A Madrid, la CUP s’ha mantingut aliena a tots els retrets que Junts per Catalunya i Esquerra Republicana s’han anat repartint. Albert Botran (Molins de Rei, 1984) va pronunciar la setmana passada un discurs al Congrés dels Diputats durant el debat sobre els pressupostos en el qual no va entrar a discutir-se amb ERC ni Junts. El diputat rep ElNacional.cat al seu despatx de la cambra baixa. Alerta que una “reforma” de la sedició pot convertir-se en una “sofisticació” i argumenta per què el Procés no ha mort.
La CUP es creu que Puigdemont rebés emissaris del PSOE a Waterloo?
Sí, perquè un exili que connecta amb l'1-O i amb la repressió fa nosa. Dona una imatge de l’Estat que els perjudica, i s'entén que l'Estat vulgui arreglar-ho. Encara que només sigui de cara a la galeria. És com els indults, que van ser una solució parcial, perquè continuen inhabilitats i hi ha més de 4.000 persones encausades.
Té credibilitat una oferta com la que Puigdemont diu que li han fet? Faria bé de presentar-se davant la justícia espanyola?
Jo penso que no. Estem per una solució política, no una solució personal. Hem de continuar reivindicant l’amnistia.
Anna Gabriel sí que s'hi va presentar.
Sí, però crec que ella va prendre aquesta opció assegurant-se que no tindria el risc d’entrar a la presó, i això va fer que canviés la seva opció d'estar a l'exili o venir cap aquí.
Tot aquest afer sobre Puigdemont gira al voltant del delicte de sedició. S'ha de reformar o derogar?
Derogar. És un delicte del segle XIX que es va continuar utilitzant durant el franquisme per respondre als conflictes socials, des d’una perspectiva de mantenir l’ordre públic. Una societat moderna i oberta entén que els conflictes socials han de tenir respostes polítiques i que una vaga o un boicot són recursos que ha de tenir la societat.
Però és per això que es proposa fer-ne una reforma.
És un risc que el delicte continuï existint perquè una reforma pot convertir-se en una sofisticació. Cal entendre que, igual que tenim el vot i la vaga, també hem de tenir el tall de carreteres com a eina de mobilització no violenta.
Dit això, derogar el delicte de sedició pot ajudar a resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya?
No. Només ajudaria l’estat espanyol a equiparar-se millor a altres ordenaments democràtics, però el conflicte continuarà vigent. Perquè el problema d’arrel és que no ens deixen decidir el nostre futur polític. Per tant, el conflicte tampoc no se solucionarà amb un traspàs de competències.
L’independentisme s’ha entossudit massa en la qüestió de la sedició?
No, tampoc no és això, perquè la lluita contra la repressió ha de continuar formant part de l’agenda catalana.
Per què, segons la CUP, els nous pressupostos espanyols són tan dolents?
Hi ha algunes coses bones, com per exemple l’augment de la fiscalitat a la banca, a les energètiques i a les grans fortunes. Però no és acceptable un augment del 26% de la partida en Defensa que es menja la meitat dels nous ingressos de fiscalitat progressiva.
Sí que pot semblar coherent en un context de guerra a Europa.
En primer lloc, la tendència d’anar augmentant el pressupost en Defensa és anterior a la guerra d’Ucraïna. L’altra qüestió és que les guerres acostumen a portar més guerres; és una lliçó històrica. I les acostumen a patir sobretot les classes populars.
En el debat de pressupostos de l’altre dia, no va entrar a llançar retrets contra ERC ni Junts, tot i el llançament constant de dards entre aquestes dues formacions des que es va produir la crisi de Govern. Per què?
És penosa la imatge de divisió tan gran que a vegades dona l’independentisme. Cal recordar que hi ha una causa compartida. Hem de discutir, contraposar i debatre, però no fer-nos les ferides més fondes. Estem en contra de les línies d’aquestes dues formacions, però no ens oblidem mai que són necessàries per tirar endavant la lluita per la República.
Quin paper hauria de jugar la CUP un cop s’ha trencat el Govern?
Hem sigut molt propositius i per això vam arribar a un acord amb ERC. Però a poc a poc les propostes es van anar desant en un calaix… les ganes estan més fredes.
I per això la CUP no ha volgut entrar al Govern?
No compartim l’objectiu d’aquest Govern. Va començar amb idees ambicioses tant en l’àmbit social com el nacional, però el més calent és a l’aigüera. Entrar-hi sense definir-ne el rumb no tindria cap sentit.
Com porta el fet d’haver estat espiat amb Pegasus?
L’única cosa que em va sorprendre va ser veure que el meu telèfon havia estat infectat a principis del 2020, i això tomba la idea que el Procés ha mort. Resulta que al final l’Estat mai no ha abaixat la guàrdia. Malauradament, però, no em sorprèn que m’espiïn. No li trec importància, de totes maneres.
I en l'àmbit personal?
Fa angúnia perquè poden fer algun ús de la meva vida privada. Però, per sort, no tinc res a amagar ni hi trobaran incoherències entre el que dic i el que faig.
Fa l’efecte que aquest espionatge ha tingut poques conseqüències en la relació entre la Generalitat i la Moncloa.
N’ha tingut poques. Nosaltres insistim en el fet que ERC aprovarà els pressupostos d’aquells que els van espiar. I que, a més, no estan fent res per esclarir què va passar. Margarita Robles continua sent ministra i es va cessar la cap del CNI per col·locar-hi la seva mà dreta. Veurem si la via judicial sí que està a l'altura…
Abans destacava que l’Estat l’espiés el 2020, quan ja havien passat molts mesos des del 2017, i assegurava que el Procés no ha mort. Vostè sempre s’ha mostrat optimista amb aquest tema. Per què?
Perquè el Procés és un fenomen que va de baix a dalt. Pots endur-te una mala imatge del moviment si només mires els partits. Fins i tot podràs veure que la gent està emprenyada i decebuda, però la gent no ha deixat de ser independentista perquè l’Estat és el mateix que el del 2017 i el de l’Estatut. Això no vol dir que el Procés només pugui viure del moviment popular. Necessita una direcció política; i no ajuda que la direcció estigui com estigui ara mateix.
Per tant, sí que sembla incoherent que la CUP hagi decidit no entrar al Govern i no estar, en conseqüència, al capdavant de la direcció política del Procés.
Podria fer-ho, i és un debat que sempre estarà sobre la taula, però s'han de valorar els objectius amb els quals entres a un Govern. Perquè ‘gestionar per gestionar’… És més coherent quedar-se a l'oposició.
I què proposa la CUP?
Connectar l’independentisme amb els problemes socials i ecològics que viu la societat. Has de crear un model de República Catalana que ataqui de soca-rel la desigualtat social i la crisi ecològica. Dels tres partits independentistes, la CUP és el més conscient de la importància de connectar l’independentisme amb aquestes causes.
Defenses que confrontar l’Estat també eixampla.
ERC ha agafat l’eixamplament i Junts la confrontació com a marques electorals, quan realment no has de renunciar ni a una ni a l’altra. Són confluents, i l’1-O n’és la prova. A les eleccions posteriors a l’1-O a l’independentisme li va anar millor que a les del 2015.
Veurem la CUP a les properes municipals més enllà del Principat?
És un dels nostres objectius prioritaris. Ja fa temps que treballem amb gent del País Valencià i de Mallorca per poder-hi presentar llistes. De Països Catalans se n'ha de parlar i sobretot se n'ha de fer.