L'actualitat judicial, o política depèn de com es miri, ve carregada. Des de la sentència de Torra fins al bloqueig del CGPJ, passant per la trucada de Felip VI a Carlos Lesmes. El jurista José Antonio Martín Pallín (la Corunya, 1936), magistrat emèrit del Tribunal Suprem, coneix bé la sala penal de l'alt tribunal, on va exercir. Allà dins ara hi veu un "activisme judicial", com ja va passar amb el judici del procés, però també el veu en el Consell General del Poder Judicial. Aviat publica llibre amb un títol que també és diagnòstic: El gobierno de las togas. 

De temes no en falten. Millor prescindir d'algun, com el de la Comunitat de Madrid.
És que això ja entra dins el terreny kafkià.

Parlem millor de la sentència de Torra. Vostè ha dit que se situa fora de la legalitat...
Si algú llegeix l'article 410 del Codi Penal, que no cal tenir sòlids arguments jurídics, pot comprovar que és un delicte més propi d'autoritats i funcionaris administratius que d'autoritats polítiques. No s'ha tingut en compte ni en aquest cas, ni en el cas Atutxa. Els jutges estan tractant un president d'una comunitat com si fos un funcionari pixatinters. És incompatible en un sistema democràtic. En segon lloc, encara que es faci aquesta transposició --que no és constitucional per mi--, l'article parla de desobediència "a les resolucions judicials". La JEC és òrgan de l'administració, no és autoritat judicial. És impossible aplicar aquesta part del tipus. També parla de desobediència "a les ordres de les autoritats superiors". A ningú no li passa pel cap dir que la JEC és el superior jeràrquic d'un president nomenat per un parlament sobirà. És contrari a una Constitució que diu que la sobirania emana del poble. No encaixa a l'article 410 ni amb calçador. Una vulneració flagrant del principi de legalitat.

Poden haver prevaricat el TSJC o el Suprem?
No... Són paraules molt gruixudes. És una sentència errònia, equivocada, amb unes interpretacions que poden estar esbiaixades... És una sentència inconcebible en un estat democràtic.

Té biaix ideològic?
A mi m'agradaria veure què passaria ara amb la presidenta de la Comunitat de Madrid si es produís un acte de rebel·lia o desobediència. No ens poden evitar a molts ciutadans que pensem que està almenys influïda pel tema català.

La seva defensa ja ha recorregut davant del TC, com a pas previ per anar a Europa. Li veu recorregut a Estrasburg?
Jo li veig recorregut fins i tot al Tribunal Constitucional. El TC ha introduït una clàusula per admetre o inadmetre recursos d'empara: la rellevància constitucional. Si diu que aquest assumpte no té rellevància constitucional, em vindran ganes de tancar els llibres, abandonar el despatx i anar-me'n. A més, es pot suspendre l'execució de la sentència quan el possible resultat del recurs d'empara no sigui ineficaç.

I a Europa?
A Europa crec que té una via d'accés que ja està experimentada de manera molt clara en el cas Otegi. La magistrada Ángela Murillo, pel simple fet de dir-li "ja m'imaginava jo que vostè respondria així", el TEDH va considerar que comprometia la seva independència. El senyor Barrientos, president del TSJC i del tribunal que condemna Torra, ha fet actes, manifestacions i decisions que superen amb escreix l'actitud de la senyora Murillo. Si Estrasburg va dir en aquell cas que es va perdre la imparcialitat, en el cas de Torra s'ha perdut amb molta més intensitat.

"Com la d'Otegi, la sentència de Torra té recorregut a Europa per la parcialitat de Barrientos"

La sentència ferma de Torra es va executar en qüestió de minuts. Mentrestant, la dels ultres de Blanquerna fa setanta dies que va ser dictada i encara no han ingressat a la presó. Hi ha una doble vara de mesurar?
Hi ha una discordança notable i preocupant. Que expliquin per què tenien tanta pressa per notificar-ho. Potser perquè tenen pendent una altra causa, i així ja hi ha una sentència condemnatòria que els avali la decisió que puguin prendre.

Anem ara al Consell General del Poder Judicial. Com descriuria el bloqueig de la seva renovació?
És una culpa compartida. Això ve d'enrere. No seria just carregar totes les culpes sobre el senyor Lesmes. És l'última peça d'una cosa que ve passant alarmantment pel que fa a la pròrroga des de fa dotze anys i pel que fa al repartiment de cromos des del 1985. Això és alarmant per se. Però un partit polític, si vol ser fidel a la Constitució, no pot bloquejar nomenaments de tanta transcendència.

Quines sortides hi veu?
En veig almenys dues. Una és modificar la llei orgànica del poder judicial. N'hi ha prou amb majoria absoluta i ara mateix existeix aquesta majoria. Modificar-la per dir, per exemple, que un cop siguin escollits els 12 jutges, internament pel CGPJ, el president fos el de major edat. Jo també el reformaria, tot i que caldria tocar la Constitució, per dir que, si en la primera votació no s'obtenen els tres cinquens, la segona votació sigui per majoria absoluta.

Malgrat estar amb mandat caducat, ha continuat fent nomenaments, fins a 52.
És absolutament inconstitucional que continuï nomenant. Es dóna la paradoxa que, dels tres poders de l'estat, quan estan en funcions, el legislatiu i l'executiu tenen les competències limitades. I resulta que el poder judicial, en funcions, té competència absoluta. És anòmal i contrari a la racionalitat constitucional.

Això té conseqüències a llarg termini. La mateixa sala penal del Tribunal Suprem manté la seva majoria absolutíssima conservadora, de 12 contra 4... Està predeterminant la doctrina futura?
En els nomenaments d'aquesta setmana, paradoxalment, entra un conservador i dos progressistes a la sala penal. Jo, a aquestes altures, això de conservador i progressista em resulta difícil de classificar. Ens trobem amb moltes sorpreses. Com deia un jutge molt conservador del Tribunal Suprem dels Estats Units, (Oliver Wendell) Holmes, una sentència, independentment de qui la dicti, val el que valen els seus raonaments. Un conservador pot fer un raonament acceptable i un progressista potser no. El problema és que ara estan entrant als tribunals assumptes polítics...

I aquí és quan tot es torça.
El risc és el que anomenem, també amb terminologia anglosaxona, l'activisme judicial; amb terminologia continental, francesa, el govern de les togues.

"Què passaria amb la inviolabilitat si, en lloc d'anar al llit amb senyores, l'emèrit ho fes amb nenes de set anys?"

A Espanya, per exemple al Tribunal Suprem, hi ha jutges activistes?
Com diria l'Evangeli, pels seus actes els coneixereu. Per les seves sentències els coneixereu.

Entre línies puc llegir la resposta.
(Riu) Efectivament.

Com denuncien des d'alguns sectors, hi ha una "guerra judicial" contra el govern espanyol?
Home, ha demostrat que té una sensibilitat a flor de pell que no havia tingut mai amb el Partit Popular. Ja és la tercera vegada que salten a la palestra indegudament, com si fossin els reis constitucionals contra el govern, i específicament contra el vicepresident segon. Això denota que hi ha un biaix polític evident.

Estem en un escenari de lawfare?
Per descomptat. Alguns cops per activisme judicial; altres cops, per deixadesa de funcions per part de l'executiu i el legislatiu.

Què li va semblar la trucada del Rei a Lesmes?
Que se la podria haver estalviat perfectament... No crec que siguin tan ingenus els de la Casa Reial com per no saber que Lesmes ho diria.

Hem vist com han anat aflorant els escàndols del rei emèrit, però des de tribunals estrangers.
En part sí i en part no. Aquí hi havia dades importants, que ja estaven al jutjat número 6. Però el jutge, per no sé quina raó, les tenia a la nevera. Però quan el jutjat 5 requereix a la fiscalia suïssa unes dades, és la fiscalia suïssa la que proporciona aquestes dades. S'hauria d'haver actuat amb les dades que ja es tenia i haver demanat auxili a la fiscalia suïssa.

Però aquí hi ha un obstacle, que és la inviolabilitat del Rei.
Si en lloc de dedicar-se a anar al llit amb senyores estupendes, ho fes amb nenes de set anys? Plantejo la pregunta a veure si hi ha cap constitucionalista que me la pugui respondre.

Llavors, li veu recorregut a la investigació de la fiscalia del Tribunal Suprem?
No li veig cap recorregut. Veurem una prescripció massiva...

"L'indult seria un pal·liatiu; l'única solució seria la llei d'amnistia"

Aquesta setmana fa tres anys de l'1-O i aviat en farà un de la sentència. Vostè ja durant el judici oral defensava que, com a molt, hi havia desobediència. Però allà continuen, entre reixes...
Precisament el llibre que ara trec, El gobierno de las togas, està dedicat gairebé en exclusiva a l'anàlisi de tot el procés, des de l'inici amb la querella del fiscal general fins a la presó preventiva, el judici i la sentència. Continuo pensant el mateix que llavors.

Durant l'estiu hem vist com se'ls negava tota mena de permisos recollits per la legislació penitenciària... Té base legal?
Entrem en un altre terreny: el discrecional. El 100.2 és discrecional. Però a mi em sorprèn que el Tribunal Suprem, des de la plaça de la Vila de París al centre de Madrid, conegui millor el pronòstic i la classificació d'un penat que les juntes de tractament de les presons, sigui del procés o qualsevol altre. Demostra que hi ha una espècie de posició indomable per mantenir tot això. Crida l'atenció.

Els indults dels presos ja han començat el seu tràmit i hi ha qui ja està amenaçant de portar-los als tribunals si s'acaben concedint.
Hi ha precedents. Hi ha tres sentències de la sala contenciosa del Suprem anul·lant indults. Fins fa poc a ningú no li passava pel cap, perquè era un dret de gràcia. Però només per manca de compliment de les formalitats legals. O en un cas molt concret, en què el govern espanyol va excedir-se en concedir l'indult al banquer Alfredo Sáez i li esborrava els antecedents penals perquè pogués ser conseller del Santander. El Suprem no va oposar-se a l'indult, però sí a esborrar els antecedents.

Des de l'independentisme es demana una llei d'amnistia. Es pot fer?
Per descomptat. Amb la Constitució a la mà, hi ha base. En l'article 87 es regulen les iniciatives legislatives populars, però diu que no poden versar sobre matèries de tributs... ni sobre "prerrogatives de gràcia". Per tant, a contrario sensu, els altres òrgans sí que poden impulsar una llei demanant l'amnistia.

Vostè defensa que haurien de sortir de la presó. Quina seria la millor solució, els indults o l'amnistia?
Hi ha una qüestió personal... L'indult seria un pal·liatiu i podria arreglar una mica la situació, no del tot. L'única solució seria la llei d'amnistia.