La comissió d’investigació sobre els atemptats del 17 d’agost a Barcelona i Cambrils ha posat avui la lupa en la polèmica nota de la CIA (coneguda popularment com "The Nota") que va publicar El Periódico de Catalunya quinze dies després del 17A, que tenia data del maig del 2017, en la qual assegurava que la CIA havia avisat els Mossos d’Esquadra de la possibilitat d’un atac a la Rambla. Qui ha comparegut al Congrés dels Diputats ha sigut l’aleshores director del diari, Enric Hernàndez, que ha defensat la publicació, ha assenyalat els responsables polítics que la van desacreditar i l’ha emmarcat en la “seguretat ciutadana” i no en la “lluita antiterrorista”. Ha relatat que, el 18 d’agost, Manuel Manel Castellví (l’aleshores comissari d’informació dels Mossos) “va enviar un correu” al major Josep Lluís Trapero amb l’assumpte “Relacions Estats Units - Espanya, confidencial”. “Aquest mail acredita que aquells representants polítics o no polítics que van negar haver rebut l’advertència dels Estats Units van faltar a la veritat”. Hernàndez ha recordat que, un cop es va publicar la nota, hi va haver un “seguit de desmentiments” per part de les “esferes polítiques” de la Generalitat (el president Carles Puigdemont, el conseller Quim Forn i el major Josep Lluís Trapero), que “van considerar que danyava la seva reputació”. “Ha quedat acreditat que els Mossos la van rebre”, ha insistit.
Qui va ser la font de la informació? Abans que comencessin les preguntes dels diputats, Enric Hernàndez ha anticipat que estava sotmès al secret professional protegit a la Constitució, però sí que ha apuntat alguns detalls sobre l’origen de la informació. “La font original era la Generalitat de Catalunya”, ha assenyalat. “A finals de maig, dues altes instàncies polítiques ens van informar i confirmar la recepció per part dels Mossos d’una alerta sobre un eventual atemptat a la Rambla aquell estiu”, ha relatat, i ha assenyalat que la segona font va precisar que “procedia de la CIA”. A més, Hernàndez ha expressat el motiu pel qual creu que els va arribar: “Va aflorar perquè la Generalitat va tenir interès a fer-la pública. No va ser una informació obtinguda pels nostres mitjans, sinó comunicada per la Generalitat amb un esperit nítid de traslladar que els Mossos havien accedit a la informació i que l’Estat no els l’havia comunicat amb un biaix determinat de responsabilitzar l’Estat de no haver aportat informació”. Ara bé, ha puntualitzat que la segona font “va dir que hi havia contactes i que s’estaven avaluant les mesures a prendre respecte a la seguretat ciutadana”.
Així mateix, com que calia “avaluar si era o no necessari prendre mesures de seguretat”, van acordar amb les fonts de la Generalitat que, quan el Govern decidís si prenia mesures a la Rambla, els ho comunicaria perquè El Periódico ho expliqués, i no publicaria abans l’alerta per “no generar alarma social” i perquè el “risc de generar la psicosi col·lectiva era massa gran”. “Des del primer minut, van dir que es comunicava als Mossos a efectes de seguretat ciutadana, no de lluita antiterrorista”, ha reblat.
Quim Forn i Josep Lluís Trapero van parar els peus a Vox, que ha agitat la nota repetidament
En les set sessions de la comissió d’investigació que s’han celebrat fins ara, Vox ha posat la nota publicada per El Periódico a sobre de la taula en repetides ocasions. L’encarregada de portar-la a col·lació en la majoria d’ocasions ha estat la diputada Carina Mejías, que ha topat amb el descrèdit que li han donat els compareixents. Un dels més contundents va ser el conseller d’Interior l’agost del 2017, Quim Forn, que va sostenir que la “suposada nota” estava “manipulada” i tenia una “gran quantitat d’errors lingüístics i conceptuals”, i va recordar un comunicat que va difondre el National Counterterrorism Center dels Estats Units vuit dies després del 17A: “El nostre servei no disposa de cap avaluació segons la qual aquesta informació estigui relacionada amb els recents atacs”. “Hi ha un mitjà de comunicació que manipula una nota i la publica. Ja està, això és el que va passar”, va concloure Forn.
Per la seva part, el major dels Mossos d’Esquadra el 2017, Josep Lluís Trapero, va assenyalar que la informació també va arribar al CITCO, a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil i va esgrimir que la nota reconeixia que era una informació “inconcreta i indeterminada”. “No era la primera vegada que arribava algun tipus d’informació sobre les rambles com a lloc en el qual podia donar-se un atemptat. Es miraven absolutament totes i es valoraven, i cap cos policial la va considerar prou rellevant per comentar-la”, va verbalitzar. Així mateix, va recordar que la investigació no va presentar “cap mena d’element” que Younes Abouyaaqoub, l’autor de l’atemptat, “hagués contemplat les rambles com a objectiu per a aquest atemptat”.
Finalment, l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència, Félix Sanz Roldán, es va haver de mossegar la llengua en ser preguntat per Carina Mejías sobre si el CNI tenia coneixement de la nota. “No puc respondre absolutament res sobre les meves relacions amb un servei secret estranger. I bé que em dol en aquest cas, perquè sobre el que cita sí que em venen unes ganes tremendes de contestar-li”, va respondre Sanz Roldán. “Desgraciadament, he d’aguantar-me-les, perquè la llei diu que les meves relacions amb serveis estrangers les he de callar. Però li repeteixo que em quedo amb moltes ganes”, va afegir. “De veritat consideren o pensen que totes les forces i cossos de seguretat de l’Estat i el CNI i altres organitzacions dedicades a la lluita contra el terrorisme van ser tan indolents perquè, sabent-ho, no fessin res?”, va replicar a preguntes del diputat del PP Santi Rodríguez.