Després d’omplir els carrers de Barcelona en la sisena Diada independentista consecutiva, l’objectiu és un altre: omplir les urnes l’1 d’octubre. Aquesta és ara la batalla de Jordi Cuixart (Santa Perpètua de Mogoda, 1975), president d’Òmnium Cultural, que l’Onze de Setembre va reivindicar que “votar no és un delicte”. No obstant això, sap que no serà fàcil amb tot un Estat en contra.
La mateixa entitat ha estat víctima de la intensificació de l'ofensiva. Aquest divendres Òmnium denunciava que Correus havia retingut i no havia repartit una part dels 60.000 exemplars de la seva revista mensual del mes de setembre. El número incloïa un domàs on es reivindicava la paraula 'democràcia'.
Quin balanç fa d’aquesta Diada?
Molt positiu. Una vegada més, centenars de milers de persones van sortir al carrer i no va haver-hi cap incident. La resposta de la ciutadania va tornar a ser excepcional, crec que també en quantitat. Independentment de les xifres que algú interessadament hagi volgut donar, és evident que les previsions van desbordar-se.
Les xifres potser van quedar una mica lluny de les d’altres anys.
La xifra la va donar la Guàrdia Urbana... Nosaltres mai no hem competit contra nosaltres mateixos. El que sabem és que la quantitat de gent que hi havia desbordava els límits previstos. Entrar en una guerra de xifres és estèril i no porta enlloc. Des de fa set anys, centenars de milers de persones estan sortint al carrer. És un cas únic a Europa i a bona part del món.
No hi ha una mica de cansament?
Nosaltres no ho detectem enlloc. Si cansament és que hàgim aconseguit que el Pacte Nacional pel Referèndum torni a generar un consens de més de 4.000 entitats, que 40.000 voluntaris s’hagin inscrit per organitzar el referèndum, que la gent hagi acudit de forma massiva a les convocatòries en resposta al TC... És una lectura interessada de part.
No perquè ens hi haguem acostumat hem de deixar de denunciar l'intent de repressió per part de l'Estat espanyol
I després de la Diada, l’Estat intensifica la seva ofensiva...
Era previsible que l’Estat actuaria després de la Diada. Denunciar una vegada més la manca d’independència dels poders de l’Estat espanyol, que tenen la capacitat de reaccionar amb paràmetres polítics, i no jurídics. No perquè ens hi estem acostumant ho hem de deixar de denunciar. Estàvem convençuts que l’intent de repressió per part de l’Estat espanyol no s’aturaria. Ho estem veient...
Aquesta setmana han amenaçat de fer servir l’article 155 en cinc dies. Com ha de respondre el Govern català davant eventuals inhabilitacions, suspensions o intervencions?
Aquestes amenaces estan molt poc fonamentades. I enfront de les amenaces de l’Estat espanyol, estem veient una resposta sistemàtica de la comunitat internacional, amb posicionaments excepcionals favorables al referèndum. Estem veient declaracions sorprenents, com les de Juncker o la portaveu de la Casa Blanca, que donen per fet que es votarà i que acataran el resultat de les urnes.
Però com haurà d’actuar el Govern si això passa?
Estem convençuts que el Govern continuarà actuant amb la mateixa diligència, control i sentit d’estat com fins ara. El Govern diu que ho té tot preparat per a l’1 d’octubre. Nosaltres estem convençuts que no serà d’una altra manera. Dur a terme aquest referèndum, amb tota la maquinària de l’Estat en contra, té doble mèrit. Però això no va en detriment que el resultat que en surti sigui del tot homologable i vinculant.
Miquel Buch i Neus Lloveras també han rebut una querella, no com a alcaldes, sinó com a presidents d’entitats.
Aquesta persecució ideològica és del tot inadmissible. Ens porta a un camí d’excepcionalitat com a país. En aquest sentit, interpel·lem directament el PSC perquè, de manera urgent, es posicioni davant d’aquest escenari. Això ho diem amb tot l’astorament de veure com representants d’entitats estan sent perseguits per motius ideològics, no per haver comès cap crim o delicte. Estem segurs que els demòcrates s’alçaran a defensar la democràcia i a no permetre aquest estat d’excepció que el Partit Popular està intentant implantar a Catalunya.
Creu que ho fa en connivència amb els socialistes?
El que nosaltres diem és que és hora que el PSC es posicioni, i de manera urgent. Això ja no va només de referèndum, sinó que això va de defensar els valors democràtics. La llibertat d’expressió, i amb ella la llibertat d’associació o d’opinió, està per damunt de qüestions ideològiques. Els socialistes no poden endarrerir més el seu posicionament.
És urgent que el PSC es posicioni al costat de la democràcia i la llibertat d'expressió. Això ja no va de referèndum, sinó de valors democràtics.
Al costat del referèndum?
Al costat de la defensa de la democràcia i de la llibertat d’expressió. Avui el que s’està qüestionant a Catalunya per part de l’Estat espanyol d’una manera molt virulenta és la llibertat d’expressió. Des de l’any 2007 convocar un referèndum ja no és delicte a l’Estat espanyol. En canvi, el Tribunal Constitucional ho tracta com si fos delicte. A Catalunya estem en un estadi de persecució ideològica sistemàtica, emparant la guerra bruta i utilitzant els mecanismes de l’Estat. Hi ha tribunals que han decidit deixar de defensar els ciutadans de Catalunya.
Aquesta mateixa setmana hem vist com es prohibien actes polítics sobre el referèndum. Fins on creu que està disposat a arribar?
Li he de ser franc: no ho sé. El que sí que sé és fins on estem disposats a arribar per defensar la nostra llibertat d’expressió i la nostra democràcia. Continuarem actuant en legítima defensa, des d’una perspectiva pacífica i democràtica. Però també de forma i contundent. No sabem els límits de l’Estat, però potser l’Estat també ignora la capacitat de resistència del poble català quan es tracta de defensar la democràcia i la cohesió social.
Què cal fer si tanquen col·legis electorals?
Nosaltres estem convençuts que la Generalitat garantirà que els col·legis estiguin oberts. En tot cas, el que sí que fem és una crida a la població que estigui tant temps com estimi oportú als col·legis electorals celebrant el fet que una vegada per totes a Catalunya s’ha pogut votar.
Hi hauria cap circumstància que justifiqués aturar el referèndum?
L’única circumstància seria l’ús de la violència per part de l’Estat. I creiem que no es produirà sota cap concepte, perquè això provocaria una inestabilitat de tal magnitud a l’economia europea... Estem convençudíssims que l’Estat espanyol, ni que volgués, no pot utilitzar la violència, perquè des d’Europa això seria vist com un atac a l’economia i a la llibertat d’expressió i la democràcia.
Els valors democràtics d’Europa són profunds. Els països fundacionals de la Unió Europea no permetrien que Espanya actués d’una manera violenta contra conciutadans de la Unió Europea. Quan el Tribunal Constitucional ha renunciat a defensar els interessos i el conjunt la societat catalana, estem convençudíssims que la Unió Europea no abandonarà els catalans a la seva sort.
Com caldria actuar si l’Estat fes ús de la violència per aturar-ho?
Faria falta veure el grau d’aquest ús de la violència. El que també tenim clar és que en aquest país de lluites compartides, que ja hem sigut víctimes de la violència en altres intensitats i expressions, cap tipus d’amenaça farà desistir els catalans de defensar la democràcia i la llibertat d’expressió. Les nostres eines mai no seran la violència, però tampoc la resignació. El poble català ha decidit que ja no es resignarà mai més. Aquest país ja mai més serà el que era. Hem renunciat a ser una gestoria d’alguns petits recursos econòmics.
L’aprovació de les lleis de desconnexió va ser una ruptura prèvia?
El que ha fet el Parlament de Catalunya, amb el suport de bona part de la ciutadania, ja ha estat un exercici d’autodeterminació. El Tribunal Constitucional ha dit que la llei del referèndum està suspesa, i el Govern de la Generalitat no reconeix l’autoritat del Tribunal Constitucional.
Si per celebrar el referèndum necessitem una declaració d’independència, ho farem. Ja no podem demanar més resignació al poble de Catalunya.
Seria legítim proclamar la independència, si s’impedeix per la força?
La proclamació de la independència es fonamenta en l’exercici que volem fer l’1 d’octubre, de conèixer la voluntat dels catalans a través del vot directe. Però també tenim clar que, si l’Estat espanyol utilitza la violència perquè no puguem votar, estarem del tot legitimats per utilitzar altres vies que portin a celebrar el referèndum. Si per celebrar-lo necessitem una declaració d’independència, ho farem. Ja no podem demanar més resignació al poble de Catalunya.
Quin paper tindrà Òmnium durant la campanya?
La campanya de Crida per la Democràcia és el nostre eix vertebrador les properes tres o quatre setmanes. Volem posar en valor la voluntat majoritària de celebrar un referèndum i denunciar les actituds demofòbiques de l’Estat espanyol. Sempre hem dit que quan i on calgui sortirem al carrer a defensar la democràcia, ja sigui amb mobilitzacions o amb altres actuacions més creatives. Aquesta campanya també vol fer perdre els neguits. Si anem tots a una i junts, aquest país sempre ha demostrat que se’n surt.
Contemplen mobilitzacions durant la campanya electoral?
Tantes com siguin necessàries. Però que ningú s’equivoqui: tampoc no ens faran sortir al carrer quan no és el moment de sortir al carrer. La unitat d’acció amb l’ANC és granítica i la coordinació és absoluta. No ens situaran al cantó de l’estridència o l’exasperació. El que és important mantenir la serenitat i la contundència.
No han vist el cens i les urnes. Què els fa pensar que el Govern ho té tot a punt?
Nosaltres hem dit per activa i per passiva que no organitzem el referèndum. Però tampoc no tindrem un excés de zel cap a l’organització d’un referèndum que té tot un Estat a la contra, que està fent mans i mànigues perquè no puguem votar. Som exigents, però tenim plena confiança que ho estan fent com sempre.
Mentre l’Estat està negant munició als Mossos, està dedicant temps i diners gairebé infinits a una cosa tan poc delictiva com la impressió d’una papereta
Pel sol fet de tenir un Estat en contra ja no és “com sempre”.
Això és cert. I és una excepcionalitat. Això té doble mèrit pel Govern de la Generalitat. I triple vergonya pel Govern espanyol. En alerta terrorista 4, mentre l’Estat està negant munició als Mossos, està dedicant temps i diners gairebé infinits a una cosa tan poc delictiva com la impressió d’una papereta.
Serà la participació la que determinarà el caràcter vinculant del referèndum?
Com diu la Comissió de Venècia, no ens pertoca fixar topalls de participació. Davant d’una potencial crida al boicot, la Generalitat faria bé de cenyir-se als estàndards i recomanacions internacionals.
Però amb una participació com la del 9-N, seria legítim aplicar-ne el resultat posteriorment?
Nosaltres ho estem posant tot perquè la gent participi, tant els del ‘sí’ com els del ‘no’. No entrarem a fer comparacions amb el 9-N, que va ser un èxit col·lectiu de país i que el reivindiquem com a tal. Però aquest referèndum no té absolutament res a veure amb el que va ser el 9-N. Aquest referèndum és vinculant. Si algú no va a votar, ha de saber que algú altre anirà a votar per ell.
La diferència amb altres referèndums és que les dues parts el reconeixen com a tal. En aquest cas, els partits del ‘no’ no el reconeixen.
Vostè ho ha dit: els partits del ‘no’. Una altra cosa són les veus que cada cop apareixen més, com la d’Albano-Dante Fachin, que estan dient que la població a Catalunya ha de sortir a votar massivament. I ho fan des de posicionaments contraris a la independència. Comencem a tractar els catalans com a gent adulta. No tenim cap dubte que les urnes també estaran plenes de vots del ‘no’.
Un 80% dels catalans vol votar en un referèndum. Seran els partits de tradició democràtica que estan en contra del referèndum que hauran de passar comptes amb els seus electors. Ningú no entendrà que els alcaldes d’ajuntaments metropolitans del PSC no donin la veu als seus conciutadans.
També és cert que Podem ho planteja com una “mobilització”, no com un referèndum vinculant.
Una mobilització que consta de deixar una papereta en una urna, aquells vots seran comptats. D'acord amb la llei aprovada pel Parlament, això serà un referèndum a tots els efectes. Tothom n’és conscient que el resultat que surti serà vinculant. Posem els adjectius que vulguem...
El que sí que tenim clar és que, aquell que no vagi a votar, el seu vot no serà tingut en compte.
Lectures com aquesta no són contraproduents?
Som molt respectuosos amb tothom. El que sí que tenim clar és que, aquell que no vagi a votar, el seu vot no serà tingut en compte. Òbviament és una mobilització, però també un referèndum.
Què n’espera de la comunitat internacional?
Primer volem tenir el mandat democràtic del poble de Catalunya. S’ha vist els darrers anys amb més de 50 referèndums que s’han dut a terme amb total normalitat. I la meitat d’aquests referèndums ha estat sense acord amb l’Estat matriu, però s’ha reconegut el resultat que n’ha sortit. Esperem que actuï de la mateixa manera que va actuar en els casos d’Escòcia, el Quebec o les repúbliques bàltiques: amb un respecte escrupolós i ajudant el màxim perquè les negociacions siguin el mínim de dilatades possible i el màxim de precises.
I de la Unió Europea?
No tenim cap dubte que el que Europa no farà mai és posar en risc una part econòmica tan important com Catalunya. Estem convençuts que Europa serà el primer interessat en què a Catalunya no hi hagi cap tipus d’inestabilitat. Estem convençuts que escoltarem moltes més declaracions com les de Juncker. I tothom sap que la Unió Europea no improvisa.