Elisenda Paluzie (Barcelona, 1969) afronta la seva primera Diada com a presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana. I ho fa en un context excepcional: després de la proclamació suspesa de la República i amb l'existència de presos polítics i exiliats. És per això que vol que aquest Onze de Setembre sigui un toc d'atenció pels partits polítics independentistes: la repressió política no pot implicar la renúncia a l'objectiu polític de la República. També adverteix que el "parany" de Pedro Sánchez pot ser una versió 2.0 de l'"engany" de José Luis Rodríguez Zapatero. No hi diposita gaires esperances en la via de la negociació.
Omplir la Diagonal de Palau Reial a Glòries és un repte difícil...
Sí. Tots els Onze de Setembre han estat reptes difícils, però també tots els Onze de Setembre han marcat l'agenda política, han influenciat les fites que hem anat aconseguint. Es tracta de transmetre bé el missatge: cal tornar a posar sobre la taula els objectius polítics, en concret el de fer efectiva la República Catalana.
Després de tot el que ha passat, no hi ha risc de desmobilització?
La societat està molt mobilitzada. Estem fent actes a uns nivells... Tot i que estan centrats en suport als presos i els exiliats. S'haurà de veure...
Però sí que pot haver-hi un cert desengany o frustració.
S'estan acabant de pair els fets de l'octubre. Han estat molt importants, però alhora també traumàtics. S'ha aconseguit una gran fita, que va ser poder fer el referèndum d'autodeterminació davant d'una forta repressió policial. Però després aquest resultat no s'ha materialitzat. I després ha vingut la repressió, els empresonaments, l'exili... Tot això s'està acabant de digerir. La societat va quedar en estat de shock. Ara és quan es comença a parlar i reflexionar, i sorgeixen reflexions crítiques. Si no assoleixes l'objectiu el primer que has d'analitzar és què ha fallat. Hem de convertir aquest desànim en un repte nou, en una nova estratègia.
Vol ser una espècie de toc d'atenció?
Sí. En part hi ha un punt d'interpel·lació als partits independentistes: aquí estem els que vam defensar les urnes, els que vam votar independència, els que vam refermar una majoria independentista el 21-D.
Per què s'han deixat els presos a banda de la manifestació?
No és que s'hagin deixat de banda. Segurament a la manifestació hi haurà elements que recordin aquest context. Això ho representa molt bé el símil de la muntanya. No hem arribat al cim, però estem en un camp base superior, i hem d'anar superant obstacles. I un dels obstacles evidents és la repressió política. Tot això ho recollirà la Diada. Però també hi ha un missatge: si una cosa pot garantir amb tota certesa la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats és la República Catalana. Les dues coses van lligades.
Creu que hi ha qui ha renunciat a l'objectiu de la República per centrar-se en la repressió?
Jo no ho expressaria d'aquesta manera, però és evident que l'existència de presos condiciona molt el debat. Però justament l'objectiu de la repressió política és aquest: que et centris només en la repressió i oblidis els teus objectius polítics. És el que no hem de fer...
Però en certa manera sí que ho ha aconseguit?
Crec que no. Confio i tinc l'esperança que no sigui així, que quan tornem a seure tots en una taula tornem a dissenyar una estratègia per aconseguir l'objectiu.
Justament l'objectiu de la repressió política és que et centris només en la repressió i oblidis els teus objectius polítics.
Les entitats sobiranistes van totes a una?
Són molt diverses. I hi ha nous actors, com els CDR. Cadascú fa la seva funció. En el moment que toca anar plegades, ho fem sense problemes. Cada dia 16, Òmnium i l'ANC organitzem una manifestació o activitat per reivindicar la llibertat dels Jordis. També ho hem fet pel trasllat dels presos a presons catalanes. Cadascú té les seves característiques. L'ANC va néixer amb un únic objectiu: aconseguir la independència. Des del seu inici va marcar l'agenda política de manera proactiva. Òmnium és una entitat amb 60 anys d'història i altres objectius.
Però mentre Òmnium centra el seu discurs en la repressió, i aparca la República, l'ANC manté com a prioritat la República.
Això en tot cas els ho hauries de preguntar a ells. Contra la repressió treballem plegats. I als Onze de Setembre s'hi sumen.
Com s'implementa la República?
Fent-ho. Al final és molt senzill i molt difícil alhora: es fa fent-ho. Com s'han fet tantes independències al món. Es té la força, es té la legitimitat democràtica, es té la determinació i s'imposa una nova autoritat al territori.
Assumint una possible resposta violenta?
Ja la vam veure l'1 d'octubre, però, en un context democràtic de l'Europa occidental, aquesta resposta violenta té els seus límits.
És una oportunitat el canvi de govern espanyol?
No ho crec. Sincerament, crec que pot ser un parany. Ha començat una mena d'operació de màrqueting, per dir que ara ja hi ha un govern que vol dialogar, que acosta els presos, que acull els refugiats, que ja no és la dreta conservadora del PP... Pot ser una mera operació de maquillatge per calmar una mica aquella agressivitat tan intensa del govern del PP, però que en les qüestions de fons no canviï res.
El canvi de govern espanyol pot ser un parany. Crec que es veurà bastant més de pressa que amb l'engany de Zapatero.
No confia en el PSOE?
Sabem qui és el PSOE, què ha fet al llarg de la seva història, com va donar suport incondicional al 155 i la repressió... Ara acaba de portar al Tribunal Constitucional la moció aprovada pel Parlament. No crec que sigui cap oportunitat.
Ni cent dies de gràcia?
És el que anticipo. Crec que es veurà bastant més de pressa que amb l'engany de Zapatero. Serà més accelerat.
Què li hauria de dir dilluns el president Torra a Pedro Sánchez?
El que crec que ja ha dit que li diria: que s'ha de respectar el dret d'autodeterminació de Catalunya.
L'ANC acceptaria un referèndum pactat?
Nosaltres entenem que el referèndum d'autodeterminació el vam fer l'1 d'octubre. I que, a banda del referèndum vinculant, torna a haver-hi una majoria parlamentària. Per tant, es pot fer efectiva la República en el moment que es donin les circumstàncies que ho facin possible. Però el mandat hi és. Nosaltres no ho hem de demanar. Però si hi hagués una oferta de fer un referèndum acordat sobre la independència, que impliqués que la transició fos pactada, s'hauria de valorar i acceptar. És més fàcil fer una independència pactada que fer-la sense acord. Tot i que la majoria d'independències han estat sense acord.
Entendria un acord que no contemplés aquest referèndum?
No, no ho entendria. De fet, fer un acord que contempli un referèndum ja és en certa manera una renúncia al mandat de l'1 d'octubre. Aquest és el límit per sota del qual no ho acceptaríem.
Un acord que contempli un referèndum pactat ja és una renúncia a l'1-O. Aquest és el límit per sota del qual no acceptaríem cap pacte.
Comparteix les declaracions de la consellera Ponsatí, que va dir que "anaven de farol"?
Aquestes declaracions s'han de posar en el context de l'acte. Era un acte intern de l'ANC d'Anglaterra, jo hi era. Ella intervé després d'haver escoltat intervencions una mica crítiques i dures d'antics tècnics de les delegacions de la Generalitat a l'exterior sobre com es va gestionar el post-27-O i el període anterior. D'alguna manera, aquella frase, dins aquell context, s'entén més.
Veu el Govern de Torra en disposició d'implementar la República?
Hi ha signes contradictoris. De vegades hi ha la sensació que sí, i altres veus elements que van en sentit contrari. Ells s'han de reposicionar, agafar forces i tots plegats hem de replantejar una estratègia guanyadora i compartir-la. De moment no estem en aquesta etapa, i només veig signes contradictoris. Ens haurem d'asseure a parlar.
Hi ha hagut "discursos nacionalistes excloents" o "proclames buides" dins l'independentisme, com denunciava Junqueras en la polèmica carta?
És que no sé a què es referia. Si no concreta més, és difícil de respondre.
Semblava dirigida a Junts per Catalunya i el president Torra.
Sí? La carta no ho deia... Se'm fa difícil pensar que sigui així. Si es referia als escrits del president Torra d'anys enrere, són els escrits i la mateixa persona a qui Oriol Junqueras va oferir ser diputat independent per Girona a les eleccions espanyoles del 2011. Per això se'm fa estrany que es referís a Quim Torra.
Han estat aquestes batalles partidistes les que han suposat un llast per implementar la República?
Jo crec que hi havia coses que estaven preparades, i que s'havia avançat en assumptes com la Hisenda pròpia. En altres coses potser no tant. Però no crec que aquest fos l'element determinant. Més aviat crec que ve d'una expectativa sobre l'Estat espanyol que es va demostrar ingènua, com fer coses per aconseguir forçar una negociació o una mediació internacional. Aquest va ser l'error.
Si els presos estan aquí i fem efectiva la República, tenim la clau per obrir els panys. La manera més efectiva és, quan ho fas, fer-ho tot alhora.
Com interpreta el trasllat dels presos a presons catalanes?
L'interpreto com el compliment d'una obligació legal. El que no entenc és per què no estaven des d'un principi en presons properes als seus domicilis, que és el que estableix la llei. El pretext que li era més còmode al jutge instructor, quan han anat a declarar dues o tres vegades en nou mesos...
Durant les concentracions davant les presons d’aquest dimecres, molts manifestants cridaven als consellers, al president de la Generalitat i al president del Parlament que obrissin les portes de les cel·les. Creu que el Govern hauria de fer alguna cosa amb els presos?
Aquesta reflexió posa de manera molt evident l'absència d'independència i que tenim una institució totalment subordinada com és una comunitat autònoma. Tens aquestes competències però estàs sotmès a l'Estat. És un debat més de fons. La manera de resoldre-ho em sembla una evidència: si els presos estan aquí i fem efectiva la República, tenim la clau per obrir els panys d'aquestes portes. La manera més efectiva és, quan ho fas, fer-ho tot alhora.
No serveix una desobediència concreta.
Les desobediències per etapes són costoses i poden ser contraproduents. És un debat de fons: la desobediència per etapes o la concentració en un moment que tens la legitimitat, la força i la determinació. I imposes l'autoritat sobre tot: sobre la Hisenda, sobre la Seguretat Social, sobre el control del territori i, evidentment, si tens presos polítics els alliberes.
O sigui que encara no es poden obrir?
No dic que encara no, però sí que tinc la certesa que la independència obre les portes i significa que tornin els exiliats. Obrir-les ara, sense fer la independència, implicaria incomplir la llei i obrir un nou procés.
Tenir l'alcaldia de Barcelona en mans independentistes és important per quan tornem a tenir una oportunitat com la de l'octubre.
Vostè va defensar aferrissadament la investidura de Puigdemont. Caldria recuperar-la durant la legislatura?
Sí. Jo crec que ens tornaria a donar momentum, ens tornaria a donar impuls.
Què hauria de fer el Parlament quan Llarena comuniqui la suspensió dels diputats processats per rebel·lió?
L'alternativa seria no suspendre'ls. Els hauria de mantenir en el càrrec.
Per què són necessàries llistes unitàries independentistes a les municipals, com ha aprovat el Secretariat Nacional de l'ANC?
Fa molts mesos que hem tingut molt moviment d'algunes territorials, que en alguns llocs concrets han aprovat impulsar candidatures unitàries, i en la majoria dels casos escollides en primàries obertes a la ciutadania. És un debat que ens ha arribat de baix a dalt. La que va aprovar el Secretariat és una proposta concreta però alhora bastant flexible. Defensem primàries republicanes a les grans ciutats, però es preveuen excepcions. En ciutats on ja estigui garantida l'alcaldia independentista, o on ja hi hagi alternatives a l'unionisme, tampoc caldria.
Per exemple?
Penso en ciutats com Ripollet o Badalona, on pot haver-hi aliances amb Podem i els comuns. És una reflexió genèrica, però dependrà dels municipis concrets. En tot cas, aquesta proposta haurà de ser aprovada pels socis en una consulta.
Les eleccions municipals podrien ser com les del 1931. Es tracta de tornar a generar oportunitats.
Què aporta traslladar el debat nacional i els blocs a la política municipal?
No ho veig tant com política de blocs. En el cas de Badalona, no seria política de blocs...
Però en el cas de Barcelona sí que es planteja en aquests termes.
És l'alcaldia de la capital del país. I l'octubre vam veure que hi havia molt tipus de pressions des dels poders fàctics perquè no es fes la declaració d'independència. I l'alcaldessa de Barcelona també ho va fer. El potencial internacional de l'alcaldia de Barcelona és enorme: interlocuta directament amb els alcaldes de París, Nova York o Roma. Tenir l'alcaldia de Barcelona en mans independentistes és important per quan tornem a tenir una oportunitat com la de l'octubre.
I per això cal una llista unitària?
A Barcelona es dona una circumstància: tant a les eleccions municipals com a la resta, sumant els vots independentistes és la llista més votada amb molta diferència. Qui l'està governant ara mateix ho està fent amb 11 de 41 regidors. A més, podria ser un laboratori molt bo de participació ciutadana i noves formes de fer política.
Plantegen les eleccions municipals del 2019 com les del 1931?
És que podrien ser-ho! Es tracta de tornar a generar oportunitats, que poden ser moltes. Pot ser la sentència del judici, unes eleccions municipals o unes altres... Hem de jugar totes les partides. No hem d'esperar que baixi una oportunitat del cel.