Junts per Catalunya ha defensat aquesta setmana la seva tercera esmena a la totalitat a uns pressupostos de Pedro Sánchez, a diferència d'ERC, que n'ha facilitat la tramitació. Després del debat al Congrés dels Diputats, Míriam Nogueras (Dosrius, 1980) rep ElNacional.cat al seu despatx del carrer San Jerónimo de Madrid. Se la veu convençuda del que fa, però també "preocupada" per les "cessions" que puguin fer els republicans, des dels comptes fins a la reforma del delicte de sedició. Això sí, no vol alimentar el "soroll" que hi ha al voltant del seu partit. No parla ni del cas Dalmases, que dona per "tancat", ni dels comptes falsos a Twitter: "Els únics que han tingut una denúncia per bots massius són ERC". És membre de l'executiva i no creu que toqui fer "safareig".
L'any passat Junts va mostrar disposició a negociar els pressupostos de l'Estat. Fins i tot va haver-hi converses entre el conseller Giró i la ministra Montero. Aquest any no. Per què?
L'any passat ens vam reunir amb gent del Ministeri. Vam intentar començar unes negociacions, però nosaltres sempre hem estat allà mateix. A qui se li ha de preguntar és al govern espanyol. Es queixen que Junts no vol negociar, i Junts mai ha dit això. Dimecres, al ple, la ministra ens retreia que no fóssim a la taula de diàleg. Sembla una broma tot plegat: a la taula no hi som perquè ens hi han vetat. I no estem asseguts a negociar perquè aquesta gent no vol negociar amb Junts. I ja està.
No hi ha hagut cap mena de contacte?
No. També t'he de dir que sembla que arribem aquí i que no s'estigui fent res. Tenim moltíssimes lleis. De fet, aquesta setmana s'ha tancat el termini de dues lleis més. A més dels pressupostos hi ha altra feina que s'està fent. De cara a la galeria el PSOE fa un discurs que Junts no vol negociar i que som els del no, però en el dia a dia ens venen a buscar perquè els hi aprovem o transaccionem esmenes. Hi ha un doble discurs. Entre el 50-60% de les esmenes que presentem a totes les lleis les acabem aprovant. Ara bé, no acabem votant que sí a la llei perquè no és suficient. I mentre hi hagi partits que per menys acaben cedint, mai podràs arribar a més altes expectatives. I amb els pressupostos ja ho vam dir: mentre hi hagi algú que es vengui barat.
És per això que ERC sí que està negociant?
No és que jo ho cregui. És el que s'ha demostrat aquests darrers anys. El PSOE està venent la imatge d'un diàleg i unes negociacions... Hi ha molts titulars, però a l'hora de la veritat, quan rasques, no hi ha res. Que tots aquells acords que han omplert titulars després no s'ha complert ni un. Ni un. I ens sembla una presa de pèl que ha arribat a uns extrems que s'han de denunciar. La pregunta és per què no es pregunta a ERC per què ha fet aquest gir de guió des de fa cinc anys. El que deia ERC fa cinc anys és absolutament el contrari del que està dient ara.
Com ho interpreta vostè?
És que se'ls hi ha de preguntar a ells. Llegim molt "Junts ataca". Junts no ataca ERC. Junts som on érem. Els que han marxat són ells. No ens han explicat per què. I no se'ls hi està ni preguntant per què estan al costat oposat. També ens hem de preguntar a qui beneficia aquest gir que ha fet ERC. O a qui perjudica que Junts continuem on érem. Potser entendrem moltes coses.
I què caldria perquè Junts negociés i aprovés els pressupostos de l'Estat?
És que Junts està on estava. I li diem a la ministra: no és Junts que no vol negociar; és que hi ha gent que no vol negociar amb Junts. El PSOE no negociarà amb Junts mentre ERC li doni tot més barat. Fins i tot gratuït en alguns casos. Hem vist vots que s'han donat a canvi de res. El mateix president Sánchez ha agraït aquests vots a canvi de res. Nosaltres, que hem negociat moltes vegades amb el PSOE, saben perfectament que no som ERC. Que si nosaltres negociem 100, és 100. I si no hi ha 100, el nostre vot costarà 100 vegades més car el pròxim cop.
"ERC li dona tot més barat al PSOE que Junts per Catalunya, en alguns casos fins i tot gratuït"
I com es garanteix aquest 100?
Primer hi ha d'haver una mica d'acte de fe. Però en el primer acte de fe, si ja no surt, ja no negocies. Al final, quan és una cosa que vol el PSOE, tu tens la força. Per això no entenem l'actuació d'alguns partits. Tu no pots anar a una negociació sentint-te més petit que el que tens al costat. Tu em necessites a mi? Doncs aquestes són les meves condicions. Es negocia, s'arriba a un acord i si tu no compleixes, el problema el tens tu. Quan vulguis complir ja em vindràs a buscar. Però et sortirà més car. Si els 23 vots independentistes haguéssim anat a l'una...
Encara és possible aquest front unitari a Madrid?
(Pensa) Aquesta pregunta segurament fa dos o tres anys et podria haver respost "doncs potser sí". Però la pregunta que toca fer ara és si ERC tornarà on era fa tres, quatre o cinc anys per poder continuar aquella feina que vam començar plegats. No entenem molt bé el seu paper. Si estiguessin aconseguint coses per Catalunya, aplaudiríem. Però d'aquí no n'està sortint beneficiat el país. Al contrari: des que hi ha l'acord PSOE-ERC, a Catalunya tenim menys competències, ens arriben menys diners que mai i els acords que se suposa que han de beneficiar Catalunya no s'acaben complint. Entenem que el que s'està obtenint és una cosa de partit. De país és obvi que no.
"Em preocupa que algun partit català es plantegi votar que sí a una reforma que valida que el que vam fer el 2017 mereix presó"
Ja hi ha una proposta oficiosa per a rebaixar les penes del delicte de sedició. Què hi votaria Junts?
Votar què a què? Ho hem deixat claríssim: l'única opció democràtica que hi ha davant del delicte de sedició és derogar-lo, eliminar-lo. No existeix als països democràtics d'Europa. Els països on hi ha un delicte com aquest, o algun càstig similar, són països de tradició autoritària. Si realment l'estat espanyol, amb un govern que es fa dir progressista, vol entrar al club de les democràcies europees, ha de derogar-lo. A mi el que em preocupa és que hi hagi algun partit català que es plantegi votar que sí a una reforma que valida que el que vam fer el 2017 es mereix un sol dia de presó.
En altres països europeus, com Suïssa o França, existeixen delictes similars. Però amb penes molt inferiors.
No. Estic convençuda que tots aquests països, si avui s'haguessin de plantejar fer alguna cosa amb aquest delicte (que no han posat en pràctica), seria eliminar-lo. N'estic convençudíssima. Sempre anem un segle per darrere de qualsevol altre país. Si avui es reforma aquest delicte, estarem on molts països estaven fa cent anys. Si hi hagués un govern de la ultradreta, podria comprar que es fes una reforma. Però quan ens venen que és un govern progressista... Em preocupa que algun partit català es plantegi acceptar això. Perquè és una trampa més. És la trampa de Netflix, la trampa de la llei de residus.
Veu ERC disposada a avalar-ho?
No ho sé. Se li haurà de preguntar a ERC. Jo desitjaria que en aquest tema ens poguéssim posar d'acord.
Ha estat un encert la sortida del Govern?
(Pensa) El que jo tinc claríssim és que a Junts no tenim cap por per fer el que hem de fer, per exemple aquí a Madrid. Una de les coses que m'ha sorprès des que hem sortit del Govern és que tot el partit s'ha desacomplexat. Estar en coalició fa que es difumini qui ets tu. Junts té ara una oportunitat per poder marcar perfil polític.
No hi fa fred, fora de les institucions? No és un camí més complicat?
Sí, però així és la vida! Ens hem d'adaptar. S'ha pres una decisió, hi ha hagut una participació brutal en la consulta i crec que Junts té una cosa que no té cap altre partit catalanista: que sap sobreviure i fer-se gran fora de la zona de confort. ERC avui està a la zona de confort.
"El president Aragonès té por d'una qüestió de confiança perquè sap el resultat"
Junts controlava una de les conselleries més importants, la d'Economia, la mateixa que va dissenyar l'actual projecte de pressupostos...
Bé, els pressupostos es van dissenyar des de la conselleria, perquè la teníem nosaltres, però amb el partit amb qui governàvem. Els "pressupostos del Giró" que llegim no tenien res a veure amb els pressupostos que es van anar treballant. S'han treballat amb un partit amb qui no coincidim en moltíssimes coses. Nosaltres hauríem fet uns pressupostos molt diferents.
El president Aragonès ja ha descartat la qüestió de confiança. Continua sent una condició sine qua non pels pressupostos o s'obren a altres condicions?
Ell ha descartat la qüestió de confiança i ell la va signar també. Li hauríem de demanar a ell que s'aclareixi. Entenc que li fa por perquè sap quin seria el resultat: no té el suport del Parlament. Un president amb 33 diputats no pot tirar massa res endavant. Ja es va veure al ple del Parlament la setmana passada. ERC necessita autocrítica i preguntar-se per què s'ha quedat sol.
És possible recompondre la trencadissa?
I tant! Jo sempre soc optimista. És que ho han de recompondre i tenim la responsabilitat de fer-ho. No són moments fàcils, però en moments complicats és quan acaben sortint les coses més grans.
"El cas Dalmases és tema tancat. Si haguéssim cregut que hagués de dimitir com a diputat, s'hauria portat a l'executiva. No s'ha fet"
Lluny de deixar una imatge d'unitat, la consulta interna sembla que ha fet emergir una guerra civil dins del partit.
Jo no penso parlar de res del partit. Si hi ha una cosa que no puc entendre és que es parli o es rumoregi dels temes interns del partit. És l'únic partit de qui es vol entrar a les entranyes. No es vol entrar a les entranyes de cap altre partit. I em pregunto per què tothom vol saber què passa dins de Junts. A Junts tenim una direcció executiva aprovada per gairebé el 100% dels militants, una ponència política aprovada fa tres mesos per gairebé el 100% dels militants, una ponència organitzativa, una ponència sectorial. Tot el que estem fent s'ha aprovat per pràcticament unanimitat. Tots els dilluns sortim de l'executiva amb les propostes i decisions preses per unanimitat. Quan llegeixo "divisió" o "guerra"... Si vols buscar discrepàncies les trobaràs a tot arreu, no només a Junts. Jo no estic aquí per parlar de temes interns.
Jo he de preguntar...
Ja ho entenc i no t'ho dic perquè no m'ho preguntis. Però no he respost mai sobre afers interns i no ho faré ara. Perquè crec, a més a més, que la gent està farta.
Jo preguntaré igualment. Parla d'unanimitat però dimecres mateix no va haver-hi unanimitat a la reunió del grup parlamentari.
Jo no estic al grup parlamentari. Jo estic a Madrid.
Sí que coneix el cas Dalmases i l'informe intern de Magda Oranich, que és demolidor. N'hi ha prou amb la seva dimissió de càrrecs orgànics?
Vam prendre una decisió aquest dilluns, per unanimitat. El diputat va presentar la seva dimissió, l'executiva l'ha acceptat per unanimitat. Tema tancat.
No creu que hagi de dimitir com a diputat?
Tema tancat. Si haguéssim cregut que hagués de dimitir com a diputat, s'hauria portat allà. No s'ha portat allà. Ell va presentar la seva renúncia, la direcció la va acceptar i es va decidir que s'acaba el tema.
Llavors entenc que sí, que ha de continuar com a diputat.
El dilluns l'executiva va prendre una decisió i el tema s'ha acabat. I jo no entraré a donar la meva opinió personal sobre res que tingui a veure amb temes interns del partit. No ho he fet mai ni ho faré ara.
No són preocupants aquesta mena de conductes? Dues diputades també ho han denunciat.
No ho he fet mai ni ho faré ara.
També hem vist un conseller nacional i col·laborador estret de la presidenta del partit crear un compte fals a Twitter...
Pots fer totes les preguntes que vulguis dels temes interns i dels meus companys. Però no contestaré a res. Jo vinc a fer política, no vinc a fer safareig intern ni del meu partit ni de cap altre.
Crec que he de fer-les. Creu que són acceptables aquesta mena de pràctiques?
Quines pràctiques?
"Els únics que han tingut una denúncia per bots massius són ERC, no Junts per Catalunya"
La conducta de Dalmases, crear comptes falsos a Twitter per atacar companys...
Els únics que han tingut una denúncia per bots massius són ERC, no Junts per Catalunya. Quan va sortir aquesta notícia no recordo que hi hagués tanta gent parlant-ne.
Es pot comprovar que el compte fals era d'un conseller nacional del partit.
Doncs perfecte. És que em semblen coses tan petites que estiguem parlant d'això.
No creu que s'està donant una mala imatge?
Hi ha molta gent a qui li interessa donar una mala imatge de Junts per Catalunya. És obvi.
Com se soluciona aquesta divisió?
Quina divisió? No hi ha divisió dins del partit. Dins la direcció executiva totes les decisions es prenen per unanimitat.
Entenc que no veu un risc real l'escissió.
Qui n'ha parlat? No crec que sigui real. Acabem de fer un congrés. I s'ha aprovat tot per pràcticament el 100% dels vots.
