Les entitats de memòria històrica que impulsen la campanya contra la comissaria del Cos Nacional de Policia a Via Laietana que va albergar tortures durant la dictadura han expressat el seu rebuig a la proposta del conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, de “resignificar” l'edifici convertint-lo en espai de memòria però mantenint la comissaria. En un comunicat emès aquest dilluns, la plataforma, que aplega una desena d'associacions -com l'Amical de Mauthausen, Òmnium Cultural, la Comissió de la Dignitat i Irídia- considera aquesta via una “proposta de mínims inacceptable” per part del Govern de Salvador Illa, al qual acusen de voler “maquillar i complir l'expedient”.
En aquest sentit, les entitats recorden que el Parlament de Catalunya va declarar l'octubre del 2024 que aquest espai ha de ser un centre de memòria —la cambra ja ho havia aprovat el 2013 i l’Ajuntament de Barcelona el 2019—, i el 2017 també s'hi va comprometre el Congrés dels Diputats, només amb els vots en contra del PP. “És més necessari que mai, i cal acabar amb les excuses, perquè Via Laietana 43 es converteixi finalment i sense més demores en un centre de memòria”, reclamen les entitats membres de la plataforma, que consideren que és qüestió de voluntat política, “ja que l’acord en els principals òrgans de sobirania fa anys que es va prendre”.
Així mateix, reclamen que “s’impulsi la transformació total i, en cap cas, parcial, de l’espai”, perquè és absolutament “incompatible” que l’edifici esdevingui “una eina de lluita contra la tortura i la repressió que permeti actes de reparació i reconeixement per a totes les persones represaliades que van patir tortures o maltractaments” mentre continua sent un espai policial actiu. Les entitats impulsores de la plataforma Via Laietana 43, doncs, reclamen al Govern un “compromís real” de transformació de l’espai “com ha passat en altres països d’Europa i del món amb règims dictatorials”. I demanen que això s’abordi a partir d’una proposta realista i reparadora que consideri i incorpori les recomanacions de les entitats memorialistes i dels col·lectius de víctimes: “Davant de propostes poc serioses i inacceptables com aquesta no ens hi trobaran”.
Formen part de la plataforma una desena d'entitats: l'Amical de Mauthausen, que representa víctimes dels camps nazis, l'Associació Catalana de Persones Ex Preses Polítiques del Franquisme, l'Ateneu Memòria Popular, la Comissió de la Dignitat, la Comissió de la Memòria Històrica del Col·legi d'Advocats de Barcelona, CCOO, el grup en defensa dels drets humans Irídia, la Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes i Òmnium Cultural.
“Resignificar”
El novembre passat, el conseller Ramon Espadaler va refermar en seu parlamentària el seu compromís de “resignificar” la comissaria de Via Laietana i, per això, va afirmar que s'havia parlat amb els responsables de Memòria Democràtica del govern espanyol i de l'Ajuntament de Barcelona per abordar el tema. També ha enviat una carta al ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska. “La solució requereix el consens i el diàleg”, va defensar Espadaler, que va defensar que l'enfocament del Govern no és el de “treure la comissaria d'aquest lloc”, perquè “la policia d'avui és una policia democràtica i ho volem deixar meridianament clar”. Espadaler va concloure que el més “eficient” és “resignificar”, tot i que va avisar que això no seria “una empresa senzilla” i que ja ho havien intentat consellers previs a ell.