Arriba a l'entrevista amb El Nacional d'acompanyant en una moto i amb una tauleta tàctil sota el braç. Ens ha citat al centre cívic Vil·la Urània, l'antiga casa de l'astrònom Josep Comas i Solà reconvertida en equipament municipal des de fa un any. Ernest Maragall (Barcelona, 1943) és el candidat a l'alcaldia de Barcelona d'edat més avançada, però als seus 76 anys encara mostra que pot donar molta guerra als seus contrincants. L'avalen una llarga experiència política, tant a l'Ajuntament de Barcelona com en política nacional, on ha sigut conseller dues vegades, pel PSC i per ERC. Després del seu pas pel Parlament Europeu i el breu període a la Conselleria d'Exteriors, Maragall ha acceptat el repte de ser candidat pels republicans a Barcelona i ho fa amb un objectiu clar: ser el proper alcalde de la ciutat.
Foto: Sergi Alcàzar
Després de la seva llarga experiència política i estant al capdavant de la Conselleria d'Exteriors, per què va acceptar ser alcaldable per ERC a Barcelona?
Per la situació del país. Davant d’aquesta situació i amb els nostres màxims representants a la presó, Oriol Junqueras em convoca i m’explicita una determinada possibilitat. És molt difícil dir que no. I després, hi ha la força irresistible de Barcelona. Ara, però, tot això ja ha desaparegut, ja és història. Estic encantat d’haver acceptat i compromès al 100% amb el projecte, amb la idea i tinc el màxim entusiasme no només amb la candidatura sinó també amb un govern a la ciutat de Barcelona a l’altura del que la ciutat mereix.
A grans trets, què proposa per a la ciutat?
És posar Barcelona al seu lloc. Hi ha un amplíssim terreny d’acció de govern i això vol dir: equitat, seguretat i llibertat. Vol dir bon govern. Barcelona vol tornar a ser no només una gran ciutat europea, sinó més que gran; vol ser ciutat i vol ser com és ella: mantenir el caràcter, una petja pròpia i una capacitat de ser referència al món.
I ara no és aquest referent?
No hem sabut mantenir el pols dels canvis globals i de la nostra societat. No hem sabut digerir els efectes gravíssims de la crisi econòmica. No hem sabut compaginar uns determinants èxits indiscutibles amb què aquests èxits fossin col·lectius. Actualment, hi ha una creixent desigualtat. No podem acceptar que es consolidi una divisió entre ciutadans que tenen èxit, amb un gran percentatge de ciutadans que ho passa malament i que està observant gairebé l’expulsió del seu habitatge, de la dificultat de mantenir la igualtat d’oportunitats, de la degradació de l’espai públic i dels conceptes bàsics de convivència.
Hem perdut la complicitat entre govern i ciutadania. Hem de tornar l’ajuntament a la ciutat i, a partir d’aquí, tornar la ciutat a les persones
Per tant?
En aquests moments Barcelona no està ni ben dirigida ni ben equipada en cada un d’aquests àmbits: habitatge, gestió del turisme, de la seguretat, dels drets i deures i de la convivència. Hem perdut la complicitat entre govern i ciutadania i el meu propòsit és recuperar-la. Hem de tornar l’ajuntament a la ciutat i, a partir d’aquí, tornar la ciutat a les persones.
La llista d’ERC serà cremallera entre ERC i independents. Per què aquesta aposta?
Els partits hem d’entendre, tots, que des de la nostra pròpia organització és molt difícil representar la pluralitat i la complexitat d’una ciutat com Barcelona i d’un país com Catalunya. Des d’ERC ho hem dit, i Oriol Junqueras el primer, que cal obrir-nos i incorporar i ser capaços d’afegir altres llenguatges, idees, capacitat, coneixement. El que hem de fer és sumar. Aquesta no és la típica operació d’uns quants independents per adornar una llista. És un concepte. I a més volem que una part d’ells segueixin actuant més enllà de les eleccions. Com una espècie de Consell de Cent. Els partits no són suficients i l’administració pública per si sola tampoc. Volem tenir veus properes, crítiques i exigents que ens acompanyin en la governació i que ens ajudin a tenir relació amb tots els sectors.
De moment, pel que hem vist de la campanya, no hi ha ni les sigles d’ERC ni el cognom Maragall. Per què?
És una manera de començar. Una manera de dir que no és una campanya ordinària, ni de sigles, ni una història d’oportunisme ni un determinat aprofitament d’una història i un llegat. Però aquí no estem amagant res, sóc el primer que no vull amagar que em dic Maragall i que sóc germà de qui sóc germà i encara menys que sóc membre orgullós d’Esquerra Republicana i que ho faig en plena consciència. Barcelona necessita un govern inequívocament progressista, inequívocament republicà i inequívocament associat al país, Catalunya. Això és Esquerra Republicana de Catalunya.
No vull amagar que em dic Maragall i encara menys que sóc membre orgullós d’Esquerra Republicana
Moltes de les candidatures que es presenten aquest 26-M, de Colau a Valls, reivindiquen l’herència de Pasqual Maragall….
A mi no em cal. I, per tant, no ho faré.
Li molesta?
No, no, ells veuran. Si necessiten això és que es consideren molt poc de si mateixos. Ningú s’hauria de poder refugiar en cap mena de llegat. El llegat és un patrimoni col·lectiu, és de tots. Dic que a mi no em cal perquè crec que, com a màxim, el que hem de fer és aprendre d’una manera d’enfocar, d’una actitud, d’un determinat criteri. No d'una determinada estratègia, política i concreció, perquè és obvi que ara cal no només renovar, sinó en molts terrenys fundar, començar de zero.
Què vol dir?
No dic que hàgim de fer taula rasa amb el que avui és Barcelona, perquè té molts actius perquè és una meravella i ens n’hem de sentir-nos orgullosos absolutament, però és obvi que hi ha reptes seriosos i circumstàncies que cal afrontar amb una certa autoexigència. No podem seguir tolerant sortir molt bé als rànquings internacionals d’inversió estrangera i al mateix temps acceptar que els salaris dels nostres joves els fan impossible emancipar-se. Això no ho podem acceptar.
Foto: Sergi Alcàzar
Si anem en una llista unitària, estarem regalant vots al senyor Valls i a la senyora Colau
Des de l’espai de JxCat segueixen insistint en una llista unitària de l’independentisme. Per què no?
Perquè jo respecto Barcelona. Aniria en detriment de l’objectiu acceptar una campanya on l’accent estigués posat en els sobiranistes contra els altres. Respectar Barcelona vol dir no cometre el frau de sostreure als ciutadans el dret a discutir d’habitatge, de seguretat, de turisme, d’economia, de desigualtat. En això els sobiranismes no tenim afortunadament la mateixa visió. A més hi ha una raó molt més important, separats sumarem molt més. Si anem amb una llista unitària, estarem regalant vots a les dues bandes, a dreta i esquerra. Seria afavorir les candidatures del senyor Valls i la senyora Colau. No ho farem, nosaltres volem guanyar i volem guanyar també en nom de la república.
I això què vol dir?
Volem sumar, i volem treballar per construir una autèntica unitat en aquest espai. Unitat d’acció, unitat de fons amb el PDeCAT en primer terme i si pot ser amb la CUP i altres forces sobiranistes. Podem fer-ho ara també. Estic disposat a comprometre’m abans de les eleccions amb la màxima concreció què vol dir unitat d’acció, què vol dir unitat d’estratègia cap a la República i quin ha de ser el rol de Barcelona.
Està parlant d’un document signat abans de les eleccions?
Si cal sí, no hi tinc cap inconvenient. Ja n’he parlat amb Quim Forn i Neus Munté. Hem de ser capaços de sumar entorn dels termes llibertat i democràcia. Aquest sí que és un servei potent que Barcelona està en condicions de fer a Catalunya. Però això només és possible si Esquerra Republicana està efectivament ocupant aquest lloc central i pot abraçar les dues bandes. Cadascú és cadascú. Aquesta és una riquesa del nostre país. No la malmetem en nom d’una uniformitat que ens perjudica a tots.
Perdoni que insisteixi. Però aquest document, qui i què hauria d’incloure?
Si li avanço quins elements, estaria condicionant un eventual diàleg sobre aquestes qüestions. Si volem que això surti bé, el que hem de fer és seure, treballar-ho i concretar-ho. Tinc algunes idees, però estic disposat a escoltar amb respecte les que puguin venir de la banda del senyor Forn, o de la CUP o d’altres i escriure i concretar. Negre sobre blanc.
Diu que ho va parlar amb Quim Forn i Neus Munté...
Hem parlat del concepte, de la voluntat, de l'actitud i del compromís de fer-ho.
Els dos hi estan disposats?
Tots dos em van dir que sí. Per això també a vegades em costa d'entendre aquesta mena de campanya per mantenir encara costi el que costi (la demanda de llista unitària) si no és des de la feblesa, d’una certa necessitat.
Em costa entendre aquesta campanya per la llista unitària si no és des de la feblesa
Foto: Sergi Alcàzar
Vol dir que estan utilitzant el tema de la llista unitària per desgastar-los electoralment?
Estan expressant la seva pròpia dificultat d’armar un projecte capaç de contrastar positivament amb el nostre.
El que argumenten ells és que la llista més votada és la que acaba governant i que el país no es pot permetre perdre Barcelona.
Per què tenim tan poca confiança en nosaltres mateixos? Això és un derrotisme inacceptable. Estem en condicions de guanyar i quedar primers, però en últim terme, si no fos aquest el cas, el que estic oferint és que també en qualsevol cas tenim aquesta majoria i, per tant, la governació de la ciutat. Si som capaços de sumar correctament més nombre de regidors i de vots, no en llista unitària sinó amb projectes respectius, i si som capaços de sumar en aquesta voluntat republicana majoritària un component tan significatiu com el que poden aportar els comuns, en perspectiva de bloc democràtic i llibertat i democràcia.
Si som capaços de sumar en aquesta voluntat republicana els comuns, tindrem la majoria i, per tant, la governació de la ciutat
Un front contra Manuel Valls?
El senyor Valls no té cap possibilitat de governar la ciutat. A banda que, ja n’hi ha prou que el senyor Valls continuï donant-nos lliçons de res, en nom de què i de qui? No podem permetre aquesta actitud de prepotent inacceptable.
En aquests moments hi ha una quarta llista independentista, la de Jordi Graupera, sorgida de les primàries que va impulsar amb el suport de l’ANC. Aquesta llista buscava la unitat, però... ara, divideix més?
És evident que en termes quantitatius és així. Aquesta suposada voluntat inicial que era més instrumental que una altra cosa, aquesta premissa de fer una llista unitària, en aquests moments ja s’ha convertit simplement en un risc de major divisió. Però té tot el dret a seguir present i a rebre l’atenció i el suport que els ciutadans vulguin donar-li. Si fos el cas, si té representació, també ens hauríem d’entendre en aquest punt de l’acció republicana.
Seguint amb aquest fil, el PSC queda exclòs de qualsevol pacte?
No és que quedi exclòs, és que s’ha autoexclòs. I jo l’excloc també. A no ser que canvi radicalment la seva posició. Ara tenim el judici al davant, jo no observo cap símptoma de rectificació ni de canvi de posició de fons. Estan molt situats encara avui en el que podríem dir el bloc del 155. Són ells els que se situen fora del marc de democràcia i llibertat que traçava abans. Per tant, excloc cap possibilitat de pacte amb el PSC en aquest moment.
El PSC s'ha autoexclòs i jo l'excloc també. S'han situat fora del marc de democràcia i llibertat
Colau descarta JxCat, vostès descarten el PSC… Com s’articula això?
Guanyem nosaltres, que és el que farem, i estarem en condicions d’articular-ho. Ara, és obvi també que hi ha distàncies i contradiccions amb el que expressa la senyora Colau avui. Ara com ara, els arguments de no pactar res amb la senyora Colau han augmentat significativament. S’està comportant amb una evident febre electoral que l’està portant a prendre decisions que em semblen incompatibles i contràries a l’interès general d’aquesta ciutat. Per tant, no seguirem per aquest camí.
Per exemple?
El cas del tramvia és un bon exemple. En aquest cas, hem passat del sí com a cromo, com a foto, a un sí condicionat per nosaltres en la mesura que es compleixin requisits que estan per complir, per molt que ella vengui que ja està resolt. No està resolt, està ben definit com a procés de govern. A això, li podem afegir elements com el dentista, que és una clara mostra de barreja de populisme i demagògia i poca eficiència social. És una iniciativa destinada a enviar un missatge electoral a una part de la ciutadania. O també podem parlar del que passa amb els taxis i els vehicles VTC.
Amb el tema dels taxis i les VTC s'han comès errors per les dues bandes, també per part de la Generalitat
Parlem-ne, doncs. Quina implicació hi té Colau?
S’han comès errors per totes les bandes, també per la Generalitat. Però per part de la senyora Ada Colau i de l’Àrea Metropolitana hi ha una responsabilitat històrica molt evident. La primera responsabilitat és haver-ho deixat arribar fins aquí. No és concebible que s’hagi admès l’explosió d’un mercat secundari de llicències de taxi sense cap control, sense cap limitació i sense cap benefici públic. És absurd. I ara la senyora Colau s’ha abonat a l’exercici aquest de si són 15 o si són més minuts. No és només que no sigui aquesta solució. És que aquesta és la pitjor solució. Ara tenim tot un sector que tanca.
Foto: Sergi Alcàzar
Què s’ha de fer?
Barcelona no es pot permetre el luxe de no regular això amb profunditat i de no fer-ho amb una voluntat explícita de mantenir un servei públic amb el nombre de llicències adequades i evitar que es continuï produint aquest mercadeig inacceptable de llicències i de no regulació de l’altra banda. Les VTCs han de tenir un rol, i han de ser complement de flexibilitat i de diversitat en l’oferta per una demanda creixent i complexa. Això vol dir regular les VTCs, impedir que hi hagi oligopolis en aquest sector, impedir la concentració de poder, com s’ha d’impedir també en la gestió de les llicències de taxi. També cal regular les condicions laborals i impedir excessos, i règims d’explotació que a vegades veiem. Hi ha moltes coses a fer però no se n’està fent cap d’aquestes.
I Colau?
La senyora Colau mostra una alta responsabilitat per omissió i per evitar riscos electorals. No es vol enfrontar amb un sector? D’acord, jo tampoc ho vull, però hi hem d’anar de cara i hem d’oferir un futur digne al sector del taxi i ambiciós i segur, i hem de ser capaços al mateix temps de garantir els interessos de mobilitat dels ciutadans de Barcelona.
Colau s’amaga davant els problemes?
Sí, com és el cas del taxi. El CAP de Raval és un altre mal exemple de gestió de la ciutat i d’irresponsabilitat. Nosaltres hi estem treballant i hi treballarem des de la discreció. Des del govern municipal, s’està jugant amb una espècie d’artifici i desinformació inadmissibles.
Colau s'està comportant amb una evident febre electoral. Pren decisions incompatibles i contràries a l’interès general
Se sent més proper al projecte de Colau o al de JxCat?
El projecte de Colau el podem discutir d'acord amb la gestió. Podem discrepar i coincidir en moltes coses. És obvi que hi ha una coincidència. Tots dos estem en el camp progressista inequívocament, tots tenim objectius d’igualtat, dignitat ciutadana i moltes coincidències de filosofia. Però aquí també comencen les discrepàncies. A vegades sembla que la senyora Colau es refugiï amb la ideologia i amb una acció molt poc profunda d’aquesta ideologia. En el cas de JxCat és diferent. De quin projecte estem parlant? És una força en construcció i ha d’acabar de decidir què és i qui és. Però en termes general, ell centre dreta s’expressa d’una manera i el centre esquerra d’un altre. Ja tindrem ocasió de contrastar i debatre sobre aquestes matèries.
Els comuns diuen que hi ha millor relació amb ERC ara que hi és vostè que quan hi havia Alfred Bosch.
Això no m’agrada. Hi ha una mena d’oportunisme quan es diu això que no puc acceptar de cap manera. Aquí hi ha un evident càlcul electoral de Colau. Jo li demano a Colau que expliqui el seu projecte i el defensi. Nosaltres ho farem amb el nostre. Contrastarem semblances i diferències, que n’hi haurà força.
Diferències, per exemple?
Jo no li he sentit dir a la senyora Colau que el problema de l’habitatge de la ciutat només té solució si no s’enfoca des de l’àrea metropolitana. És escandalós que no s’hagi dit això des d’una perspectiva progressista. O el tema de la seguretat, que és també un tema de la guàrdia urbana i de com es gestiona, però també hi ha una dimensió metropolitana i global, seguretat més justícia, més polítiques socials, etc. Tampoc li he sentit a la senyora Colau expressar-se en aquests termes. I més coses.
Quines?
Si parlem de la gestió del turisme i del nou urbanisme que necessita la ciutat, tampoc he sentit propostes ni interessants ni profundes de què vol dir crear ciutat. Barcelona ha de tornar a crear ciutat, no he vist cap proposta en aquest terreny. La màxima expressió de la seva creació ciutat és el tramvia per la Diagonal. Doncs no. Això és una peça, en el fons diria que menor, en una concepció global metropolitana de mobilitat i que demana un canvi de filosofia del transport públic. Tampoc hi ha una política de transició energètica que Barcelona necessita i nosaltres ho posarem sobre la taula.
Foto: Sergi Alcàzar
En aquests moments estem més lluny de l’acord amb la senyora Colau del que podíem estar fa tres mesos
Li preguntava si havia millorat la relació perquè el projecte del tramvia no semblava possible fa un temps.
Ens hem posat a governar simplement. Encara no hi ha hagut eleccions, però nosaltres estem exercint i tractant de fer evident que nosaltres estem preparats des del punt de vista del coneixement a les necessitats de la ciutat i que ens estem preparant per governar. La millor manera de demostrar que estem preparats per governar és ser capaços d’assumir responsabilitats en les decisions concretes que afecten l'interès general.
Aquestes converses amb Barcelona en Comú pel tramvia són un preludi del que pot passar. Han parlat de possibles aliances postelectoral?
No, és encara un moment molt previ, no només en el temps. Estem en un moment de contrast més aviat. Estem més verificant les distàncies que no pas altra cosa. Ja arribarà, si és el cas, amb el nostre lideratge, espero, la possibilitat de verificar coincidències. Tota gesticulació per mostrar que “això ja està”, no només és un error, que perjudica l’acord, sinó que a més a més l’allunya. En aquests moments estem més lluny de l’acord amb la senyora Colau del que podíem estar fa tres mesos. Estem en aquest període de contrast i ella estan intentant, encertadament o no, fer aquesta demostració de proximitat que ara com ara és inexistent amb tota claredat.
Forn hauria de poder fer campanya. Proposo anar a la presó a discutir i a debatre. Si no pot ser al mig de la plaça Catalunya, fem-ho a Lledoners o a Soto del Real
Finalment, Joaquim Forn serà candidat a les eleccions des de la presó. Què creu que s’hauria de fer perquè tingués igualtat d’oportunitats.
Els seus drets s’haurien de poder veure respectats. Hauria de poder sortir per fer campanya, per fer debats. Encara que sigui en ple judici, la justícia hauria de reconèixer i respectar aquest dret. Però si ell no pot anar a la democràcia, que la democràcia vagi a ell. Per tant, proposo anar a la presó a discutir i a debatre. Això sí que seria respectar, en alguna mesura, el seu dret com a candidat.
Però això es podria fer?
Per què no? Hi ha algun problema que no sigui l’estrictament tecnològic que impedeixi fer això, que no sigui una taula, un micròfon, una càmera.
Però això ho ha d’autoritzar un jutge, no?
El jutge hauria de tenir el màxim respecte pels drets bàsics, civils i polítics. Si pot ser debatre al mig de la plaça Catalunya i, si no, a Lledoners o a Soto del Real. El mateix val perquè Oriol Junqueras ho pugui fer en les eleccions europees. Jo ho proposaré i gestionaré que es pugui fer, no sé si me’n sortiré, és obvi. Amb la no justícia amb la qual ens estem relacionant cada dia no permet gaires optimismes
Per acabar, quina seria la primera mesura que prendria com a alcalde?
Són masses. (Riu). Intentaria fer explícit, més que amb una mesura amb una actitud, que estem tornant Barcelona a la ciutat i que a partir d’aquí es torna la ciutat a les persones.
Foto: Sergi Alcàzar