L’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT) demana penes de 8 a 33 anys de presó per als 12 ciutadans vinculats a CDR del país, acusats de terrorisme en l’Operació Judes per haver-se mobilitzat per l’independentisme català i el president a l’exili, Carles Puigdemont. Una petició més alta que la presentada per la Fiscalia, que eleva la pena màxima a 27 anys de presó. L’ACVOT és acusació popular en aquesta causa que es jutjarà a l’Audiència Nacional, juntament amb les entitats espanyolistes: Asociación de Víctimas del Terrorismo (AVT); Asociación Dignidad y Justícia (que també és acusació a la causa de Tsunami Democràctic); Asociación Española de la Guardia civil (AEGC); Asociación Unificada de la Guardia civil (AUGC) i el partido político VOX.
Els advocats dels 12 veïns processats, la majoria defensats per Alerta Solidària, han de presentar ara els escrits de defensa, en els quals es destacarà que no se’ls imputa danys personals ni materials. Una prova d’això és que ni la Fiscalia ni les acusacions reclamen que abonin cap indemnització ni responsabilitat civil per suposats danys materials o personals. De les qüestionades acusacions populars, a més, sobta, que l’ACVOT només ha representat a 1 vídua i dos orfes italians en els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17-A de 2017, on va haver-hi 16 víctimes mortals i més de 300 persones ferides, als quals el Ministeri de l’Interior encara no ha contactat per actualitzar la seva situació amb la fermesa de la sentència, el 27 de novembre passat.
Les acusacions
A l'escrit d’acusació de l’ACVOT, al qual ha tingut accés ElNacional.cat aquest dilluns i ha estat redactat pels penalistes José María Fuster-Fabra i Juan Ignacio Fuster-Fabra, se sol·licita per a Eduard Garzón, Jordi Ros, Alexis Codina, Germinal Tomás, Esther García, Sónia Pascual, Queralt Casoliva i Rafael J. Delgado les penes de: 10 anys de presó pel delicte de pertinença a una organització terrorista; 13 anys més pel delicte de tinença, dipòsit, així com fabricació de substàncies o aparells explosius de caràcter terrorista, i 10 anys de presó, pel delicte d’estralls amb caràcter terrorista.
I per a la resta de processats demana la mateixa pena que la Fiscalia: 8 anys de presó per pertinença a organització terrorista per a Ferrán Jolis, Xavier Buigas, David Budria i Clara Borrero.
Sense indemnitzacions
Les acusacions sostenen que els encausats van participar en mobilitzacions i que haurien preparat diverses accions, totes hipotètiques, com ara tancar-se al Parlament fins a la tornada del president Puigdemont. També se’ls criminalitza perquè alguns d’ells tenien substàncies precursores, però cap explosiu preparat, com tenien els radicals de Ripoll i que va explotar al xalet que van ocupar a Alcanar. La Guàrdia Civil ha fet un informe pericial, en el qual detalla les poques restes trobades a casa de dos dels acusats.
En l’escrit d’acusació de l’Operació Judes se sosté que a través de l’aplicació de missatgeria Signal, una part dels acusats “van planificar accions violentes a aquestes institucions”, i assenyala el Parlament, els Departaments d’Interior o Justícia, casernes de la Guàrdia Civil, i empreses privades, com ara Amazon o Alstom. Cap entitat pública o privada no reclama res perquè no es van executar. Les acusacions, que paguin les costes; és a dir, els seus advocats.
La causa de l'Operació Judes estaria inclosa en la proposta de llei orgànica d'Amnistia, que el PSOE, va registrar i que aquesta setmana s'ha de començar a debatre en el Congrés dels Diputats. La seva llarga tramitació pot provocar que el judici se celebri a l'Audiència Nacional, però la llei hauria d'estar en vigor quan arribi una possible condemna ferma, que és el perill per a no ser amnistiat, segons el redactat actual.
A la foto principal, investigats de la causa de l'Operació Judes i altres represaliats, en un acte de suport a la presó Model de Barcelona. / Foto: Miquel Muñoz