Acaba la setmana en què, per fi, s'han desencallat les negociacions pels pressupostos de la Generalitat. Ha estat possible després del pacte del Govern amb el PSC. Altres formacions, com la CUP, directament van optar per no asseure's a negociar. I els anticapitalistes, vist el resultat, es ratifiquen en la seva decisió: no hi havia marge de maniobra. En una entrevista amb ElNacional.cat, la diputada cupaire i portaveu d'Economia, Eulàlia Reguant (Barcelona, 1979) denuncia els que considera els pressupostos "més tòxics" de la història i avança que hi presentaran esmena a la totalitat. El que ha passat aquesta setmana també li ha servit per a confirmar que la legislatura "està esgotada" i que la seva durada només depèn que el president Pere Aragonès "premi el botó" de les eleccions.
Un cop ha passat tot, es ratifiquen en la decisió de no asseure's ni tan sols a parlar de pressupostos amb el Govern quan els van convocar?
Sí. En el fons el que ha passat ara no és una qüestió circumstancial o anecdòtica. Ve de fa molt temps. Nosaltres ja ho vam començar a dir fa un any, quan parlàvem de la sociovergència republicana. Per tant, sí.
No haurien pogut canviar alguna cosa si haguessin participat de les negociacions?
No és una qüestió que la CUP participés per canviar algunes coses. Té a veure amb cap on va aquesta legislatura des de fa molts mesos. És una qüestió més profunda i no tan superficial o de petites correccions.
Cap on està anant la legislatura?
La legislatura està esgotada en allò que tenia a veure amb grans transformacions i grans canvis i avançar cap a l'exercici de l'autodeterminació del país. El que ha passat en aquesta legislatura és que s'ha estancat el conflicte, s'ha intentat adormir, i que es respon al dictat de la patronal. S'estan impulsant macroprojectes que defineixen un model de país molt concret, que és el totxo, el turisme i la precarietat laboral.
Els comuns, amb menys pes que la CUP, sí que han aconseguit introduir millores.
Mentre el Govern acorda el Quart Cinturó, mentre manté el Hard Rock, mentre posa sobre la taula l'aeroport un altre cop, mentre s'impulsa una nova terminal de creuers a Barcelona... El rumb i el que hi ha de fons en aquests pressupostos, en aquesta legislatura i en aquest Govern no són grans transformacions.
ERC diu que només s'han acordat "grups de treball" i "comissions tècniques", però no hi ha un sol euro a tots aquests macroprojectes.
Que jo sàpiga als pressupostos de l'Estat hi havia una partida de 32 milions d'euros pel Quart Cinturó. Que jo sàpiga s'aprovarà en les pròximes setmanes el pla de desenvolupament urbanístic del Hard Rock. Sí que hi ha diners i prioritat política per part del Govern de la Generalitat i de l'Estat.
El que ha passat en aquesta legislatura és que s'ha intentat adormir el conflicte i que es respon al dictat de la patronal
Però no és una posició molt maximalista, la de la CUP?
És una posició que respon a les necessitats que entenem que té aquest país i la gent treballadora d'aquest país. Maximalista és qui utilitza la seva força per imposar polítiques i propostes que van en contra del sentit comú i del sentit general.
No veien marge per introduir cap de les seves propostes?
Nosaltres farem esmenes als pressupostos com hem fet sempre i com fem en tots els processos legislatius, posant damunt la taula les nostres propostes. Unes propostes que ja vam fer al debat de política general i que ERC, Junts i el PSC van votar-hi en contra. Les tornarem a posar damunt la taula, perquè entenem que són de sentit comú.
Per què no les van posar damunt la taula en la negociació de pressupostos? Al final són més fàcils d'introduir abans d'aprovar el projecte de llei que a través d'esmenes a l'articulat, que et limita molt.
Nosaltres a finals de setembre vam fer aquestes propostes. Com he dit, ERC, Junts i el PSC les van votar en contra. Hem dit per activa i per passiva quines són les nostres propostes. El Govern ha decidit, amb les seves polítiques i amb les seves aliances, que aquestes propostes no les vol. És una decisió del Govern, no de la CUP.
El Govern sí que diu que són els pressupostos més expansius de la història...
És cert, són els pressupostos on hi ha més diners: 41.000 milions d'euros. Ja fa alguns anys que anem tenint els "pressupostos més expansius de la història" sobre la taula. Però la xifra de persones al llindar de la pobresa no s'ha mogut en els darrers deu anys: una de cada quatre persones. Vol dir que ja no és només la quantitat que hi destines, sinó com els destines i on. I el que veiem és que són uns pressupostos continuistes, que no hi ha un canvi de com es fan les polítiques, que és el que marca la diferència. Estem en una situació de cronificació de la desigualtat.
Si no m'equivoco, el 44% va destinat a Educació i Salut.
Sí, són els pressupostos de la concertada. No hi ha un enfortiment del sector públic. Continua sent una aposta per aquesta col·laboració publicoprivada que trinxa els serveis públics. En un moment que venim d'unes vagues del sector sanitari i educatiu, el que veiem és que els canvis profunds i de model que requereixen no hi són en aquests pressupostos.
La CUP, en canvi, diu que són "els més tòxics".
Són els pressupostos que consoliden el projecte del Hard Rock, perquè el blinden. Es posa sobre la taula la inversió per la B-40. Reobren la porta a l'ampliació de l'aeroport. Són els pressupostos del totxo, del ciment, dels avions i dels cotxes. Són els més tòxics.
Amb quina majoria eren possibles uns pressupostos diferents?
Escoltant el carrer i posant al centre la gent que s'està organitzant i s'organitzarà més aquestes pròximes setmanes per plantar-se d'aquest disbarat que són aquestes polítiques del Govern.
Però necessàriament havien de passar pel PSC o per Junts...
Llavors el que s'està plantejant és que no hi ha alternativa. I el que nosaltres diem és que sí que hi ha una alternativa, i l'alternativa és escoltar a la gent del carrer, donar resposta a una situació d'emergència climàtica que realment aposti per grans transformacions i que aposti per un decreixement o un canvi real en les prioritats polítiques.
Entén l'acord dels comuns?
No, no entenc l'acord dels comuns. Esperem que escoltin la gent que s'ha estat organitzant aquests dies i que s'organitzarà les pròximes setmanes. El dia 7 tenim una manifestació contra el Hard Rock, el dia 26 la plataforma contra el Quart Cinturó també es mobilitza. Esperem que els comuns escoltin aquesta gent.
Han estat més als despatxos que als carrers?
No sé on han estat.
Després de tot, no sé si cal preguntar-ho, però la CUP presentarà una esmena a la totalitat?
Estem acabant d'analitzar tots els números. Però més que una esmena a la totalitat, que és evident que acabarem presentant, el que nosaltres plantegem és una esmena a les polítiques del Govern.
Com es concreta això?
Fent propostes, organitzant-nos amb la gent que ja s'està mobilitzant, escoltant totes aquestes plataformes i tot el sector públic organitzat i mobilitzat.
No entenc l'acord dels comuns. Esperem que escoltin la gent que s'ha estat organitzant aquests dies
També han vinculat l'acomiadament de Manel Vidal a la negociació de pressupostos amb el PSC.
No és casual que passi quan passa, quan venim d'un tripartit --ara que a Junts li agrada tant parlar de tripartit-- de Junts, PSC i ERC que es van repartir tots els càrrecs de la CCMA, la Sindicatura de Greuges i la Sindicatura de Comptes. No és casual que aparegui ara l'acomiadament de Manel Vidal.
És un problema que segurament ve de més lluny.
Ve d'aquesta suposada "despolitització" que feien dels mitjans de comunicació públics. Parlar de política és positiu. A més que parlen de "despolitització" quan el que volen dir és que no es parli de la independència.
És sorprenent quan és el primer director de TV3 escollit per concurs públic...
Hi ha unes directrius d'un Consell d'Administració conformat per aquest tripartit, per aquesta sociovergència republicana.
Com es reforma la Corpo per fer-la més independent?
Escoltant el que els professionals porten anys demanant, que no hi hagi un repartiment dels càrrecs en una lògica de quotes polítiques, que és el que passa.
Quin mana en aquest país? Perquè, escoltant-la, sembla que Aragonès no ho fa.
Hi ha tres governs en aquest país: el Govern de la Generalitat liderat per Pere Aragonès, el Govern Alternatiu de Salvador Illa i el Govern a l'ombra, que és Sánchez-Llibre i Foment del Treball. És qui està més content amb tot el que ha passat en aquesta legislatura. I hauria de fer pensar a molts.
És possible refer l'entesa amb aquest Govern?
És molt complicat. Ells han triat el camí contrari del que havien dit i s'havien marcat a l'inici de la legislatura.
Han promès oposició al carrer. Parlen d'"escombrar el règim". Quina traducció tindrà això?
Escoltar i treballar el carrer és el que va passar la setmana passada amb les vagues del personal sanitari i educatiu. És participar de mobilitzacions, però també contribuir que siguin més fortes i massives. És això el que hem estat fent i ens comprometem a fer a més convenciment encara.
L'objectiu és fer caure el Govern?
L'objectiu és fer caure el règim també de les institucions catalanes, i per tant avançar en aquest procés d'autodeterminació i independència del país. Era l'objectiu fa dos anys, ho era fa deu, ho era fa vint i ho continua sent ara.
Quin règim?
El règim del 78, el règim que tot ho impregna. El règim que ve marcat de les decisions de les grans patronals, que vetllen pels seus interessos i no pels interessos de la majoria. El règim que nega drets tan fonamentals com el dret a l'habitatge. És aquest el règim que volem escombrar.
Creu que Aragonès o Esquerra són règim del 78?
Aragonès i Esquerra han sucumbit al règim del 78.
Des del congrés de Lleida, Junqueras va fer una crida a la resta de formacions independentistes a sumar-se a l'estratègia d'ERC per fer un referèndum. Se senten interpel·lats?
Quina és la seva estratègia per fer un referèndum?
L'objectiu és fer caure el règim també de les institucions catalanes, i per tant avançar en aquest procés d'autodeterminació i independència
La via Montenegro, la via quebequesa.
La via Montenegro és diferent de la via quebequesa, és diferent de la via escocesa... Nosaltres el que hem dit sempre és que, en el marc de l'Estat espanyol, el dret a l'autodeterminació no hi té cabuda. Ho han dit per activa i per passiva en diferents ocasions. I la millor via --que no vol dir que sigui la més fàcil-- és la de la mobilització i el tensionament de les institucions. I és evident que, ara mateix, ERC no està per un tensionament ni per forçar l'Estat a acceptar un referèndum.
Ells diuen que volen forçar l'Estat a acceptar-lo i, si no, amb aquesta negativa, acudir a la comunitat internacional.
Quantes negatives es necessiten de l'Estat per ser conscients que no acceptarà mai un referèndum? Cal actuar amb sobirania, no adormir el conflicte i no dipositar totes les esperances en un Estat que ja ha dit, per activa i per passiva, que la solució al conflicte no existirà. De fet, el que està fent l'Estat, i està celebrant tranquil·lament, és que per ells, en l'actualitat, hi ha un conflicte adormit. I això és el que no podem deixar que passi.
És una mica el que van voler escenificar amb la cimera hispanofrancesa de Barcelona.
La cimera es fa a Barcelona amb un objectiu molt clar: escenificar que no hi ha conflicte. I el que va demostrar la gent mobilitzada és que existeix encara un conflicte amb l'Estat per l'exercici del dret a l'autodeterminació.
La CUP està disposada a reformular l'estat major del 2017, alguna mena de taula per a posar en comú una estratègia?
Cada cop estem més lluny d'aquest escenari. Per començar, perquè també s'ha mitificat el que va ser el 2017. Hi havia una fita compartida, que era un referèndum, però aquesta unitat que ara tant es mitifica tampoc era real. Nosaltres hem posat damunt la taula una proposta. El 2021 posem a debat aquí al Parlament un referèndum d'autodeterminació. I ni ERC ni Junts la van acceptar.
Aquesta setmana també ha arribat la sentència del TJUE sobre les euroordres dels exiliats. Com la llegeixen?
La llegim positivament. Entenem que posa sobre la taula diversos elements que faciliten coses o que blinden drets dels exiliats, que hem d'acabar de veure en què es tradueix. Posa l'Estat en una situació més difícil en la lògica de justícia internacional. Per tant, és positiu.
Una altra qüestió és la "desjudicialització"...
L'única manera de frenar la repressió és amb l'amnistia. Això permet blindar les possibles euroordres. Però, si ells no poden trepitjar casa seva, existeix repressió. Aquest mantra de la "desjudicialització" no existeix.
Cau la sedició de les euroordres però...
Vam veure com just l'endemà que entrés en vigor aquesta reforma, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat apretaven una mica més. No ha servit.
Com es fa alguna cosa que serveixi? Com s'arriba a l'amnistia? També pot semblar una posició maximalista.
No és maximalista. És l'única via que existeix. Nosaltres ens alegrem que hi hagi persones individuals que hagin pogut sortir beneficiades d'aquesta reforma. Però en una lògica de drets col·lectius, que és el problema que tenim, això no ho soluciona. El que cal és una amnistia, partint també que l'amnistia pressuposa que l'Estat accepti que el dret a l'autodeterminació existeix. I tornem a l'inici: l'Estat no accepta això. Per tant, l'única via passa per la mobilització, el tensionament de les institucions i no interpel·lar més l'Estat perquè ens concedeixi un referèndum.
A què atribueix la satisfacció d'ERC?
Suposo que en la seva necessitat d'explicar coses positives necessiten vendre aquesta com a positiva. Crec que el temps posarà les seves coses al seu lloc.
Mr. Wonderful?
Una mica, sí.
Aquesta setmana La Directa també ha destapat un segon policial espanyol infiltrat a moviments socials i independentistes... I aquí no passa res.
Venim del cas Pegasus, un infiltrat a l'esquerra independentista fa uns mesos, un infiltrat ara al moviment llibertari de Barcelona... I Grande-Marlaska continua sent ministre d'Interior. Aquí també, tant Podemos com els aliats del PSOE a l'Estat s'haurien de plantejar quina és la seva capacitat de fer canviar les coses.
Quantes negatives es necessiten de l'Estat per ser conscients que no acceptarà mai un referèndum?
Que no ho estan fent.
Està molt bé demanar compareixences, però cal alguna cosa més. Marlaska no hauria de formar part d'aquest govern. Ja hauria d'haver dimitit o haver estat cessat. Venim també de les morts a la tanca de Melilla. En porta unes quantes i continua allà tan tranquil.
Després de tot el que hem parlat, en quin punt queda la legislatura? Està tocada de mort?
Aquesta legislatura depèn que el president Aragonès premi el botó o no. És evident que ha guanyat temps amb aquest acord amb el PSC, que ja veurem en què es tradueix pròxims mesos. Per nosaltres és una legislatura que, en els seus objectius inicials, està esgotada. S'ha demostrat que no s'avança ni s'avançarà en les transformacions necessàries ni en l'exercici del dret a l'autodeterminació.
Llavors l'única alternativa són unes eleccions?
Això depèn del president Aragonès. Des de la CUP veiem que aquesta legislatura està esgotada, però no depèn de la CUP. Nosaltres ens posem a treballar per construir una alternativa que va molt més enllà de si hi ha eleccions o no. Cal una alternativa clara i nítida a aquestes polítiques.
El que sí que hi haurà segur són eleccions municipals. Com les encara la CUP?
Les encarem amb el convenciment que som necessaris en els ajuntaments, que el nostre paper s'ha demostrat útil allà on ho hem pogut desplegar. Per tant, els mesos que ve estaran centrats en les eleccions però sobretot pensant en l'endemà de les eleccions. Les eleccions són una eina, no una fita per ella mateixa.
Un dels grans objectius és tornar a Barcelona. Ho complica el context de polarització que s'està produint?
Jo crec que és necessari que hi siguem. S'ha demostrat aquests quatre anys, que hi ha hagut un viratge a la dreta per part del consistori amb un PSC a qui els comuns li han cedit totes les polítiques econòmiques. Han continuat aprofundint en el model d'una Barcelona que no respon a les necessitats de la gent. Es continua expulsant veïnes dels seus barris i de la ciutat. A Trias i Colau els és útil aquesta polarització i la juguen en una clau electoral. Nosaltres creiem que l'alternativa a les polítiques de Trias, de Collboni, de Colau, de Maragall és la que pot construir la candidatura de la CUP.
Aquesta setmana deia que Aragonès havia llançat "tots els principis i l'ètica a la paperera" per mantenir-se al poder. Ada Colau també?
Doncs bastant. Cedint que Jaume Collboni fes les polítiques al dictat del lobby de la restauració, cedint-li a Albert Batlle, el xèrif de la ciutat, les polítiques de seguretat, sí.