A la una del migdia Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn entraven a la presó de Lledoners. Les seves dones ho han vist de lluny. Meritxell Lluís, Blanca Bragulat i Laura Masvidal, discretament però molt a prop, han vist l'entrada de les dues furgonetes dels Mossos al centre penitenciari.

A partir d'ara és on hauran de visitar els seus marits. Deixen enrere mesos de fer 600 quilòmetres d'anada i tornada, pels 60 que hi ha entre Barcelona i Sant Joan de Vilatorrada.

La sensació, però, és estranya. Estan tancats en una presó catalana i mentalment és molt dur.

Les famílies estan sotmeses al règim de visites, per tant, no els podran veure fins demà, un cop ja hagin passat les proves mèdiques i hagin rebut la visita dels seus advocats. Després s'hauran d'apuntar a les llistes per al vis a vis i una visita on es puguin abraçar sense tenir un vidre al mig.

Ara s'obre una nova etapa. Un cop a Catalunya i amb poques expectatives perquè surtin de la presó, l'objectiu és exigir un judici just.

Com esteu?
Tot el bé que podem estar... (diuen les tres).

Blanca Bragulat: Hem anat de presó a presó.

Meritxell Lluís: El concepte bàsic és que hem anat de presó a presó. És cert que logísticament no és el mateix sortir de casa a quarts de set del matí i tornar a les onze de la nit, que fer un horari més racional. Però és que recordem que estan injustament a una presó, ja sigui a Lledoners, Puig de les Basses o Estremera, Soto del Real i Alcalá Meco. 

Heu pogut parlar amb ells ja?
Sí, un minut per telèfon (diuen les tres).

M. Ll.: Allò que nosaltres hem hagut de fer d'anar i tornar de Madrid en un sol dia soles o amb els fills, ells ho han fet en diversos dies. Hem parlat amb ells...

Laura Masvidal: L'impacte emocional és important. L'hi he notat amb la veu i amb el que m'ha dit. L'impacte emocional és inevitable i ara han de pair-lo.

B. B.: Han agraït que hi hagués gent en el tram per on han passat per accedir a Lledoners. Ells han pogut veure que hi havia gent i han tingut la sensació que no els obliden.

L. M.: S'han fixat que hi havia groc. El groc s'ha convertit en la determinació del país i això ho han pogut veure.

Com replantegeu ara les visites? Ja no aneu a territori hostil, ara sou a casa...
L. M.: Això és tan difícil i tan pervers, que nosaltres preferim parlar de la llibertat, del que ve a partir d'ara, del judici i de tot el que ve a nivell internacional, perquè preferim no tocar aquest tema que estiguin aquí, en una presó catalana.

B. B.: Segueixen a la presó i el que nosaltres volem és que estiguin a casa.

M. Ll.: El nostre objectiu no era a prop de casa sinó a casa, i per tant, tot el que no sigui a casa ―als carrers, al dia a dia― no ens satisfà. No és el nostre objectiu. El nostre objectiu és la llibertat.

Vosaltres esteu sota el règim de visites de la presó per a les famílies com tots els altres presos, però estant aquí, a Catalunya, és més fàcil que rebin més visites, com ho gestionareu?
L. M.: No en vull fer una polèmica. Òbviament, és un règim penitenciari i són presos polítics i, per tant, a nivell institucional hi haurà pressions o moltes necessitats d'anar-los a veure i hi haurà desfilada. Nosaltres haurem de gestionar la nostra incomoditat i el nostre malestar pel fet de tenir-los a la presó amb tota la qüestió política. I ja portem 8 mesos gestionant això.

M. Ll.: I per tant, la gestió de les visites nosaltres les seguirem gestionant com fins ara ho hem estat fent. La quantitat de gent que s'ha bolcat i ha demanat de veure'ls, ja era prou important quan eren a Madrid, potser sí que incrementarà. Com a familiars hem sigut molt generosos i hem cedit espais a altres visites. 

El règim penitenciari català afavoreix la convivència dins la presó i també garanteix a l'hora de preparar-se millor la seva defensa...
B. B.: Jo vull entendre que els serà més fàcil als advocats, els podran veure tantes vegades com sigui necessari. 

L. M.:  Estan, d'entrada, en el mateix centre penitenciari i la feina dels advocats se suposa que serà més fàcil. Seguirem reivindicant que puguin preparar el judici en condicions, i que el poguessin preparar fora de la presó, òbviament, seria la condició ideal per preparar un judici d'aquestes dimensions. El jutge Llarena ha tancat la instrucció, però és un judici molt complicat i tinc confiança que el puguin preparar en condicions. D'entrada, que estiguin tots junts afavoreix els advocats. Però la nostra reivindicació és que surtin de la presó.

La nova fiscal general de l'Estat pren avui possessió del càrrec. Teniu esperances que hi hagi una rebaixa de la petició de penes?
M. Ll.: L'esperança és l'últim que es perd. Nosaltres no fem valoracions ni jurídiques ni polítiques, però ens mantenim molt prudents. Vivim una realitat i és que els nostres familiars estan dins la presó. Mai se'ns hagués acudit que per defensar les idees legítimes pogués estar a la presó. A partir del moment que algú està a la presó per defensar idees legítimes i que està a la presó injustament, ens costa entendre tota la resta i, per tant, l'esperança no la perds, però...

L. M.: També és cert que s'ha reconegut que el conflicte és polític. I que el govern reconegui que és un conflicte polític obre una porta. Seria absurd no reconèixer-ho. De totes maneres, negociar amb gent a la presó no és la millor manera de començar una negociació política.

S'està negociant la sortida de la presó?
M. Ll.: Qualsevol persona que conegui qualsevol de les persones que estan empresonades i qualsevol de les persones que conegui els que són a l'exili saben que la seva voluntat és insubornable, ho dic per algunes interpretacions que s'han fet en alguns mitjans. Lògicament, hi ha una defensa jurídica, és una causa comuna, però hi ha diversos advocats, i no entrem en valoracions jurídiques. Ara, que volem que estiguin a casa, no és que ho vulguem les 18 famílies, sinó que majoritàriament en aquest país ningú entén que hi hagi gent a l'exili ni a la presó.

Com us pot ajudar la gent?
L. M.: La gent ens pot ajudar perquè ha estat un procés de la gent i el moviment ha d'anar lligat al que vulgui la gent. Si tenim força i no ens sentim sols, és justament perquè tenim la gent. Fins ara hem pogut fer els viatges gràcies a la solidaritat. El més important és que la gent hi sigui i que l'enemic i l'objectiu és un i no un altre. 

B. B.: La gent ens acompanya, manifestant-se, a nivell econòmic, pediatres... La gent ens està ajudant de totes les maneres. Tothom està ajudant amb el que pot.

M. Ll.: Qualsevol sopar, acte, concentració dona a les famílies una energia molt forta, però sobretot els hi dona a ells. Quan cridem "no esteu sols" és que realment no ens sentim sols. Cal no caure en l'oblit ni en la normalitat. 

L. M.: Llibertat absoluta per a totes les mostres d'expressió, però els presos els hem de posar al nivell del país, que es pensi bé el que no pugui perjudicar, perquè anirem endavant si els traiem. Una de les prioritats és treure'ls i a partir d'aquí ja anirem endavant. Perquè si pensem que anirem endavant i no els traiem... pensem en no fer res que els pugui perjudicar.