Les eleccions basques que s’han de celebrar en la primavera d’aquest 2024 encara no tenen data concreta, però l’auge d’EH Bildu que amenaça l’hegemonia del PNV que preveuen els sondejos, s’ha vist confirmada en el Sociòmetre de febrer, l’enquesta que Ikerfel elabora per al Gabinet de Prospecció Sociològica (GPS) de la Presidència basca. L’estudi d’intenció de vot del govern basc augura que els jetzales obtindrien 27 parlamentaris en la càmera basca, davant els 31 que van aconseguir en les eleccions del 2020, els mateixos diputats que aconseguiria EH Bildu, que en sumaria sis més dels que té actualment (21). Així, l’empat tècnic entre el PNV d’Imanol Pradales i EH Bildu de Pello Otxandiano, deixaria la clau de la majoria absoluta en mans del PSE-EE, partit al qual el Sociòmetre atorga 11 escons, davant els deu actuals. La divisió a l'esquerra no nacionalista deixaria Sumar-IU-Equo que lidera Alba García Martín amb dos escons i superaria a Podem en solitari, amb només un escó que seria per a la candidata a lehendakari Miren Gorrotxategi. Ciutadans desapareixeria, el PP de Javier de Andrés continuaria mantenint els sis representants i Vox mantindria l’únic escó amb què compta actualment.
La reedició de la coalició de govern actual
Amb aquests resultats, en cas que es confirmessin en les eleccions, el PNB aconseguiria la majoria absoluta si sumés els seus vots als dels socialistes per reeditar l’actual govern de coalició entre les dues formacions, com s’ha fet en les darreres dues legislatures. D’aquesta manera, EH Bildu no obtindria els diputats necessaris per fer el sorpasso als nacionalistes bascos, perquè un pacte entre els abertzales i els socialistes és impossible, segons va deixar clar en una entrevista a El Correo l’actual vicelehendakari i ex líder socialista basca, Idoia Mendia, per motius ètics relacionats amb ETA. "La política d'aliances del PSE és molt clara, mai farem lehendakari a algú de Bildu", va assegurar. Donat que no és possible una aliança entre Bildu i els socialistes, la tercera via per formar govern seria que les dues forces més votades decidissin unir forces, permetent que governi la llista més votada. Aquesta és una opció que no ha descartat Otxandiano, el candidat abertzale, però a la que Imanol Pradales no li ha atorgat cap credibilitat.
A Euskadi, les tres circumscripcions, l'alabesa, la biscaïna i la guipuscoana, reparteixen els mateixos escons. Segons els resultats del Sociòmetre de febrer, EH Bildu seria la primera força en dues d'elles, a Àlaba (gairebé 30%) i a Gipuzkoa (gairebé 40%), mentre que el PNB es mantindria com a primera força a Bizkaia. Les dades es fonamenten en una participació del 60%, deu punts superior a la dels comicis de juliol de 2020, que van haver de celebrar-se en aquesta data després de ser ajornats pel confinament de la COVID-19.
Renovació en els lideratges
Les eleccions basques es presenten amb les rellevants novetats dels caps de llista en les dues principals formacions polítiques. Després de tres legislatures a Ajuria Enea i de mantenir la presidència des del 2012, el PNB va decidir apartar Íñigo Urkullu de la carrera per Lehendakari -malgrat que mai ha perdut unes eleccions-i apostar per Imanol Pradales per injectar savia nova i frenar l’ascens d’EH Bildu, que també es presenta amb la novetat de Pello Otxandiano en el lloc d’Arnaldo Otegi, que va decidir fer un pas al costat per dedicar-se a dirigir el partit. Però també el PSE i el PP han renovat els lideratges del partit per les eleccions d’aquesta primavera, amb Eneko Andueza com a substitut d’Idoia Mendia, i de Javier Andrés en el lloc de Carlos Iturgaiz. Dels cinc candidats que van concórrer als comicis de fa quatre anys, només repeteix la candidata de Vox, Amaia Martínez.