Parc de paraules, mesurat en les formes i amo i senyor dels seus silencis. Fidel al seu ADN, José Montilla (Iznájar, Còrdova, 1955) obre les portes de la seva oficina a ElNacional.cat, per reflexionar sobre les possibilitats que ofereix el nou escenari polític a Espanya i la renovada aposta pel diàleg entre els governs català i espanyol. Ningú a Madrid va voler-se'l escoltar quan l'any 2007, com a màxim representant de Catalunya, va alertar a Madrid de la desafecció emocional dels catalans envers l'Estat. Dotze anys després, el 128è president de la Generalitat demana coratge al PSOE, al PP i a tots els espanyols per canviar el xip i afrontar el conflicte des de la voluntat de trobar sortides polítiques. A l'independentisme l'avisa que no s'esperin solucions màgiques, que una cosa és reformar el marc legal vigent i l'altra poder fer un referèndum. Durant l'entrevista, Montilla confessa també per què ha anat a visitar els presos i la seva intenció de tornar-hi.
Foto: Sergi Alcàzar
L'any 2007 vostè va alertar de la desafecció emocional dels catalans, però no li van fer gaire cas. Per això som on som?
No hi ha un origen determinat en un moment determinat. Hi ha diverses causes al llarg dels darrers anys que ens han portat fins on som ara. El 2007, també el 2010 amb la sentència contra l'Estatut, però quan hi ha un abans i un després és a partir de l'any 2012.
Pels efectes de la crisi?
Sí, arriba abans, però la ciutadania la comença a notar una mica més tard. És quan comencen els problemes reals de desigualtat. L'atur comença a créixer l'any 2009, però la gent continua pagant les seves hipoteques fins al 2011-2012, que és quan realment es comença a patir més la crisi. I és quan el president i el Govern de la Generalitat s'apunten a un altre horitzó, a un altre full de ruta.
Catalunya necessita un govern que governi, efectiu. Tenim un govern que es dedica a altres coses. No pensa en els 7,5 milions de catalans
Catalunya necessita eleccions?
Catalunya necessita un govern que governi, efectiu. Que es dediqui a governar, a abordar els problemes del país.
I això no ho té ara mateix?
Jo crec que no. Tenim un govern que es dedica a altres coses, no dic que no siguin importants per a ells i per a molta gent, però és un paper que és més d'una part de la societat civil organitzada. No hi ha polítiques noves, no hi ha prioritats, portem des del 2017 sense pressupostos. El govern no es dedica al que s'hauria de dedicar.
Per tant, Catalunya necessita eleccions?
No sé si hi haurà pressupostos, sembla que sí, però no se sap del cert. En qualsevol cas, les situacions de neta provisionalitat no són bones per a un país. L'agenda legislativa és inexistent, això no és bo per a Catalunya.
Rebria com una bona notícia, doncs, un avançament electoral?
Si continuen fent el que estan fent fins ara, crec que sí. Si no hi ha pressupostos ni agenda legislativa, el millor és donar la paraula als ciutadans.
Vostè acusava fa uns dies el president Torra d'estar debilitant l'autogovern de Catalunya...
Per dues raons. Perquè no governa, és un govern que perd votacions, quan anteriors governs de coalició no van perdre mai cap votació, per molts problemes que tinguessin. Però també perquè quan hi ha un president que amb els seus actes i paraules es dirigeix exclusivament a una part de la societat catalana, està fent un flac favor a les institucions que representa. Al marge de les seves idees i de la majoria a la qual representa, ell es deu al conjunt de la societat, als 7,5 milions de catalans. I aquest govern no pensa en els 7,5 milions de catalans.
I Pedro Sánchez pensa en la part dels independentistes que hi ha a Catalunya?
Crec i espero que sí. Està començant ara, però és la seva obligació pensar en el conjunt de la societat catalana i espanyola. Ha de pensar i governar no només per als que l'han votat i l'han fet president, sinó també per als que ni l'han votat ni el volen de president.
Arran de l’acord PSOE-ERC han rebrotat les veus que albiren un nou tripartit, els comuns el reclamen obertament. Vostè que en va encapçalar un, ha manifestat les seves reticències. Seria beneficiós per a Catalunya una coalició de les esquerres al govern?
Aquesta possibilitat avui no és a l'agenda política. Segur que no es donarà? No tinc una bola màgica i per tant no ho sé. El que dic és que no és a l'agenda i no podem copiar mimèticament coses que corresponen a altres temps, a unes altres correlacions de força i amb altres posicionaments de les tres formacions polítiques que en van formar part, que han canviat també substancialment. Avui les coses no van per aquí, la qüestió avui és que el govern d'Espanya i els partits espanyols facin els deures i les formacions catalanes i el Govern de Catalunya facin els deures.
L'actitud del govern Rajoy va portar al conflicte i el va aguditzar. No hi havia voluntat de diàleg. El 155 va ser un error responent a un altre error
I què vol dir fer els deures?
Això passaria, des del meu punt de vista, en el cas del Govern de Catalunya, per reconèixer que van emprendre un camí que ha fracassat. Mentre, per problemes de competència electoral, les formacions polítiques presents al govern no vulguin reconèixer davant dels seus, per no tenir problemes a casa seva, i davant la societat, per no tenir problemes amb els socis, que es van equivocar, malament. Perquè reforçarem els sectors més bel·ligerants i radicals de les formacions polítiques que donen suport al govern. I pel que fa a Espanya, el primer que ha de tenir clar el govern és que el que tenim és un problema polític i que el que es va fer els darrers anys va fracassar. L'actitud del govern Rajoy va portar al conflicte i el va aguditzar. Per tant, cal deixar de banda les solucions estrictament jurídiques, judicials i policials. Cal fer política: diàleg, negociació i pacte. I això vol dir reconèixer un error del passat i abordar-ho des d'un altre punt de vista. Tinc confiança que això es pugui fer. I cal també, i això és molt difícil, que una part molt important de la societat espanyola ho vegi així. I que altres formacions polítiques que no formen part avui del govern d'Espanya acabin reconeixent l'error que van cometre. Són dues qüestions bàsiques per solucionar el problema. Mentre no s'assumeixi que hi va haver errors per les dues parts, malament.
Foto: Sergi Alcàzar
El 155 va ser un error?
El 155 va ser una resposta a un desafiament per part de les formacions polítiques independentistes que van situar les institucions catalanes fora de la Constitució i la llei. Va ser una resposta en absència de la resposta que hauria hagut de donar el govern del PP, que era una resposta política basada en el diàleg, la negociació i el pacte.
Per tant, sí que va ser un error?
Va ser un error responent a un altre error.
Vostè no va voler participar en la validació d'aquell error i va optar per no votar el 155. En algun moment va intentar convèncer els seus companys socialistes?
No. Era molt difícil. Hem de ser sincers. Quan setmanes abans el Parlament havia votat pràcticament derogar la Constitució i l'Estatut, quins arguments tens davant les institucions espanyoles per dir que no cal utilitzar els instruments que legalment preveu la Constitució? Hi havia una amenaça real. Hi havia un ple del Parlament convocat per fer una declaració unilateral d'independència. El problema és que s'hauria pogut evitar en el darrer moment, jo crec. Si s'haguessin convocat eleccions, si s'hagués donat marxa enrere, si s'hagués dit que la DUI no es faria, jo crec que les coses s'haurien pogut reconduir.
El president Puigdemont, i vostè hi va parlar, hi estava disposat...
Estava disposat a convocar eleccions, sí, però van passar coses... Tothom diu una part de la veritat i altres coses que no ho són.
Vostè ha dit que Rajoy no tenia voluntat de diàleg...
No hi havia voluntat de diàleg per part de Rajoy. Al president Puigdemont li vaig preguntar: "Amb qui parleu del govern?", i em va dir: "Amb ningú, algun conseller parla amb la presidenta del Congrés i algun cap de gabinet", però ells no parlaven. Això és lamentable. En això cal tenir valentia. Si l'altre no et truca, truca tu. Si tens interès a parlar, agafes el telèfon. Malgrat el que diu Rajoy a les seves memòries, no és casualitat que el ple del Senat votés el 155 després que s'aprovés la DUI al Parlament. I sé per què ho dic. Encara hi havia una darrera esperança que no es produís i les coses haurien agafat un altre camí, segur.
Cal ser caut [amb la taula de diàleg]. No serà fàcil, no ens enganyem. Cal tenir certes prevencions respecte d'aquells que puguin esperar solucions miraculoses en unes setmanes.
Quina confiança té en la taula de diàleg entre governs?
És el primer intent seriós de tornar a la política. El que passa és que cal ser caut. Això no serà fàcil, no ens enganyem. Cal tenir certes prevencions respecte d'aquells que puguin esperar solucions miraculoses en unes setmanes. Només cal veure processos que tenen alguna relació. Són processos normalment llargs, complicats, amb moments on sembla que la cosa es trenca o avança. Per tant, cal ser moderadament optimista, entre d'altres coses perquè no hi ha massa alternatives més que aquesta, que dialogar, negociar i pactar.
Tothom haurà de fer renúncies...
És obvi. Els sindicalistes ho expliquen d'una manera molt gràfica, perquè ells estan acostumats a la negociació col·lectiva. Quan seus a negociar amb algú, has d'entendre en primer lloc que hauràs de cedir. Si penses en guanyar 10 a 0, malament, el diàleg durarà poc. Has d'entendre que l'altre té una part de raó i en algunes coses hauràs de cedir. I també tenir present, si vols negociar de veritat, quina cosa saps que si la poses damunt de la taula l'altre no podrà cedir. Has d'entendre les línies vermelles que té l'altre, aquelles coses que ni que ell volgués, podrà cedir. I a l'inrevés.
Foto: Sergi Alcàzar
És possible un canvi del marc legal vigent per encabir les demandes de Catalunya?
És el que jo he defensat fa temps. És el camí. En democràcia no hi ha un altre camí per canviar les coses que canviar les normes.
En què pensa, quan parla d'aquests canvis?
Cal reformar la Constitució i, amb un canvi constitucional, fer també una modificació de l'Estatut.
El pacte PSOE-ERC preveu una consulta final als catalans sobre el futur acord, si n'hi ha. Aquesta consulta pot preguntar sobre la independència?
Podrà preguntar sobre els temes que el marc legal existent permeti preguntar.
I veu possible modificar el marc legal per poder preguntar per la independència?
Amb la correlació de forces que hi ha actualment ho veig difícil això, no ens enganyem. Algú pensa que això es pot fer ara? Així? No vol dir que la gent no pugui opinar sobre l'acord. Vostè pensa que hi pot haver un acord sobre fer un referèndum d'independència? I que això és possible amb el marc legal actual? Em diu, canviant el marc legal actual. Com? Amb qui? Si algú convenç altres formacions polítiques, seria possible, però això no és així. No cal enganyar-se sobre l'abast que això pot tenir. Perquè si no, seria generar frustració, no ens equivoquem.
En el seu dia, el PSC abraçava el dret a decidir, és possible tornar enrere a aquella posició?
Jo crec que el dret a decidir no exactament. El PSC va incorporar al programa del 2012 una cosa que era com una consulta acordada, en el marc de la Constitució. Vostè no trobarà a l'hemeroteca que jo defensi això malgrat que el PSC ho havia recollit. Entre altres coses, perquè sempre vaig pensar que per a això era necessari modificar la Constitució o tenir una correlació de forces amb la qual no hi hagi risc que si ho poses en marxa el Tribunal Constitucional ho tombi. El dret a decidir, com fins i tot va reconèixer algun dels seus creadors, era una cosa que es van inventar per no dir dret a l'autodeterminació. Perquè el dret a l'autodeterminació a nivell internacional sona molt malament. És un dret que només tenen les colònies. I Catalunya difícilment pot ser considerada colònia per cap organisme internacional, com és obvi.
Un nou Estatut seria una bona manera de seduir els catalans?
Sí. Jo sempre dic que l'Estatut i fins i tot la reforma de la Constitució haurien de recollir una disposició transitòria que deixés molt clares les competències catalanes especialment en matèria de llengua, de cultura, d'educació. Competències exclusives.
El delicte de sedició i el de rebel·lió estan pensats en clau del segle XX, per als Tejeros de torn
I la reforma del Codi Penal per revisar el delicte de sedició?
El delicte de sedició i el de rebel·lió estan pensats en clau del segle XX i no del segle XXI, per als Tejeros de torn, però afortunadament aquesta etapa està superada. Una actualització del Codi Penal en aquests delictes estaria bé, perquè estan desfasats. Hi ha altres temes on hi ha un compromís per revisar el CP, relacionats amb la violència masclista, els períodes d'instrucció dels sumaris o la presó permanent revisable.
Creu que aquesta reforma del delicte de sedició podria ser una solució específicament per als presos independentistes?
És una possibilitat. Quan hi ha una modificació del Codi Penal, si la reforma és favorable a les persones condemnades, s'aplica amb retroactivitat. És obvi que seria un instrument, un camí.
I l'indult, el veu possible?
Figura a l'ordenament jurídic. Si hi té dret tothom, per què hi ha alguns que s'obstinen a excloure determinades persones? No sé si ho sol·licitaran o no, però és un instrument de política penitenciària al qual pot accedir qualsevol persona condemnada.
Amb alguns dels presos hi he tingut relació personal. És molt difícil posar-se a la pell de l'altre, però convé conèixer les seves circumstàncies i el seu estat d'ànim. Segurament així es pot entendre tot millor
Vostè ha estat a les presons visitant els presos, què n'ha extret d'aquestes visites?
Un coneixement més personal de l'estat d'ànim, de la situació, de com veuen les coses les persones que són allà. Al marge d'altres qüestions més personals també presents a les converses.
Què el va moure a fer el pas d'anar a visitar-los?
Amb alguns d'ells hi he tingut una relació personal abans. Per una relació més personal en alguns casos, més política en algun altre. És molt difícil posar-se a la pell de l'altre, però convé conèixer les seves circumstàncies i el seu estat d'ànim. Perquè segurament així es pot entendre tot millor.
Recomanaria a Pedro Sánchez anar a veure els presos?
(Riu) Jo no dono consells. És una cosa personal i de cadascú.
Foto: Sergi Alcàzar
Vostè té pensat tornar-hi?
Segurament sí.
Em consta que vostè té un contacte més o menys fluid amb altres expresidents ―Mas, fins i tot amb Pujol―... Amb Puigdemont hi ha mantingut algun tipus de contacte des de l'octubre del 2017?
No.
I no ho troba a faltar?
El contacte? No crec que aquestes coses es puguin fer per telèfon i no he pensat ni he cregut convenient viatjar per aquesta raó.
Ara hi ha més gent emprenyada que fa 10 anys, i molta gent amb raó
Què li diria a un independentista per seduir-lo?
És que l'independentisme també és molt plural i, per tant, no és fàcil dirigir-se a ell. És com quan parlen de constitucionalistes, unionistes, doncs no sé, jo tinc coses en comú però molt poques amb alguns d'aquests, que no em fiquin en... El que diria és que no perdin de vista que l'important és el conjunt del país, les seves institucions, el seu benestar i el seu futur. Perquè si pensen que el país és independentisme i allà s'acaba, les possibilitats d'arreglar això seran escasses i la confrontació i la frustració aniran guanyant pes. Per tant, que busquem mitjançant el diàleg, la política, la negociació, els espais que poden ser comuns, en els quals ni ells s'hi acabaran trobant massa a gust ni els que no som independentistes tampoc. Però segurament aquesta solució no ideal seria la millor solució, perquè la ideal no existeix. Ja no els dic que pensin què ha passat des que va començar el procés, si estem millor o pitjor, si els catalans som més feliços ara que fa 10 anys.
Vostè què creu?
Jo crec que no. Ara hi ha més gent emprenyada, i molts amb raó, no dic que no.
Foto: Sergi Alcàzar
I a una persona que viu fora de Catalunya que es mira amb recel o animadversió l'independentisme?
Li diria que quan hi ha més de dos milions de catalans que volen marxar, que han desconnectat, que no se senten espanyols, la resta d'espanyols han de saber que tenen un problema seriós, que no s'arregla exclusivament amb jutges, fiscals i policies. S'ha d'arreglar fent política. Per això calen governs i partits responsables, que vulguin arreglar el problema, no mantenir-lo i incrementar-lo. Si no, malament per a Catalunya, però també per a Espanya.
Quan hi ha més de 2 milions de catalans que volen marxar, la resta d'espanyols han de saber que tenen un problema seriós. Caldria que el PP entengués que amb els mateixos mecanismes del passat, el problema no se soluciona, s'agreuja
Només un govern socialista a Espanya pot resoldre aquest problema?
És el que espero. Per solucionar això seria necessari que les formacions polítiques espanyoles, especialment aquella que ha governat i que pot tornar a governar [el PP], entengués d'una vegada que utilitzant els mateixos mecanismes del passat el problema no se soluciona, s'agreuja. I per tant, cal canviar d'estratègia, d'instruments. Estaria bé que ells que diuen que estimen tant Espanya, que pensessin no tant en Espanya sinó més en els espanyols, i vull dir també en els 7,5 milions de catalans. I no en com s'aprofiten del problema per treure vots, sinó com miren d'arreglar el problema, malgrat que això acabi restant vots.
Va també per Pedro Sánchez?
Va per tothom.