El que havia de convertir-se en un estendard de Pedro Sánchez per presumir del seu llegat a La Moncloa s’ha convertit en una patata calenta al Consell de Ministres. L’entrada en vigor de la llei del ‘només sí és sí’ ha comportat una pluja de revisions de condemnes, amb almenys 300 rebaixes i 30 alliberaments. Les mirades estan posades en el Ministeri de Justícia i, especialment, en el d’Igualtat; pel fet de ser la seva llei estrella. Isa Serra, portaveu de Podemos i assessora del Ministeri capitanejat per Irene Montero, atén ElNacional.cat enmig de negociacions tenses entre el seu partit i el PSOE, per tal de trobar la manera de reformar el text i posar, d’aquesta manera, punt final a l’alarma social que genera la rebaixa de penes per a centenars d’agressors sexuals.
Alguna cosa bona sí que tindrà la llei.
Ara les dones poden tenir accés a una psicòloga especialitzada sense necessitat d’haver de denunciar, tenen assessoria jurídica i protecció. Per exemple, es recullen mostres d’ADN a la víctima sense necessitat de denunciar, i també passa a ser obligatori rebre educació sexual en tots els cicles educatius. És a dir, que no és una llei que només transformi el Codi Penal.
Però el que ha generat alarma social està relacionat amb el Codi Penal. Per què es produeixen aquestes rebaixes de penes a agressors sexuals?
Pel masclisme de la nostra societat. L’alarma social existeix per alguns mitjans de comunicació que estan portant el debat fins a punts poc útils, i es fonamenta perquè hi ha jutges que decideixen incomplir el dret transitori. És preocupant per les víctimes i pel conjunt de la societat, que ha d’avançar per combatre les violències sexuals.
Què diu el dret transitori?
Que una pena s’ha de mantenir si està dins la nova forquilla de penes.
És a dir, que és culpa dels jutges?
Es tracta d’una ofensiva de la dreta política, judicial i mediàtica per tirar enrere una llei que és un avenç feminista. El Parlament Europeu ha dit que la llei ha d’aplicar-se a altres països! I hi ha una minoria de jutges que contradiuen la Fiscalia General de l’Estat quan revisen condemnes i decideixen no aplicar agreujants en els condemnats. Hi ha jutges que no han vist un abús de superioritat quan un home ha obligat el seu fillastre a fer-li una fel·lació, i que no han aplicat l’agreujant de vulnerabilitat i de violació grupal quan quatre homes han agredit una dona discapacitada.
Llavors, vostè considera que hi ha jutges que prevariquen?
És poc útil dir que els jutges són prevaricadors; no vull aturar-me en qualificatius que puguin perjudicar el debat. El que és important és que no hem de fer modificacions en una llei que poden arribar a perjudicar-la.
El PSOE està cedint a les pressions dels sectors conservadors
Ara feia referència a la dreta política, judicial i mediàtica. Aquest discurs fa pensar que a la dreta no li indigna tant una violació com a l’esquerra.
Quan parlem de dreta judicial ens referim a aquells sectors conservadors que sempre han operat contra els avenços feministes. Les Nacions Unides ja diuen que al nostre país hi ha un patró estructural en la justícia que desprotegeix les víctimes. I després, el que fa la dreta mediàtica és utilitzar la revisió de penes per anar en contra del Ministeri d’Igualtat.
Si el Ministeri d’Igualtat ja era conscient de com és la justícia espanyola —de fet la llei neix a conseqüència de la sentència de La Manada, que parlava d’abús i no de violació— per què no s’ha escrit un text ben clar que lligués els jutges de mans i peus en les seves interpretacions?
És que el problema no és aquest. Ja ho vam veure l’any 2004 amb la Llei de Violència de Gènere. La història es repeteix. En aquell moment els jutges van posar 200 qüestions d’inconstitucionalitat al TC, cosa que va deixar desprotegides moltes dones; amb els seus agressors a casa seva. Allò va fer augmentar en un 158% els sobreseïments i va generar desprotecció en les víctimes. Aquestes decisions es prenien per ideologia. I ara tothom sap que aquella llei és un avançament indiscutible. La solució no pot ser deixar de donar passes feministes.
En tot cas, des del primer moment hi ha hagut avisos sobre el risc a trobar-se amb rebaixes de penes.
Sí, però es va debatre sobre aquesta qüestió i es va fer un text perquè això no passés. El Consell General del Poder Judicial va alertar que rebaixar les penes màximes podria comportar una revisió de penes, i aquesta aportació es va acabar afegint a la llei. Per tant, no hi ha un problema a la llei, sinó en la seva aplicació.
Qui és més responsable de la problemàtica de les penes? El Ministeri d’Igualtat o el de Justícia?
El de Justícia és el responsable de fer un canvi en el Codi Penal; és qui dona el vistiplau. Però el debat es produeix entre els dos Ministeris.
Llavors, per què el focus està sobre el Ministeri de Podemos i no en el del PSOE?
Perquè Podemos és el principal objectiu dels atacs de la dreta d’aquest país. Prefereixen un govern del PSOE que no un de coalició. I perquè els socialistes estan cedint a les pressions dels sectors conservadors. I Igualtat el que ha fet és acceptar fer modificacions penals.
Tornar a introduir la violència i la intimidació posa la responsabilitat en la víctima, i les fa passar per un calvari probatori
I més enllà del famós decàleg, quines propostes ha fet Igualtat en relació al Codi Penal?
El Ministeri ha fet diverses propostes, però les negociacions es mantenen en silenci per preservar la unitat del govern i per no generar més dolor a les víctimes.
De totes maneres, el PSOE sí que ha fet públiques les seves propostes, i ho fa per pressionar Podemos.
El que ha fet el PSOE és fer la mateixa proposta que el PP, que és tirar enrere el cor de la llei, el consentiment. És un veritable problema que la proposta del Ministeri de Justícia sigui la mateixa que la del PP. Espero i desitjo que el PSOE no cedeixi a les pressions del PP per tirar enrere el consentiment.
Senten vostès com una pressió l’oferiment de vots gratuïts del PP al PSOE per reformar la llei sense Podemos?
És evident que hi ha pressions contra l’avenç feminista, cosa que és profundament problemàtic. És curiós, també, que la dreta va ser la primera en denunciar que aquesta llei tancaria tots els homes a la presó. S’indignaven dient que ara els homes haurien de signar un contracte amb la dona abans de tenir-hi relacions sexuals; i argumentaven que el consentiment ja estava inclòs en el darrer Codi Penal.
Des de Podemos s’insisteix que el PSOE vol eliminar el consentiment de la llei. Però això no és veritat; els socialistes ho neguen taxativament.
Abans, la pregunta que es feia a les víctimes en un judici era si s’havien resistit en la violació. Ara senzillament es pregunta si va consentir, i s’exigeix que l’home estigui segur que hi va haver consentiment. El que planteja el PSOE és tornar a introduir elements que generen un subtipus. És a dir, tornar a introduir la violència i la intimidació torna a posar la responsabilitat en la víctima, i a fer-les passar per un calvari probatori. Cal tenir en compte que qualsevol tipus d’agressió sexual sense consentiment ja implica intimidació. Vaja, que el plantejament del PSOE és un retrocés.
Podemos també sosté que modificar ara la llei ja no té sentit. El mal ja està fet?
Cada cop que hi ha una modificació del Codi Penal es produeixen peticions de revisió. Si ara el poder legislador demana augmentar les penes, pot donar a entendre a tots aquells jutges que han decidit no fer revisions que abans la llei no era clara. Per tant, el que provoques és que encara més jutges puguin llavors aplicar aquesta llei en benefici del reu, argumentant que abans no era prou clara. És a dir, que una reforma del Codi Penal, en comptes d’evitar les revisions, pot generar un problema major i generar encara més rebaixes. Això el PSOE ho sap. A més, cal tenir en compte que les revisions s’han de fer amb caràcter de màxima urgència; en un mes o dos. Si la llei està en vigor des del passat mes d’octubre, això fa pensar que ens devem trobar al final d’aquestes rebaixes. És a dir, que seria un nou problema tornar a modificar el Codi Penal, perquè comportaria una nova onada de revisions.