Si hi ha un mot que s'adigui a les sensacions que desprèn Dolors Sabater aquest és serenor. L'exalcaldessa de Badalona cuida el to i les formes. I per bé que mesura cada paraula abans de pronunciar-la, no respon amb evasives. El 2015 va convertir-se en batllessa de la quarta ciutat de Catalunya gràcies al cordó sanitari que van bastir totes les forces d'esquerres de l'ajuntament per evitar que Xavier Garcia Albiol repetís com a alcalde. Fa nou mesos que una triple aliança del bloc del 155 -PSC, PP i Cs- va desbancar-la de l'alcaldia, des de llavors en mans dels socialistes i Unió, amb 4 de 27 regidors. Ara aspira a recuperar-la i per això torna a encapçalar la llista de Guanyem Badalona en Comú. És l'única que pot fer-li ombra a Albiol. Tant és així que ERC, amb qui va compartir el govern municipal, ha optat per fondre's en una llista unitària amb ella. Sabater interromp la seva frenètica activitat de precampanya per conversar una estona amb El Nacional en una de les terrasses de l'artèria comercial del barri de la Salut. L'acompanya el seu escuder, José Téllez. Parlem del sentit de la desobediència arran de la polèmica dels llaços grocs, de la convulsió que viuen els comuns i també del paper d'Ada Colau amb el procés. 

L'actualitat obliga... què li sembla tota aquesta batalla pels símbols?
A vegades ens quedem molt encallats en el gest concret. Si obrim una mica la mirada, veurem que ni és nou que les institucions es posicionin en temes ideològics -aquí a Badalona quan governava el PSUC, teníem penjat el posicionament anti-OTAN quan es va fer el referèndum-, ni tampoc és nou que la Junta Electoral consideri ingerència política símbols tan eteris com que estigués ocupada la plaça Catalunya en període electoral per les mobilitzacions del 15-M. Dit això, jo crec que és legítim defensar els símbols però en aquest cas crec que l'error és que les desobediències tenen èxit i sentit si són col·lectives i formen part d'una estratègia. Aquest cas ha anat quedant com un gest molt personal del president i això és un error estratègic, més enllà que sigui lícit és reduccionista.

És legítim defensar els símbols però les desobediències tenen èxit i sentit si són col·lectives i formen part d'una estratègia

Entenc que vol dir que s'ha desvirtuat el concepte de desobediència civil?
Sí. Queda desvirtuat. Potser es podria haver previst que això podia passar i es podien haber previst solucions estratègicament més potents. Qüestionar la decisió de la JEC d'una manera molt més global, amb més musculatura, anticipant-se. Si les decisions es prenen amb sentit estratègic, totes són justificables, tant portar aquesta lluita a l'extrem com no presentar batalla, perquè ho fas amb un sentit. 

Vostè i Artur Mas comparteixen un mèrit que és que són les dues úniques persones que han aconseguit convèncer ERC per anar junts a una llista electoral...
(Riu) No sóc jo que ho he aconseguit, no és un tema personal. Respon al sentit que té que forces que havíem governat juntes durant el mandat anterior, defensant un projecte de ciutat exitós, rupturista volguem repetir. Vam ser boicotejats amb una moció de censura perquè vam impulsar un canvi en relació a les pràctiques corruptes i de retallades de drets del PP però també del clientelisme del PSC. Ens van fer fora abans d'hora, tenia tot el sentit impulsar un front ampli. I a ERC també han posat això en valor, que ja que ens han escapçat abans d'hora, revalidar i seguir impulsant aquest projecte. 

I això no serveix també per projecte independentista amb ERC i Junts per Catalunya? El 155 també el va escapçar abans d'hora... Què creu que ha fet vostè diferent en pro d'aquesta unitat?
El que ha aportat Guanyem i després s'ha traslladat al govern de la ciutat és que ha sigut capaç de mantenir la defensa democràtica del dret a l'autodeterminació i el sobiranisme de forma conjunta amb persones i formacions no independentistes posant en valor que el projecte de transformació de la ciutat hi guanyava si anàvem junts. 

Vostè n'ha parlat amb Junqueras a Lledoners. És exportable més enllà de Badalona, aquesta aliança amb ERC?
Jo em centro en Badalona, en tot cas, aquest pacte respon a posar en valor el que ens uneix més que el que ens separa. 

No som una sopa de sigles

Entendre com s'organitza el seu espai polític costa, i encara és més difícil intentar-ho explicar... M'hi ajuda?
Clar, t'ajudo. El nostre espai polític és assembleari i les persones que en formen part són molt diverses i vénen amb les seves motxilles polítiques pròpies però quan actuen, opinen i voten no ho fan en nom d'una altra organització política. Al 2015 vam ajuntar persones com jo que venim del món associatiu i no militem a cap partit, persones de Procés Constituent, la CUP, Podemos, Revolta Global, els Verds, Comunistes, Podem.... Però no som una sopa de sigles.

I els comuns quin paper hi juguen? 
El nostre espai és comuns, som Guanyem Badalona en Comú. Ens vam guanyar la consideració de comuns aprovat per Ada Colau. I això segueix sent així, el que passa és que paral·lelament l'espai d'ICV i EUiA que forma part de Catalunya en Comú aquí va per lliure, i això no passa només a Badalona. El conflicte que hi ha a Catalunya en Comú és com es respecten els moviments comuns de cada municipi. 

A Badalona ICV i EUiA es presenten a part de vostès...
Sembla que sí però no està decidit, perquè tot i que la direcció no vol, les bases pressionen per anar amb nosaltres. 

Entrem de ple en el moment convuls que viu el món comuns, a què creu que respon la crisi que viu l'espai d'Ada Colau?
A Guanyem el que ens ha permès consolidar-nos i no trencar-nos ha estat considerar el procés independentista com un dret democràtic, al marge de si independència sí o independència no, i això ens ha permès ubicar-nos en cada moment amb valentia i sense complexos. Per exemple amb la defensa del referèndum encara que no fos pactat com volíem, de la denúncia contra la repressió. I penso que és evident que el tensionament al voltant del procés independentista, de la desobediència, o s'enfoca des del nostre punt de vista de la radicalitat democràtica o és difícil mantenir la unitat. 

És arriscat i perillós relacionar que defensar la independència és anar contra dels pobles de l'Estat i que per ser solidari no has de voler la independència

No es pot dir que l'Ada hagi estat poc valenta però sí que no s'ha expressat amb una direcció prou nítida i mantinguda. Ha semblat erràtica. El problema ha estat sobretot la sensació que es culpabilitzava només un costat

Vol dir, doncs, que a Colau li ha faltat valentia en determinats moments?
Jo sóc molt reticent a criticar què ha fet una altra persona. En molts moments l'Ada Colau ha tingut valentia, denunciant per exemple la repressió policial. De vegades hi ha un intent de criminalitzar molt els comuns quan després els qui ho critiquen acaben fent pràcticament el mateix com ha passat amb el tema dels llaços. Però sí que si comparo amb què hem fet a Badalona crec que la defensa a ultrança d'aquesta autoorganització popular de desobediència civil de Catalunya l'1-O, que sobrepassava partits i institucions, és també una manera de qüestionar el règim del 78. És arriscat i perillós relacionar que defensar la independència és anar contra dels pobles de l'Estat i que per ser solidari no has de voler la independència. No, això no és així. Hi ha mirades que simplifiquen una complexitat molt gran, de manera molt reduccionista amb el problema i això pot fer confondre. Per tant, no es pot dir que l'Ada hagi estat poc valenta però sí que no s'ha expressat amb una direcció prou nítida i mantinguda. Ha semblat erràtica i aquesta ambivalència ha fet que part de l'espai dels comuns no independentista però sobiranista, que defensa el dret d'autodeterminació, no s'ha sentit representada. El problema ha estat sobretot la sensació que es culpabilitzava només un costat, com quan l'independentisme no va aprovar els pressupostos de Sánchez, o quan es culpava del 155 per haver fet la DUI. A qui cal culpar és a l'Estat per no haver volgut un referèndum pactat. Es troba a faltar als comuns aquesta valentia en el sentit d'anar a l'arrel, que és defensar la democràcia, el referèndum, i pressionar i criticar els que l'estan impedint. I això evidentment no vol dir que les institucions catalanes ho hagin fet tot bé. 

L'esquerra, i és greu que això passi, de vegades renuncia a la seva ideologia quan veu que els seus electors poden ser atrets per la dreta

PSC, CiU, Unió, PDeCAT, els comuns: el procés és una trituradora de partits...
És la prova del cotó. Posa a prova la consistència d'una defensa democràtica d'un dret fonamental. L'any 2011 el PSC de Badalona estava al Pacte Local pel Dret a Decidir i ara Pedro Sánchez diu que Catalunya no podrà tenir mai un referèndum. Quan mentien, abans o ara? L'esquerra, i és greu que això passi, de vegades renuncia a la seva ideologia quan veu que els seus electors poden ser atrets per la dreta i l'error que cometen és que en comptes de reivindicar els seus plantejaments bàsics i intentar convèncer els seus, el que fan és descafeïnar els seus arguments, com donant permís als seus votants perquè pensin com la dreta. Aquesta prova del cotó també està afectant la dreta perquè la gent percep que la independència és per fer un país millor, i aquest país millor passa per un republicanisme d'esquerres. 

Vostè està investigada per l'1-O...
Sí, precisament arran d'una denúncia del PP de Badalona. Durant tot el nostre mandat, totes les causes que se'ns han obert a mi o als regidors de Guanyem per diversos motius, totes han estat impulsades pel PP. Des de temes que no tenen res a veure amb el procés, com ara una treballadora del centre d'atenció a les víctimes de violència masclista o un tema urbanístic en què ens han acusat de prevaricació, fins al 12-O, els cartells d'Òmnium amb Jordi Cuixart o el meu cas amb l'1-O. Justament acabo de rebre fa uns dies una carta que em comunicava que fiscalia ha arxivat la causa. 

Quan Albiol ha vist que fracassava el seu futur polític ha tornat a Badalona

Albiol és el bomber piròman, que ve a apagar focs que no haurien existit mai si ell no els hagués provocat. El PP es dedica a fer una oposició criminalitzadora

El PP ataca pel flanc judicial i amb la campanya, Albiol planteja les eleccions com un plebiscit entre ell o vostè...
Albiol no té projecte per la ciutat. L'única manera que té d'aconseguir vots és seduint a la gent a partir de la confrontació i de la criminalització de l'adversari. La prova és que el propi Albiol durant el nostre mandat no venia ni als plens. Quan ha vist que fracassava el seu futur polític ha tornat a Badalona. Ell va obtenir 10 regidors, però la resta ens vam unir per fer-lo fora, hi va haver una majoria al ple en contra que ell fos alcalde. Ell fa servir l'estratègia de fer que la gent tingui por i presentar-se ell com el salvador, quan ell fa l'incendi i després diu que el ve a apagar; és el bomber piròman, que ve a apagar focs que no haurien existit mai si ell no els hagués provocat. El PP es dedica a fer una oposició criminalitzadora. Nosaltres som una amenaça per a l'status quo corrupte del PP, per al seu neoliberalisme ferotge. I com que no se'n surt busca la justícia i l'amiguisme que tenen amb el poder judicial. Com que els vam guanyar per majoria al ple i els vam fer fora, fan servir la via de judicialitzar la política, igual que han fet amb el procés. 

Què va sentir quan el PSC va canviar de bàndol per aliar-se amb el PP i fer-la fora amb una moció de censura?
Tristesa. És la pitjor cara de la política. Els socialistes que havien sumat amb nosaltres per fer fora Albiol, que representa la corrupció i el racisme que no volem a Badalona, ells mateixos el tornen a recolzar amb excuses falses com la pancarta dels presos o la gestió. Des que ens van fer fora estem en col·lapse, l'ajuntament ha caigut en picat amb endarreriments en pagaments, tancament de serveis, és un absolut despropòsit. Vaig sentir la pitjor cara de la política, la que no està al servei de la ciutat sinó dels partits. 

És molt perillós que l'esquerra dubti on s'ha de posar. Em preocupa que amb l'independentisme l'esquerra perd el nord

Per tancar el cercle, què n'hem après de l'1-O?
Es fa una valoració injusta de l'1-O, perquè la repressió és tan forta que només veiem allò negatiu. La primera gran lliçó és la immensa potència que tenim com a poble organitzat. El poder popular és enorme. Lligant-ho al moviment d'insubmissió contra el servei militar, allà hi havia una estratègia molt treballada, igual que hi va ser fins l'1-O. Va faltar estratègia, segona lliçó. I la tercera és que en el moment en que la dreta més reaccionària comença a qüestionar el dret a l'autodeterminació hi ha un sector demòcrata d'esquerres que s'arruga, que trontolla, que no es manté ferm. Per tant, potser hem d'aconseguir explicar-nos millor perquè ens puguin entendre. En un moment en que a diversos llocs del món estan triomfant líders malalts, d'ultradreta com a Brasil o a Itàlia, és molt perillós que l'esquerra dubti on s'ha de posar. Estem a un moment de falsos dogmes, com el que va dir Sánchez, que no hi ha democràcia fora de la llei. Això és del tot reaccionari. No hi ha cap canvi de llei que no hagi passat per la desobediència. Amb l'avortament, o els desnonaments, per exemple. I l'esquerra ho defensava, com la insubmissió i l'antimilitarisme. Em preocupa que amb l'independentisme l'esquerra perd el nord. Perquè hi ha democràcia fora de la llei. I tant.