Aamer Anwar (Liverpool, 1967), escollit millor advocat d’Escòcia del 2017, ha assumit amb “honor” la defensa de la consellera Clara Ponsatí. També és rector de la Universitat de Glasgow i conegut internacionalment per la seva lluita a favor dels drets humans. Està convençut que aquest cop està davant una persecució política i promet lluitar fins al final per impedir la seva extradició a Espanya.
El seu vincle amb Catalunya no només passa per Ponsatí i la defensa del dret a l’autodeterminació. L’estiu passat va venir a pronunciar una conferència a la Universitat Catalana d’Estiu. La seva estada a Barcelona va coincidir amb el 17-A. Ell era a la Rambla i, “per deu segons”, va sobreviure. Aquells dies ja va quedar horroritzat pel tractament dels mitjans espanyols, que posaven sobre la taula el procés independentista en ple dol pels atemptats.
EFE
Per què va acceptar el cas de Clara Ponsatí?
L'any passat ja vaig venir a Barcelona per una conferència a la Universitat Catalana d'Estiu sobre la lluita catalana. Hi dono suport, perquè crec que el poble català té dret a decidir el seu propi destí. I vaig observar amb horror com la policia va atacar brutalment persones que simplement exercien el seu dret a vot. Quan la Clara em va contactar perquè la representés, li vaig dir que seria un honor. És una desgràcia que a l'Europa moderna polítics puguin passar-se la vida a la presó simplement per promoure un referèndum. Ho podríem esperar a un altre lloc, però no a Europa.
Són "fugits de la justícia"?
No accepto això. El poble té dret a decidir el seu destí, si han de ser independents o no. L'han acusat de rebel·lió amb violència. L'única violència que molts de nosaltres hem vist és la dels policies espanyols el dia del referèndum. La Clara no pot ser considerada responsable d'aquella violència. El que hauria de fer l'Estat és posar els seus propis policies a judici per atacar el poble català. Si algú és responsable de la violència és l'Estat espanyol. En tot cas, els fugits de la justícia són els agents de policia que van atacar indiscriminadament gent pacífica que volia votar.
Tot i així, acusen Ponsatí i els exiliats de fugir de la justícia...
La pregunta que cal fer-se és si hi haurà cap mena de justícia per als polítics catalans a Espanya. I no creiem que la judicatura espanyola sigui independent. No creiem que la Clara tindrà dret a un judici just. Per descomptat que Espanya és un país europeu i té un sistema judicial, però quan es tracta de Catalunya es perverteix. El Govern català és a l'exili o la presó, i persones com la Clara s'enfronten a condemnes de fins a 35 anys. Per fer què? Per promoure pacíficament un referèndum. Això no és ni democràcia ni justícia.
Per què creu que els tribunals espanyols no poden garantir un judici just?
A Ponsatí o a Puigdemont, els polítics, la policia i la judicatura ja els han jutjat públicament. A ulls de la societat espanyola, ja han estat declarats culpables. Ara no els pots enviar als tribunals espanyols perquè tinguin un judici just. A més, la judicatura espanyola és sistemàticament seleccionada pel govern espanyol, hi està massa lligada. La seva independència i imparcialitat no poden ser garantides.
Ponsatí s'enfronta a una condemna de fins a 35 anys per promoure pacíficament un referèndum. Això no és ni democràcia ni justícia
EFE
Per a vostè, hi ha presos polítics a l'Estat espanyol?
Sí. En aquest moments, els polítics independentistes empresonats ho són. Estic d'acord amb aquells que diuen que les accions del govern espanyol tenen ombres del franquisme. El franquisme ha tornat als carrers de Catalunya i Barcelona. Crec que estan tractant de criminalitzar sistemàticament les aspiracions independentistes. És això el que deien quan parlaven d'escapçar els dirigents independentistes...
I això és herència de la dictadura?
Crec que hi ha moltes semblances amb el franquisme. No crec que Espanya hi hagi trencat mai. La memòria encara hi és. I quan veus agents de policia atacant persones que ni tan sols estan protestant, que estan votant... Això passava en els temps de Franco, però no ara. Quan veus persones fent salutacions feixistes, cantant himnes franquistes o homenatjant el dictador, hi ha un problema. Espanya és un país al cor d'Europa. Després de la Segona Guerra Mundial vam dir "mai més" al feixisme. I per a esclafar el moviment independentista s'està tornant a les tàctiques franquistes.
La resposta del govern espanyol està posant en risc la democràcia?
Absolutament. No pots anomenar-ho democràcia quan negues els drets a una part de la població, quan no és igual davant la llei. Si aquests drets no existeixen per al poble català, això vol dir que no hi ha democràcia a Espanya.
Per esclafar el moviment independentista s'està tornant a les tàctiques franquistes
ACN
Entén el silenci de Londres?
Entenc el silenci, perquè Theresa May està preocupada. Per això no en parla, però crec que és hipocresia. El seu Govern ha demostrat covardia i una doble vara de mesurar. Defensa els drets humans fora d'Europa, però quan passa a Espanya calla o dona suport al govern espanyol. És grotesc. Imagina que això estigués passant a Rússia. Es parlaria de sancions i de fer fora diplomàtics. El Govern britànic és còmplice dels crims del govern espanyol.
Què en pensa de la resposta de la Unió Europea?
Ha estat patètica i covarda. Una de les grans fites de la Comunitat Europea és la Convenció Europea de Drets Humans. I la Unió Europea ha fallat a l'hora de prendre accions contra Espanya. Les hauria d'haver pres. No importa si estan a favor o en contra de la independència; haurien de parlar alt i clar pel que s'està fent al poble català. No és Rússia o un país africà; és el teu germà.
La comunitat internacional hauria d'intervenir en el conflicte?
Hauria de fer passes, podria aprovar sancions econòmiques i polítiques. Si vol continuar a la Unió Europea, haurien de demanar a Espanya que obeeixi la Convenció Europea de Drets Humans i deixi de criminalitzar el Govern català i els polítics catalans. No pots esclafar d'aquesta manera l'esperit de tanta gent.
Què suposaria l'extradició de la seva clienta?
Farem tot el possible perquè això no passi. És un procés molt llarg. Hi ha diverses possibilitats de recursos. I esperem que en els propers mesos el govern espanyol faci un canvi de mentalitat. O que perdi les eleccions i arribi gent nova, més raonable, que vulgui negociar. En una democràcia es negocia, no es claven cops de porra. Això és feixisme.
La comunitat internacional podria aprovar sancions econòmiques i polítiques contra Espanya
EFE
És optimista?
Sí. Ho som. Lluitarem fins al final per a defensar-la de l'extradició.
El mes passat, una jutgessa irlandesa va enviar un cas d'extradició a la Cort Europea de Justícia, perquè considerava que hi havia interferències del govern espanyol en el sistema judicial. Podria passar el mateix en aquest cas?
Sí. Preveiem totes les opcions. Totes estan sobre la taula. Anirem a cada lloc on estiguem obligats a anar per defensar Ponsatí.
Per què Ponsatí ha rebut aquest suport a Escòcia?
Els escocesos hem passat pel nostre propi referèndum. I fins i tot la gent que hi va votar en contra recorda que va ser un referèndum pacífic. Molta gent s'ha sentit horroritzada veient una professora universitària que podria passar la resta de la seva vida a la presó per fer el mateix. També va quedar horroritzada amb les imatges de l'1-O. És per això que tanta gent, no només a Escòcia, li està donant suport.
També la gent en contra de la independència d'Escòcia li està donant suport?
Sí. Començant per la rectora de la Universitat de Saint Andrews, Catherine Stihler, que és eurodiputada laborista i està en contra de la independència. Va dir que arreu d'Escòcia i d'Europa la gent hauria d'estar donant-li suport perquè es tracta simplement de justícia, humanitat i llibertat. Fins i tot sense ser independentista sap que el que li estan fent a la Clara està malament.
En aquests moments, vist des de fora, és possible una solució política?
No només és possible, sinó que és l'única possible. Però això implica que el govern espanyol s'ha d'asseure a negociar. No pot continuar esclafant la gent com ho ha fet fins ara. Si continuen així, perdran la batalla contra el poble català.