A l'hora que comenci l'escrutini, aquest diumenge al vespre, el cap de llista de Junts per Catalunya, com la resta de candidats presos, s'haurà d'haver recollit ja a la seva cel·la de Soto del Real. Immers en la fredor d'aquestes quatre parets. Desconnectat. La festa, si n'hi ha, serà sense Jordi Sànchez, que tampoc podrà buscar ni aportar consol, si és que els cal, entre seus companys de candidatura durant la nit electoral. Aquesta és l'exepcionalitat d'una campanya que aquest divendres quedarà vista per sentència. I mai millor dit. Una altra anomalia és la manera com ha hagut de fer-se aquesta entrevista. Sànchez respon, sense repreguntes, les preguntes d'ElNacional.cat a cavall entre la Sala del Tribunal Suprem i el centre penitenciari. Són ja 557 dies privat de llibertat. El primer que farà quan surti, ho explica a continuació. 

L’altre dia, parlant de política en un sopar, una dona confessava que ella havia votat sempre Convergència, que a les últimes eleccions va votar per Ciutadans i que ara canviarà al PSC. Com s’ho explica?
Els temps de canvi tenen això, poden provocar confusió en alguns, incertesa i inseguretats polítiques. Ho entenc com a politòleg i crec que és normal. La volatilitat electoral creix en moments de transformació com els que ara estem, i més en una societat tan poc donada a fidelitats ideològiques com l’actual. En tot cas, el fet que aquesta persona hagués decidit que votava i que no s’abstenia és una bona senyal per la democràcia.

A un independentista, primer li demanaria perdó per obligar-lo a triar entre llistes. No és el que la gent es mereix

El 28-A un independentista arriba al col·legi electoral i dubta entre triar la papereta de JxCat i ERC. Per què hauria d’agafar la de JxCat, què ofereixen de diferent?
Primer li demanaria perdó per obligar-lo a triar entre llistes independentistes. No és el que la gent esperava i menys el que es mereix. Haguéssim hagut d’oferir una llista electoral conjunta. Era la meva, la nostra, voluntat. Per tothom hagués estat molt millor. Bé per tothom no. Pels dels 155 segur que no. L’haguessin criticat i vist amb preocupació. No li diré el que oferim diferent, m’agrada parlar del què farem Junts per Catalunya a Madrid. Anem a fer política per desbloquejar la situació que el govern espanyol va crear arran de l’1 d’octubre. No aspirem a cogovernar Espanya des del Congrés de Diputats, no és la nostra funció. Aspirem a obrir el diàleg que fins ara ni Rajoy ni Sánchez han volgut tenir. I si som forts a les urnes ho podrem fer. Estarem en condició de ser influents. I en el diàleg parlarem i trobarem acords per les llibertats i el reforçament de la democràcia. La nostra agenda és clara; la prioritat és posar Catalunya al centre de la solució.

No aspirem a cogovernar Espanya, aspirem a obrir el diàleg

Hi ha diferències en l’estratègia?
Espero que no. La nostra és clara; ser forts a les urnes, per ser necessaris al Congrés, tot obrint portes al diàleg però sense pagar per avançat ni oferir xecs en blanc. Qui vulgui els nostres vots haurà d’acceptar que l’autodeterminació forma part de la solució.

El que tenim entre mans és massa important per especular amb gestos que poden ser buits d'eficàcia política i quedar només com retòrica electoralista

Quina és la primera mesura que impulsaran els diputats de JxCat al Congrés?
No l’hem definit, crec que és prudent veure el dibuix de les Corts després del 28 per fer-la. No em sembla honest. El que tenim entre mans és massa important per especular ara amb gestos que poden ser buits d’eficàcia política i quedar només com retòrica electoralista.

I la primera proposta que no vagi estrictament encaminada a assolir la independència?
Segur que tindrà a veure amb mesures que reforcin polítiques socials i de benestar o que busquin reduir desigualtats i discriminacions. Crec que aquests dos eixos són urgents per cohesionar la societat catalana.

Té sentit que un no independentista voti per JxCat? 
I tant que té sentit.

Per què?
Qualsevol qui cregui que un referèndum d’autodeterminació acordat com volíem que fos l’1 d’octubre és la millor solució per sortir de l’atzucac actual ha de saber que Junts per Catalunya és la garantia de ser la seva millor veu. I que per tenir èxit necessitem molta força, molts vots.

El vot és secret, per tant, és lliure de no respondre. Vostè ha votat mai Convergència?
Vaig votar-la quan va formar part de la coalició Junts pel Sí.

Per què algú genuïnament d’esquerres com vostè se sent més còmode encapçalant una candidatura amb antics membres de CDC que no pas amb els comuns o amb ERC?
Perquè crec que són moments d’unitat i posar en valor allò que ens uneix és el que ens fa forts. I em sento còmode al costat de persones que han decidit honestament posar el país davant del partit. I ho han fet prenent decisions valentes (9-N, 1-O) i assumint decisions de gran sacrifici personal i polític, el pas al costat del president Mas per exemple, per ser més forts com a país en la defensa de l’autodeterminació.

JxCat és una formació progressista, compromesa contra les desigualtats i discriminacions

On s’ubica JxCat a l’eix esquerra dreta?
Junts per Catalunya és una formació progressista, compromesa contra les desigualtats i discriminacions. No sé si l’escala esquerra – dreta és la que millor ens explica en el 2019 les posicions ideològiques. Li dic com a politòleg. Parli’m de polítiques o mesures concretes i tots ens entendrem millor. Junts per Catalunya està favor d’un SMI superior als 900 euros actuals, de garantir poder adquisitiu de les pensions, d’imposar una taxa als bancs per obtenir més ingressos a l’estat...

És raonable pensar que en aquesta legislatura el conflicte polític trobi camins de solució. Com més forts i decisius siguem més fàcil ho tindrem

Una de les crítiques i autocrítiques més repetides sobre què va fer-se malament després de l’1-O és que no es va parlar prou clar a la ciutadania. Per no fer volar coloms, ara, creu que la carpeta catalana pot resoldre’s al llarg de la propera legislatura espanyola? És realista pensar que tindrem data per un referèndum en els pròxims quatre anys?
Jo mai he estat partidari de posar dates per la independència. No ho vaig fer com a president de l’ANC i no ho faré ara. L’Estat és fort i nosaltres hem de ser encara més forts. Però dit això, és raonable pensar que en aquesta legislatura el conflicte polític trobi camins de solució. Com més forts i decisius siguem més fàcil ho tindrem. En tot cas només persistint ens en sortirem. Aquests dies he posat l’exemple de l’abolició del servei militar. Va costar anys i molts mesos de presó a centenars de joves. Però els que vàrem ser objectors primers i insubmisos després no vàrem tirar la tovallola mai.

Quins punts hauria d’incloure un acord d’investidura amb Pedro Sánchez?
Que s’accepta que entra en la cartera de solucions al conflicte, que en el mentrestant es blinda dels atacs a l’escola catalana, els mitjans de comunicació públics i la llengua, que es deixa de recórrer mesures legislatives del Parlament de Catalunya i mesures legislatives a favor de les llibertats i els drets democràtics que en els darrers anys han retrocedit a Espanya, com la llibertat d’expressió.

El govern Torra està blindat d'aquestes turbulències en temps electorals

A la majoria dels mítings principals de JxCat es dispara algun dard contundent contra ERC. S’han enviat retrets que van des de que prioritzen el partit al país, que tenen pressa per investir gratuïtament Pedro Sánchez quan no van voler fer president Puigdemont o que és horrorós que facin escollir entre presos. Creu que amb aquest clima pot sobreviure el govern de coalició del president Torra?
El govern Torra està blindat d’aquestes turbulències en temps electorals.

Amb Junqueras n'hem parlat, de la llista unitària, i no ho veiem igual

Vostè que hi conviu cada dia i vostè que va ser peça clau per ajudar Mas a convèncer Junqueras perquè acceptés fer la candidatura unitària de Junts pel Sí l’any 2015, n’ha parlat amb Junqueras de repetir llista unitària? 
N’hem parlat, i no ho veiem igual. El moment històric de quan l’independentisme és més fort i quan posa l’Estat en escac mat és quan les principals formacions varen anar juntes, en el marc de Junts pel Sí.  Sense Junts pel Si no hagués existit mai l’1 d’octubre. 

L’octubre passat vam constatar que la unilateralitat duia a un carreró sense sortida, més tenint en compte que la línia vermella dels partits independentistes majoritaris és clarament que no hi hagi mai violència. Hi ha camí per arribar a la independència a través de la unilateralitat sense violència?
La unilateralitat com la desobediència no són objectius, són instruments polítics. I s’han d’utilitzar quan l’Estat ja no et deixa cap altre camí -en el cas del referèndum de l’1 d’octubre és molt clar que no hi havia cap altre camí- i quan ets fort per treure’n profit en el marc del conflicte polític. I per descomptat la violència seria el pitjor aliat a la nostra causa. Som tan forts perquè la violència no forma part de la nostra cartografia política.

Demano a tothom que deixi d’especular amb els anys de condemna. Lluitem per l'absolució

Si el condemnen, acceptaria un indult?
Permeti’m que em centri en l’absolució i que demani a tothom que deixi d’especular amb els anys de condemna que ens imposaran. Lluitem per l’absolució. I si al final no arriba ja ho denunciarem i ja donarem resposta política i judicial. No som moneda de canvi.

Què és el primer que farà quan surti de la presó?
Respirar fons i probablement no podré evitar plorar. I després seguiré el camí que em van tallar el 16 d’octubre del 2017 quan vaig ingressar injustament a presó. Espero ser una mica més savi per valorar totes les persones que estimo i m’estimen i també més fort per culminar el projecte polític que m’ha portat a la presó.