L’etapa de Joan Baldoví com a diputat a Madrid arriba al seu final. Els seus plans de futur passen per tornar a casa, però assumint responsabilitats majors: presentar-se a les eleccions autonòmiques del 28-M per entrar a la Generalitat valenciana. Ha assegurat en més d’una ocasió que la seva intenció és presidir la institució, però la realitat és que les enquestes situen el PSOE de Ximo Puig molt per davant de Compromís. I és més, el bloc de la dreta amenaça en fer un sorpasso, que el PP guanyi les eleccions i acabar amb la coalició del Botànic. Balvodí rep ElNacional.cat al seu despatx del Congrés dels Diputats per parlar d’actualitat valenciana i catalana, de la reforma del Codi Penal, de l’extrema dreta, i del projecte Sumar de Yolanda Díaz.
Les enquestes pronostiquen una pugna molt ajustada entre el bloc de la dreta i el de l’esquerra al País Valencià. Li preocupa que això es tradueixi en un augment del vot útil per a Ximo Puig?
La gent s’ha adonat que sense Compromís totes les polítiques socials, educatives, econòmiques i sanitàries que han diferenciat al Botànic no s’haguessin produït. La gent valorarà que al País Valencià s’han fet polítiques diferents i més valentes que allà on governa el PSOE amb una majoria absoluta.
Vostè ha manifestat que li agradaria tenir Ximo Puig com a vicepresident. Ho manté?
M’encantaria tenir com a vicepresident una persona tan preparada i amb qui mantinc una excel·lent relació, sí.
Cap enquesta indica que el seu plantejament sigui realista.
L'altre dia el Mallorca va guanyar al Reial Madrid. Per què no pot passar?
Sigui com sigui, creu que hi ha un auge del bipartidisme? El País Valencià n’és una prova?
Jo no crec que hi hagi aquest auge, no. El que em sembla és que els mapes electorals es reconfiguren. A la dreta, per exemple, Ciutadans s’ha suïcidat i si ara féssim política-ficció podríem tenir Albert Rivera com a vicepresident del govern espanyol. Mentre que a l’esquerra continuo veient partits que continuen aguantant. Les expectatives de Compromís a la ciutat de València són altíssimes. És un partit que es manté allà on és de forma tossuda.
Com ha influït al partit la investigació a Mónica Oltra?
Ho hem viscut amb dolor i ràbia perquè és increïble el mal que s’ha fet a una persona a través d’una mentida. Ha estat un referent i sense ella no s’entendria on ha arribat Compromís. Ara ens toca plantar cara perquè la maquinària del partit no pot aturar-se.
Valencians i catalans compartim la llengua, la cultura, un mal finançament i un menyspreu de les elits de Madrid
La Direcció General de Política Lingüística del País Valencià va publicar el passat desembre un estudi que assegurava que l’ús del valencià havia disminuït en un 7,5% en l’àmbit domèstic i en un 6% en l’àmbit de les amistats des del 2015, l’any en què Compromís va entrar al govern. No s’ha fet suficient per la llengua?
Com a valencianoparlant, aquestes xifres em preocupen. A vegades s’ha fet la política que es podia fer, no la que volíem… Hem pogut recuperar una televisió que havia estat tancada durant molts anys i que mica en mica va guanyant espais, però és evident que al País Valencià, a Catalunya i a les Balears patim amenaces molt fortes cap a la nostra llengua a causa de la globalització, l'entrada de gent de fora, la forta presència de mitjans de comunicació de l’Estat... Hem hagut de fer el que s’ha pogut fer. Hem aprovat el requisit lingüístic que podia aprovar-se, no el que volia Compromís. Però entre no tenir-ne cap i tenir-ne un, sempre és millor fer un pas endavant. Probablement, al PSOE li falta moltes vegades valentia a l'hora de prendre mesures decidides, i sempre ha tingut postures més ambigües.
Aquesta timidesa dels socialistes amb la llengua catalana es produeix de la mateixa manera al País Valencià que a Catalunya?
El PSC d’ara és diferent al d’altres anys, perquè el partit va fer una aposta clara per la immersió. Però és que la realitat valenciana i la catalana són absolutament diferents. Només cal veure el mapa polític i el paper que el PP té, per exemple, a un lloc i a un altre. A Catalunya és residual i al País Valencià pot fins i tot convertir-se en la força guanyadora de les pròximes eleccions, però li serà impossible perquè hi haurà un nou govern del Botànic. En tot cas, són realitats nacionals diferents.
Creu que hi ha massa desconnexió entre el nacionalisme català i el valencià?
Jo que soc un nacionalista de llarg recorregut, sempre he vist que els nacionalistes catalans han tractat amb una certa displicència el nacionalisme valencià. Per posar un exemple, és molt difícil que un autor valencià entri al mercat català. Cadascú fa amb la seva militància el que vol, però anem molt malament quan Compromís és el principal tema de conversa i focus de crítiques d’Esquerra Republicana del País Valencià.
Bé, a Catalunya no és que hi hagi massa bona relació entre ERC i Junts.
Ja, però Compromís no és Convergència.
A banda dels nacionalismes, els presidents Ximo Puig i Pere Aragonès han intentat reteixir ponts entre Catalunya i el País Valencià.
Sí, i cal aprofundir-ho. Perquè compartim la necessitat de tenir un bon corredor mediterrani, compartim la llengua, la cultura, un mal finançament i un menyspreu de les elits de Madrid. Compartim tantes coses que, ni que sigui per pura conveniència, cal aprofundir en aquestes relacions. No s’entén, per exemple, que Barcelona i València estiguin tan mal connectades.
Aquest 2023 es compliran 30 anys de l’assassinat de Guillem Agulló. L’altre dia, en un acte d’homenatge, algú va agredir els manifestants amb un líquid corrosiu. L’extrema dreta al País Valencià ha evolucionat durant aquestes tres dècades?
Cada 9 d’octubre, si no hi hagués policia, l'extrema dreta agrediria càrrecs públics o membres de partits com Compromís. A casa nostra encara tenim una extrema dreta covada en els temps de la Batalla de València que va ser capaç de clavar-li dues bombes a Joan Fuster i una a Sanchis Guarner i que d'això no se’n sàpiga absolutament res. Avui l’extrema dreta segueix sent molt més impune i amb molta més força que en altres territoris.
Què trobarà més a faltar de fer política a Madrid?
Doncs que aquí es decideixen les coses que després van a les nostres comunitats autònomes, com els pressupostos o les lleis que després s'acaben aplicant als diversos territoris. Però per a un valencianista com jo no hi ha major orgull possible que fer política al govern de la Generalitat valenciana.
La justícia espanyola està en les mateixes mans que durant la dictadura
El pròxim cop que Compromís aterri a Madrid ho farà en forma de Compromís o en forma de Sumar?
De la manera que sigui, però mantenint sempre la seva identitat com l'hem entès aquests 12 anys. Vam aterrar aquí amb un pacte amb Podemos, però mantenint sempre la nostra independència, singularitat i capacitat de prendre les nostres pròpies decisions al marge de qui vingués. Per tant, no sé què passarà. Perquè ara mateix jo crec que no ho sap tampoc ni Yolanda Díaz.
A veure, Yolanda Díaz per descomptat que ho sap, i vostè deu saber el que ella sap.
No ho sé! Juro que no ho sé.
Era d'esperar la interpretació que ha fet la justícia de la reforma del Codi Penal?
Una de les prioritats que haurien de tenir les forces progressistes i/o nacionalistes d'aquest país és un canvi de la justícia. Està en les mateixes mans que durant la dictadura; en les mans de les mateixes famílies. És urgent que persones normals puguin ser magistrats. Fins que això no passi, la justícia continuarà tenint el poder d'interpretar les lleis de la manera que les interpreta.
Per tant, és més problema de la justícia que no pas d'una ingenuïtat d'Esquerra Republicana per haver pactat amb el PSOE una reforma del Codi Penal?
El més fàcil en política sempre és criticar. El més difícil sempre és pactar, avançar i governar. Era legítim que ERC volgués avançar. Perquè a vegades la inflamació permanent no condueix enlloc. S'han de buscar solucions i vies alternatives. I sempre estaré en la recerca de vies alternatives per pal·liar i intentar que les coses es desinflamin.
És honesta la voluntat de voler desjudicialitzar el conflicte polític?
Per molt que el PSOE sempre faci de la necessitat una virtut, hi ha persones dins del partit que sí que creuen que és bo desjudicialitzar la política catalana. Ho he pogut parlar amb molta gent.
Què aprenem de la guerra d'Ucraïna un any després? Ha fet bé l'estat espanyol d'enviar armament cap a Ucraïna?
Si creiem que un poble té dret a defensar-se d'un agressor, sí. No té cabuda una altra resposta.