El bloqueig que mantenen el PP i el PSOE per renovar el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que té el mandat caducat des de fa tres anys i mig, afectarà de ple a la renovació parcial del Tribunal Constitucional (TC). El tribunal de garanties és format per dotze magistrats, que tenen un mandat de nou anys i, segons la Constitució, s’han de renovar per terços cada tres anys. El pròxim 12 de juny s’haurien de renovar quatre magistrats, dos nomenats pel govern espanyol i altres dos pel CGPJ. La setmana passada, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va llançar la idea que el govern espanyol podria nomenar dos dels magistrats, ja que el Poder Judicial no pot fer nomenaments, des que el govern de coalició del PSOE i Unidas Podemos li ho va prohibir el març del 2021, perquè té el mandat caducat des del desembre del 2018.
La proposta socialista, per una banda, significaria que el Tribunal Constitucional passaria a tenir una majoria progressista. Alhora, és una forma de pressionar el PP perquè s’avingui a renovar els càrrecs del CGPJ. Hi ha qui apunta, però, que els nous nomenaments els podria vetar el mateix TC, ja que la Constitució fixa que han de ser quatre. El nou líder del PP, Alberto Núñez Feijó, ha admès que els dos partits estan incomplint la Constitució, però, que ajorna les negociacions a què passin les eleccions a Andalusia, el 19 de juny. Pocs confien que el PSOE i el PP arribin aviat a un acord, mentre enfonsen la solidesa de les principals institucions de l'estat de dret.
Magistrats
Els magistrats que ara s’han de canviar són tres de tarannà conservador, i el progressista Juan Antonio Xiol, que ha protagonitzat darrerament vots particulars, especialment contra la duresa de les condemnes als independentistes catalans, o el fet de considerar excessiva la total inhabilitació del president Quim Torra, ja que la condemna era inferior al seu mandant, a més de perdre també l’acta de diputat. Els altres que van ser nomenats pel govern de Mariano Rajoy i altres dos pel CGPJ el 2013 són: l’actual president, Pedro González-Trevijano, i els magistrats Antonio Narváez, i Santiago Martínez Vares.
Bloqueig
En cada renovació del Tribunal Constitucional, ha de celebrar-se un ple en el qual es dona el vistiplau al nomenament dels nous integrants, un cop es comprova que reuneixen els requisits legals per accedir al càrrec. S’exposa que, inicialment, aquest examen se centra a verificar la seva condició professional, els seus anys d’experiència en l’exercici de les seves respectives professions jurídiques. No obstant això, hi ha qui apunta que el mateix tribunal de garanties podria bloquejar la seva renovació, que impulsa el govern de Pedro Sánchez, ja que només es faria de dos magistrats i cal que el terç estigui complet, com fixa la Constitució.
A banda, el PP i Vox van presentar recursos d’inconstitucionalitat contra la Llei orgànica 4/2021, de reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que impedeix el CGPJ a fer nomenaments mentre estigui en funcions. Tots dos recursos s’han admès a tràmit en el TC, i podrien ser debatuts en el ple aquest mes de juny. Els magistrats Juan Antonio Xiol i María Luísa Balaguer tenen els esborranys, segons informen alguns mitjans de comunicació.
Canvi
La darrera renovació de magistrats del TC es va realitzar el 18 de novembre de 2021, quan el govern de coalició i el PP es van aprovar els seus candidats, amb perfils molt polítics i qüestionats. Els proposats pel PP van ser Enrique Arnaldo Alcubilla i Concepción Espejel Jorquera, que van ser recusats pels polítics independentistes, sense aconseguir que s’apartessin d’intervenir en els seus recursos d’empara. I els proposats pel PSOE van ser: Juan Ramón Sáez Valcárcel, el qual ja ha redactat diversos vots particulars considerant que s’han vulnerat drets als presos polítics catalans i al president Torra, i Inmaculada Montalbán Huertas. Aquests quatre magistrats estaven pendents de renovar des del novembre de 2019.
Llei de l’avortament
El canvi de magistrats coincideix amb una sentència pendent de gran transcendència, com és el recurs presentat pel PP en el 2010 contra la llei vigent de l’avortament. S’indica que la deliberació s’ha ajornat a l’espera de les eleccions andaluses del 19 de juny. La sentència pot arribar amb una llei nova. El 17 de maig passat, el Consell de Ministres va aprovar el projecte de reforma LO 2/2010, de Salut Sexual i Reproductiva i d'Interrupció Voluntària de l’Embaràs.
