El Tribunal Suprem va decidir dilluns oposar-se a aplicar la llei d'amnistia als líders del procés que ja han estat condemnats per organitzar el referèndum de l'1-O i va mantenir les ordres de detenció a Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Joaquín Urías (Sevilla, 1968) va ser lletrat del Tribunal Constitucional entre 2004 i 2010. I ja avisa en aquesta conversa amb ElNacional.cat que aquest tribunal no serà el bot salvavides de la llei que té per objectiu reparar la persecució judicial a l'independentisme. "És el final de l'amnistia", escrivia Urías dimarts al seu compte de X (abans Twitter). En aquesta entrevista insisteix en els motius que el porten a ser pessimista. Opina que Pablo Llarena i Manuel Marchena han maniobrat per complir el seu "doble objectiu": "Bloquejar la llei i dinamitar la legislatura espanyola". Malgrat deixar clar que no és "futuròleg", assenyala quina és l'única via perquè el Suprem amnistiï Carles Puigdemont: que el PP necessiti aritmèticament Junts per Catalunya per tornar a governar Espanya.
Llarena i Marchena han prevaricat?
No. Perquè el delicte de prevaricació exigeix que un jutge prengui una decisió sabent que és contrària al dret. El que passa és que els jutges del Suprem estan convençuts que la seva feina és salvar Espanya i que la seva funció implica reinterpretar les lleis de la manera més convenient al seu ideal d'Espanya i relació amb l'independentisme.
Per què afirma vostè que la decisió del Suprem és el final de la llei d'amnistia?
Perquè a Espanya, desgraciadament, tenim un sistema on el Suprem és l'últim tribunal; es troba damunt de tot. Les seves decisions ja no són apel·lables per ningú. No podem fer res més. I a Espanya es tracta, a més, d'un tribunal nomenat a dit i de forma arbitrària, sense cap criteri. El Consell General del Poder Judicial t'elegeix per a això amb l'únic requisit que tinguis uns anys d'antiguitat en l'ofici.
Però el Constitucional no tindrà l'última paraula? Aquesta mateixa setmana aquest tribunal està rebaixant i fins i tot anul·lant penes pel frau dels ERO, precisament pel delicte de malversació.
El Tribunal Constitucional està per sobre del Tribunal Suprem, però no aplica les lleis, aplica i interpreta la Constitució. Jo suposo que els líders del procés presentaran un recurs d'empara davant del Constitucional, però aquest tribunal no assenyalarà com s'ha d'aplicar la llei d'amnistia, sinó si aquestes persones se'ls ha vulnerat algun dret constitucional. El màxim que pot fer és anul·lar una resolució i dir-li al Tribunal Suprem que n'ha de tornar a dictar una de nova. I això calculo que passarà d'aquí a dos o tres anys. El Constitucional no pot aplicar l'amnistia.
Això és, llavors, el que el Constitucional està fent aquests dies amb l'Audiència de Sevilla.
Exactament. Li està dient a l'Audiència de Sevilla que no ha jutjat bé quan ha condemnat els processats per preparar una llei en el cas dels ERO.
Llavors, el Constitucional podrà en tot cas dir-li al Suprem que no pot condemnar els líders independentistes per un delicte de malversació?
No, tampoc. En tot cas, podrà instar-lo a utilitzar altres arguments.
I vista la trajectòria del Suprem, podem assumir que aquest tribunal tornaria a fer enginyeria creativa?
No ho sabem, encara que és molt possible.
Tot i això... De veritat que no hi ha cap altra solució? Com, per exemple, modificar la llei.
El Tribunal Suprem ja s'ha declarat en rebel·lia i ha decidit que ells reinterpretaran la llei, faci el que faci el Congrés. És molt dur dir-ho, però això no té solució. Si volem respectar l'estat de dret, no hi ha manera humana d'obligar el Suprem a acatar la llei.
Hi ha una crisi constitucional a Espanya?
Estem en una crisi material. Perquè, formalment, a Espanya sí que existeix un estat de dret impol·lut. Existeix un Estat democràtic en el qual els ciutadans voten uns diputats que es reuneixen en unes Corts i aproven unes lleis que posteriorment apliquen els jutges. Però és una estructura buida; un decorat. Perquè els jutges fan com si apliquessin la llei, però realment no l'apliquen. Per tant, hi ha una crisi. Cada vegada és menys important qui guanya les eleccions.
Com creu que afecta la decisió del Suprem a la relació de Pedro Sánchez amb Junts per Catalunya i Esquerra Republicana; així com la possibilitat d'investir Salvador Illa com a president de la Generalitat?
El Suprem ha pres aquesta decisió per bloquejar l'amnistia i per dinamitar la legislatura espanyola. L'objectiu és doble perquè intenta que l'independentisme li exigeixi explicacions a Pedro Sánchez. Però això seria irresponsable per part de Junts, perquè ells han participat en el redactat de la llei. I, a més, és igual el que posis a la llei. I respecte a Illa, penso que seria un error confondre una cosa amb l'altra.
En els àudios filtrats aquesta setmana del jutge Aguirre ja queda clara aquesta doble intenció de la qual parla: anul·lar l'amnistia i tombar el govern de Pedro Sánchez.
A mi els àudios d'Aguirre no em van estranyar. He estat seguint comptes de jutges i els seus comentaris a internet, i el que els molesta no són les declaracions d'Aguirre, sinó que aquest hagi estat gravat. Els comentaris d'aquest jutge no els avergonyeixen perquè són habituals en el col·lectiu; dir que es juga a fer política.
Però el que es confessa en els àudios és punible?
No crec que sigui delicte. Això és com el que comentàvem just al principi: és possible que Aguirre hagi dictat la resolució que creia més justa, encara que després en presumeixi. No tenim proves que Aguirre hagi dictat el que ha dictat sabent que és injust. No podem provar la prevaricació, però sí la politització.
Juguen a fer política a favor del PP? Què passarà el dia que aquest partit necessiti Junts per Catalunya per governar?
No soc futuròleg. Però tinc la intuïció que el Suprem o els tribunals espanyols només permetran un perdó o una amnistia a Puigdemont quan el PP el necessiti. Perquè en els últims anys veig com els alts tribunals espanyols prenen les decisions que necessita el PP.
Té raó Alberto Núñez Feijóo quan posa en dubte la imparcialitat del Tribunal Constitucional?
Encara que sembli una paradoxa, el Constitucional és el tribunal amb el qual hi ha menys motius per dir això. Els tribunals ordinaris de justícia, així com el Suprem, haurien de ser tribunals professionals als quals s'arriba exclusivament per mèrits. Però els magistrats de qualsevol tribunal constitucional del món han de ser elegits tenint en compte la seva ideologia. Perquè aquest tribunal tanca el que la Constitució no tanca.
Què vol dir?
Quan la Constitució no diu res sobre l'avortament o el matrimoni homosexual, són aquests senyors els que diuen el que no ha pogut dir la Constitució. El que em sembla un error és que Feijóo no posi en dubte la imparcialitat del Tribunal Suprem els magistrats del qual són elegits a dit per un òrgan polític.