Tomb electoral a Barcelona. Victòria clara d’Esquerra Republicana i pacte de les esquerres (la mateixa ERC, el PSC i els comuns) com a combinació amb més suports per configurar la majoria al proper Ajuntament. L'independentisme no sumaria. I l'actual alcaldessa, Ada Colau, patiria una severa patacada electoral: faria el quart lloc.

Aquest és el resultat d’una enquesta elaborada per l’Institut Feedback d’Investigació Aplicada per a El Nacional.cat quan falten justament 3 mesos per a la celebració de les eleccions municipals del 26 de maig.

La mostra es basa en 800 enquestes telefòniques realitzades entre 18 i el 21 de febrer. El sondeig reflecteix un escenari dinàmic, amb un increment de la participació, que s’elevaria del 60,59% al 66,36%, i un 31,3% d’indecisos.

La perspectiva de les eleccions espanyoles anticipades del 28 d’abril beneficiaria els partits estatals, especialment Ciutadans i el PSC, si bé, el judici contra el procés pot repercutir també en els resultats dels independentistes.

 

La llista d'ERC, encapçalada per Ernest Maragall, seria la primera força amb 10 regidors, és a dir, el doble dels que va obtenir el 2015 amb la candidatura de l’ara conseller Alfred Bosch. Un resultat històric que situaria els republicans en la millor posició per assegurar-se l’alcaldia de la capital catalana per primera vegada des dels anys trenta del segle XX, tot i que necessitarien el concurs d'altres forces per governar la ciutat.

En la segona posició es produeix un empat tècnic. Ciutadans, que encapçala l’ex-primer ministre francès Manuel Valls, assoliria de 7 a 8 regidors al nou Ajuntament -dos o tres més que els que té ara, 5-. També millora resultats el PSC, encapçalat per Jaume Collboni, per primera vegada després de molts anys de baixades, amb 7 regidors, 3 més -el 2015 en va obtenir 4-.Els socialistes desplaçarien a la quarta posició Barcelona En Comú, la formació de l’actual alcaldessa i candidata a la reelecció, Ada Colau, que recula d’11 a 7 regidors i difícilment podria revalidar l'alcaldia.

L’espai del PDeCAT/JxCat, encapçalat pel conseller empresonat Quim Forn, assoliria 5 regidors, la meitat dels obtinguts per l’extinta federació de CiU fa quatre anys. El PP, que encapçala Josep Bou, acusa l'efecte Valls i passaria de 3 a 2 regidors. Els populars empaten amb la CUP, amb Anna Saliente com a número 1 de la llista, que també reduiria de 3 a 2 els seus llocs a l’Ajuntament.

Quant a Barcelona és capital, la plataforma que encapçala el filòsof Jordi Graupera, podria quedar-se fora de l’Ajuntament o estrenar-se amb 1 regidor.

Pactes post-electorals

D’acord amb els resultats del sondeig de Feedback, l’única combinació que supera folgadament els 21 regidors necessaris per obtenir la majoria absoluta -l’ajuntament el formen 41- és la suma d’esquerres integrada per ERC (10), el PSC (7) i BComú (7).

Tota la resta d’acords post-electorals possibles es queden per sota de la majoria. Una entesa de partits independentistes amb ERC (10), JxCat (5), la CUP (2) i, si obté representació, Barcelona és capital (0-1), sumaria com a màxim 17/18 regidors. El tripartit del 155, format per Cs (7-8), PSC (7) i PP (2) es quedaria amb 16-17.

Són molt improvables altres combinacions, com per exemple la suma d'ERC, PSC i JxCat, que assoliria els 22 regidors, els mateixos que un acord entre ERC, BComú i JxCat. 

Això no obstant, la coalició post-electoral preferida pels enquestats és la suma de partits unionistes, és a dir, Cs, el PSC i el PP, amb un 20,9%, pel fet que agrupa totes les opcions d’aquesta orientació. En canvi, els partits independentistes es dispersen en múltiples opcions i combinacions possibles. Així, la coalició ERC+JxCat és la segona preferida, amb un 16,1%, seguida de l’opció ERC+JxCat+CUP, amb un 14,0%.

Paradoxalment, el pacte amb més possibilitats de materialitzar-se i l’únic que obtindria la majoria absoluta, el tripartit d’esquerres encapçalat per ERC, amb el PSC i els comuns, és la quarta opció dels enquestats, amb un 13,2%.

Identitat nacional

El sondeig ha preguntat també sobre el sentiment d’identificació nacional dels enquestats. Un 41,7% se senten tan espanyols com catalans, mentre que els que se senten més espanyols que catalans o únicament espanyols, són un 3,7% i un 3,2, respectivament. En canvi, fins a un 24,9% es declaren només catalans i un 21,9% més catalans que espanyols, mentre que un 4,6% no ho sap.  

Fitxa tècnica. La mostra és de 800 enquestes telefòniques realitzades entre el dilluns 18 i el dijous 21 de febrer a població empadronada a Barcelona i amb dret a vot a les eleccions municipals. El marge d’error total possible és +3,53% amb un nivell de confiança del 95,5%, on K=2 i el supòsit de màxima indeterminació (p=q=50/50)