Mickaël Forrest és membre del govern de Nova Caledònia, que el desembre celebrarà el seu tercer referèndum d’independència, acordat amb l’Estat francès. Milita en el FLNKS, el Front d'Alliberament Nacional Canac Socialista. I n’és el seu responsable de relacions internacionals. Després de passar per París per a signar la data de la nova consulta, contemplada en els acords de Nouméa, visita el Parlament de Catalunya i també el Congrés dels Diputats. Aquesta entrevista té justament lloc a Madrid, després de reunir-se amb els grups independentistes catalans i bascos.

És divertit veure Manuel Valls. A Barcelona s’ha oposat fermament a qualsevol mena de referèndum i a Nova Caledònia ja està fent campanya pel no.
(Somriu) És inimaginable el que fa aquest home... Hi ha gent que vol ocupar-se dels afers dels altres. A més a més, d'on és ell? De París o Barcelona?

Vostè ve de Barcelona.
Sí. He estat amb la presidenta del Parlament. El 2018 ja vam venir, pel primer referèndum. Hi ha perspectives comunes entre Catalunya i la Nova Caledònia.

És el tercer referèndum ja en tres anys, negociat amb França. Hi ha fórmula màgica?
La fórmula màgica és tenir determinació davant la potència colonial. Nosaltres venim d’aquí. Això li vaig explicar l’altre dia a Victòria Alsina, la vostra consellera d’Exteriors.

Què n’espera d’aquest tercer referèndum?
Retrobar la nostra llibertat. Tan simple com això. Ens hem preparat, en la mesura que hem tingut trenta anys d'acords polítics amb França per preparar el nostre país per a la plena sobirania. També hem fet acords amb els països de la regió: Vanuatu, Fiji, Salomó...

Ara ben bé no són part de la Unió Europea. En sou territori associat. Això canviarà.
Sí. Tot canviarà. Però tots els països tenen la possibilitat de negociar i arribar a acords de cooperació. Això no ens preocupa. Al final som una illa del Pacífic. És un cas singular.

"Per a tots els països del món la diplomàcia és importantíssima. I més per a un país petit"

Després de dos referèndums perduts, confia en la victòria del sí?
És clar que sí. Des del primer referèndum de novembre del 2018 hi ha una onada positiva. En les eleccions territorials de maig de 2019, per primer cop des de l'any 88, al Congrés els independentistes van ser més que els profrancesos. Nosaltres som 26 i ells són 25. I a les eleccions municipals de març de 2020, vam augmentar el nombre d'alcaldies. Al referèndum d'octubre del 2020 ja vam ser el 47%.

La simple celebració d’un referèndum ja és una forma de descolonització?
Sí, per descomptat. L'acord de Nouméa és un procés de descolonització i d'emancipació per a construir competències. Avui tot el que és dret civil, dret comercial o fiscalitat ho gestionem nosaltres. Les competències que faltaran per transferir són cinc competències sobiranes: justícia, moneda, afers estrangers, ordre públic i defensa.

Quina és la importància de la diplomàcia per un país com Nova Caledònia?
Per a tots els països del món és importantíssima. I més per a un país petit. Per començar, és molt important consolidar les nostres relacions amb els països de la Melanèsia. Perquè sabem que el Pacífic serà el centre del món en el futur. Estem obligats de tenir una diplomàcia per afirmar la nostra solidaritat com a pobles. Perquè sabem que els grans vindran a desenvolupar la seva influència.

Com serà l’endemà de la hipotètica victòria del sí?
La posada en marxa d’un procés de transició, com està acordat amb el govern francès. Durarà dos anys per organitzar els paràmetres polítics del futur Estat: la governança, la separació de poders, el benestar de la població… El que és important és recordar que nosaltres fa trenta anys que batallem per això. I que estem inscrits en la llista de territoris a descolonitzar de les Nacions Unides. D’acord amb el dret internacional França té deures i obligacions. Ha d’acompanyar el territori cap a la plena sobirania.

Si guanya el no, quina serà la nova estratègia?
Ho hem dit a París ara. La fase de transició serà posada en marxa guanyi el sí o guanyi el no en el tercer referèndum. Caldrà avançar igualment cap a més sobirania, independentment del resultat del referèndum.

Hi ha paral·lelismes entre Nova Caledònia i Catalunya?
Per descomptat. Per començar, estem colonitzats per potències europees. Tenim moltes convergències. És per això que hem signat un acord amb el Parlament de Catalunya per tenir un acostament institucional. França i Espanya són grans potències, i la solidaritat sempre és important.

"L’Estat espanyol s’hauria de preguntar per la situació fastigosa de presos i exiliats"

El dret d’autodeterminació pertany només a les colònies, com s’argumenta des de les autoritats europees?
Això és un cas jurídic concret, i hi ha una llista de territoris inscrits de les Nacions Unides. Però més enllà d’aquesta lectura, Catalunya té dret a la independència com Nova Caledònia.

Com veu la situació avui a Catalunya?
(Riu) Nosaltres estem una mica com vosaltres fins fa poc. Jo sóc membre del govern i fa tres mesos que no aconseguim trobar president. Però és un signe de democràcia, d'instal·lar una nova forma de governança. Com vosaltres: som majoritaris i ens hem de posar d'acord per a treballar junts. Nosaltres veiem les diferències com una riquesa.

Ha visitat els presos polítics?
No, no he pogut. Però he tingut l’oportunitat de parlar amb diversos membres del Govern a l’exili, com el president Carles Puigdemont. I hem pogut compartir reflexions.

I què en penseu de la seva situació?
Què he de pensar? Que la seva situació és... fastigosa. És una qüestió que caldria formular-la sobretot a l'Estat espanyol. Nosaltres, des de lluny, hem fet accions de solidaritat, davant la seu de la Unió Europea a Nouméa, per exemple. Perquè la seva situació és fastigosa.

Com veu la taula de diàleg amb l’Estat? Pot ser una solució?
Si acaba sent així, que no ho sé, tot el que sigui dialogar sempre serà bo i positiu, per descomptat. Però Catalunya també haurà d’afirmar el seu dret a la independència. I sobre aquesta base cal discutir.