En aquests moments hi ha poques variables més constants en política que el lideratge d'Esquerra Republicana. Els republicans culminen aquest diumenge la primera part del seu 29è Congrés, que servirà per apuntalar el tàndem Oriol Junqueras-Marta Rovira. Però ho fan en un moment complex: trobant-se governant en solitari per primer cop des de la Segona República i sense tenir els suports al Parlament. Aquesta mateixa setmana les conselleres Natàlia Mas i Laura Vilagrà han iniciat una ronda de contactes per uns pressupostos als quals de moment no els surten els números. En aquest context, Marta Vilalta (Torregrossa, 1984), secretària general adjunta i portaveu d'ERC, rep ElNacional.cat a la seu nacional del partit, al carrer Calàbria de Barcelona. L'entrevista té lloc poques hores després que Gerard Piqué hagi anunciat la seva retirada. Vilalta, que és futbolera i encara més culer, intenta fer símils futbolístics. Com que el Govern en solitari d'Aragonès va "partit a partit", votació a votació. I que Junts per Catalunya ha de "sortir del córner" i tornar al terreny de joc de la "política útil".
Quin és l'objectiu d'ERC a partir d'aquest congrés?
Tenim la voluntat de continuar enfortint l'organització, estar més preparats per ser més útils per la ciutadania. Venim d'uns anys de molts canvis, hem passat d'un partit d'oposicions a un partit de govern. Aquestes responsabilitats institucionals fan també que el partit s'hagi d'adaptar per ser el màxim d'útil. Això estem fent aquesta tardor. Després d'aquests últims anys, també amb l'impacte de la repressió, hem d'enfortir-nos.
Els lideratges són els mateixos que els de 2017, malgrat que el context ha canviat radicalment. No pot suposar un hàndicap?
Creiem que no. Els lideratges d'ERC són molt clars. Estan molt marcats. I a la vegada creiem que és el millor que ens ha passat i que han de poder continuar donant tot d'ells mateixos a l'organització i al país. El tàndem Junqueras-Rovira ens ha portat els millors resultats electorals. I és bo que continuem en aquest camí amb aquells canvis necessaris: continuar obrint-nos com a organització a l'entorn, millorar la participació interna, reforçar la comunicació i l'àrea internacional...
En un mes han canviat molt les coses. D'un govern de coalició a un govern en solitari i en solitud parlamentària, malgrat que el president Aragonès assegura que "les majories existeixen".
Ha canviat la configuració del Govern, però hi ha la voluntat d'obrir-se a gent independent, que ve d'altres espais polítics. La vocació de representar el màxim possible els consensos del 80%. És encara més representatiu. És evident que les majories parlamentàries no hi són. Però tampoc hi han estat al llarg de la legislatura. Des de l'inici sempre hem hagut de buscar suports i complicitats. La investidura es va poder fer amb Junts i la CUP. Els primers pressupostos, amb Junts i els comuns. I en temes antirepressius hem trobat una aliança de quatre grups: ERC, Junts, CUP i comuns. Això és el que caldrà continuar fent a partir d'ara: construir i negociar les majories. I apel·lem a la resta de formacions amb qui hem pogut arribar a acords, especialment a Junts. Que el fet que hagin decidit abandonar el Govern no vulgui dir que abandonin la ciutadania, les prioritats i els reptes. Segur que trobarem les maneres de construir acords. I també amb la CUP i els comuns.
La realitat és que Junts s'ha situat clarament a l'oposició, tombant fins i tot la llei estadística impulsada per Jaume Giró com a conseller. I que la CUP els ha plantat a la ronda de contactes pels pressupostos.
Nosaltres insistirem. En aquests moments de complexitat econòmica, d'incertesa global, davant tants reptes, no podem dimitir de les nostres funcions. I cal apel·lar a la màxima responsabilitat de tothom. Això no vol dir que s'hagi de renunciar a allò que defensa cadascú. Però estem en política per ser útils, que vol dir intentar construir acords i fer que les coses passin. Segur que ens podem posar d'acord amb la CUP en moltes coses, perquè ja ho hem fet abans. Moltes d'aquelles mesures s'estan desplegant. I segur que en podem construir de noves. I igual amb Junts, amb qui hem compartit pla de Govern, prioritats i reptes. Ara, només per la seva decisió partidista i tàctica, deixaran de defensar allò que havien defensat? Seria molt incoherent. Estem convençuts que, treballant i dedicant les hores que faci falta, serem capaços d'arribar als millors acords pel país.
En aquest context es poden tirar endavant uns pressupostos?
Nosaltres creiem que sí. No només es pot; és que són necessaris i urgents, sobretot en el context de dificultats econòmiques i socials. Els pressupostos són l'eina més important que tenim. A més, amb les previsions que ja va treballar el conseller Giró, amb aquella proposta que va fer de punt de partida, ja hi havia un increment de pràcticament 3.000 milions d'euros. Tot això són recursos que hem de poder posar a disposició del país. Novament, apel·lem a la responsabilitat de tothom: arremangar-se, negociar i poder construir un acord per aprovar-los.
Junts diu que no són els pressupostos que farien si no haguessin format part d'un govern de coalició. Fins on estan disposats a cedir per poder aprovar els pressupostos?
Doncs tota la disposició a negociar. De fet, són uns pressupostos que va elaborar en bona part el conseller Giró. I entenem que, sempre que s'ha d'arribar a acords, tothom ha de cedir. Aquells pressupostos eren bons. Com és que ara, unes poques setmanes després, ja no són bons? Demanem que ens puguem asseure, negociar tot el que faci falta i arribar a un acord. Que no facin res diferent del que han fet amb la tramitació dels pressupostos de Colau, que Junts ha deixat tramitar. Si allà han actuat amb una certa responsabilitat, com a mínim haurien de fer el mateix amb els pressupostos de la Generalitat.
De moment no sembla que estigui per això...
Nosaltres hi estem! Disposats a parlar-ne i construir acords. Si ells es volen situar en un racó, en un córner, si a banda d'abandonar el Govern volen abandonar la ciutadania, ho hauran d'explicar molt bé.
I si Junts continua en aquest córner, negociaran amb el PSC?
Insistim que la prioritat és poder negociar-los i construir acords amb aquells amb qui ja hem construït acords i hem compartit bona part del projecte. La prioritat és Junts, els comuns i la CUP, amb qui continuarem insistint malgrat que no vulguin. Sabem que el PSC, en especial el senyor Illa, cada dia s'està oferint. Però no s'entén gaire que allargui la mà per negociar uns pressupostos però l'amagui quan es tracta de resoldre el conflicte polític, d'avançar en la desjudicialització, de posar les urnes. No s'entén una cosa sense l'altra. Forma part dels consensos del país. Per entrar a negociar amb el PSC és el mateix PSC qui ha de fer canvis, qui s'ha de moure d'aquesta no-voluntat.
Quins canvis o moviments concrets?
Moltíssims. En els consensos del 80%, amnistia i autodeterminació, on està el PSC? Fa uns anys hi era. Aquella gent malauradament ha sortit expulsada del PSC i ara en bona part estan a ERC o treballant pel país des d'altres responsabilitats. Haurien de ser molt més ambiciosos i contundents per fer possible la fi de la repressió i avançar en l'acord de claredat. Entre el 70% i el 80% dels catalans defensa aquests consensos. Això vol dir que molts votants del PSC, més de la meitat, defensen això, malgrat votar el PSC. Té molts deures pendents i molt camí a recórrer per poder arribar a grans acords de país, també en l'àmbit pressupostari.
"Amb l'actual PSC no contemplem aprovar pressupostos. Té molts deures pendents i molt camí a recórrer"
Ara el PSC defensa la reforma de la sedició amb més convicció que el PSOE. N'hi ha prou amb això?
Poden fer molt més, moltíssim més. De fet, el que hem sentit a dir de dirigents del PSC no connecta amb aquests consensos del 80%. Està lluny, està lluny de poder contribuir a aquesta resolució democràtica. El que reclamem és que connectin amb aquests consensos. I aquí tenen molt camí per recórrer.
Llavors, si no és un soci prioritari, per què se l'ha inclòs en la ronda pels pressupostos?
Perquè creiem que hem de poder parlar amb tots aquells amb qui és possible obrir negociacions. Escoltar-nos, saber quin és el punt de partida i traslladar-los també tot això. Catalunya i Espanya tenen un conflicte polític que s'ha de resoldre. Fer veure que això no existeix o està normalitzat és voler amagar la realitat del país. Hem de fer uns pressupostos, sí, però també hem de resoldre el conflicte polític. Ho hem de fer tot. I el PSC, malauradament, està treballant només per una visió molt parcial.
Però sí que s'hi asseuen, mentre es parla de la desjudicialització en altres àmbits. Pot ser un pla B si Junts manté el bloqueig als pressupostos?
Ara mateix no contemplem que Junts bloquegi o veti aquests pressupostos.
És el que està fent.
És el que està fent de moment. I ho considerem irresponsable. Vol dir esborrar-se de la utilitat que hauria de ser la política. Per tant, ens costa molt creure que mantindran aquesta posició fins al final. Ho reclamen alcaldes i alcaldesses seus. Ho reclamen agents econòmics i socials. No contemplem la idea que Junts quedi arraconada en aquest córner, només amb crítica i queixa, esdevenint inútils i abandonant la ciutadania. Per això insistirem i treballarem amb ells per poder aprovar-los.
Però no tanquen la porta al PSC. O ho plantejo d'una altra manera: pot descartar uns pressupostos amb l'actual PSC?
Amb l'actual PSC no ho contemplem. Perquè caldria que es produïssin canvis, que s'avancés en aquest camí que ha de recórrer el PSC per connectar amb els consensos del 80%.
Si un govern que es proposa ser útil a la ciutadania no aconsegueix aprovar uns pressupostos, en quin escenari queda?
Tenim el mecanisme de la pròrroga i tots aquells canvis de crèdit per atendre totes les necessitats. No seria la primera vegada que Catalunya ha de prorrogar uns pressupostos. No és l'escenari que volem: volem uns pressupostos per l'any vinent. Una pròrroga tècnica la necessitarem pels primers dies de gener, però la prioritat és fer i aprovar uns pressupostos amb aquells amb qui hem arribat en acords. Que no hi hagi cap dubte; per nosaltres no quedarà.
Es pot aguantar una legislatura amb pròrrogues pressupostàries?
No va d'aguantar més o menys. Es tracta de poder ser útils i anar pas a pas. Ara estem explorant el marge de negociació. Estic convençuda que ens en sortirem. En tot cas, després ens trobarem altres iniciatives que requeriran arribar a acords. Anirem amb filosofia esportiva: partit a partit. Mesura a mesura i projecte a projecte.
Algun diputat de Junts ha plantejat l'opció de donar suport a una hipotètica moció de censura del PSC per convocar eleccions.
Si Junts vol aliar-se amb el PSC per fer caure el Govern que connecta amb els consensos del 80%, que surtin i ho defensin. No és la primera vegada que trobem aliances del PSC i Junts. Ho veiem diàriament a la Diputació de Barcelona. Allà no tenen cap mania per garantir l'estabilitat, malgrat ara posen tots els bastons a les rodes per l'estabilitat del Govern del nostre país. Que expliquin per què sostenen la Diputació però volen fer caure un Govern republicà i independentista. No podem portar el país a una paràlisi amb eleccions en aquest context. Seria irresponsable.
Passem a uns altres pressupostos, els de l'Estat. Com avancen les negociacions?
Estem en fase de negociació. No vam presentar esmena a la totalitat justament per donar-hi marge. S'han fet algunes reunions i hauran de continuar. De moment està tot molt fred. Però estem treballant amb aquesta predisposició, des de la responsabilitat i la necessitat de construir confiances perquè tot avanci. Estem treballant perquè aquests pressupostos tenen molt marge de millora.
Sí que va sobtar que aquest cop, a diferència de l'any passat, no va haver-hi ni tan sols un acord per a la tramitació.
Bé, hi ha hagut un acord per a continuar negociant i donar-nos marge. Com en totes les negociacions hi ha un factor clau: la construcció de confiança. Sabem que el PSOE és expert en trencar les confiances, en fer que la perdem perquè no compleixen els acords. Aquestes setmanes s'ha estat treballant, amb la màxima discreció, per poder construir confiances. Això pot ser que ens aporti resultats, així que deixem treballar els equips negociadors.
Una de les coses que posen damunt la taula és el compliment dels compromisos passats. S'ha vist amb l'execució de les inversions, malgrat que en els dos últims anys s'havien pactat mecanismes de seguiment. Com es garanteix aquest compliment?
És evident que hi ha un infrafinançament històric i que les dades d'execució estan molt lluny del que haurien d'estar sobretot a Catalunya però també als Països Catalans. És obvi que això s'ha de revertir. És una necessitat flagrant. Penso en la xarxa ferroviària de Catalunya, però també en altres infraestructures de país. Per tant, en aquesta negociació no només hem plantejat mecanismes de seguiment, que s'han vist insuficients, sinó uns mecanismes de compliment i compensació. Això estem negociant ara mateix: que els diners arribin i es puguin executar.
Veient aquests incompliments, veient el cas Pegasus (que ha quedat enterrat), es pot confiar encara en el PSOE i el govern espanyol?
No, no es pot confiar. Perquè malauradament hem vist com molts dels acords no es complien o anteposaven interessos propis. Però és veritat que tenim un recorregut que volem explorar. Tenim un procés de negociació en marxa, que és fruit d'un reconeixement que existeix aquest conflicte. Això no ho havíem tingut mai i és important, perquè també ens posa el focus en l'àmbit internacional. El fet que hi hagi una taula de negociació, que s'estigui treballant per resoldre un conflicte polític, que s'estigui treballant per desjudicialitzar, que es pugui treballar sobre com fer possible l'autodeterminació... Això és possible en aquest context, amb aquest govern. La nostra responsabilitat és explorar el marge. No som ingenus ni volem creure que ara allà ens ho donaran tot. Ja som conscients de qui tenim davant, un Estat molt poderós. Però la nostra responsabilitat és intentar aplicar la política per resoldre el conflicte polític.
Com s'internacionalitza?
D'organismes internacionals n'han sortit resolucions, dictàmens i pronunciaments que obliguen, interpel·len o fins i tot condemnen l'Estat espanyol per no haver garantit drets fonamentals. Tenim les resolucions de Nacions Unides o del Consell d'Europa que reclamaven la llibertat dels presos polítics o que reclamen una negociació política, reformes legislatives i que s'acabi la repressió. Tot això és fruit d'aquest camí que tenim l'obligació d'explorar davant d'aquest govern.
"No contemplem la idea que Junts quedi arraconada en un córner, només amb crítica i queixa, esdevenint inútils i abandonant la ciutadania"
La desjudicialització serà un condicionant en la negociació pressupostària?
Són negociacions que van en paral·lel, que s'estan produint a la vegada i que convé que avancin també en paral·lel. No treballem només per uns drets laborals o socials; també treballem per poder resoldre el conflicte polític. No podem deslligar una cosa de l'altra. Ho volem defensar tot a la vegada. Que avanci tot, sobretot aquells compromisos adquirits a la taula de negociació. Es va donar la tardor de marge per avançar en l'agenda antirepressiva. Doncs som-hi.
Per entendre-ho: caldrà alguna mena de concreció en l'àmbit antirepressiu perquè pugui haver-hi pressupostos de l'Estat amb ERC?
Cal que hi hagi avenços. I en aquest sentit hi va haver un acord per desplegar l'agenda antirepressiva, per avançar amb les modificacions legislatives necessàries. Es va adquirir a la taula de negociació per les dues parts. I el que ara esperem és que es compleixi, es concreti i es faci possible.
La proposta de rebaixar les penes de sedició a cinc anys ha estat damunt la taula?
A mi no em consta la concreció de les negociacions. No crec que sigui ni útil ni apropiat entrar en especulació d'anys. S'ha de reformar el Codi Penal? És una demanda que han fet organismes internacionals a l'Estat espanyol, perquè té delictes polítics anacrònics com el de sedició, perquè no està adequat als estàndards democràtics. Doncs cal que es reformi el Codi Penal i hi hagi una equiparació dels delictes i les penes. És de primer de democràcia.
Si és un "delicte anacrònic", n'hi ha prou amb una rebaixa de les penes, com es planteja des de La Moncloa?
El que hem demanat sempre és que es pugui eliminar aquest delicte...
I ho mantenen?
És el que hem defensat sempre i és el que també diuen organismes internacionals. En tot cas, reclamem aquests avenços i que es faci aquest compromís que van adquirir amb les concrecions que siguin necessàries.
Però el compromís ha de ser suprimir el tipus penal?
No entrarem en un joc d'especulacions o de subhastes sobre com ha de ser o com ha de quedar un redactat. Faríem un mal favor a unes negociacions que estan en marxa i que han de poder treballar amb la màxima discreció per aconseguir l'objectiu, que és reclamat per instàncies internacionals. La negociació no l'hem de fer a través dels mitjans de comunicació. Seria irresponsable. Hi ha un compromís i s'ha de complir.
Diu que és un delicte anacrònic i que han defensat "sempre" que s'ha d'"eliminar"...
És un delicte de naturalesa política. Si només es rebaixa la sedició, el delicte de naturalesa política continuarà existint. I si és un delicte de naturalesa política que s'hauria de superar, la lògica ens porta...
Llavors, cal alguna cosa més que rebaixar les penes.
Per tant, novament tornem a demanar la màxima discreció. No contribuir a fer a una especulació sobre com ha de ser. El que cal és que hi hagi el compromís --sembla que el govern espanyol l'ha adquirit-- i que es faci realitat. Fer una reforma del Codi Penal, eliminar un anacronisme, és una millora democràtica i és un guany col·lectiu. És urgent i necessari que es puguin fer totes les reformes pertinents.
N'hi ha prou amb la reforma del Codi Penal? Molts encausats en quedarien fora, començant pel president Carles Puigdemont i continuant per Josep Maria Jové i Lluís Salvadó.
Efectivament, quan parlem d'agenda antirepressiva i desjudicialització, no tot comença i acaba en el Codi Penal. El nostre posicionament és molt clar. Què hauríem fet per acabar amb la repressió? Una amnistia, que és la forma més senzilla i fàcil. Malauradament no hem trobat les majories necessàries en el marc de l'Estat espanyol. El que reclamem ara és que produeixin les concrecions i els acords per desjudicialitzar i assumir els efectes que hauria de tenir una amnistia. No és moment només de bones paraules, sinó que hi hagi fets.
Saben quan es tornarà a reunir la taula de diàleg?
No en tinc constància. Sí que és cert que hi havia el compromís de celebrar una nova reunió al llarg d'aquesta tardor. I, quan es convoqui, serà perquè hi pot haver avenços en els compromisos adquirits i es podran anunciar acords. Exigim i desitgem que pugui reunir-se com més aviat millor.
La taula de diàleg és l'aposta estratègica d'ERC per aquesta legislatura. Però no sembla que estigui donant els fruits que potser se n'esperava.
Dues consideracions. En primer lloc, segur que, com més units haguéssim anat a confrontar democràticament a la taula de negociació, potser hauríem tingut més fortalesa. Però ens vam trobar que els qui eren socis de coalició fins fa pocs dies, en lloc de contribuir a defensar els interessos de Catalunya, es van dedicar a posar tots els bastons a les rodes, a fer que descarrilés el procés de negociació. Dit això, la taula de negociació és un procés. Tant de bo haguéssim obtingut molts més resultats, però sabem que és complex i que tenim tot un Estat davant. Però parteix d'un punt inicial, del reconeixement del conflicte polític entre Catalunya i Espanya, quan fins llavors es parlava de "conflicte entre catalans". I es va reconèixer el fet de poder parlar-hi de tot. Aquest "tot" vol dir l'autodeterminació i l'amnistia. A partir d'aquí hi ha hagut diverses reunions, no totes les que hauríem volgut, i s'estan fent els primers passos.
La legislatura espanyola està en l'últim any. Pedro Sánchez no té gaires incentius i no sabem què pot venir després d'unes eleccions generals.
Què passarà en les properes eleccions espanyoles? No ho sabem. Hi ha unes enquestes que poden marcar tendència, però ja es veurà. Per què treballarà ERC? Per tenir els millors resultats possibles, per poder continuar defensant els interessos de Catalunya, perquè l'extrema dreta tingui el menor suport possible i mai pugui condicionar les polítiques. Dit això, allò que defensem, ho defensarem sempre, passi el que passi. Ho defensàvem quan hi havia Mariano Rajoy i quan hi ha Pedro Sánchez.
La gran proposta del president Aragonès ha estat l'acord de claredat. No va tenir bona acollida ni a Madrid ni a Barcelona. Estan disposats a replantejar-la per dibuixar una estratègia compartida?
És importantíssim poder construir estratègia compartida, consensos i punts d'aproximació Malauradament la proposta del president per fer un referèndum acordat va quedar eclipsada per l'actuació de Junts durant el debat de política general. Hi ha hagut molt soroll. Però nosaltres creiem que és una proposta vàlida, útil i necessària. El que fa és traçar un camí per fer possible el dret a l'autodeterminació. Moltes vegades ja ho hem vist: s'anuncia una cosa, tothom en contra però després es treballa fins que s'arriba a acords i ens en sortim. Amb l'acord de claredat pot passar el mateix.