Eulàlia Reguant va néixer a la clínica Dexeus de Barcelona el 1979. És filla d'una família de classe mitjana d'aquestes que van aguantar la llengua del país durant la dictadura, i encarna el tarannà ascètic i sentimental d'una ciutat que no tindria tant encant ni tanta fama al món sense la resistència que ha posat a la policia espanyola.

Gaudí, Domènech i Muntaner, fins i tot Puig i Cadafalch, per no parlar de Monturiol, Casas o Nonell, estan més a prop de l'aire de hacker informàtic de Reguant -i les seves ulleres dalinianes-, que no pas d'algunes barbies desnaturalitzades que l'unionisme i l'independentisme més convencional intenten promocionar. 

Educada als Escolapis del carrer Diputació de Barcelona, la dirigent de la CUP em fa pensar en algunes amigues de l'escola. És fomut creure que el món et deu alguna cosa. Però tampoc no és gaire bo sentir-se culpable per la sort d'haver tingut una infantesa agradable o viure convençut que, en el fons, no tens dret a existir si no ho dones tot per salvar el món. 

Reguant representa la cara femenina d'una Barcelona que, per motius polítics que no cal explicar, ha mirat d'elevar el llistó cultivant una austeritat de vegades mal entesa. El seu vestuari, fet de robes amples, com de pastoreta, té una explicació perfectament antropològica. 

Reguant ha crescut en una capital on, durant segles, les indígenes no s'han pogut sentir princeses. Ella pot creure que els monos de mecànic que acostuma a portar són un homenatge a la classe treballadora. Jo estic segur que també tenen a veure amb el fet que, quan els homes d'un país no poden defensar la llibertat, les dones acaben disfressant-se de modestes o de monges soldat.

Disciplinada, intel·ligent i forta, Reguant es un sol ple de virtuts refredat per un ventall de dogmatismes i complexos que, ànima endins, deu pensar que la protegeixen de la frivolitat que ha vist al voltant seu. Va fer matemàtiques sense cap altre càlcul que les ganes d'estudiar una matèria que li agradava, i es va polititzar durant els anys que va passar a la universitat.  

Com a membre de l'Associació d'Estudiants Progressistes es va manifestar contra la segona guerra d'Iraq i contra la LOU, la llei universitària aprovada pel govern d'Aznar. També va col·laborar amb la parròquia de Sant Ildefons del carrer de Madrazo, que havia sovintejat la família Pujol. Quan va acabar la carrera, es va posar a treballar en una assessoria informàtica i va començar un màster de cooperació internacional.

De seguida va veure que l'assessoria no era el seu món. "Tenia la impressió -em diu- que cada matí m'havia de disfressar per anar a la feina." Mentre feia el màster, va sortir una plaça d'administrativa al SETEM i la va agafar. Un any i mig després entrava a Justícia i Pau, on va aprendre a portar campanyes reivindicatives i va representar l'entitat en trobades i reunions.

Tot i que es considera filla política d'Arcadi Oliveres, em diu que sempre ha sigut independentista. De petita li agradava baixar a la Rambla amb els pares a recollir propaganda electoral. A casa van votar gairebé sempre Convergència, no tant perquè els seus pares fossin de centre dreta com perquè ERC "no es considerava seriosa." 

El seu tiet avi i el seu besavi per part de mare van viure la guerra civil amagats en el campanar del monestir de Sant Benet. Al mas que la família paterna tenia al Bages s'hi van refugiar alguns capellans. Un tiet seu que de jove havia militat a Unió Democràtica i a la CNT va arribar a ser diputat d'ERC al Parlament, però Àngel Colom el va expulsar. 

Amb aquests antecedents, li pregunto perquè es va conformar a militar en causes d'àmbit internacional. "Durant molts anys -em diu- el món nacionalista va acceptar l'espoli fiscal i, quan va començar a denunciar-lo, no va presentar la relació entre Catalunya i Espanya com la plantegen els països oprimits. Lluitar per un model de relacions més just entre els pobles del món també era una forma de lluitar per la llibertat del país."

Tot i que ja fa un any i mig que Reguant és diputada, continua dient que es troba més còmoda treballant d'activista que no pas de política. El 2007 va participar a la creació de la FIARE, que és una banca ètica cooperativa, i el 2009 va ajudar a impulsar l'Ateneu Francesc Layret amb alguns membres de la CUP.

El 2011, encara com a independent, va col·laborar en la campanya electoral del partit a Barcelona i el 2012 va entrar en el grup de sobirania econòmica de la formació. Aquell any va començar a treballar a la Federació Catalana d'ONG's. Això li va descobrir lògiques polítiques i àmbits de l'administració autonòmica que no tenia apamats. 

"Carles Llorens, el responsable de Cooperació del govern dels millors -em diu, amb un somriure abacial i un to lleugerament sarcàstic- no només no sabia res de cooperació. Tenia una actitud de menyspreu total cap al món de les organitzacions no governamentals."

Malgrat que sovint es destaca la relació de la CUP amb Cuba i Veneçuela, Reguant recorda que la seva formació també s'emmiralla en el sistema de consultes ciutadanes de Suïssa i la manera d'entendre els serveis públics d'alguns països europeus del nord. Quan li pregunto per què la CUP va avalar la comèdia del 9-N, em diu: 

"Llavors el debat sobre el referèndum no estava al mateix punt. Ara tothom té clar que s'ha de fer malgrat l'Estat. Llavors teníem 3 diputats i no érem necessaris. Ara el problema que tenim és que hi ha molta por entre els polítics i això fa que el discurs sigui poc clar. Tendim a tractar la gent com si fossin nens petits i això és el pitjor que podem fer".

Sobre la força mediàtica que ha pres Ada Colau, Reguant diu que l'alcaldessa ha malbaratat una oportunitat per impulsar "un gran moviment d'esquerres". "El mateix nom de la seva candidatura, Guanyem Barcelona, ja em va semblar un error de concepte en el seu moment. Perquè guanyar unes eleccions en cap cas no implica guanyar el poder".

Per a Reguant, la prioritat de la CUP no ha de ser governar, sinó fer pressió per transformar les institucions i la cultura política del país. "Si et poses a manar en un entramat institucional com el que ara tens -em diu-, acabes engolit per unes dinàmiques de poder que fa molt temps que estan creades i que no et deixen canviar res."

Quan li pregunto què li sembla que alguns convergents em diguin que, si mai la CUP governa, em posaran en una txeca, respon amb el seu somriure abacial de cristiana en terra de frontera que no està per orgues: "Té gracia que els mateixos que durant anys han reprimit l'esquerra independentista sense cap problema de consciència, i amb tots els recursos a l'abast, ara es posin nerviosos perquè els assenyalem i busquem la confrontació democràtica amb ells."