Tres entitats, el Partit Animalista (Pacma), Lex Anima i la Fundació Altarriba, han presentat una denúncia davant la Fiscalia contra la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, i la directora d'Ecosistemes Forestals i Gestió del Mitjà del mateix departament, Anna Sanitjas, per l'ús de fosfur d'alumini en carreteres per controlar la superpoblació de conills. Les tres entitats denuncien a Jordà per delicte contra el Medi Ambient, en una querella que també es dirigeix a Sanitjas. La denúncia destaca que mentre el Departament concedeix i manté llicències a granges de cria intensiva de conills amb finalitats cinegètics, s'ha autoritzat l'abocament del "verí" a 300 punts de la carretera LV-7041 de Soses a Malcoreig per controlar la suposada plaga.
La denúncia recull que des de novembre de 2022 el Departament ha anunciat "l'existència de fins a set presumptes plagues d'animals" a Catalunya, concretament senglars, martes, cérvols, peixos d'espècies invasores, conills i cabres. Arran d'aquest fet, segueix el text, s'han creat Taules de Gestió del Medi Ambient per prendre decisions sobre la fauna de cada demarcació. Es denuncia, en aquest sentit, que s'ha "vetat" l'assistència d'advocats, de veterinaris i de científics, i que "únicament" s'ha acceptat la d'associacions de caçadors relacionades amb associacions agrícoles, "sector en el qual el partit polític que representen" Jordà i Sanitjas "té un ampli nombre de votants adeptes". En aquestes taules, afegeix el text, es "promulguen, sense base científica o legal", les diferents "plagues d'animals" en funció dels "interessos cinegètics que van sorgint". La denúncia relaciona aquesta afirmació amb pagaments a associacions de caçadors per a matar senglars.
Sobre el cas concret de la "pretesa plaga de conills a Lleida", la querella enumera fins a onze "granges cinegètiques" on es crien animals engabiats per deixar-los anar a vedats de caça, i a les quals les denunciades "han estat concedint i renovant autoritzacions". Alhora, el 2021 i el 2022, sempre segons la denúncia, es va autoritzar l'alliberament de més de 15.000 conills a Catalunya, 4.230 dels quals a Lleida, mentre entre el 2020 i el 2022 s'autoritzava la caça de 21.881 guilles, "depredador natural del conill". Així, "les decisions preses per les denunciades amb l'expressa intenció de fer prevaldre els interessos econòmics del sector cinegètic" ha "provocat una alteració de l'ecosistema incidint directament en l'increment de la població de conills en algunes àrees".
Pel que fa a l'ús de fosfur d'alumini per intentar disminuir la població de conills, les tres entitats alerten que es tracta d'una substància "altament tòxica i perillosa per a qualsevol ésser viu", alhora que un "verí no selectiu que pot produir la mort d'animals i persones". També afirmen que "les denunciades han ordenat el vessament del verí sabent que no és selectiu i que implica a destrucció en massa d'altres animals als caus o a les zones de reg i agrícoles, fins i tot espècies protegides". Els tècnics que s'encarreguen de l'actuació introdueixen entre 2 i 4 pastilles d'aquest biocida a l'interior dels caus actius de conills i, a continuació, els tapen amb paper i terra. Passades unes 2 o 3 hores des de l'aplicació, el producte fitosanitari comença a despendre fosfamina, un gas que afecta el sistema respiratori del conill i que fa que aquest mori per asfíxia. El fosfur d'alumini té una efectivitat del 80%.