Václav Klaus (Praga, 1941) va ser el líder del "divorci de vellut" que va portar a la separació entre Txèquia i Eslovàquia el 1992-93, amb la constitució de dos nous estats al cor d'Europa i la liquidació de l'antiga Txecoslovàquia. Klaus va ser el primer ministre i després el president de la República Txeca, càrrec on va rellevar Václav Havel, l'heroi de la revolta contra el poder soviètic coneguda com la "revolució de vellut". El polític txec rep El Nacional en exclusiva aprofitant la visita que ha fet aquests dies a Barcelona, durant la qual s'ha reunit amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i  el conseller d'Exteriors, Raül Romeva, i ha ofert una conferència a la Generalitat sobre el procés d'independència del seu país. El primer cop que va visitar Catalunya va ser el 1993, tot just després que es proclamés la independència de la República Txeca.

Aviat farà 25 anys que va produir-se la divisió de Txèquia i Eslovàquia. Com recorda aquell moment que vostè va pilotar?
Vam acceptar la divisió del país, encara que els txecs estàvem bastant contents amb un Estat comú i era Eslovàquia la que volia un Estat propi. Vam entendre que havíem de fer aquesta divisió de manera cooperativa des dels dos costats, que no podia ser un procés d’una banda, i sabíem que tots dos havíem de ser cooperatius i amigables per assolir un compromís, i així ho vam fer. Aquest va ser el fet, aquesta va ser la principal raó per la qual vam dividir el país de manera ràpida i amigable.

Com a txec, com va viure aquest procés de divisió? Li va saber greu?
La meva dona és eslovaca i hem passat la majoria de les nostres vacances comunes a Eslovàquia. A més, vaig jugar a bàsquet a la lliga txecoslovaca, i estava habituat a viatjar per tot el país. Lamentar o no lamentar? Nosaltres no hem perdut Eslovàquia, les relacions entre els dos països són absolutament perfectes, hi ha llibertat de moviment des d’una banda a l’altra, hi ha moltes relacions personals. Parlar de perdre Eslovàquia és inapropiat, voldria dir que en el passat Eslovàquia ens pertanyia i que era de la nostra propietat, i que l’haguéssim perdut. No és el cas.

Com a primer ministre [de la Txèquia encara membre de Txecoslovàquia], va sentir-se pressionat a acceptar aquesta separació o es va sentir còmode amb la idea?
La independència del nostre país es va fer en un moment molt crític per a la transició després de la caiguda del comunisme cap a una societat lliure. Considerem que la tasca fonamental era aconseguir això, i no volíem espatllar aquest moment històric amb una lluita entre txecs i eslovacs. Per a nosaltres, continuar amb la transició del comunisme era la prioritat número u.

Quins paral·lelismes hi troba, amb el cas català?
El procés de Txecoslovàquia té un argument que és diferent al de Catalunya, i és el context en el qual es va fer. Les separacions i divisions de països són úniques, individuals, irrepetibles i diferents. Podríem comparar-ho amb els matrimonis i els divorcis. El cas és el mateix però la situació és molt diferent. Una comparació fàcil podria ser inapropiada. Tot i això, jo simplement vaig entendre que Eslovàquia volia fer el seu propi camí. Per primera vegada a la història, volien crear el seu propi Estat sobirà per ser una entitat en l’escena internacional i no només una part de l’Estat. Jo ho vaig acceptar, sense llàgrimes.

Vaig entendre que Eslovàquia volia fer el seu propi camí i ho vaig acceptar, sense llàgrimes

L’any 1992 les eleccions de Txecoslovàquia les van guanyar partits polítics favorables a la independència, una situació similar al 27-S a Catalunya. És suficient una majoria parlamentària per fer la independència o cal el referèndum?
Parlar de referèndum està de moda. Bàsicament, jo estic a favor de la democràcia indirecta, no sóc un defensor de la democràcia directa, ni filosòficament, ni políticament. Estic a favor del govern representatiu. El referèndum és un instrument addicional que a vegades ajuda i en altres no. Quan t’ho mires des de fora, quan els catalans parleu tota l’estona de referèndum, sembla que parleu d’un altre argument per convèncer les autoritats de Madrid. Per mi, el referèndum seria interessant i rellevant en un moment, quan no estàs segur de si la majoria de la població vol la separació.

Creu que a Catalunya hi ha majoria suficient a favor de la independència...
Em temo que els catalans ja esteu convençuts que la majoria de Catalunya vol independitzar-se de la resta d’Espanya. Per tant, en el vostre cas, el referèndum no és una manera real de veure si la població vol la independència o no, no cal. Jo crec que ja esteu convençuts, que ja sabeu com pensa la gent. Amb les eleccions n'hi ha prou, des del meu punt de vista.

Els catalans esteu convençuts que la majoria vol independitzar-se, no cal el referèndum. Amb les eleccions n'hi ha prou

És legítim, doncs, declarar la independència sense fer un referèndum?
Per a mi, la base de la democràcia són les eleccions. Els vostres membres electes, aquells que seuen al Parlament, són qui prenen les decisions. Allà es decideixen moltes coses, per tant, per què no aquesta?

Com veu l’actitud de Madrid en contra la independència de Catalunya?
Molts txecs estàvem satisfets amb Txecoslovàquia, però vam entendre que els eslovacs no tenien el mateix sentiment, i no estaven igual de contents. Les autoritats de Madrid haurien d’acceptar la mateixa situació aquí a Catalunya.

Els txecs vam acceptar la situació a Eslovàquia. Madrid hauria de fer el mateix amb Catalunya

Per tant, creu que haurien d’acceptar aquest procés, encara que la Constitució no prevegi la independència d'una part de l'Estat espanyol?
La Constitució no és una cosa que cau del cel, ni una cosa que estigui per sobre les decisions humanes. La Constitució és una cosa que fan els homes, un projecte i un instrument dels homes. A més, va ser una llei creada pel Parlament. Estic segur que pot ser canviada un altre cop votant-la al Parlament. No crec que sigui un poder diví. Els pares de la Constitució s’enfadarien molt amb mi si em sentissin dir això, però cal dir que és una llei feta per l’home i no caiguda del cel.

Creu que la Unió Europea podria acceptar un Estat català independent?
Estic segur que la Unió Europea provarà d’intervenir, perquè volen estabilitat i intenten prevenir qualsevol terratrèmol i canvi dramàtic. Per altra banda, jo li diria a Brussel·les que si permanentment parla de l’Europa de les nacions, hauria d’estar contenta que es creés una altra regió europea forta per la divisió d’Espanya.

Diria que la UE no ajudarà Catalunya, no ho esperaria; la Unió Europea és burocràcia

Per tant, no creu que la UE al final ajudi Catalunya d’alguna manera en aquest procés. 
No diria que ajudaran, no ho esperaria. La Unió Europea és burocràcia, crec que en aquest cas també es comportaran d’aquesta manera.

Actualment, la independència de Txèquia i Eslovàquia, com a membres de la Unió Europea, seria més difícil?
Sempre dic que vam tenir una bona oportunitat per fer-ho. A l'era de l'URSS, amb el comunisme, era impossible i a l'era de la UE seria difícil. Ho vam fer entre l'una i l'altra i va ser un bon moment. 

La independència de Txèquia i Eslovàquia dins la UE hauria estat difícil 

Txecoslovàquia era una federació de dos estats. Què implicava això?
Per als txecs la federació era absolutament irrellevant. De fet, quan la federació va ser posada en la nostra legislació, els eslovacs van començar immediatament a crear les institucions eslovaques, com el govern i el parlament. Durant un període de dos anys, nosaltres teníem només el govern federal i Eslovàquia tenia les seves pròpies institucions, a més de les federals. Els txecs no ho consideràvem necessari i vam trigar uns dos anys a començar a preparar les nostres institucions pròpies.

Creu que una federació entre Catalunya i Espanya podria funcionar?
Crec que la posició dels txecs és una situació similar a l’espanyola. Les autoritats centrals de Madrid no senten la necessitat de crear estructures pròpies. En aquest cas, però, jo estava a la banda dels txecs. Ho consideràvem innecessari. A Catalunya, sou vosaltres qui heu de decidir el que voleu, si voleu ser un Estat sobirà, cosa que és impossible en una federació, o si voleu ser una part d’Espanya amb més competències. És la vostra decisió. Heu de saber si esteu insatisfets, si us sentiu poc representats a Madrid, si creieu que pagueu més que altres regions... És la vostra decisió.

Hi ha federacions que funcionen molt bé, com Alemanya, però també n'hi ha que no 

Però, en termes generals, creu que els federalismes funcionen?
Alguns podrien argumentar que hi ha federacions que funcionen molt bé, probablement un exemple podria ser Alemanya. Però també hi ha exemples de federalismes que no funcionen. Depèn, no tinc una posició forta sobre això.

Durant els anys noranta va visitar dues vegades Catalunya. La veu ara diferent que abans?
Només passo unes hores a les ciutats, no puc tenir visions gaire fetes, però aquesta vegada Barcelona m’ha semblant més bonica que altres vegades.

I políticament?
No ho sé. Es fa difícil de dir.

Catalunya ha de prendre una decisió valenta, coratjosa, i dir al govern de Madrid: prou!, 'finito'!

Com la veu d’aquí a uns anys? Creu que la propera vegada visitarà un Estat independent?
L’última vegada que vaig ser aquí va ser fa 18 anys, d’aquí a 18 anys ja no estaré viu. Però si realment voleu assolir resultats, heu de prendre decisions polítiques coratjoses i valentes. Esperar i escriure articles i fer entrevistes sobre si és suficient la majoria, i esperar que Madrid ho llegeixi... no crec que sigui la manera. Crec que Catalunya ha de prendre una decisió coratjosa i valenta i dir al Govern de Madrid: prou!, 'finito’!. Sense això és impossible.