Prop d'una cinquantena de joves d'ètnia gitana del barri lleidatà de la Mariola han creat la plataforma 8 d'abril a través de la qual reclamen a l'Ajuntament de Lleida el canvi de nom del carrer dedicat al marquès de la Ensenada, ubicat a la partida de Llívia. Consideren una "vergonya" que un carrer de la capital del Segrià porti el nom d'aquesta persona, a la qual acusen de "genocida" per promoure "l'extermini" del poble gitano l'any 1749. La plataforma, que pren el nom de la data en què es commemora el Dia internacional del Poble gitano, ja porta recollides més de 600 signatures favorables a la seva petició, la qual, de moment, compta ja amb el suport dels grups municipals d'ERC-Avancem, Crida-CUP, Comú de Lleida, Cs i PP, mentre esperen sumar també els del PSC i del PDeCAT, amb qui esperen reunir-se properament. L'objectiu dels promotors d'aquesta iniciativa és presentar una moció al ple de la Paeria de juny per tal que es debati la seva reivindicació, acompanyada de totes les signatures que hauran recollit fins aleshores.

Aquest divendres s'ha presentat la recentment constituïda plataforma 8 d'abril, que aplega prop de mig centenar de joves del barri de la Mariola de Lleida que, com a primera acció, reclamen a la Paeria que tregui del nomenclàtor de la ciutat i el substitueixi per un altre el carrer dedicat al marquès de l'Ensenada. Un dels portaveus de la plataforma, Jaume Nouviles, ha qualificat de "vergonya" que un carrer de Lleida porti el nom d'aquest personatge, al qual considera un "genocida del poble gitano" a Espanya. 

Des de la plataforma han remarcat que Zenón de Somodevilla y Bengoechea, marquès de la Ensenada, és més recordat actualment per les seves aportacions en les reformes introduïdes en l'administració i la hisenda espanyoles i com a promotor de l'actual cadastre que no pas per haver estat l'instigador l'estiu del 1749 i sota el regnat de Ferran VII d'Espanya de la coneguda com a Gran Agafada o Presó general de gitanos. El consideren responsable de l'arrest de més de 10.000 gitanos, per després separar els homes de les dones i els nens de les nenes. Els homes majors de 7 anys van ser enviats a galeres i a efectuar treballs forçosos. "El pla del marquès de l'Ensenada era fer desaparèixer, com ell deia, 'esa malvada raza del reino de Espanya', tot i que finalment aquell pla per extingir l'ètnia gitana va acabar fracassant", han remarcat des de la plataforma. 

Un altre dels portaveus de la plataforma, Ricardo Gabarre, ha explicat que ja s'han reunit amb els veïns de la partida de Llívia, des de la qual han entomat positivament la proposta i s'han compromès a estudiar-la amb més calma. Així mateix, hi ha prevista una reunió el pròxim 27 de maig entre l'Ajuntament de Lleida i l'entitat veïnal per analitzar la demanda. L'objectiu de la plataforma 8 d'abril és poder presentar una moció al ple de la Paeria del mes de juny per tal que es debati la seva reivindicació per canviar el nom del carrer Marqués de l'Ensenada. Per això, abans volen recollir el màxim número de signatures favorables i comptar amb el suport dels diferents grups municipals, així com dels veïns de Llívia i del carrer afectat. 

Al marge de Lleida i pels mateixos motius, una altra entitat també reclama des de fa uns dos anys a l'Ajuntament de Madrid que la capital espanyola canviï també el nom del carrer dedicat al mateix marquès. 

Una altra de les iniciatives que tenen al cap des de la plataforma 8 d'abril és treballar perquè la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (RAE) elimini una de les accepcions que incorpora per al terme gitano que és la de 'trapacero', és a dir una persona que "amb astúcies, falsedats i mentides procura enganyar algú en un assumpte". Cal tenir en compte, però, que el 2015 i a petició del Consell Estatal del Poble Gitano, la RAE ja va modificar en la seva versió online, introduint-hi una nota advertint del significat "ofensiu i discriminatori" d'aquesta accepció del terme gitano.