Tres aspirants per un sol tron. Dolors Sabater (Guanyem), Xavier García Albiol (PP) i Rubén Guijarro (PSC) han aixecat el dit per postular-se a l'alcaldia de Badalona, un càrrec vacant des de la dimissió del socialista Àlex Pastor després de ser detingut conduint ebri per Barcelona i saltant-se el confinament.
El combat definitiu serà el 12 de maig, quan se celebrarà el ple d'investidura per escollir nou alcalde. Només hi ha dues opcions: o un dels candidats obté 14 vots a favor o Albiol serà automàticament alcalde com a representant de la llista més votada. Precisament per evitar que això passés, ara fa un any Dolors Sabater va claudicar davant del PSC. Amb l'únic objectiu de barrar el pas a Albiol, va entregar el govern municipal als socialistes, que un any abans l'havien fet fora de l'alcaldia amb una moció de censura pactada amb Albiol i Cs. Ara, però, deixa clar a ElNacional.cat que no farà cap pas al costat, encara que el preu sigui el retorn del PP al poder. La pregunta és, cedirà ara un PSC dèbil i desgastat després de l'episodi Pastor? I Albiol, vol als socialistes?
A continuació, els tres candidats a l'alcaldia exposen els seus arguments i destapen les seves intencions. Fins on estan disposats a arribar? Què opinen dels seus rivals? Com pensen governar Badalona?
Albiol: "Els partits de Badalona han de deixar de viure obsessionats amb mi"
Per què vol ser alcalde?
Perquè crec que és la voluntat d'una part molt important de la població de Badalona.
Com aspira a arribar a l'alcaldia?
A mi el que m'agradaria és que la resta de partits entenguessin que no es pot governar una ciutat com Badalona -la quarta més important de Catalunya- amb un únic objectiu, que és que aquell que ha guanyat les eleccions no accedeixi al govern. Els partits de Badalona han de deixar de viure obsessionats amb la meva persona i obsessionar-se pels problemes de les famílies i els comerços. M'agradaria que imperés el sentit comú. Què passarà? Sincerament no ho sé. En una ciutat amb una situació política normal, segur que jo governaria. A Badalona haurem d'esperar a l'últim minut.
Un govern sense exclusions? Amb PP i Guanyem Badalona?
Els reptes que tenim per davant amb les conseqüències econòmiques i socials del coronavirus necessàriament faran que haguem d'anar tots a una. Sóc conscient que és bastant improbable que poguéssim conjugar un govern entre nosaltres i l'equip de Dolors Sabater, però això no impedeix poder arribar a acords de governabilitat. Les diferències de model de societat de nosaltres amb Guanyem-CUP són abismals, en canvi amb els socialistes hi ha diferències però no són totes. Després d'un temps raonable, m'agradaria que si sóc alcalde el PSC es pogués incorporar a la majoria de consens que ha de tirar endavant Badalona.
Per què creu que vostè és millor que els altres dos aspirants?
Per una raó molt senzilla: tinc el suport molt majoritari respecte a la resta. Jo tinc 11 regidors, el PSC 6 i Sabater 4. Des de que a mi em van apartar de l'alcaldia l'any 2015, Badalona ha anat de mal en pitjor. I no ho dic jo, ho diuen els baròmetres de l'ajuntament.
Tenint en compte la història de traïcions viscudes els últims anys a Badalona, amb ruptures d'aliances i canvis de socis, veu factible reconstruir uns nous mínims de confiança entre els partits?
Necessàriament. Tinc l'autoritat per fer-ho. En els darrers cinc anys a Badalona s'han viscut situacions més pròpies d'una pel·lícula d'enredos que d'una ciutat amb gent seriosa. Els que s'han traït i sentit traïts són els que més han de fer aquest esforç. Tothom ha d'intentar fer un tall, oblidar què ha passat i treballar pel futur.
Ja que parla d'unitat, sabria identificar-me algun encert o alguna virtut dels seus dos rivals aspirants a l'alcaldia?
El Guijarro ha tingut la virtut d'enredar a Guanyem-CUP aconseguint que li regalessin l'alcaldia al seu partit a canvi de res. De la Dolors Sabater doncs no ho sé, perquè la seva gestió va ser bastant nefasta. Segur que té virtuts però ara mateix no sóc capaç de recordar-ho, perquè pensàvem que era una persona sensible amb els que pitjor ho estan passant però la seva gestió va demostrar que no és així.
Estaria disposat a fer un pas al costat?
No. El resultat de les eleccions va ser molt clar. Manipular o adulterar la voluntat dels veïns seria una estafa i no hi participaré.
Digui'm una virtut seva?
Sé escoltar. Després prenc les meves decisions.
I un defecte?
En tinc molts, però si els dic serà un avantatge pels meus rivals polítics... Un defecte del dia a dia és que sóc bastant impacient, però deixem-ho aquí, no donem més pistes.
Una afició...
L'esport, el futbol el bàsquet, la vela, mantenir-me en forma.
Sent de Badalona... bàsquet o futbol?
Igual. Sí que quan era més jove, quan era jove vaja, jugava a bàsquet, al juvenil de la Penya, però ara m'agraden igual. Del bàsquet sóc de la Penya i de futbol de l'Espanyol. Per tant, a patir.
Sabater: "No faré un pas al costat"
Per què vol ser alcaldessa?
Per impulsar un model de ciutat de justícia social. En un moment com el d'ara, que hem d'afrontar la crisi del Covid-19, és fonamental que no tornem al model de 2007-2008. Sabem molt bé al servei de qui afronta les crisis el PP. Aquí a Badalona tenim una situació de moltes desigualtats.
Com aspira a arribar a l'alcaldia?
La proposta és fer un govern fort de majoria absoluta, de progrés. Això vol dir sumar totes les forces deixant fora el PP, que representa un model a les antípodes del que representem nosaltres.
Per què creu que vostè és millor que els altres dos aspirants?
El projecte de ciutat que represento és millor per Badalona. Entenc la ciutat com una ciutat de lluites compartides on tots han d'aconseguir tenir els mateixos drets i deures. En canvi el model d'Albiol representa una ciutat fracturada, que no considera iguals a tots els veïns, que busca la discòrdia i un model de gestió de la crisi al servei de les elits. I pel que fa a Guijarro, ha quedat demostrat que el PSC, a qui vam donar la confiança el 2019, no ha sabut gestionar l'alcaldia. Sí que comptem amb Guijarro per al govern però no per liderar l'alcaldia.
Tenint en compte la història de traïcions viscudes els últims anys a Badalona, amb ruptures d'aliances i canvis de socis, veu factible generar uns nous mínims de confiança entre els partits?
No només és possible sinó que és obligatori. Nosaltres vam trencar aquesta dinàmica el 2019, on malgrat haver estat víctimes de la moció de censura vam fer aquest gest de generositat envers al PSC. El fet que ells no se n'hagin sortit ha demostrat que la ciutadania està perdent la confiança en els governants. Això fa créixer el populisme.
Estaria disposada a fer un pas al costat?
No. En aquest cas i després de l'experiència que va suposar fer un pas al costat al 2019 -amb el mal resultat obtingut- no ens podem permetre un altre acte fallit. Hem d'anar a resultats segurs, que la ciutadania vegi que tenim la fortalesa.
El preu que no aconsegueixin un acord amb el PSC és que Albiol sigui alcalde...
Sí, el fet de no arribar a un acord comportarà que l'Albiol governi. Nosaltres estem treballant perquè això no passi, però sabem que hi ha aquest risc. Però encara és pitjor el risc d'un mal govern que el que fa és alimentar encara més el populisme que dóna rèdits al PP.
Una opció seria partir-se l'alcaldia amb el PSC?
Ho vam plantejar nosaltres al 2019. El PSC va estar disposat a negociar aquesta alternança d'alcaldia el 2019 però després no ho va contemplar i ho va retirar del mapa. No és una alternativa damunt la taula. El que necessita la ciutat és estabilitat. La ciutat ha patit molt. Perquè la ciutadania recuperi la confiança cal un missatge d'estabilitat. Queden tres anys de govern i és millor una alcaldia per als tres anys.
Sabria identificar-me algun encert o alguna virtut dels seus dos rivals aspirants a l'alcaldia?
No es pot negar que el senyor Albiol té una gran habilitat comunicativa. Excel·leix en el seu paper populista. És un embaucador exitós, és capaç d'aconseguir que fins i tot les víctimes de les polítiques del PP se'l creguin. I Guijarro té la virtut de fer semblar que les coses greus no importen.
Digui'm una virtut seva?
Sóc una persona que aconsegueixo consensos. Davant de conflictes molt complexos tinc aquesta capacitat d'escolta, buscant solucions acceptades per tothom.
I un defecte?
Segurament, pensant sobretot en l'exercici de l'alcaldia, vaig tenir el defecte de fer un exercici del poder volent ser massa exigent amb fer-ho amb aquest esperit tan de consens, que està bé, però que calia ser més executiva en algunes decisions encara que no hi hagués absolut consens. És una lliçó que vaig aprendre i estic molt preparada per superar-lo.
Una afició...
Cantar cançó improvisada.
Guijarro: "Albiol és un seductor, Sabater és apassionada, té conviccions molt fermes"
Per què vol ser alcalde?
Perquè vull donar el millor de mi mateix a la meva ciutat. Estem en un moment molt complicat amb una crisi dura, sanitària, econòmica i social. Entre tots i totes els responsables públics ens hem de bolcar amb això.
Com aspira a arribar a l'alcaldia?
Amb un govern d'unitat. Vull comptar amb tothom. Tothom té molt a aportar en la lluita contra aquesta crisi, en donar exemple a la ciutadania d'unitat. I fer un govern d'àmplia base.
Un govern sense exclusions? Amb PP i Guanyem Badalona?
Un govern fora de la lluita i el tacticisme partidista. Que compti amb tothom. Que vulgui ser la solució per Badalona.
Per què creu que vostè és millor que els altres dos aspirants?
Perquè nosaltres, el PSC, som els únics que en aquest context pot ser el catalitzador i fer d'unificador per aconseguir que hi hagi un govern ampli. Som nosaltres els que podem aglutinar les diferents sensibilitats perquè totes juntes puguem donar la batalla contra la crisi.
Tenint en compte la història de traïcions viscudes els últims anys a Badalona, amb ruptures d'aliances i canvis de socis, veu factible generar uns nous mínims de confiança entre els partits?
És el nostre deure, tenir un mínim de confiança, sobretot per tot el que ens hi juguem. Els veïns ho estan passant i ho passaran molt malament. Cal tenir molt clar que el moment és un altre. No es pot comparar ni amb el juny de 2018 ni amb el juny de 2019. Ara mateix tenim una crisi molt forta, la més gran que viurem després de la segona guerra mundial. Hem de deixar de banda els personalismes i la lògica partidista.
Ja que parla d'unitat, sabria identificar-me algun encert o alguna virtut dels seus dos rivals aspirants a l'alcaldia?
El senyor Albiol té una gran qualitat, que és un bon comunicador. És una persona que parles amb ella i té un gran component de seducció. La Dolors Sabater és una persona amb molt fermes conviccions, que les defensa amb molta fermesa. És molt agradable parlar amb ella de temes ideològics. Em sembla una persona apassionada i a mi m'agrada la gent apassionada, potser perquè jo ho sóc una mica menys i em genera una mica d'enveja.
Si no hi ha acord, Albiol serà alcalde...
Doncs aquest és el repte que tenim. Tant la Dolors com el Xavi com la resta de regidors saben que tenim al davant una responsabilitat molt gran. Hem de fer front a la crisi units.
Estaria disposat a fer un pas al costat?
Si hi ha algú que no sigui l'opció socialista que aconsegueix aglutinar un govern d'unitat estaré encantat de formar-ne part. La batalla contra la crisi està per davant de personalismes i de la meva persona.
Digui'm una virtut seva?
Em considero una persona sincera.
I un defecte?
Que potser sóc massa caparrut. O sense potser, segur que ho sóc.
Una afició...
M'agrada molt l'esport, però no t'enganyaré, m'agrada visualitzar l'esport. Sóc seguidor, llegeixo molt fins i tot participo en un programa setmanal en una ràdio local -Ona Mar, al barri de Llefià-, fem el partit de Champions dels dimarts. Sóc soci del Badalona, de la Penya, m'agrada molt l'esport però no sóc practicant, sinó un fidel seguidor.
Sent de Badalona... bàsquet o futbol?
M'agraden totes dues coses. Sóc soci de les dues entitats, també dels Badalona Dracs, el nostre equip de futbol americà, que és campió de la lliga estatal durant molts anys. Jo he practicat el bàsquet, jugava al bàsquet Llefià, però m'agraden tots dos esports i l'esport en general.