Corria l’any 2002 quan en una aula de la Universitat Autònoma de Barcelona Marta Vilalta cursava Periodisme i el seu professor d’història era Oriol Junqueras. Llavors cap dels dos militava a Esquerra Republicana ni sabien que avui serien les principals cares visibles del partit. Vilalta (Torregrossa, 1984), filla de família de pagesos i amant del patinatge, va començar a militar a ERC l’any 2004, amb dinou anys. Va començar a les joventuts del seu petit poble lleidatà, però a poc a poc va anar assumint responsabilitats i va fer carrera dins del partit, escalant per diferents càrrecs i posicions.
Atén ElNacional.cat just després de la roda de premsa habitual que ella mateixa protagonitza els dilluns al migdia a la seu d’Esquerra per valorar l’actualitat política, avui clarament marcada per la detenció i alliberament del president Carles Puigdemont. En saber-se la notícia, Vilalta i l’eurodiputada republicana Diana Riba van viatjar a l’Alguer per mostrar el seu suport al líder de Junts. Defensa la via del diàleg incondicionalment, i és que considera que a hores d’ara no hi ha cap alternativa, però acusa l’Estat de no estar apostant per la desjudicialització del conflicte. Malgrat els desacords d’aquests dies amb els seus socis de govern, Junts, principalment per la taula de diàleg, assegura que l’acord és sòlid perquè els objectius són comuns.
Foto: Sergi Alcàzar
D’aquí a una setmana Pere Aragonès haurà enfrontat el seu primer debat de política general, s’hauran rememorat quatre anys del referèndum i a l’exili Carles Puigdemont haurà comparegut davant la justícia per tancar l'afer de la seva detenció i posada en llibertat a Itàlia. Com creu que estarà el país?
Aquesta setmana ha de servir per posar les bases de quines són les prioritats per transformar el país, per afrontar la revolució social i econòmica, la feminista i l’ecològica. I també, per posar les bases per encarrilar la revolució democràtica, que entre moltes altres coses ha d’incloure la resolució del conflicte de Catalunya en l’àmbit democràtic. La repressió no està cessant, els reptes són enormes en l’àmbit social, econòmic i sanitari, i hem de donar-hi resposta. Tenim l’oportunitat per fer-ho en aquest debat de política general, per fer passos tant a nivell social com nacional per tal de poder portar el país allà on volem, que és una república catalana.
És el primer debat de política general que enfronta ERC tenint la presidència. Com està el partit en aquests moments?
Amb la il·lusió de poder liderar des de l’independentisme d’esquerres el país a partir d’ara i amb la voluntat d’aglutinar el màxim de consensos, òbviament per representar a tothom, però també per donar resposta als consensos del país com l’amnistia, l’autodeterminació i la defensa de la llengua. Estem satisfets de la confiança ciutadana d’aquests últims anys.
Després de la detenció de Carles Puigdemont, Esquerra va refermar la necessitat de mantenir la taula de diàleg. Però el portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va afirmar que la taula perillava. Ho comparteix?
Més que si perilla o no perilla, es tracta d’interpel·lar el Govern espanyol i preguntar-li si se la creuen i la volen aprofitar. És un espai que ha costat molt habilitar i des de l’independentisme creiem que tenim l’obligació d’aprofitar una via de negociació d’un conflicte polític que ens iguala a les dues parts, a Catalunya i Espanya, i d’aquí la importància que hi hagi els governs perquè vol dir que es parla de país a país.
Si algú té alguna altra proposta o alternativa, viable i guanyadora per arribar a la república catalana, parlem-ne.
Una part important de l’independentisme, com Junts i entitats sobiranistes, no creu en aquest espai de negociació.
La via negociada és fruit de temps d’insistir-hi des de l’independentisme, de reclamar el reconeixement del conflicte polític. L’independentisme s’ha passat els últims quatre anys reclamant aquest espai d’interlocució, i ara que el tenim, aprofitem-lo. Si algú té alguna altra proposta o alternativa, viable i guanyadora per arribar a la república catalana, parlem-ne.
Junts els ha traslladat alguna alternativa a la taula de diàleg per resoldre el conflicte?
No.
Estan convençuts que aconseguiran alguna cosa negociant amb el govern espanyol?
Ens fa absolutament forts tenir aquesta via habilitada, però també és cert que el Govern de l’Estat no pot apostar pel diàleg de dia, i de nit ser còmplice de la repressió i no actuar davant dels esdeveniments que estan passant. El Govern espanyol té moltes coses a fer i no pot excusar-se en els aparells de l’Estat.
Foto: Sergi Alcàzar
Arran de les disputes per la taula de diàleg, alguns partits ja estan alerta davant d'un hipotètic trencament de la coalició de govern. El PSC, per exemple, sembla que s’ofereix a auxiliar-los…
Que no es facin il·lusions. Tenim un acord de govern sòlid, és evident que hi ha unes disputes que són normals en tots els governs de coalició, però compartim un projecte amb l’independentisme, que és caminar cap a la república catalana. Que no es faci il·lusions el PSC, som i representem projectes absolutament antagònics. El que haurien de fer és mirar-se a ells mateixos i al PSOE i veure on són respecte als grans consensos de país, perquè aquell PSC que el 2012 defensava el dret a decidir s’ha esvaït i per tant haurien d’explicar per què.
El termini de dos anys per a la taula de diàleg ha quedat descartat. Es treballa ara sense un límit en el temps?
No resoldrem en una reunió d’una taula de negociació un conflicte polític que és històric. Faran falta diverses reunions, explorar les zones de possible acord i estem disposats a fer-ho. Hem anat dient que l’evolució d’aquest procés de negociació ha de poder ser monitorada, transparent, encara que requereixi discreció, i ha de ser avaluable entre el conjunt de l’independentisme. Som-hi, posem-nos a treballar. Deixem de parlar de la taula i de tirar-nos-la pel cap i posem-nos a treballar.
Aquest cap de setmana hem fet pinya, evidenciat la força col·lectiva que tenim quan treballem conjuntament i hem fet solidaritat antirepressiva davant un fet tan greu com la detenció del president Puigdemont
La setmana passada convidaven Junts a incorporar-se a la taula si ho feien amb els seus consellers. Han pogut parlar d’aquestes qüestions aquest cap de setmana a l’Alguer?
Aquest cap de setmana el que hem fet és pinya, evidenciar la força col·lectiva que tenim quan treballem conjuntament i fer solidaritat antirepressiva davant d'un fet tan greu com la detenció del president Puigdemont. Però més enllà d’això, parlant del procés de negociació i la taula, l’oferiment segueix. Estem convençuts que és el que ha de ser, ens agradaria que s'hi poguessin incorporar els representants del Govern de Junts per Catalunya. Tindríem més força com a delegació catalana. Però ha de ser de govern a govern. De partit a partit ja debatem en altres espais com el del debat de política general o al Congrés. Aquí estem parlant de resoldre un conflicte polític entre dos països, Catalunya i l’Estat, i qui representa els països és el seu govern.
Fa només uns mesos vostè mateixa apuntava que li agradaria que Junqueras participés en la taula de diàleg, però ara no accepten ningú que no sigui govern. Què ha canviat des de llavors?
No era un suggeriment ni una proposta, era una constatació. Ens agradaria que l’Oriol Junqueras participés de tot, a tot arreu? Sí, perquè és el president d’Esquerra Republicana. Però l’Oriol és el primer a entendre quina és la seva funció. I en aquest cas, el de la taula de negociació, el que és més útil és anar de govern a govern, de tu a tu i de país a país. Després hi ha molts altres espais on totes les persones represaliades poden ser útils.
La detenció de Carles Puigdemont i la dilatació de la no resolució del conflicte, sobretot pel que fa a la situació dels exiliats, condiciona el vostre suport als pressupostos de l’Estat?
L’ecosistema ha de ser favorable. Volem entrar a negociar els pressupostos, però les coses han de funcionar i ara no funcionen amb els últims episodis de repressió contra l’independentisme com ha estat la detenció de Puigdemont. El que veiem és que el govern de l’Estat, en no apostar per solucions de desjudicialització, s’allunya de la possibilitat que els aprovem els pressupostos. Si vol comptar amb ERC per als pressupostos, les seves actuacions han de ser coherents amb allò que ens estan dient: desjudicialització i avenç en la taula.
La CUP, que va facilitar la investidura de Pere Aragonès, ha manifestat aquest cap de setmana el seu descontentament amb el Pla de Govern aprovat, fet que pot condicionar el seu suport als pressupostos catalans. Hi han parlat, des de llavors?
Amb la CUP ens veiem de forma periòdica, setmanalment, per fer valoració de l’acord d’investidura i hi seguirem treballant. Estem convençuts que el que hem de fer és que allò que eren acords programàtics passin a ser realitat. I per poder complir acords d’investidura fan falta pressupostos, i el soci prioritari per aprovar-los és la CUP. En la mesura que siguem capaços de consensuar i aprovar els millors pressupostos, estarem responent a tots els acords als quals vam arribar amb ells.
Per què s’han determinat a liderar el desbloqueig de la llei electoral catalana després de tants d’anys de fracassos per tirar-la endavant?
Perquè s’inicia una nova legislatura i hem de posar en marxa un país amb totes aquelles mancances històriques que tenim. Una d’elles és la llei electoral pròpia i considerem que coincidint amb l’inici d’aquesta nova etapa de Generalitat republicana cal que puguem anar donant resposta a aquestes mancances i necessitats.
Foto: Sergi Alcàzar
Com es viu per primera vegada la presència de Vox a l’hemicicle?
És complex i complicat. Tenim molt clar que el que cal és no fer-los el joc, desmuntar les seves mentides i no donar-los l’oportunitat de fer-se les víctimes. És molt incòmode i estem absolutament convençuts que també part de la nostra missió és intentar que a les següents eleccions desapareguin del Parlament.
Què farà Marta Vilalta aquest 1 d’octubre?
És un dia per refermar-nos i recordar-nos que no podem deixar de lluitar per allò que encara no hem aconseguit. Mirar endarrere per mirar endavant, i per això tenim tan clar que cal un altre referèndum. Hem de generar les condicions i acumular més força perquè quan hi tornem, estiguem segurs no només que el guanyarem, sinó que puguem implementar el resultat. Aquest 1 d’octubre participaré en les activitats que pugui haver-hi de record de quan vam demostrar que com a poble ho podíem tot, però malgrat això encara hem de fer més.
Foto: Sergi Alcàzar