Aamer Anwar (Liverpool, 1967) va acceptar la defensa contra l'extradició de la consellera Clara Ponsatí perquè volia ajudar d'alguna manera als catalans en la seva causa. Anwar, considerat el millor advocat d'Escòcia de l'any 2017, va viatjar a Catalunya ara fa un any per participar en una conferència a la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) i, per aquelles casualitats de la vida, es trobava a la Rambla quan una furgoneta va perpetrar l'atemptat. Era 17 d'agost i assegura que va sobreviure per uns instants.

Mesos més tard va rebre l'encàrrec de fer d'advocat de l'exconsellera i va acceptar ràpidament. Té clar que la lluita contra l'euroordre no és fàcil perquè es tracta d'un combat de David contra Goliat, però és optimista i pensa lluitar fins al final. El seu objectiu, a més d'evitar que Ponsatí hagi de tornar a Espanya i afrontar el que considera "una pena de mort", és exposar Espanya davant d'Europa. Aquests dies ha tornat a Barcelona per participar de nou a l'UCE, on ha estat entrevistat per El Nacional.

Com va el procés d'extradició?
Aquest dijous vam tenir una vista preliminar. Després de tres mesos el fiscal diu que ha trobat un delicte equivalent al de la rebel·lió, que no està a l'ordenament jurídic escocès ni al Belga ni tampoc a l'Alemany, que seria el de traïció. Després de tres mesos, un mes abans que comenci el judici sabem de què se l'acusa. El judici començarà el 30 de juliol i durarà un mínim d'un mes, podria inclús durar més. 

33 anys de presó quan tens 61 anys és, a la pràctica, una sentència de mort. Faria el seu últim sospir a la presó

Fa un mes va anunciar que estudiava citar Rajoy i altres ministres als jutjats d'Edimburg. La proposta segueix sobre la taula?
Encara ho estem considerant. La pregunta és a qui citem. Si només Rajoy, o també el ministre de finances, el de justícia, el cap de la policia... A qui no citem? Perquè molts d’ells han fet pronunciaments. Però tota aquesta gent ha fet pronunciaments i els podem utilitzar als jutjats. A Escòcia, la ministra principal Nicola Sturgeon ha rebutjat fer pronunciaments sobre la Clara Ponsatí, perquè diu que no ho pot comentar perquè és el sistema judicial qui ho ha de negociar. Aquí, en canvi, tothom té alguna cosa a dir-hi. A més, sospito que, si els citem, no vindran. Ara, si venen els exposarem i els preguntarem: "què heu fet?, que heu fet en nom de la democràcia?".

Com afectaria la decisió d'Alemanya sobre l’euroordre de Puigdemont en el seu cas?
Tenim sistemes judicials diferents així que tècnicament no hauria d’influir. Ara bé, si Alemanya si Puigdemont no és extradit, nosaltres posarem sobre la taula en el judici que ni Bèlgica ni Alemanya ho han acceptat. I ho intentarem utilitzar. Però els sistemes judicials són diferents i s’ha de lluitar judicialment per separat. Però si finalment extradissin Puigdemont, nosaltres seguiríem lluitant. De fet ja hi ha hagut diferències. Puigdemont va estar sota custòdia policial a Alemanya i nosaltres vam aconseguir que no.

És optimista? Creu que guanyarà el cas?
Jo sempre soc un optimista. Estem determinats a lluitar, però és una lluita de David contra Goliat. L’estat espanyol té recursos il·limitats. Som molt conscients de la lluita i sabem que si perdem el cas de la Clara, ella s’enfronta a 33 anys de presó. 33 anys de presó quan tens 61 anys és, a la pràctica, una sentència de mort. Ella faria el seu últim sospir a la presó. Això no és acceptable en cap part civilitzada del món. Soc molt conscient que tenim una gran responsabilitat. Ens hem d’assegurar que lluitem en qualsevol graó. Tot i això, he de dir que l’estat espanyol ens ajuda perquè cada dia fan alguna cosa nova. 

A què es refereix?
És igual el govern de Pedro Sánchez o el de Mariano Rajoy, cada dia ens ensenyen que aquest procés no és just, que és una persecució política i que no poden garantir un judici just. Si la Clara tornés a Espanya, hi podria haver un abús que aniria en contra dels drets humans. Des del primer dia denuncio que Espanya està fent un abús de l’euroordre. Aquesta està pensada per crims seriosos, per lidiar amb assassins, violadors i narcotraficants. En lloc d’això, l'estan fent-ho servir per una persecució política. 

PP i PSOE estan del mateix costat. Uns són conservadors i els altres socialistes però quan es tracta de Catalunya són el mateix

Veu el govern de Sánchez igual que el de Rajoy? 
En aquest temps m’he convertit en un estudiant de la política catalana i me n'he adonat que el partit socialista està del mateix costat que el partit de Rajoy. Uns són conservadors i els altres socialistes però quan es tracta de Catalunya són el mateix. Pedro Sánchez diu que és un demòcrata i que cal una solució política i no judicial. En això és en l’única cosa amb què estic d’acord amb Pedro Sánchez. Només hi pot haver una solució política, no judicial.

Es pot trobar una solució política quan hi ha presos i exiliats?
Si finalment guanyo el cas de la Clara Ponsatí i es converteix en una exiliada política... Ella té 61 anys, la seva mare en té 91 anys i viu a Barcelona i té un fill que també viu aquí. Ella vol tornar a casa, vol tornar a caminar per aquests carrers un altre cop, veure els seus amics i la seva família. No vol ser una exiliada política per la resta de la seva vida. És un escàndol, una vergonya i un insult per la democràcia que haguem d’utilitzar la paraula exiliat polític igual que la de presos polítics. De fet, la gent utilitza la paraula presos polítics, jo utilitzo la d'ostatges polítics.

Negociar amb presos i exiliats és com fer-ho amb un gàngster que té una arma i els teus fills com a ostatges

Per què?
Si un gàngster entra a casa meva i em roba la meva TV, les meves joies, els meus rellotges, i després agafa els meus fills com a ostatges i els posa una pistola al cap i després passa el temps i encara té una pistola al cap dels meus fills i em diu “seiem a la taula i parlem de negocis, i negociem quan jo he de marxar de casa teva”. Aleshores jo li diria: "Això no és negociable. Això és un xantatge i terrorisme". Això és idèntic als presos polítics. Això no és democràcia, això no és justícia, això és un abús. Quan els presos siguin alliberats i es retirin les euroodres, sense condicions, aleshores podrem negociar. Quan Puigdemont o Ponsatí puguin tornar a casa hi podrà haver una negociació, aleshores seran socis iguals. Per contra és com un gàngster amb una arma amb els teus fills com a ostatges.

Per negociar cal que els presos siguin alliberats, doncs?
Ahir vaig estar a Manresa i a uns quilòmetres hi havia la presó on hi ha els presos polítics que acaben de ser traslladats, i jo estava confós perquè deia “ara no estan a Espanya, estan a Catalunya”. Per tant, ara em sembla que el govern espanyol podria dir “ara no tenim presos polítics, és Catalunya qui els té". Cal tornar a Sánchez i dir-li "tu prens la decisió, si tu ets un demòcrata i ets diferent de Rajoy, si vols pau i justícia i restaurar el nom d'Espanya en la comunitat internacional, aleshores allibera els presoners, tu tens les claus, obre les portes, deixa'ls tornar a casa".

El govern espanyol podria dir “ara no tenim presos polítics, és Catalunya qui els té. Ara ja no podeu dir 'allibereu els presos polítics'"

Creu que Sánchez canviarà aquesta situació?
Sóc un optimista, però també un cínic. Soc un cínic amb l’actitud dels socialistes amb el seu tracte als catalans. Per exemple, els socialistes fa unes setmanes van proposar modificar el delicte de rebel·lió per fer que pogués ser aplicat sense violència. A mi això em sembla tenir dobles estàndard i ser un hipòcrita. Clara Ponsatí i Carles Puigdemont van impulsar un referèndum pacíficament i s’enfronten a 33 anys de presó. La Manada va violar una noia -no els van trobar culpables de violència sinó d'abús sexual- i l’han deixat en llibertat després de trobar-los culpables i condemnar-los a 9 anys de presó. Això no és seriós. Consideres que la violència contra una dona no és seriosa? Això em sembla tenir dobles estàndards.

I com pot canviar?
El Govern espanyol té l’oportunitat de canviar la manera com actua si vol ser reconegut com una democràcia, que respecti l’imperi de la llei. L’oportunitat està allà. No cal esperar a veure què diu Alemanya, Bèlgica o Escòcia a què prenguin una decisió. Espanya ja ha estat exposada. Tothom es fa la mateixa pregunta “rebel·lió, sense violència?". No hi ha cap prova de què Clara Ponsatí hagués instigat la violència a cap centre de votació. En les 52 pàgines que consta l’euroordre no hi ha cap fragment d’evidència. L’única violència que hem vist ha estat la violència de la policia.

Tot i això, se l'acusa de rebel·lió, que implica violència...
La Clara és una acadèmica, una professora, ha dedicat tota la seva vida al món acadèmic i després va complir amb el seu deure tornant i convertint-se com a consellera d’ensenyament i permetre la votació. Com això pot ser una ofensa criminal? És el moment que el govern espanyol entengui que si parla d’una solució política en lloc d’una judicial, aleshores sota la llei internacional no és una ofensa criminal que la gent expressi el seu dret a l'autodeterminació. Si tu vols ser reconegut com una democràcia internacional has d’acceptar els tractats internacionals i aquest dret està acceptat a tot el món. No ho podem convertir en una ofesa criminal. La pilota està ara al terrat de Sánchez. Si és un socialista, i jo soc un socialista, no pots tenir presos polítics, no pots prohibir a la gent el seu dret a votar. 

L'argument és que a Espanya la llei no ho permet.
Com pot ser que votar sigui trencar la llei? A Escòcia tenim el dret a votar. Si Espanya té confiança amb la seva unitat, que deixi votar als catalans. Els catalans no són nens, això no és una colònia. Si creuen que Espanya està unida, aleshores que deixin a Catalunya decidir. Els catalans hi tenen tot el dret. Jo no estic content que els independentistes escocesos perdéssim el referèndum, però estic content que tinguéssim el dret a votar. Un dia tornarem a tenir l’oportunitat de votar un altre cop. Perquè això és un dret.

Això es deu al fet que Franco està encara assegut al seu esglaó dictant als polítics espanyols, a la policia, a les autoritats i al sistema judicial el que han de fer

Votar la independència d'un país és un dret?
En una democràcia no és res il·legal que la gent tingui dret a votar. Què té de dolent que els catalans votin? De què tenen por? Això és la democràcia. Tenen por de perdre? Si permets que Catalunya tingui el seu propi Parlament i els reconeixes, has d’acceptar que aquesta cambra té una majoria que és pro independentista i que la gent ha donat la majoria a aquests partits per fer la independència. No han prohibit els partits independentistes, no han dit que siguin il·legals, no han prohibit el vot als partits independentistes. Ells tenien el mandat de fer el referèndum. Per tant, si heu donat a Catalunya el seu Parlament, aquest ha de poder decidir.

La majoria independentista guanya en escons però no en vots.
Els independentistes tenen la majoria del Parlament. La tenen ara i la tenien abans. Malgrat tot el que va fer Rajoy, els independentistes van tornar a guanyar. El president de la Generalitat és independentista i el del Parlament també. Els van deixar presentar-se a les eleccions. Si això fos il·legal, perquè no els prohibeixen? Es pensaven que guanyarien? Doncs han perdut. Així és la democràcia, a vegades guanyes i a vegades no. A Escòcia els independentistes vam perdre i ho vam acceptar. La pròxima vegada ho provarem més dur. Espanya hauria de dir: "hem perdut, doncs que la gent decideixi".

Per què creu que Espanya ha actuat així?
La dreta i l’esquerra han demostrat ser dues cares de la mateixa moneda. Els socialistes ho són a Espanya, però quan es tracta de Catalunya actuen de la mateixa manera. Això es deu al fet que Franco està encara assegut al seu esglaó dictant als polítics espanyols, a la policia, als militars, a les autoritats i al sistema judicial el que ha de fer. Franco no va morir i després va venir la democràcia. Ell va crear una estructura per assegurar que el seu llegat es mantingués no per 10 anys, sinó per 30, 40 o inclús 100 anys. El seu llegat no ha estat resolt. En qualsevol altre país en tot el món quan arriba la democràcia i acaba la dictadura una de les primeres coses que es fa és processar el dictador, els torturadors i els executors. La reconciliació només ve exposant els torturadors i el que van fer malament. El dictador no té dret a preparar la Constitució ni a dir prepararem un partit polític. El que em sembla a mi és que el problema al cor d’Espanya és que tot flueix del que Franco va deixar enrere. Tu pots donar-li nom de democràcia, però tot flueix sota Franco.

Quan tu envies a Barcelona tres vaixells plens de policia és com si vingués l’armada. És com una ocupació

I com pot haver afectat això a Catalunya?
Això significa que quan una cosa d’aquestes passa, com la crisi catalana, automàticament l’estat actua gairebé com Franco hauria actuat. Quan tu envies a Barcelona tres vaixells plens de policia és com si vingués l’armada. Quin missatge van donar als catalans? Van venir milers de policies, cantaven cançons de Franco, és com una ocupació. És com si vingués una força militar a dir escolteu-nos perquè si no actueu com nosaltres volem utilitzarem la força, la violència. Si no ens escolteu, després tancarem els vostres polítics i els “decapitarem”. Aquest és el llenguatge de la violència i de l’agressió.

Què en pensa del silenci de la Unió Europea?
El silenci quan veus una injustícia i un abús dels drets humans no és una opció. És vergonyós. Haurien de recordar per què va sorgir la UE. El que va passar a Europa als anys 40. El que va passar amb els jueus, amb els homosexuals... La màxima era 'mai un altre cop'. Quan pels carrers d’Europa hi veus feixisme, hi veus violència... No pots pronunciar-te quan passa a altres països i estar en silenci quan passa aquí. La feina dels polítics és ser polítics. El silenci vol dir complicitat.

Abans la pregunta era si seria independent, ara la pregunta és quan ho serà. El mateix passa amb Escòcia

La setmana que ve hi ha una reunió entre el president Quim Torra i la ministra principal Nicola Sturgeon. Què n'espera?
En la reunió amb Sturgeon no es discutirà el cas de la Clara. La nostra ministra principal no pot interferir en un procés judicial. Això és cosa dels jutges. Tenim un sistema judicial independent i si ho fes, s’equivocaria. Hem de confiar en els nostres jutges, en la seva independència. És un signe important i un missatge important.

Tot i això l'Scottish National Party s'ha pronunciat a favor del referèndum català i de l'alliberament dels presos.
Sí, i estic orgullós d’Sturgeon i el nostre govern. En l’últim congrés del SNP es va votar unànimement per donar suport a la Clara i pels catalans. Sturgeon és la líder número 1 que ha parlat en suport als catalans. La gent em pregunta si crec que és impossible que Catalunya esdevingui independent. No ho crec. La pregunta és quan Catalunya serà independent. I no si ho serà. Abans la pregunta era si seria independent, ara la pregunta és quan ho serà. El mateix passa amb Escòcia.

Veu possible que a Escòcia un nou referèndum acabés com ha acabat a Catalunya? Amb violència o presos?
Si Stugeon demà cridés a un referèndum i May digués que no en pot fer un altre, i la ministra principal escocesa digués que el vol portar a terme de totes maneres perquè té un mandat. Si Theresa May enviés 15.000 policies amb uniforme i després tanqués a la presó la meitat del govern i la resta hagués de marxar a, per dir un lloc, Barcelona, Bèlgica i Alemanya. La gent diria que això no era democràcia. No em crec que poguessin fer això. Sería increïble que passes. Per això nosaltres creiem en la nostra democràcia i l’imperi de la llei. Aquestes coses només passen en una dictadura. Quan el passat no està resolt. No crec que a Escòcia, Gal·les o Anglaterra això pogués passar, però si passés seríem independents l'endemà. Hi hauria un suport del 99% per la independència. Els escocesos dirien: "vosaltres no ens heu de dir el que hem de pensar, vosaltres no podeu utilitzar la violència".

Seria impossible que May enviés 15.000 policies per aturar el referèndum. Aquestes coses només passen en una dictadura, però si passés, l'endemà seríem independents

I com està el seu procés independentista?
La gent a Escòcia ara està dient ‘no ens tracteu com nens petits’. Ens van prometre que si ens quedàvem, estaríem a la Unió Europea i no ha sigut veritat. En un any o més hi haurà un nou referèndum i aquest cop el guanyarem. Si el guanyem, serà una inspiració pels catalans, igual que els catalans ho han sigut per nosaltres. Aprenem lliçons uns dels altres.