Jordi Pina és un dels advocats penalistes del procés. Soci del bufet Molins Defensa Penal, la tardor del 2017 va entomar la defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull. Quan agafa el cas els seus clients ja són a la presó. Són dos anys llargs d'un procés jurídic amb una forta càrrega política, d'anades i vingudes a Madrid i a les presons.

Per Pina ha estat el judici de la seva vida i n'ha fet un llibre que porta per nom el mateix títol. El judici de la meva vida relata com de difícil és, a més, la defensa d'un judici clarament polític.

Té ganes d'explicar-se perquè quan comencem l'entrevista em pregunta quanta estona pot gravar el meu mòbil. En Jordi Pina és de parlar i explicar-se i s'entreveu que en té ganes i que no serà una entrevista curta.

Com es combina escriure un llibre amb el secret professional amb els seus clients?

Els vaig demanar autorització a ells quan em van proposar d'escriure el llibre que va sobre les meves vivències personals. El que tu reveles són coses privades i íntimes amb ells i els vaig anar a veure i em van dir que endavant. En segon lloc, conscientment tampoc revelo qüestions que afectin el secret professional. Revelo com hem treballat i anècdotes, però no era la pretensió del llibre. És més explicar com m'he sentit jo en aquests dos anys, no pas explicar coses que m'han explicat ells.

Sí que expliques com s'enfaden ells davant certes estratègies teves.

Sí perquè és una anècdota molt gràfica del que representa conjugar una estratègia jurídica d'unes persones que es dediquen a la política. Et trobes de cop i volta amb això i busques un punt d'equilibri. Entenc que tu com a polític no vulguis posar la paraula concreta "acato la constitució" en un escrit, però jo com a jurista considero que et beneficia molt posar-ho perquè jo vull que surtis en llibertat i si poso la paraula tinc més possibilitats d'aconseguir l'èxit que si no l'hi poso. Ara, entenc perfectament que aquesta paraula concreta no t'agradi. Amb aquest equilibri, vam redactar el text entre els tres.

Quan hi ha el canvi de Lamela a Llarena se'ns obre el cel

El primer moment on t'adones de com xoquen l'estratègia jurídica amb la política és quan poses en l'escrit que acatin la Constitució?

Jo no li dono la transcendència que li donen ells. Aquí és quan t'adones que ets un advocat d'uns presos polítics en un judici polític i, per tant, no val tot. Hi ha coses de l'escrit de defensa que les hem tret. Tu quan redactes ho fas amb una mentalitat de dret i a vegades determinades coses que escrius poden ser malinterpretades des del punt de vista polític. Per això els escrits els revisen els clients. Hi ha coses que les hem tret perquè tot i que els pogués beneficiar ells no hi creuen. Vaig ser molt conscient que havia de conjugar les dues potes, la d'advocat i la d'advocat de polítics. El dia que em van fer treure el fragment d'"acatar" no l'oblidaré mai. Quan hi ha el canvi de Lamela a Llarena se'ns obre el cel. Havia deixat en llibertat els membres de la Mesa i no volíem desaprofitar l'oportunitat. I és en el context d'aquest escrit on surt el terme "acatar". El jutge pren la decisió de deixar-ne en llibertat uns quants i uns altres no.

Després, però, acaben tots a la presó.

Si, és una cosa incomprensible. 

Jo estic segur que si Jordi Turull i Josep Rull s'haguessin retirat de la política com Mundó o Borràs ara no serien a la presó perquè no se'ls hagués acusat de rebel·lió ni sedició.

Fins a quin punt creus que hi té a veure el fet que Turull estigui enmig d'una investidura i que Marta Rovira i Anna Gabriel no es presentin al Suprem?

El que el Jordi Turull estigui enmig de la investidura va ser anticipar una cosa que ja tenia en ment el jutge. És una cosa estranya. Normalment la vista per als ingressos a la presó la demana el fiscal, no el jutge. En aquest cas va ser el jutge qui va convocar la vista. I va decidir quines eren les persones que havien de fer la vista i quines no. Jo crec que ell ja tenia apamat la interlocutòria de processament on tenia molt clar que no processava Mundó, Borràs i Vila. Ho tenia previst per després de Setmana Santa. Però hi ha una cosa que no té controlada. Que és que Jordi Sànchez renuncia a ser candidat de la Generalitat perquè el país no pot estar sense Govern. Això fa que tot s'anticipi. Jordi renúncia i s'anuncia que el candidat a la presidència és Jordi Turull. Dimecres 21 el president Torrent anuncia el nom de Jordi Turull i aquell mateix dia convoquen vista per al dia 23. Són moltes casualitats. Sempre. Jo estic segur que si Jordi Turull i Josep Rull s'haguessin retirat de la política com Mundó o Borràs ara no serien a la presó perquè no se'ls hagués acusat de rebel·lió ni sedició. 

Vau valorar que pleguessin de la política?

No. Perquè els havien deixat tots en llibertat. Va ser al març que, sense fer res diferent, et diuen que has d'entrar a la presó. El que va passar entre el 4 de desembre i el 23 de març és que no va passar res. Si el 4 de desembre els van deixar en llibertat per què el 23 de març els van posar a la presó?

Parles que fins i tot esteu contents que us toqui Pablo Llarena com a jutge d'Instrucció. En quin moment canvieu d'opinió?

Quan no deixa en llibertat amb una interlocutòria els Jordis, l'Oriol i el Quim. Allà és quan veig que no hi ha un criteri. A mi m'agrada, com a tots els advocats, que encara que no et donin la raó t'ho expliquin. I que t'ho expliquin amb criteris raonables, però, clar, que et diguin que no els deixen en llibertat perquè són persones violentes... La prova és que dos anys més tard la sentència del Tribunal Suprem si alguna cosa ha deixat molt clara era que el Jordi Sànchez i el Jordi Cuixart són de tot menys violents. No hi ha cap justificació de perquè es deixava en llibertat a uns i a uns altres no. I és la primera gran decepció. Tots teníem una valoració dels criteris jurídics de Llarena molt bona i teníem una relació cordial amb ell. És una persona amb la qual pots parlar, que té un bon criteri, que és un bon jurista, i aquí t'emportes la decepció. Que la gent no ho confongui, et deceps no perquè no et doni la raó sinó perquè no et donen la raó i no t'expliquen bé per què. Al final és quan te n'adones que estan justificant el que no es pot justificar i vols que estigui a la presó i ni tu mateix et creus els arguments. 

Li vau arribar a dir?

Jo vaig parlar-hi i li vaig dir que pensava que era un error. A partir d'aquí sempre et diuen que presentis recursos. Però jo li vaig dir "crec que us esteu equivocant".

Tu acabes fent una estratègia força més política. Potser ets el més polític.

Jo no sé si he fet l'estratègia més política. No soc conscient d'això en el judici, en el meu informe. Evidentment vaig parlar de qüestions polítiques però vaig parlar de dret. Tots hem fet una defensa tècnica per explicar que el que s'ha vist en aquest judici no té res a veure amb cap dels tipus penals però alhora fas política. Fas política de la mateixa manera que parles del dret de manifestació. I fa política aquell que amb vehemència diu que els ciutadans de Catalunya tenen dret a expressar-se lliurement i que els ciutadans de Catalunya no han fet absolutament res dolent, igual que aquell que en el seu informe diu que aniria bé que caminéssim tots junts agafats de la mà. 

El llibre posa en evidència tot el que es fa sense que sigui públic i les negociacions polítiques i els contactes amb el PSC que et van encarregar.

A mi m'ha tocat fer-la però jo l'he fet encantat de la vida perquè he entès que formava una part important del cas. Quan jo vaig a veure una persona d'un partit polític determinat per intentar explicar-li, justificar-li, demanar-li que des de les acusacions, des de l'Estat, s'interpreti la presó preventiva com s'ha d'interpretar i que deixin de prémer l'accelerador i aixequin el peu i confiïn en que és molt millor un judici amb aquestes persones al carrer que no privades de llibertat, hi vaig jo perquè em dona la gana d'anar-hi jo però perquè els meus clients em demanen que ho faci jo. I potser hi ha altres advocats que no haguessin volgut anar-hi. A mi no m'importa anar-ho a fer i ho vaig fer encantat de la vida sabent que allò que anava a fer era pel conjunt de tots.

Quan no eren qüestions tècniques jurídiques, era la llista, el programa electoral... i tot això et complica la feina. 

Quan dos dels teus clients poden ser presidents de la Generalitat et complica l'estratègia? Com ho afrontes?

En el cas del Jordi Sànchez, se li transmet a la presó que aquesta és la idea un cop s'ha descartat la investidura telemàtica de Carles Puigdemont. Ell em pregunta si convé o no convé jurídicament parlant. El Jordi va analitzar les coses positives i negatives i arriba a la conclusió que no li perjudica sinó al contrari. Que a mi em complica que ells siguin candidats? És evident, però no per la meva estratègia sinó perquè em porta el doble de feina. Tots aquests maldecaps els altres advocats no els tenen. Els altres no han hagut de demanar que deixin sortir al Jordi Sànchez per anar al ple d'investidura. I això no només em passa amb en Sànchez, sinó que també em passa amb el Turull enmig d'un debat d'investidura. Jo no he estat aliè a totes les qüestions polítiques, he vist, he escoltat però sempre els deia "vosaltres sempre us apunteu a un bombardeig perquè us presenteu a totes les eleccions però també tenim un judici per fer", estaven tot el dia ocupats. Quan no eren qüestions tècniques jurídiques, era la llista, el programa electoral... i tot això et complica la feina. 

Us feia patir el que pogués passar al carrer?

Sí. Em van demanar en dos moments que fes una crida. Em va demanar en Jordi Sànchez expressament que digués que la gent estigués tranquil·la.  

Hi ha un capítol dedicat a la premsa. Un altre factor més a tenir en compte en un cas complex.

En el llibre parlo d'un partit important que és la premsa. És una pota important d'un procediment judicial com aquest. Tu no pots estar-ne al marge, però és una feina que també l'has de fer. 

Ajuda o entrebanca?

Ajuda. La premsa ajuda a exposar les idees que tens. Si jo no t'explico els escrits i estic totalment hermètic i no pots saber la meva opinió és difícil que jo et pugui transmetre el que vull. Tots els mitjans internacionals han permès que s'internacionalitzi el procés. He flipat que em demanin entrevistes la CNN, Al Jazeera, Reuters, la BBC, France Press, totes les cadenes europees que vulguis. La premsa és molt important. I també s'ha hagut de cuidar, és molt feixuc perquè ho has de fer i ho fas perquè la premsa no els pot entrevistar perquè fa 2 anys que són a la presó.

Com vas viure i com vas gestionar la filtració de la sentència?

Si alguna cosa podia esperar és que el tribunal hagués tingut el mínim de decència de no filtrar-ho. La glòria aquesta d'un periodista de tenir una cosa 3 minuts abans que la resta, no tinc massa ben entès quin plaer dona. Si m'ho diguessin tres mesos abans... Crec que va ser una manca de respecte especialment per a les famílies que sortís la sentència el dissabte abans. Jo prèviament ja havia rebut alguna informació de periodistes que tenen fil directe. Jo ho he denunciat, però evidentment no servirà per a res. Coincideixo amb Marchena que va dir que li semblava intolerable que hagués sortit la filtració. Però si tu o el teu entorn explica el contingut... 

Tu vas fer el judici del 9-N que en aquell moment semblava que era el més important de la història. 

Recordo que vaig començar al judici dient "avui dia tal a tal hora començo el judici més important de la meva vida i més injust..."

I què tal ara?

(Riu) Donaria tot el que tinc perquè ens posessin les condemnes que li van posar al president Mas, a la Joana Ortega i a la Irene Rigau. No és el mateix un judici en què si les coses van malament surts amb el client i cap a casa i et jugues una inhabilitació que no pas afrontar 17 anys de presó.

Després d'escriure tots els escrits judicials al llarg de dos anys, t'han quedat ganes d'escriure un llibre.

Ganes no. Vaig pensar que seria interessant fer les reflexions que faig en el llibre. El que no volia era fer un llibre polític però sí que penso que és important que els advocats penalistes reflexionem. L'única pretensió que tinc és intentar compartir amb la gent amb qui m'he trobat. Explicar la meva vivència de prop amb els presos amb un judici d'aquesta envergadura que m'ha absorbit els darrers dos anys de la meva vida professional però també personal. Per això dic que és el judici de la meva vida. Perquè a mi no m'havia passat mai. Judicis mediàtics, molts, però no amb aquesta intensitat. Amb el 9-N no em passava amb aquesta intensitat. Surts al carrer, vas a la fleca, et donen ànims, inevitablement et canvia totalment. No m'havia passat ni amb el Palau de la Música. Aquest cas és extraordinari. Perquè la gent s'hi ha entregat. El llibre és un llibre de retorn a tota aquesta gent anònima.