Jon Iñarritu (Leioa, 1979) torna al Congrés dels Diputats després d'una temporada al Senat. Ho fa amb el grup d'EH Bildu multiplicat per dos, amb quatre diputats que seran decisius per a la investidura de Pedro Sánchez. Juntament amb ERC, amb els qui tractaran de tenir posició conjunta, tenen la clau de la governabilitat. Tenen clar que una repetició electoral podria donar ales al trifachito, però es neguen a donar un "xec en blanc" al PSOE com el de la moció de censura.

Al Senat ja comparteixen grup amb ERC; al Congrés, no. Hi haurà unitat d'acció entre independentistes catalans i bascos aquesta legislatura?
Sí, sens dubte. De fet ja hi ha hagut una primera reunió dilluns passat per determinar com actuar davant la possible investidura. En els propers dies hi haurà una nova reunió per a determinar el sentit del vot. Ja estem treballant amb normalitat.

Com es plasmarà?
Unitat d'acció. Això vol dir que, davant la immensa majoria d'iniciatives que hi hagi al Congrés i al Senat, tindrem la mateixa posició i votarem de manera conjunta. És part del principi que la unió fa la força i que sent més serem més determinants.

Com afronta EH Bildu aquesta legislatura?
Amb total voluntat de possibilitar i arribar a acords partint de la democratització, els principis socials i les llibertats de la nostra societat. La societat basca, la catalana i també l'espanyola. Per a nosaltres és millor que l'Estat espanyol tingui més quotes de democràcia, de llibertats i drets socials. I per això estem disposats a arribar a acords.

Sembla que el PSOE no està tan disposat amb EH Bildu...
Es nega a parlar amb nosaltres. Quan tothom sap que nosaltres amb el PSOE sempre hi hem parlat. Jo he tingut reunions amb l'anterior l'anterior direcció del Grup Socialista. Arnaldo Otegi hi ha parlat una infinitat de vegades. Sempre hi ha hagut una interlocució normal.

I a què atribueix això d'ara?
De cara a la galeria, o lamentablement per intentar aconseguir l'abstenció de Ciutadans, s'escenifica que som una cosa semblant a Vox. Quan el senyor Sánchez i el seu govern estan governant gràcies al vot d'EH Bildu. Aquesta temptació d'intentar tornar al passat i estigmatitzar l'independentisme basc... Malament comença.

És un obstacle aquest cordó sanitari?
No sé si qualificar-ho de cordó sanitari, però aquesta negació a parlar amb nosaltres és un disbarat. Ho diu també la mateixa portaveu del PSE-EE, Idoia Mendia, que no és temps de línies vermelles ni de vetos, sinó de parlar amb normalitat. Amb el PSE-EE continuem parlant i negociant amb normalitat.

Si de nosaltres depèn, la dreta no governa a l'Estat espanyol

Però això influeix en la seva presa de decisions?
Òbviament és un factor determinant. També tenim altres principis. Hem defensat per activa i per passiva que, si de nosaltres depèn, la dreta no governa a l'Estat espanyol. Els nostres vots aniran gratis si de nosaltres depèn. Ha de dependre de nosaltres. Però políticament això afecta en el sentit que ens volen estigmatitzar, vetar i menystenir. No només a nosaltres, sinó als centenars de milers de persones que han confiat en EH Bildu.

I què vol dir quan diu que els vots aniran gratis si depèn de vosaltres?
Si de nosaltres depèn, PP, Ciutadans i Vox no governen. Això és així. Però tampoc no és un xec en blanc. El PSOE, en la seva debilitat en la legislatura anterior, va creure que després el suport seria per se, i no. Quan estàs en debilitat política més que mai has de dialogar, negociar i arribar a acords. Però el PSOE s'hi va negar. És cert que li va venir molt bé per al relat per a les eleccions.

Que la culpa era dels independentistes?
Van anar a eleccions perquè, veient la manifestació de les extremes dretes a Colón, els anava bé i era el millor moment. Però necessitaven acompanyar-ho d'un relat. "Hem anat a eleccions perquè els independentistes es neguen a donar suport als pressupostos". Amb nosaltres ni s'hi va reunir per a contrastar, quan en altres decrets sí que va trucar i sí que va insistir perquè el vot d'EH Bildu, que en algun era determinant, fos positiu.

Que l'Advocacia de l'Estat demanés la lliure absolució seria un gest clar de la voluntat del govern espanyol

Quan es va tallar el contacte?
Continuem parlant amb el Partit Socialista, però de cara a la investidura s'ha volgut escenificar que es veta EH Bildu d'aquesta ronda de contactes. Ja s'ho faran.

Els han donat alguna explicació?
No, no. La lectura és que és una escenificació per intentar aconseguir l'abstenció de Ciutadans o el PP, una cosa que hauria de preocupar no només a nosaltres sinó a qualsevol progressista que hagi votat a l'Estat. La nit electoral li deien "amb Rivera no"... Ha estat "amb Rivera no ha estat possible". Perquè ho han intentat. No els ha sortit bé la jugada.

Avui quin seria el seu vot en la investidura?
No ho sé. Hauríem de parlar-ho. Seria molt agosarat avançar qualsevol posicionament quan les direccions d'EH Bildu i ERC es reuniran en els propers dies per determinar quin ha de ser el sentit del vot. No donarem cap xec en blanc a Pedro Sánchez, més enllà d'evitar que les dretes governin en l'Estat.

Això implicaria que en el cas d'una amenaça de repetició electoral vostès facilitarien la investidura?
No està en les nostres mans aquesta decisió; només la té el senyor Sánchez. Si s'arribés a aquest escenari, que jo crec que no és positiu, seria únicament i exclusivament perquè el PSOE considera que en sortiria beneficiat electoralment. Nosaltres tenim la mà estesa a parlar per a intentar arribar a un acord de bona fe respecte la investidura i després sobre altres iniciatives legislatives o parlamentàries. Però no veiem aquesta voluntat de moment per part del PSOE.

Què li demanen a Sánchez per a facilitar una investidura?
Partint dels principis socials, les llibertats i drets de les ciutadanies basca i catalana i el reconeixement del dret a decidir, estem disposats a analitzar qualsevol tipus de posició en el vot. Tenim bona voluntat. Veurem què passa en les pròximes dates. Veurem quin PSOE tenim davant. Si parla de diàleg i negociació, estarem disposats a arribar a acords. Si se sustenta en Ciutadans, doncs ens tindrà davant.

Però cap d'aquests PSOES no parla del dret a decidir, que és el que vostè ha dit. I no sembla que en els propers dies hagi de canviar.
Si partim de la base que els problemes polítics s'arreglen partint del diàleg i l'acord, què millor que el principi democràtic. Que siguin els ciutadans que de manera democràtica decideixin el seu futur institucional. És el principi segons el qual s'han resolt tots els conflictes polítics de caire territorial que hi ha hagut a Occident. Els de Catalunya o Euskal Herria no són casos únics al món. Tenim Quebec, Escòcia, Irlanda del Nord, Grenlàndia...

Però no és el cas de l'Estat espanyol.
Aquí s'intenta canviar el paradigma: passar d'un problema polític a un de judicial i policial. Avui mateix llegia una declaració interessant que des d'ERC es convidava que l'Advocacia de l'Estat demanés la lliure absolució. El govern espanyol té aquesta capacitat d'instar. Al cap i a la fi és una bola de neu que va baixant i cada vegada agafa més pes i és molt difícil aturar-la. Aquí hi hauria un gest clar de la voluntat del govern espanyol.

Però l'Advocacia de l'Estat ha tingut possibilitat de fer-ho i no ho ha fet.
No ho ha fet, però la capacitat hi és. Que siguin els fets i no les paraules els que demostrin la voluntat del PSOE.

Això ja no ho ha fet. Quins gestos més pot fer?
Un gest polític o una declaració política d'un president o d'un govern per a resoldre única i exclusivament de forma política el que és un conflicte polític. Seria un gest interessant que tothom entendria. Veurem què passa en les pròximes les pròximes dates, perquè el PSOE en això també ha volgut jugar a fets consumats.

Si algú creu que és possible una alternativa a les dretes a Navarra sense comptar amb EH Bildu està molt equivocat

O sigui que, si això no canvia d'aquí a la investidura, votaran en contra.
No, no. Això seria important per a determinar l'actitud del PSOE i del govern espanyol respecte de donar una sortida política al conflicte català. Una cosa diferent és que, davant la situació que ens trobem a Madrid, el mal menor podria ser un govern del PSOE davant la possibilitat que les tres dretes i extremes dretes governin. Si de nosaltres depèn no governen. Això tampoc no és un xec en blanc. De fet, estem bastant entristits pel seu comportament: el veiem més proper a Ciutadans que al PSOE de fa un any.

De fet, tot recorda una mica a la investidura de Rajoy el 2016.
En els propers dies sembla que es pot aclarir bastant l'escenari. Si pacta amb Ciutadans o s'hi apropa, ens tindrà al davant. Si és dialogant, ens asseurem i estem disposats a arribar a acords. Perquè el primordial i una de les prioritats és evitar que les dretes tornin a governar...

Això seria una repetició electoral?
Pot ser. De la mateixa manera que anar a eleccions perquè així va determinar Pedro Sánchez que li convenia, en aquest hipotètic cas sí que seria un risc. La nostra mà està estesa i la nostra disponibilitat és total. La pilota és a la teulada del PSOE.

L'enresa de Navarra aquesta setmana acosta posicions?
Seria molt precipitat dir això. Això de la Mesa ho vam veure com un signe de normalitat. Però encara no sabem què vol fer el PSN. Si algú creu que és possible una alternativa a les dretes a Navarra sense comptar amb EH Bildu està molt equivocat. S'haurà de comptar amb EH Bildu. I de cara a Madrid, exactament el mateix. Està tot obert. El veto del PSOE no augura res de bo. Però insisteixo: si de nosaltres depèn, les dretes no governaran a l'Estat.

Ha canviat Sánchez des que és a la Moncloa?
No sé si té la síndrome de La Moncloa. Aquell "amb Rivera no" no s'ha obeït del tot, veient la temptació que ha tingut d'arribar a acords abans amb Ciutadans que amb Podemos. Ara és cert que s'està acostat a Podemos. Però també veig les pressions a què es veu sotmès. No sé si tant per voluntat pròpia com pel seu entorn polític i els poders profunds de l'Estat. És obvi que no té el mateix discurs que tenia fa un any.

Creu que hauria d'haver-hi un govern de coalició?
No ho sé. Més que el "com", creiem que és més important el "per a què"...

La presència dins l'executiu no ajudaria per exemple a trobar vies de solució al conflicte català?
Potser sí o potser no. Si hi ha voluntat política del PSOE de fer polítiques socials i resoldre políticament el conflicte, que siguin dins o fora hauria de ser igual. Ara bé, quan tu no tens majoria absoluta, has d'arribar a acords amb un altre i has de ser generós. Al PSOE el veig molt sobrat pel pes que té. Una mica d'humilitat sí que els falta per abordar negociacions polítiques.

Moltes vegades es parla del problema basc i del problema català, quan el que hi ha és un problema espanyol

Aquests mesos ha anat sovint al Suprem, també per a les últimes sessions. Amb quina sensació s'ha quedat?
Que estem davant d'una anomalia, un esperpent, un disbarat que al segle XXI, en un Estat membre de la Unió Europea, s'estigui jutjant tot un govern legítim, democràtic, que sempre ha defensat les mesures pacífiques i cíviques. I amb tota l'anomalia que ha estat la presó preventiva i els obstacles a l'hora d'accedir als seus càrrecs parlamentaris. Això tindrà una repercussió també en la justícia europea. S'han saltat totes les barreres i en alguns casos hi ha hagut una prevaricació clara. I en tot això hi ha un rerefons merament polític.

En el tribunal?
Hi ha uns poders de l'Estat que senten que han de salvar l'Estat després del discurs del monarca del 3-O. I lamentablement tinc la sensació que, en comptes de tornar-ho a la política, hi ha alguns membres d'aquest tribunal que senten que tenen una tasca patriota i els han de donar una lliçó tant a ells com als qui poguessin tenir una temptació en el futur. I això em preocupa enormement.

Justament aquesta setmana es compleixen cinc anys de regnat de Felip VI. Quin balanç en fa?
El fet més preocupant és en relació amb Catalunya. El seu discurs impresentable del 3 d'octubre va acompanyat de fets que no estan aclarits, com la participació de la Casa Reial en pressions a empreses perquè traguessin les seves seus de Catalunya i perquè institucions de l'Estat traguessin els seus fons de bancs catalans. Si això es confirma, seria gravíssim. És preocupant i ha d'aclarir-se.

Hi ha poders que senten que han de salvar l'Estat després del discurs del 3-O

La monarquia està avui en escac?
Crec que té els dies comptats. Es donen tres casos. El primer, que de la dotzena de monarquies que queden a la Unió Europea, totes elles van tenir un paper fonamental en la lluita contra els totalitarismes a l'Europa del segle XX. El cas espanyol és el contrari: és el totalitarisme el que la reinstaura. En segon lloc, és l'única monarquia d'Europa que veritablement està qüestionada. Les altres es veuen com un símbol nacional. I en tercer lloc, que l'Estat espanyol és l'únic que després d'haver estat República s'ha tornat a restaurar la monarquia. No una, sinó dues vegades. Això és el que em porta a pensar que la monarquia tingui els seus dies comptats. Però també és cert que hi ha un Estat profund. Fa tres anys que el CIS no pregunta per la Casa Reial, quan abans era una de les institucions més valorades.

Fins i tot quan hem parlat d'investidura del Rei hem acabat parlant de Catalunya. Avui la batalla basca també passa per Catalunya?
Sí. No és nou. Moltes vegades es parla del problema basc i del problema català, quan el que hi ha és un problema espanyol. L'Estat espanyol porta 200 anys o més amb un problema territorial que no està resolt. I al segle XXI, quan allò normal és que es resolguin partint del principi democràtic buscant les vies oportunes, l'Estat espanyol és el contrari. S'utilitza la criminalització, la repressió, la judicialització d'un conflicte polític.

I allà segueix...
Quan l'Estat espanyol ha de fer campanyes per defensar que és una democràcia algun problema té. Jo no m'imagino Suècia o Dinamarca fent aquestes campanyes a l'exterior. La realitat a dia d'avui és que a l'Estat espanyol hi ha presos polítics. Això no només és una injustícia i un problema per a la societat catalana, sinó també per a la mateixa societat espanyola.