Reconèixer els errors propis mai no és fàcil i acostuma a resultar incòmode, però té un immens avantatge: permet rectificar i sortir-ne enfortit. Després de patir dues revolcades a les urnes, el 21-D i el 26-M, la CUP ha detectat que no anava pel bon camí i ha decidit posar-hi remei redreçant el rumb cap a la independència i posant l'accent en l'agenda social. Ho fa a través d'una ponència política encara oberta a correccions i que la militància haurà de ratificar aquest diumenge, en una assemblea del partit a Celrà. El document recull una dosi important d'autocrítica amb l'actitud de bloqueig al Govern Torra, aposta per una via més col·laboracionista i planteja que, si cal, puguin entrar al Govern de la Generalitat. Alhora s'obren a presentar-se amb una nova marca per eixamplar la seva base electoral i constata que en el context actual una DUI no duria enlloc. Un dels redactors d'aquesta nova proposta, l'exdiputat i dirigent de la CUP Albert Botran, reflexiona en aquesta entrevista per a ElNacional.cat sobre els detalls de la ponència. 

"No es pot mantenir la ficció que la ruptura és imminent", és un dels punts destacats de la vostra nova ponència política. Deu ni do...
Sí, creiem que tot l'independentisme estem obligats a reflexionar si el que va fallar l'1-O i el 27-O de 2017 ara hi és i si no hi és treballar perquè hi sigui. Crec que ara és un moment de poder dir amb molta claredat que allà no es va proclamar la independència i se'ns va dir que era per una sèrie de motius que no veiem que ara ningú estigui treballant perquè hi siguin. Es va dir que faltava reconeixement internacional, que hi havia risc de fractura social, que hi havia una amenaça de violència per part de l'Estat, que les estructures d'estat no havien estat pensades com per poder-les desplegar en un context hostil, la guerra econòmica. Tot això van ser elements que van portar a que l'octubre el resultat del referèndum no es traduís en una República. I no veiem que ningú estigui treballant sobre aquests elements per revertir-los, és a dir, per tenir més suports internacionals, per no dependre de les grans empreses que ens tornaran a fer boicot, perquè la societat catalana no visqui la independència com un trencament entre comunitats. 

Ha estat molt dolorós arribar a aquesta conclusió? Quines sensacions us ha despertat al grup de treball?
Nosaltres com a tradició política si alguna cosa teníem clara és que la independència no era una cosa senzilla o ràpida de fer. Sempre havíem posat en valor que el caràcter rupturista d'aquesta independència implicava un procés difícil de dur a terme. Nosaltres no ens vam fer independentistes amb el procés. No ens costa adaptar-nos a la idea que a aquest procés li queda temps. Si et fixes en processos d'altres pobles en molts casos també han estat acumulacions de diverses derrotes fins que arriba un moment que te'n surts. 

Creiem que cal una nova acumulació de forces

Però la CUP éreu els del "tenim pressa"...
El que dèiem era que no estàvem d'acord a defugir la confrontació quan hi havia les forces per fer el referèndum i per haver anat més enllà després del referèndum. El que no volíem és que les forces es desaprofitessin. Si creiem que hi ha la força nosaltres sempre estarem perquè aquesta força es dugui a terme al màxim. Sí que és veritat que vam pressionar molt perquè hi hagués el referèndum, vam pressionar molt perquè el referèndum es fes malgrat la repressió, i després del referèndum vam pressionar molt perquè hi hagués declaració d'independència. Va ser el nostre paper i no ens n'esmenem. Ara, havent passat el temps creiem que cal una nova acumulació de forces. 

Tirant de les metàfores marineres que des del començament han acompanyat el procés, la CUP redreça el rumb per arribar a la independència?
En terminologia de la que ha fet servir històricament l'esquerra és una necessitat d'acumular forces. 

El boicot de la CUP al Govern no ha tingut efecte, el nostre deure és fer més propostes. No teníem la força per bloquejar aquest Parlament

A les 28 pàgines que ocupa el document també feu molta autocrítica...
A partir del 21-D potser som els que encara portàvem una dinàmica més lligada a l'1-O. Per exemple, en la defensa de la investidura de Puigdemont vam ser dels més coherents, dels que ho volíem portar fins les últimes conseqüències. Quan això no passa ja veiem que la lògica que seguirà el Parlament i el Govern és una altra, que no serà la de la legislatura anterior on s'assumia la desobediència i la confrontació quan era necessari. En aquell moment pensem que podíem combatre aquesta reorientació del Govern a través d'un boicot, d'un bloqueig al Govern -dient amb nosaltres no hi compteu per fer això, no us aprovarem els pressupostos, no tindreu el nostre suport per gairebé res i farem un bloqueig parlamentari en la mesura que ens permeten els nostres quatre diputats- però no ha tingut efecte. Aquesta és l'autocrítica: ens vam plantejar una cosa que tampoc teníem la força per fer-la, no teníem la força per bloquejar aquest Parlament, no teníem la força per condicionar aquest govern perquè tornés a l'actitud de confrontació amb l'Estat. I al final fins i tot la reflexió és que electoralment això o no s'ha entès o no s'ha valorat. O perquè la gent no entén la nostra política o perquè no la valora com a necessària, al final les eleccions municipals no ens han anat bé. Creiem que el que s'imposa és una reflexió. Si el que vam decidir fa un any no ha tingut efecte el que cal és fer una altra cosa a veure si en té més. 

Una de les coses que proposeu és passar de l'oposició frontal a l'oposició propositiva...
Sí, és una de les propostes. Farem l'oposició que és necessària que fem perquè nosaltres no estem alineats amb aquest govern ni entenem cap a on va, però el nostre deure és fer més propostes. L'exemple és el de la Llei Aragonès. A nosaltres no ens agrada aquesta llei, però a part de dir que no ens agrada el que farem és provar de fer una llei alternativa que blindi els serveis públics. Es tractarà de fer-ho sempre d'aquesta manera. 

Un element important que justifica aquest canvi de xip és el fet que la CUP ha recuperat la clau de la majoria independentista al Parlament?
Sí, en part això és una oportunitat. Fins ara a través de les suspensions de diputats, el Govern no en tenia prou només amb la CUP. Ara, en canvi, amb els 4 diputats de la CUP en tindria prou per formar una majoria. Podria ser que al Govern li interessés recuperar l'aliança amb la CUP. 

ERC té un dilema: si vol ser un partit d’esquerres o guanyar l’espai convergent. Paradoxalment hi ha hagut més bona relació amb JxCat que amb ERC

Llegint la ponència, un n'extreu que aspireu a posar més l'accent en l'ànima social que no pas en les grans proclames nacionals...
Sí, malgrat que siguem coneguts per haver estat els acceleradors del referèndum i els defensors de la desobediència, nosaltres mai no hem abandonat les polítiques socials, que van tenir un pes molt important en la negociació dels pressupostos durant la passada legislatura. El que veiem és que, a part de que som d'esquerres, perquè a l'independentisme li vagi bé ha de tenir aquest contingut social i això ho hem de fer més explícit. En principi tindríem un aliat en això que és ERC, però a la pràctica està fent unes polítiques econòmiques i socials molt continuistes i molt similars amb el que haurien fet quan eren JxSí i estaven més lligats a Convergència. Per tant, algú ha de fer aquest paper de defensar que ha d'haver-hi polítiques alternatives en matèria econòmica i social, i hem de ser nosaltres. 

La sensació que teniu és que podríeu avançar més amb els Comuns i ERC que amb JxCat? 
Crec que sí. Sobre el paper, aquestes tres formacions compartim una sensibilitat d'esquerres que ens faria alinear-nos en defensa del sector públic, d'expandir aquest sector públic, de posar límits als beneficis empresarials i de la banca. Això en principi, però en el cas d'ERC, com a partit també té un dilema existencial sobre si el que vol és ser un partit d'esquerres o el que vol és guanyar l'espai convergent, cosa que fa que tingui un perfil en discurs econòmic o social molt moderat i poc disruptiu respecte les polítiques dels governs anteriors. El PDeCAT és un partit de dretes i no estaria en absolut per això, JxCat se suposa que és una cosa més transversal però a la pràctica a qui posen als llocs importants com ara a la conselleria de Territori amb una matèria tan sensible com és habitatge és en Damià Calvet que és PDeCAT, exregidor de Sant Cugat i que és la Convergència de tota la vida. 

Adrecem la proposta cap a gent que fins ara no havia estat amb nosaltres, a gent que pot ser crítica amb ERC o els Comuns que haurien de veure la CUP com una eina útil

En aquest canvi de rumb també obriu la porta a canviar de marca electoral per abastar més sensibilitats polítiques. Això és una OPA als desencantats amb ERC i els Comuns? 
Tan de bo la nostra proposta se sàpiga llegir com això, una obertura cap a gent que no ha estat mai en el nostre entorn però que ens vegi com a una eina útil. De fet aquesta és la idea principal d'aquest procés. Hem de deixar de mirar cap endins i mirar cap a enfora perquè la nostra proposta ha de ser atractiva per molta més gent, perquè no s'entén que amb uns Comuns cada cop més allunyats del sobiranisme i una ERC cada cop més allunyada del rupturisme i les esquerres, el nostre espai tot i això hagi disminuït. Això no s'entén, alguna cosa no estem fent bé. Adrecem la proposta cap a gent que fins ara no havia estat amb nosaltres, a gent que pot ser crítica amb ERC o els Comuns que haurien de veure la CUP com una eina útil. 

Això una mica ja va passar el 2015, no sé si l'objectiu és recuperar l'esperit de la CUP de David Fernàndez i Quim Arrufat...
Sí, sense tampoc idealitzar les persones o el passat. Nosaltres també som conscients que el 2015 es van produir bons resultats per diversos motius. Un és que la CUP fins llavors havia fet un bon paper i això es veu en la valoració dels líders. També és veritat que el procés anava de pujada i això ens anava bé, perquè la gent percep la CUP com una eina útil quan vas cap al xoc, cap a la ruptura, perquè és una garantia que allò es farà. L'altra és que ERC anava fusionada i hi va haver molta gent d'esquerres que no volia votar Convergència i va optar per la CUP. Tots aquests elements no els pots recuperar i has de fer una altra cosa que et converteixi en eina útil. 

A la nova proposta també us plantegeu la possibilitat d'entrar a formar part del Govern de la Generalitat...
Sí. Per la mateixa lògica de dir que a més de la crítica, el que la gent valora i ens demana és que assumim el màxim de responsabilitats. És una lectura que també es desprèn del resultat de les municipals: en general, on la CUP ha governat la gent li torna a donar el suport i per tant premia que la CUP assumeixi responsabilitats. Creiem que hem d'estar oberts a això. És difícil imaginar-s'ho tal com estan les coses perquè amb el Govern hi ha molt poca sintonia. Paradoxalment n'hi havia més amb el govern anterior malgrat que l'escenificació era de diferències, però sabíem que aquell govern treballava amb uns objectius i tenies on agafar-te per donar sentit al pacte, per això vam donar suport als pressupostos. Però en tot cas, la porta l'hem de tenir oberta. Si és un govern que treballa per polítiques socials transformadores i que torna a proposar-se el repte d'exercir l'autodeterminació i per tant de poder construir la independència, nosaltres ens hauríem d'oferir a facilitar la governabilitat i entrar al govern. 

El nou criteri de la CUP és que ara no tenen sentit ni una DUI ni un referèndum unilateral...
Ara mateix, en fred, no. Cal preparar les condicions. Fer una ruptura ara tindria els mateixos efectes o resultats que el 27-O, no es podria sostenir en el temps que és el que va fallar a l'octubre de 2017. Nosaltres vam defensar la proclamació, però no sabíem que darrere no s'estava disposat a aguantar el que fos necessari. Ja sabíem que no seria definitiva amb molta probabilitat però sí que esperàvem que hi hagués la voluntat de sostenir-la més en el temps, que seria la manera que la comunitat internacional s'hagués bolcat una mica més. 

Què vol dir "aguantar el que fos necessari"? Assumir que hi pogués haver morts, com s'havia especulat a les reunions de l'estat major?
És complicat, perquè aquesta amenaça sempre la farà servir l'Estat. Llavors tu no has d'estar massa pendent d'això perquè si no sempre estaràs a les seves mans. Tu t'has de fixar en els teus actes i en els que està disposats a fer la gent, que en aquell moment estava disposada a assumir costos fins i tot personals, i això tots ho sabem. No s'ha de ser paternalista de dir que no portarem la gent cap a un lloc tan arriscat. Fins les últimes conseqüències vol dir la resistència no violenta. 

Ha costat molt arribar a aquestes conclusions? Creieu que costarà aprovar el document i hi haurà molta guerra a l'assemblea de diumenge?
S'hi ha arribat bastant bé, el nucli que hem redactat la ponència i el propi secretariat ha anat bastant unit. S'ha fet una anàlisi molt compartida de què estava fallant i per tant també del que cal fer. Nosaltres no som monolítics com els altres partits. La pròpia formació de la direcció ja ho conforma com una estructura plural i diversa i tot i així s'ha estat bastant unit ara. Això ens fa pensar que la proposta representa un gruix important de la sensibilitat dins l'organització i que per tant prosperarà. 

Què vol dir ho tornarem a fer?
Utilitzar les eines que es van utilitzar la tardor de 2017, i tornar-ho a fer sabent que poden tenir costos repressius i assumint aquests costos repressius, perquè probablement hi haurà més presos, més repressió, més multes, més judicis, però sabem que forma part del procés cap a una República, cap a l'alliberament nacional. No hem de renunciar a una manifestació pública per la por a ser acusats de sedició, ni a fer servir les institucions a favor d'un referèndum per la por a ser acusats de rebel·lió. Que la repressió no ens limiti. 

Hem de saber utilitzar la força que l'Estat fa servir contra nosaltres, com en una clau de judo. La sentència no hauria de ser només un cop molt dur, sinó un salt endavant

Què ha de passar si hi ha una sentència condemnatòria?
Hem de saber utilitzar la força que l'Estat fa servir contra nosaltres al revés, com en una clau de judo. Ells fan servir tota la força contra l'independentisme però alhora aquesta força que despleguen els deslegitima molt per darrere. Quan un estat demostra que l'únic que el legitima és la voluntat de les seves elits de seguir agafades al poder costi el que costi, perd molt de suport popular. I això és el que hem de saber explicar, que no va només contra l'independentisme, sinó que té unes eines que pot fer servir contra qualsevol moviment dissident. La sentència no hauria de ser només un cop molt dur, sinó un salt endavant pel que fa a la legitimitat política de l'independentisme. 

Tindria sentit respondre-hi amb unes eleccions?
Depèn del caràcter d'aquestes eleccions. Ara mateix unes eleccions només servirien per tornar a mesurar la correlació de forces interna de l'independentisme i això no sé si ens porta enlloc. Si hi hagués eleccions, l'independentisme hi hauria d'anar amb una proposta compartida. Si hem d'anar a eleccions amb les forces sobiranistes cadascuna per la seva banda, amb el seu discurs, no aportant cap avenç qualitatiu, simplement servirà per veure si JxCat aguanta, si ERC fa el sorpasso, a veure com li va a la CUP... aquesta no és la idea. 

La unitat és possible quan hi ha objectius compartits i això es va demostrar la legislatura passada

Què vol dir unitat independentista?
Vol dir saber almenys cap a on camines i amb quins tempos ho fas. Són els mínims que t'han de posar d'acord. Això no vol dir ni llistes unitàries ni haver de governar junts a tot arreu o no poder fer oposició. Unitat d'objectius. Nosaltres ara mateix no sabem si JxCat i ERC estan pensant en el curt, en el mig o en el llarg termini. Sembla que el Govern vagi per una banda i el procés per  una altra. No sabem si ha canviat l'objectiu independentista per un objectiu només antirepressiu. Tot això fa que la unitat no sigui possible, la unitat és possible quan hi ha objectius compartits i això es va demostrar la legislatura passada. Hi havia una pluralidad immensa però hi havia un objectiu compartit, especialment quan es va incorporar el referèndum al full de ruta i això va fer que es treballés de manera molt unida. 

Com viviu que entre l'independentisme es llancin els pactes amb el PSC pel cap quan totes les formacions hi heu pactat?
Es fa un sol paquet del tema de pactar amb el PSC quan cal mirar cas per cas quin paper juga el PSC en cada pacte. Per mi no és el mateix donar la presidència d'una institució tan important i amb tant poder com la Diputació de Barcelona, que el que tu puguis fer a un ajuntament com Sant Cugat o Figueres on el PSC és un més dels socis d'aquest pacte i on l'alcaldia és per un partit independentista com ERC. 

Com és la relació amb ERC i amb JxCat?
Hi ha una relació correcta. Paradoxalment hi ha hagut més bona relació amb JxCat que amb ERC. Se m'acut que pot ser perquè en el fons JxCat és una formació molt plural i els que van agafar la veu cantant eren els independents i la gent més desvinculada de CDC. ERC treu el fantasma de la pinça per deslegitimar que la CUP pugui entendre's amb JxCat en certes coses. A nosaltres amb ERC ens agradaria tenir més punts en comú. El normal seria tenir-hi més punts en comú, en matèria econòmica, pressupostària, però això no es dóna, perquè ERC no té massa interès a obrir-se cap a la seva esquerra. Potser perquè busca aquest viratge centrista per superar el PDeCAT. 

Sembla que el Govern vagi per una banda i el procés per una altra. No sabem si vol durar molt o poc, perquè no sap quin és el seu propòsit més enllà d'anar fent

Quin futur li veieu al Govern Torra? 
Veiem que no té un objectiu ni rumb. No sabem si vol durar molt o poc, perquè no sap quin és el seu propòsit més enllà d'anar fent. Si això no canvia és complicat que puguin obtenir algun suport parlamentari començant pel nostre. El nostre suport parlamentari no el tindran si no ens expliquen que aquest govern servirà per fer polítiques socials transformadores i incorporar l'autodeterminació com un objectiu tangible. El primer que han de fer és definir el rumb del Govern. 

Pensant en els lectors que puguin llegir aquesta entrevista i que no tinguin un màster en cupologia, té dues ànimes la CUP?
Totes les forces polítiques són molt plurals internament i depèn de cada força com gestiona la pluralitat. De vegades mires altres formacions i aparentment estan més unides però el que hi ha és un silenci per por a la direcció, doncs tampoc no seria el nostre model. Jo també vull una CUP unida, però no sé si el preu de la unitat ha de ser la pau dels cementiris, on ningú parla per no ser castigat. Això de les dues ànimes, en realitat n'hi ha més. S'acaba identificant en només dues perquè al final els debats acaben sent si vols A o B i això polaritza, però és la pròpia naturalesa de les decisions. El que es proposa la CUP tampoc no és fàcil. Som un partit convençut que avenços socials i avenços nacionals han d'anar junts, això dur-ho a la pràctica és molt complicat i sempre genera tensió. Però la tensió és inherent a la política, si no el que hi ha és una altra cosa que no és política, que és el domini d'una part sobre l'altra. Hi ha d'haver tensió, la clau és que sigui productiva i no contraproduent. 

En quina situació està el cas de l'assetjament a l'exdiputada Mireia Boya? 
El cas de la Mireia Boya ha seguit els processos més o menys estipulats. Ha coincidit en el temps amb l'aprovació d'un protocol intern i ara es podrà resoldre en base al protocol que ha decidit la militància.