Jaume Asens és un dels protagonistes dels darrers dies a la política espanyola. El president d’Unidas Podemos al Congrés atén ElNacional.cat uns dies després que el seu grup parlamentari hagi registrat, juntament amb el PSOE, una proposició de llei per derogar el delicte de sedició i incloure els desordres públics agreujats al Codi Penal. El líder dels comuns a la cambra baixa atén aquest diari quan, mitjanament superat l’episodi sobre la sedició, el debat se centra en una reforma de la malversació. Afirma que és un delicte que s’ha utilitzat com a “comodí per fer guerra judicial”.
En els darrers dies ha reconegut que aquesta proposició de llei no és exactament la que vostès haguessin volgut.
La política són cessions mútues i constants. Es tracta d’un avenç democràtic que ens homologa a la majoria de països del nostre entorn, però l’acord és fruit d’una negociació, una correlació de forces, i és evident que és millorable.
En què es tradueix això? Què hi falta o què hi ha afegit el PSOE que no els agrada?
Tot i que les penes s’equiparen a altres codis penals, considerem que continuen sent massa altes. Com a advocat especialista en defensar gent acusada de desordres públics, sé que es tracta d’un delicte que acostuma a anar acompanyat dels d’atemptat contra l’autoritat, lesions i danys. El còmput global és absolutament desproporcionat. Tot i haver-se rebaixat a un màxim de cinc anys el que abans es castigava amb sis, pensem que continua sent massa alt. Ens preocupa, sobretot, que la pena mínima sigui de tres anys; així com l’article que parla sobre les ocupacions.
Precisament aquests dies han sorgit crítiques al text perquè es considera que, en cas de repetir l’1-O, ocupar col·legis electorals seria delictiu.
Sí, però es tracta d’una comparació incorrecta, tant abans com ara es detalla que s’ha de pertorbar de forma rellevant la pau pública o l’activitat normal d’un centre, cosa que no va passar l’1-O perquè els locals estaven buits, no hi havia classe i a més va comptar amb el suport dels ajuntaments. Em preocupa que es facin declaracions en aquest sentit perquè poden tenir un efecte dissuasiu. La gent protesta massa poc, i crec que el motiu es deu a la por; i discursos d’aquest tipus fan que molta gent s’ho pensi dos cops abans d’anar a protestar.
Però la PAH, per exemple, sí que ocupa entitats bancàries o seus de partits polítics.
Sí, i aquí sí que hi ha un problema. Aquest delicte el va introduir el PP per perseguir el 15-M. Nosaltres sempre hem defensat que hauria de desaparèixer del Codi Penal, i ara es manté.
Es plantegen presentar esmenes a la proposta de llei que tinguin a veure amb el dret de protesta?
Sí, aquesta és la idea; estem valorant el contingut.
Però és el seu propi text. Aquests dies es parla d’incloure esmenes per reformar el delicte de malversació, però sona estrany que en vulguin presentar de relacionades amb els desordres públics agreujats.
No ho és. També hem presentat esmenes als pressupostos, de la mateixa manera que el PSOE ha presentat una bateria d’esmenes a la Llei Trans aprovada pel Consell de Ministres.
Si es volia lligar de mans i peus als jutges espanyols amb la derogació del delicte de sedició, la introducció de la ‘intimidació’ no els dona barra lliure?
‘Intimidació’ substitueix a ‘amenaces’, que és pràcticament equivalent. Cal tenir en compte que el dret està replet de conceptes jurídics indeterminats, i hi ha molts conceptes que en mans d’un jutge conservador poden acabar tergiversats.
Aquests dies sona molt aquest relat que el problema és dels jutges que apliquen la llei; tant amb el tema de la sedició com amb la llei del ‘només Sí és Sí’. No és que el redactat de les lleis té llacunes?
Els jutges han d’interpretar la voluntat del legislador, no substituir-la. I això és el que no va fer el Suprem, ja que van fer una interpretació voluntarista, imaginativa, del delicte de sedició perquè després del discurs del 3-O tenien molt clar que allò que va passar a Catalunya no podia quedar impune. Busquen a l’ordenament, no troben res, i al final fan una interpretació forçada de la llei. El problema a Espanya és que tenim polítics vestits de jutges.
Queda clar: els jutges han de fer de jutges, no de legisladors.
El Suprem va fer una sentència en la qual corregia al legislador. Amb aquesta derogació li traiem al Suprem la seva joguina per manipular la intenció del legislador. Seria interessant que Sigmund Freud analitzés l’inconscient del PP, que sense adonar-se, en les seves darreres declaracions defensa que qui manen són els jutges. Té a veure amb el seu ADN predemocràtic. Com que els jutges estan alineats amb una idea conservadora d’Espanya, són els qui defensen Espanya; i consideren que Espanya està amenaçada pel legislador, quan és la representació del poble.
Fa uns dies Gabriel Rufián va voler deixar clar que “ningú fa de pont entre el PSOE i ERC”. Va donar a entendre que el paper d’Unidas Podemos no havia estat tan rellevant en aquestes negociacions.
Resulta estrany que ERC insinuï que nosaltres no formem part de l’acord quan es tracta d’un text que duu la nostra signatura i la del PSOE. Jo només tinc paraules d’agraïment cap a Esquerra perquè sense ells això no hagués estat possible. Ells pressionen des de fora i nosaltres des de dins. Cal recordar que tant el discurs d’ERC com el del PSOE ha evolucionat perquè al principi menyspreaven els indults i aquesta reforma.
La malversació és un delicte comodí que s'ha utilitzat per fer guerra judicial
Alguna novetat sobre quins moviments farà Unidas Podemos sobre la reforma del delicte de malversació?
Nosaltres considerem que la reforma s’ha de fer, però ens hem de posar d’acord amb els altres partits.
Vostè defensa una reforma del delicte de malversació que distingeixi el lucre personal d’allò que no ho és.
Sí, el tipus penal ara mateix no ho diferencia; i això és un disbarat.
Ni en el Procés ni en l’Operació Kitchen hi va haver lucre personal, però queda clar que un cas és corrupció i l’altre no. Què s’ha de fer?
S’ha de ser molt taxatiu i quirúrgic. El PP es queixa ara que aquesta modificació s’ha fet a la mesura de l’independentisme, quan van ser ells els que van modificar el Codi Penal després del 9-N per perseguir independentistes; i després aquestes modificacions tenen efectes sobre tota la població. Per culpa d’això, ara tenim un Codi Penal redactat d’una forma que amb la malversació es persegueixen coses que no són corrupció. La malversació és un delicte comodí que s'ha utilitzat a Llatinoamèrica i aquí per fer guerra judicial. El problema que tenim ara és que s'ha instal·lat en l'opinió pública que volem salvar els corruptes.
Vostè va assessorar Carles Puigdemont pel seu exili. Què li recomanaria ara?
Els exiliats tenen un magnífic advocat que es diu Gonzalo Boye, de manera que no necessiten les meves recomanacions. De totes maneres, ha de quedar clar que el PSOE diu una cosa que no és veritat: aquest nou text no ajudarà a facilitar les extradicions. L’extradició de Puigdemont ha estat denegada pels fets, no pel tipus penal. Però és normal que facin aquest discurs; és per apagar el foc amb els barons.
La derogació de la sedició i la modificació de la malversació poden tenir efectes en els inhabilitats?
La inhabilitació és una pena accessòria a la pena principal. Per tant, quan cau la pena principal, l'accessòria també ho ha de fer. En el cas de la gent que ha sigut condemnada per sedició, si se'ls treu la pena principal de presó, també cau la pena d'inhabilitació associada.