El congressista republicà Dana Rohrabacher, president del subcomitè sobre Europa de la Cambra de Representants nord-americana, que el passat mes de setembre va mostrar el suport a una consulta independentista a Catalunya, ha entrat en les travesses pel futur secretari d’Estat del govern de Donald Trump.

De moment, entre els noms que han aparegut per ocupar la responsabilitat de secretari d’Estat de Trump destacaven l’ex-alcalde de Nova York Rudolph Giuliani, i l’ex-ambaixador davant l’ONU John Bolton. No obstant, el nom de Rohrabacher ha aparegut a les travesses a partir de la columna d’un periodista del Washington Examiner, Paul Berdard, que ha plantejat aquesta possibilitat.

Rohrabacher, de 68 anys i casat amb una dona d’origen basc, era el cap del subcomitè sobre Europa a la cambra nord-americana quan va visitar Washington el setembre de l'any passat una delegació de la Generalitat encapçalada per Roger Albinyana, aleshores secretari d'Exteriors. L'acompanyava l'actual secretari del departament i en aquell moment president de la comissió d'Acció Exterior del Parlament, Jordi Solé. La voluntat dels representants catalans era explicar el procés independentista.

En acabar la reunió, Rohrabacher no va tenir inconvenient a fer declaracions apostant per la celebració a Catalunya d'un referèndum com el que es va fer a Escòcia. “No veig cap raó per la qual la gent de Catalunya no pugui decidir sobre si vol ser part d’Espanya. Com qualsevol altre poble, té dret a decidir”, va assegurar.

"A llarg termini, és millor donar al poble l'oportunitat de romandre voluntàriament part d'un país, més que no pas fer-los creure que se'ls força a romandre-hi, perquè això genera ressentiment, perjudica l'esperit d'unitat que tot país necessita. Deixin que sigui el poble qui triï", va aconsellar.

Amb aquest antecedents, l'aparició del nom de Rohrabacher entre els candidats del gabinet Trump no ha passat desapercebuda als corresponsals de mitjans espanyols a Washington.

Pocs mesos després d'aquella visita, el subcomitè d’Europa del Congrés va presentar un document sobre la política dels EUA en relació als processos d’autodeterminació, on es recollia el cas català. El document abordava la consulta del 9-N i la decisió de Mariano Rajoy d’utilitzar els tribunals per bloquejar-la.

Així mateix, repassava els efectes del procés català, tant polítics com econòmics, i concloïa que, malgrat les dificultats que representa, un no reconeixement per part de la UE d’un procés d’independència recolzat pels catalans a les urnes seria percebut com un gest antidemocràtic i “extremadament difícil de justificar”.