La portada d’El Periódico d’aquest diumenge ha reviscolat un fenomen que en molt poc temps esdevindrà sistemàtic, esmolat i dolorós pels mèdia i pels periodistes: la ciutadania espessa i digital de les xarxes socials t’edita la portada (o la informació) i et fa veure que la seva interpretació és més legítima que la teva. Parlem de ciutadans formats i cortesos, que et poden deixar fàcilment en ridícul amb raons i argument (i bon humor!), no de trols, brètols o bandarres. Avui dia, la portada la fas i/o te la fan.

La pàgina en qüestió gira sobre una enquesta interessantíssima que el diari ha interpretat amb aquest títol:

Les dades que sostenen aquesta valoració (votar sobre la independència divideix la gent) resulten, segons el diari, de contraposar el 49,6% d’enquestats que volen fer el referèndum “tant si vol com si no el Govern central” al 48,8%, que ve de sumar els partidaris de “no [fer-lo] en cap cas” (el 13,8%) amb els favorables al referèndum “només si és legal i acordat amb el Govern central” (el 35%):

És a dir, el diari aplega un tipus de partidaris del referèndum amb els antagonistes del referèndum i els oposa a un altre tipus de partidaris del referèndum. No seria un retrat més fidedigne de la cosa sumar tots els tipus de partidaris del referèndum i contraposar-los als que no ho són?

Esclar, tot depèn del que es vulgui saber. Així, d’entrada, conèixer quants són partidaris del referèndum (unilateral o no) és el kilómetre zero, la Primera Gran Pregunta de qualsevol enquesta sobre el procés. La forma més senzilla de respondre la qüestió es… sumar els partidaris del referèndum. Sembla més net, menys interpretable, més… real.

Alguns, en aquesta mena de consell de redacció col·lectiu i continu que són les xarxes socials, han reeditat la portada d’aquesta faisó:

Canvia eh. Impressiona molt que el 84,6% dels enquestats (“dels catalans”) vulgui decidir en referèndum la pertinença o no de Catalunya a l’Estat espanyol. Per a ser justos, al titular corregit caldria eliminar la paraula "unilateral". Quedaria "El referendum une a los catalanes", que és una deducció més versemblant. El mateix director d'El Periódico, s'ha molestat amb aquesta reinterpretació i ho ha deixat saber:

Sigui com sigui, la portada del diari del Grup Zeta ha aixecat molta mala maror a les xarxes. Ha estat un dels gran temes del dia:

Fa l’efecte que El Periódico suma els resultats com volent equilibrar la majoria dels que volen “referèndum sí o sí” –si fa no fa, coincideix amb el perímetre electoral de l’independentisme des del 27S.

Això només s’entén si l’editor dels resultats pensa que tots els partidaris del referèndum “pactat i acordat” votarien 'no' a la independència i, per tant, es poden sumar amb els contraris al referèndum, que, aquests sí, segur voten no. Però això –que no se sap si es pregunta a l’enquesta ni s’explica a la informació– fa de mal deduir així, per les teves pistoles, com fa el diari.

Una altra explicació és que no els van agradar gaire els resultats i, veient com de minoritari era el grup que rebutja el referèndum, els hi van afegir als que el volen pactat i acordat per a poder dir el que volien dir de bon principi: que les eleccions “divideixen” la gent, amb biaix negatiu. Una tercera motivació és que ho van fer per pena de la minoria. Però, bé, és molt difícil que hagi estat per algun d’aquests motius o tots dos alhora perquè aquestes coses no passen en cap diari seriós.

Enquesta i referèndum

Al mateix diari també li han refet la portada pel que fa a la Segona Gran Pregunta: “Si anés a votar, votaria 'sí' o 'no' a la independència?”. Els resultats, tal com els ofereix El Periódico, són aquests:

D’aquestes dades, el diari en dedueix que “el 'sí' a la secessió compta amb un coixí de 8,6 punts sobre el 'no', però segueix sense arribar al 50% dels vots. La independència s'imposaria ara mateix amb el 48,9%, mentre que els seus detractors es quedarien en el 40,3%”.

Aquestes conclusions són un error. Al contrari que en una enquesta, un referèndum és la taula d’En Bernat: qui no hi és no hi és comptat. Així, el recompte es fa sobre els que han votat efectivament i no sobre el cens electoral. És a dir, que del recompte cal excloure’n els que no voten i els no sap/no contesta. Els resultats de l’enquesta traslladada a referèndum són aquests:

És a dir, que el 'sí' depassa de gairebé cinc punts el 50% i guanya de 9,64 punts al no. Tot això pot agradar o desagradar, ser convenient o inconvenient, estètic o antiestètic, estimulant o decebedor. Però aquests debats són figues d’un altre paner. Les xifres diuen el què diuen.

Hi ha altres dades ben interessants de l’enquesta que alguns tuitaires perspicaços han sabut destacar i que, en canvi, el diari no ha sabut veure. És la màgia de les xarxes socials, de la intel·ligència col·lectiva:

La xarxa també ha servit la seva ració habitual de bon humor:

Credibilitat i relat

Tot això pot semblar un joc de mans sense solta ni volta. El cas és que sobre les interpretacions d'aquestes xifres es construeixen els relats que expliquen el país. També es dibuixen les actituds dels mèdia, sobretot dels, diguem-ne, unionistes, que són els que ocupen més mercat a Catalunya –de llarg pel que fa a premsa impresa i televisió– i marquen la seva credibilitat.

Diumenge passat, 12 de desembre, La Vanguardia cuinava unes dades electorals per a deduir que "la independència no és la pròxima parada del somni català. Ho pensen fins i tot més de la meitat dels que volen marxar d’ Espanya". Afegia que "el suport a la causa independentista ha experimentat una caiguda espectacular". Etcètera. L'enquesta d'El Periódico ha matat aquesta anàlisi, que no ha resistit ni una setmana –la Setmana Forcadell, per a més inri.

Aquest diumenge, el relat d’un dels analistes d’El Periódico hi insisteix. Diu que el sondeig (el seu) “torna a radiografiar la Catalunya de l’empat. En les grans alternatives, els catalans segueixen pràcticament empatats: en el sentiment independentista o no independentista i en l’acceptació o no d’un referèndum unilateral. Després, a l’observar amb detall les opinions, l’empat en les qüestions substancials es tradueix en divisió […]”.

Bé. Qualsevol referèndum a sí o no sempre i arreu “es tradueix en divisió” entre partidaris del sí i partidaris del no (de la mateixa manera que un Barça-Espanyol “es tradueix en divisió” entre culers i periquitos o la truita entre “amb ceba” i “sense ceba”). Això rai. Són banalitats de la vida. El problema és que l’enquesta no en retrata cap, d’empat, i això desmunta la resta del relat, com han vist altres comentaristes, i taca la credibilitat de la capçalera.

Passa a les millors cases. Un mal dia el té tothom.