindria el seu resultat de les últimes eleccions, quan va obtenir sis parlamentaris sota la marca conjunta amb Ciutadans. Els populars s'enfilarien fins a la quarta posició al Parlament basc a costa d'Elkarrekin Podemos, que es desplomaria fins a desaparèixer. La divisió entre els liles i Sumar passaria factura a l'esquerra no-nacionalista, mentre que els de Yolanda Díaz aconseguirien entrar a la cambra autonòmica amb un sol representant, però lluny dels sis que tenia fins ara la coalició de Podemos. Pel que fa a Vox, l'enquesta del govern basc preveu que la ultradreta també desaparegui del mapa polític autonòmic en perdre el seu actual representant, i se sumaria a Galícia com a únics territoris de l'Estat sense presència de Vox al parlament regional.
Per províncies, l'enquesta preveu l'avantatge d'EH Bildu sobre el PNB a Guipúscoa, camp propi dels abertzales i on aquests superarien el 40% de l'estimació del vot enfront del 32,7% per als jeltzales. A Biscaia, feu històric de la dreta nacionalista, el PNB fregaria el 40%, gairebé a deu punts de Bildu. I a Àlaba, àmbit territorial més disputat, l'esquerra nacionalista tindria l'avantatge amb un 31,6% del vot, dos punts per davant del PNB.