Poques persones han passat el calvari personal i familiar de José Luis Peñas (Madrid, 1964). Sense ser polític professional, va decidir involucrar-se en el món municipal. Ho va fer com a regidor del PP a Majadahonda, on va topar de morros amb la trama de corrupció. Va decidir quedar-s'hi per a documentar-ho i denunciar-ho davant dels tribunals. Mentre els màxims responsables del partit estan sense càrrecs penals, ell, el delator de la Gürtel, arrossega una condemna de presó. Relata la seva història al llibre Uno de los suyos: Confesiones del delator del caso Gürtel (Península, 2016). Rep ElNacional.cat la mateixa setmana que comença el judici pels papers de Bárcenas. Malgrat el cost altíssim, celebra cada notícia que surt en forma de sentència.

Expliqui la seva història per a qui no la conegui.
Jo era regidor a Majadahonda, un dels municipis més rics d'Espanya. Any 2004, una venda de parcel·les, molts diners... I allà va començar la meva desgràcia. Jo volia fer un concurs normal, obert, legal. I hi havia moltes famílies al PP que desitjaven aquestes parcel·les per a les seves pròpies constructores. I com em vaig negar a fer una sèrie de coses en aquest contracte, em van expulsar del partit. Ho vaig denunciar, va haver-hi un judici (cas Majadahoda), però com no tenia proves no vaig poder fer res. Jo era molt amic de la dona de Francisco Correa. Quan va passar tot això, Correa era un home molt important al partit, íntim amic d'Aznar. I ens va proposar ajudar-nos, a mi i a un altre regidor que va ser expulsat. Fins i tot va ajudar-nos a muntar un partit. I, en un moment donat, quan anàvem tenint més afinitat amb ell, en una conversa privada, ja vam veure que ell no comandava una ONG precisament. Estava a la cúspide d'un entramat de corrupció. Ell estava parlant amb un regidor d'Arganda del Rey, que li va dir: "O em dones els meus 150 milions o les parcel·les no surten". Jo podria haver fet el més normal: tornar al meu lloc de feina, de funcionari. També podria haver-m'hi posat bé, i estar ara en una platja al Pacífic amb la família gaudint del robatori a mansalva als espanyols. I tenia la possibilitat de quedar-me allà i intentar recollir totes les proves possibles i presentar-les en una denúncia. És el que vaig fer, sabent que seria el camí més amarg. Davant d'una clara organització corrupta, vaig decidir desmantellar-la.

Quina és avui la seva situació?
Malauradament, el Suprem em va condemnar per diversos delictes. Cap d'ells passa d'un any i un mes. En principi, els condemnats per primer cop per delictes inferiors a dos anys no entren a la presó. Ho he sol·licitat... Estic intentant reparar econòmicament el que puc, gràcies als meus pares. Per altra banda, hi ha una altra sol·licitud per no ingressar-hi mentre el govern espanyol no resolgui la petició d'indult. I també, malauradament, porto dos anys llargs malalt, amb un càncer maligne. I també hi ha aquesta possibilitat per malaltia greu... 

S'ha salvat de la presó pels pèls...
Encara no m'han contestat. Estic a l'espera... Però és que si jo no ho hagués denunciat...

Aquesta és la paradoxa: vostè ho va denunciar tot i ha acabat pagant el preu. Altres, en canvi, ni s'han assegut al banc dels acusats.
Molta gent no s'asseurà a cap banc. El sistema penal és molt complex. Inexplicablement, som un país sense cap llei que protegeixi la gent que decideix destapar la corrupció. Si no hi ha ningú des de dins, que estigui molt a prop, és pràcticament impossible. Jo he estat molt a prop de la Gürtel, però mai he estat Gürtel. No he pogut convèncer els jutges. En els judicis es dirimeixen moltes altres coses que se m'escapen. En aquesta lluita política ens hi trobem atrapades persones que en som alienes. He posat a disposició de la justícia dos anys de la meva vida per poder presentar una denúncia amb moltes hores de gravació, amb molta informació. Sabia que podia passar. La Fiscalia va haver de fer un tracte amb Francisco Correa per a poder condemnar-me. Tot el que hi havia era inconsistent. Entenc que una persona que estarà 18 anys a la presó per mi intenti portar-m'hi a mi també. El que no entenc és que la Fiscalia ho fes així. 

Ha deixat de confiar en el sistema judicial, o almenys en la cúpula d'aquest sistema?
Mai no hi he confiat gaire. Soc una persona molt escèptica en tots els àmbits. La meva carrera política també va estar marcada per l'escepticisme i per l'enfrontament amb la mateixa gent del meu partit. Vaig entrar en política molt tard, amb la vida ja resolta. Jo ja era funcionari. Mai no he estat de Noves Generacions (joventuts del PP) ni de cap partit.

"No sé quina diferència hi ha entre Herri Batasuna i el Partit Popular. No entenc per què al PP encara se'l pot votar en unes eleccions"

Vaja, que no complia el perfil de polític habitual.
Efectivament. Jo sabia que el meu pas per la política seria momentani. Volia fer-ho el millor possible. No vaig creure en cap cosa que no veiés lògica en el partit. Sempre vaig tenir molts problemes. Tornant al tema, no estic en disposició de parlar malament de la justícia ara, perquè estic pendent d'una decisió. Però és manifestament millorable. Si el president del tribunal que t'està jutjant diu a crits que aquí no es jutja el PP, quan estava assegut al banc amb el seu advocat defensor... Jo he acabat rebent, i simplement era un mindundi que va destapar el major escàndol de corrupció de la democràcia.

Es creu el relat de Bárcenas, de tres dècades de corrupció sistematitzada?
Jo he pogut desplegar als tribunals proves fefaents de molts anys. Evidentment, no va ser flor d'un dia. Això era una pràctica habitual. Tots els tresorers del PP han tingut problemes amb la justícia. Afortunadament, malgrat el patiment, la meva feina ha donat els seus resultats.

Qui era Bárcenas dins del partit? Perquè ara tothom el repudia i fa veure que no el coneixia.
Va estar al partit gairebé trenta anys. Els presidents, els vicepresidents, els secretaris generals passaven i Bárcenas es quedava. En importància, era el número quatre del partit. Manar al Partit Popular significa ser un dels paios que més mana de tot Espanya. Sobretot en aquells anys d'Aznar, amb majories aclaparadores, governs en moltes comunitats, diputacions i ajuntaments... Tots estem veient ara el control que tenien de policies, de la judicatura. Era un poder omnipresent i gairebé total. Qui ara digui que no coneixia el senyor Bárcenas... És una forma més d'enfotre's dels espanyols.

"Fer veure que no coneixien Bárcenas és una forma més d'enfotre's dels espanyols"

Creu que Rajoy hauria d'estar assegut al banc dels acusats?
Rajoy, sense cap dubte. Encara que només sigui per com va mentir en la seva declaració com a testimoni. Va ser tan descarat que, abans que sortís de l'Audiència Nacional, la premsa ja publicava les incongruències i mentides. Evidentment els papers de Bárcenas són reals. Estan contrastats per gent del partit, com Pío García Escudero, que va confirmar que l'apunt que hi havia referit a ell havia estat així. I hi ha un apunt que diu "M. Rajoy".

Encara no sabem qui és...
Si els jutges mantenen el criteri que van mantenir amb mi... A mi em van imputar les sigles "JLP". En una comptabilitat ignota posava "JLP". I van dir que era José Luis Peñas, sense que ningú digués abans que era José Luis Peñas. Els tribunals ens hauran d'explicar com és això. És que a més el senyor Bárcenas diu que és Mariano Rajoy. 

I Aznar?
Aznar és un paio molt llest. El temps està de part seva. Han passat molts anys des que ell estava allà. La prescripció, que no apareix tan clar en els apunts... Però la història ja l'assenyalarà per altres coses.

"A la meva dona un cotxe la va treure de la carretera, amb la meva filla de sis anys. El meu sogre tenia un negoci i van arruïnar-lo"

Segons la sentència de la Gürtel, el PP actuava com una organització criminal. Amb què hauríem de comparar-ho?
Jo sempre ho dic: hi ha una llei de partits. No entenc per què al PP encara no se l'ha jutjat. Amb el que estem veient, si això no ha estat una associació il·lícita, amb tants càrrecs del PP beneficiant-se, no sé per què serveix la llei de partits. Excepte que es fes per ficar por als nacionalistes, als partits que no estan d'acord amb la idea centralista de l'Estat. No sé quina diferència hi ha entre Herri Batasuna i el Partit Popular. No entenc per què al PP encara se'l pot votar en unes eleccions. Una altra cosa és que els jutges, que ja sabem de quin peu coixegen, vulguin veure-ho.

Fins i tot Correa es feia dir Don Vito.
(Riu) Algun dia estarien de broma i diria "posa Don Vito". Jo mai li he dit així. Ell era molt de sobrenoms. Una persona molt limitada mentalment. Necessitava reduir la realitat a coses molt evidents. 

Ara mateix està a primera plana l'Operació Kitchen, que al final és un delicte per encobrir un altre delicte. Un bucle de delinqüència. Es creien realment impunes perquè controlaven l'aparell de l'Estat?
Quan el president del Tribunal Constitucional està afiliat al teu partit. Quan el poder econòmic està tot residenciat a Gènova. Quan ha controlat la policia com l'ha controlat. Quan fan el que volen amb els tribunals. Què pots esperar? Tots sabem el que hi ha darrere. El xofer de Bárcenas, un senyor que ha fet el que ha fet, avui és policia. A mi em venen calfreds. És de mitjans del segle XX, de la Cosa Nostra. Com no s'havien de sentir impunes si tenien tot el poder?

L'actual direcció del partit està neta com diu Casado?
Això ho dirà el temps. He escoltat molts líders del PP dient que són la regeneració, que venen a fer neteja, que no hi tenen res a veure. Al final, el corrent se'ls ha endut, però el corrent del mateix partit. Et poso un exemple: Cristina Cifuentes. Se la va carregar el foc amic. Però per sobre de les persones estan les sigles. I volen fer veure com si el partit no tingués res a veure amb això. Però els partits i les institucions són fills de la seva herència i de la seva història. El PP és el que és perquè el que va robar en el seu dia, i va invertir en les campanyes electorals, li va donar bons rèdits. El cap de la trama de la Gürtel, de la Púnica, és el PP. Ha de refundar-se. I canviar-se de seu. Gènova 13 està feta amb els diners robats a tots els espanyols. El PP ha de patir un correctiu legal. 

La protecció dels delators de corrupció és inexistent a Espanya. Més enllà del penal, quin ha estat el seu cost personal?
Primer, fer això durant dos anys llargs, gairebé tres. Estar amb aquesta gent no era un plat de bon gust. Jo no tenia res a veure amb ells. Aguantar les seves formes no era res agradable. Ningú no sap la por que he passat gravant aquesta gent. Jo sóc un pobre ciutadà espanyol. Aquesta gent estava tot el dia amb Colòmbia, amb gent que tractava coses rares, amb policies, amb jutges. I també ha tingut un cost per a la meva família. A la meva dona un cotxe la va treure de la carretera, amb la meva filla de sis anys. El meu sogre tenia un negoci i van arruïnar-lo. Li van donar una llicència i després li van treure. Hem pagat un cost enorme. Vivim com podem. Ningú no m'ha protegit. Ningú no s'ha interessat per mi. Al contrari: la Fiscalia ha abusat de mi. La gent de Correa em va intentar comprar. Si arribo a acceptar, no hi hauria cas Gürtel judicialment parlant. Jo no vull cap reconeixement; només que ens deixin viure. Que m'enviïn a la presó, que em deixin sense feina, que em vulguin treure els diners que no tinc, quan l'únic que he fet és destapar tot això... És molt dolorós. Qui denunciarà, veient-me a mi? Ningú amb dos dits de front.

Vist en perspectiva, ho tornaria a fer?
Sí, clar que ho tornaria a fer. Ho he parlat molts cops amb la meva dona o amb els amics. Ni tan sols fent-ho millor. Ho tornaria a fer de la mateixa manera. Perquè és la meva forma de ser. Val la pena per una qüestió molt senzilla: crec que deixaré als meus fills un país millor. Encara que només sigui per això. Jo dormo fenomenalment bé totes les nits. No he tingut cap malson. I continuarà sent així encara que acabi a la presó.