El secret d'un bon arròs és dedicar-hi temps, cuinar el fumet i el sofregit reposadament, sense presses, i anar afegint cada nou ingredient en el moment precís. Aficionat als fogons, Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) aplica la recepta del seu plat estrella al camí cap a la independència. La condemna d'Oriol Junqueras va precipitar el seu salt al capdavant d'ERC. Si aconsegueix ser investit, esdevindria el president més jove de la història. L'aspirant a la presidència dels republicans porta mitja vida militant a l'independentisme. Va començar vint anys enrere quan, com li agrada recordar, eren només quatre gats. Ara el seu partit s'ha llançat a la conquesta del cinturó roig dels socialistes. Ho fan posant cognom al seu independentisme: d'esquerres, recuperant així l'eix esquerra-dreta a les eleccions catalanes. Els sondejos vaticinen una nit electoral d'infart, amb un empat tècnic a tres entre ERC, Junts i el PSC. Tots ells combaten un enemic comú i imponderable, l'abstenció.
Foto: Sergi Alcàzar
Creu que la gestió de la pandèmia passarà factura a ERC, que ha estat al capdavant de les àrees més afectades?
Nosaltres no tenim cap problema en assumir la responsabilitat de les àrees de més dificultat o complexitat, per això ens presentem a les eleccions. Davant d'una situació de dificultat com ha estat la segona o la tercera onada, hem tingut oportunitats d'abandonar el vaixell. Quan van inhabilitar el president Torra, jo podria haver fet com va fer Salvador Illa: anar a protegir els vots i no a treballar. I vam estar allà, assumint que potser hi havia un desgast polític, sí, però per mi és més important salvar vides que salvar vots.
Els dona una mica d'aire que comenci a baixar la corba de cara al 14-F?
L'impacte electoral no m'importa, m'importa la vida de la gent. Estem aconseguint doblegar la tercera onada amb menys contagis que la segona. En termes hospitalaris sí que s'han superat el nombre d'UCI, en uns mesos d'hivern molt difícils, però cada vegada que ens enfrontem a una nova onada de la Covid ho fem amb més recursos, la dobleguem amb menys contagis i donant més suport als sectors afectats.
Hi ha risc real que no es coneguin els resultats de les eleccions la mateixa nit del 14-F?
Jo tinc tota la confiança en el dispositiu electoral, en l'administració electoral, en les juntes electorals de zona, en els ajuntaments i en tothom qui ha de fer possible que, malgrat la pandèmia, sigui una jornada electoral el més normal possible. Sempre pot passar qualsevol desgràcia, però el que és cert és que a dia d'avui tenim la pràctica totalitat de les meses ja garantides, i queden sis dies per davant que s'acabaran de fer els ajustos. Probablement hi podrà haver alguna incidència una mica més alta que en unes eleccions normals, perquè estem en pandèmia, però s'ha estat treballant, preparant la part logística, i podem estar tranquils, sent conscients que, precisament per evitar especulacions i dubtes, defensàvem que les eleccions fossin més endavant.
Si l'independentisme es queda a casa, Vox decidirà qui és el president
S'ha parlat molt de què ha de passar si l'independentisme supera el 50%, però què ha de fer si no supera la meitat dels vots i pot governar?
Seguir defensant el referèndum i l'amnistia, que tenen suport més enllà de l'independentisme. La frontera del 50% és important perquè un projecte tan transformador com la independència de Catalunya —que el volem per com més aviat millor— necessita unes majories internes inqüestionables, una força interna i una legitimitat interna que ens serveix per explicar-nos al món, perquè ningú tingui cap dubte que aquest país vol la independència. Per això ens marquem el 50%. En tot cas, nosaltres mai hem tingut por d'avançar. Fa més de vint anys que estic implicat en l'activisme independentista. Quan vaig començar, érem molt poquets, amb els dits de les dues mans amb prou feines podies comptar els diputats independentistes al Parlament. Avui som 70. Si hem fet aquest recorregut, tenim un recorregut per davant encara més gran.
La maquinària de propaganda de CiU encara aguanta
La propera legislatura serà la que culminarà el procés per arribar a la independència?
Això depèn de nosaltres, de la força interna que siguem capaços d'aplegar, dels suports internacionals que siguem capaços d'aconseguir, de la possibilitat que tenim ara de trenar la voluntat d'independència amb la voluntat de més justícia social, de més igualtat d'oportunitats. Per fer això necessitem un canvi, per unir la voluntat de justícia social i independència necessitem un canvi a la presidència de la Generalitat: que hi hagi un president independentista i d'esquerres.
Vol dir amb això que el fet que Junts tingués la presidència els ha lligat de mans per poder fer polítiques més d'esquerres?
És evident que és molt diferent una presidència del centredreta independentista que una presidència de l'independentisme d'esquerres. La presidència de la Generalitat imprimeix caràcter al Govern, marca orientació.
Vol dir que la presidència de Torra ha estirat aquestes polítiques cap a la dreta?
En tot cas, el president Torra representava JxCat, que és una formació política que a més en les darreres eleccions es presentava com una coalició de CDC. Evidentment que això ha marcat. Hem tingut dificultats amb els pressupostos del 2020 perquè l'ala més conservadora de JxCat frenava algunes mesures. Vam aconseguir, per això, superar els vetos i vam acordar uns pressupostos clarament ambiciosos.
Foto: Sergi Alcàzar
La candidata de Junts, Laura Borràs es considera més d'esquerres que Salvador Illa...
En tot cas que s'entenguin amb el senyor Canadell, que fa propostes en una línia clarament neoliberal o amb altres membres de la seva candidatura. Quan un partit no té definida la seva ideologia, hi ha el risc que s'acabi deixant portar pel corrent dominant. I el corrent dominant els darrers anys, malauradament, en el conjunt de la política europea, no ha estat el de l'esquerra. Ara, amb la pandèmia, s'ha posat en valor allò públic i col·lectiu. La reconstrucció, ara, l'hem de fer des de l'esquerra. En aquestes eleccions no només es tracta de garantir un president independentista, sinó que es tracta també d'una presidència de la Generalitat dirigida des de l'esquerra, amb aquesta mirada social, entenent que cal trenar l'independentisme amb el canvi social.
En tot cas, entenc que no ubicaria Junts per Catalunya a l'esquerra, ni com un partit progressista...
No, perquè si no, formarien part d'ERC. No es presentarien per separat, si fossin d'esquerres, republicans i independentistes. Perquè des de fa 90 anys hi ha una força que és així.
No ubicaria JxCat a l'esquerra, si no, formarien part d'ERC, no es presentarien per separat
Canadell (Junts) planteja que d'aquí a dos o tres anys ha d'arribar la independència, creu que és viable o és fer volar coloms?
La qüestió no és expressar el desig, sinó com hi arribem, perquè el desig d'arribar a la independència jo el tinc des que era un adolescent. La qüestió és com hi arribem, i hi hem d'arribar amb la majoria del país darrere. No podrem arribar a la independència si no tenim amb nosaltres àrees que són importantíssimes per al país on hi ha una part molt important de la població. Per això ERC ens plantegem guanyar les eleccions també a l'àrea metropolitana de Barcelona. L'independentisme que és competitiu davant d'un PSC que ha assumit el discurs de Cs, l'independentisme que ha decidit anar a batallar, a explicar el projecte, a convèncer especialment els votants d'aquests àmbits on sempre havia governat el PSC, és ERC. Per això diem que som l'independentisme més útil. És l'independentisme que ajuda a sumar més independentistes. El meu adversari no és ni Laura Borràs, ni Dolors Sabater, ni Jéssica Albiach. Són aliats en la causa del dret a l'autodeterminació i de l'amnistia.
Vostès són el partit amb més frontera de vot. I s'han llançat a la caça de l'electorat d'esquerres que fins ara no ha militat en la independència. No creu que amb aquesta maniobra de seducció, volent tirar l'ham als socialistes, corren el risc de perdre el seu pinyol, els independentistes de tota la vida?
Sumar vots a la causa de la independència mai pot ser incompatible amb aquells que ja han votat independència. Fer nous vots independentistes no és incompatible amb continuar amb el vot independentista que hem tingut els darrers anys. De fet, l'independentisme ha avançat gràcies a això. En els darrers vint anys ha passat de la marginalitat a ara, sumant gent.
Gent del centredreta...
I de l'esquerra. Puc citar aquí Ernest Maragall, Jordina Freixenet —dos dels candidats d'ERC d'aquestes eleccions— o tants regidors que havien estat al PSC o a ICV, o líders com Raül Romeva que s'han sumat a ERC.
Foto: Sergi Alcàzar
S'ha llegit el programa de JxCat?
En aquesta campanya evidentment he tingut molta feina. Sé que el van presentar al cap de quatre o cinc dies de començar la campanya, he pogut llegir alguns titulars, però no tot.
I el que li ha arribat creu que és fàcilment compaginable amb el que proposen vostès?
Jo el que he llegit és que ara diuen que si superem el 50% dels vots, caldrà exigir un referèndum d'autodeterminació, fent una crida a l'àmbit internacional, per forçar l'Estat. Això és el que planteja ERC. Per tant, benvinguts al club. I a sumar. No sé si valia la pena les tensions que hi ha hagut a l'independentisme sobre estratègia si al final resulta que, quan anem a la concreció, resulta que ara descobrim que ells pensen el mateix que hem estat defensant nosaltres tot aquest temps. Però, en tot cas, benvinguts siguin.
Ara que fa aquesta reflexió, un independentista que dubti entre Junts, ERC o la CUP, per què hauria de triar la papereta d'ERC?
Perquè nosaltres unim independència i canvi social. Perquè unim independència i mirada àmplia. Perquè nosaltres tenim molt clar que l'adversari aquestes eleccions no és l'independentista del costat, que ha de ser un aliat, sinó que l'adversari és el 155 que té un candidat. Fa quatre anys tenia Inés Arrimadas i ara té Salvador Illa.
Vostès han dit per activa i per passiva, del dret i del revés, que no faran un tripartit amb el PSC, per què creu que tot i repetir-ho mil vegades no es treuen l'estigma?
Suposo que la maquinària de propaganda de Convergència i Unió encara aguanta tot i que el partit no aguanta.
Què diria a aquells que els diuen traïdors?
Doncs que l'hi puguin dir a Oriol Junqueras o Carme Forcadell, empresonats, o a Raül Romeva o Dolors Bassa, o a Marta Rovira o Meritxell Serret. Nosaltres en els moments en què ha calgut fer un pas endavant l'hem fet sempre. Hem assumit sempre les responsabilitats. Tots els dirigents d'ERC hem estat sota la lupa de la Guàrdia Civil. Sobre mi han escrit desenes d'informes. No sobre la meva activitat o les meves decisions, sinó sobre la meva vinculació amb l'1-O. En el meu cas no se n'han sortit, però a altres companys els tenen sota el punt de mira.
Cada dia Illa compra un nou punt del programa de Cs. Ara només queda la immersió lingüística
Foto: Sergi Alcàzar
Iceta suma o resta a la taula de diàleg amb Moncloa?
És que és el paper del PSC. Iceta o Illa és el mateix, un PSC que a Catalunya s'ha fet portaveu del 155, del programa de Cs. Cada dia que passa, Salvador Illa compra un nou punt del programa de Cs del 2017: contra TV3, contra les delegacions de la Generalitat, contra la política cultural. Ara només els queda la immersió lingüística. Queden quatre dies de campanya. Ho podrem veure.
Doncs a partir del 15 de febrer hauran de tornar a seure a negociar amb ells a la taula de diàleg...
Negocies amb els teus adversaris, no amb els teus aliats. Amb qui has d'enfrontar-te i posar les exigències sobre la taula és amb l'adversari, no amb l'aliat. Amb els comuns, la CUP, Junts, hem de compartir el que anem a defensar, que és el dret a decidir, el referèndum, l'amnistia, la llibertat dels presos i els exiliats. Tenim molt clar que el govern de l'estat espanyol només es mourà si nosaltres guanyem. Només s'ha començat a moure, poquet, tímidament, quan ERC ha guanyat.
Junts haurà de dir si estan disposats a una repetició electoral perquè resulta que no els agrada que el president independentista sigui Pere Aragonès
Confia que si vostès queden primers, JxCat donarà suport a la seva investidura?
No m'entraria dins del cap que un independentista, entre Salvador Illa o Pere Aragonès, triés Salvador Illa. O no mullant-se provoqués que Salvador Illa acabés sent president o amb el risc d'unes terceres eleccions. Nosaltres sempre hi hem estat.
La possibilitat de la repetició electoral és damunt la taula...
Per part nostra, no. Mai hem apostat per això. Quan hi ha hagut situacions de bloqueig, sempre hem format part de la solució.
Per tant, descarta haver de repetir eleccions?
En tot cas, Junts haurà de dir si estan disposats a anar a una repetició electoral perquè resulta que no els agrada que el president independentista sigui Pere Aragonès, sigui un president d'esquerres i d'ERC. Ho han de respondre ells.
Si Junts queda per davant d'ERC, vostès garanteixen el seu suport a la investidura de Laura Borràs?
En els darrers anys hem actuat d'aquesta manera. Evidentment has de treballar i t'has de posar d'acord. Jo insisteixo, necessitem per a la propera legislatura una majoria àmplia al Parlament i necessitem un govern que vagi més enllà del que ha representat el govern actual. Per tenir solidesa parlamentària. ERC ja ha demostrat que ha estat l'eina de desbloqueig en el passat, en els darrers quaranta anys d'alternança de presidents socialistes i convergents o postconvergents.
No donarem suport a un govern del PSC. I que no ens vinguin amb xantatges de l'extrema dreta
Foto: Sergi Alcàzar
Ara farem política-ficció. Vostè alerta del risc que, si sumen, Illa accepti els vots de Vox per ser investit, i adverteix que l'extrema dreta mai no fa res gratis. Posats en aquest escenari, vostè no es plantejaria la possibilitat que en lloc que el PSC hagués de dependre de l'extrema dreta i pagar el preu que posin, donar vostès el suport i fer pagar el preu que calgui? Com han fet a Madrid...
No. Nosaltres al Congrés no ens presentem per governar Espanya, perquè el nostre objectiu és la defensa del dret a l'autodeterminació, l'amnistia i els interessos de la classe mitjana i treballadora de Catalunya. A les eleccions al Parlament ens presentem amb la voluntat de guanyar i governar aquest país. Nosaltres no donarem suport a un govern del PSC. I que no ens vinguin amb xantatges de l'extrema dreta.
Encara que impliqui el risc que la Generalitat de Catalunya depengui de les condicions d'un partit d'ultradreta?
Això ho hem d'evitar el 14-F, amb un vot massiu a l'independentisme. Si l'independentisme es queda a casa, Vox decidirà qui és el president de la Generalitat. Salvador Illa no ho ha negat. Ha fet com Colau, dient jo no negociaré, però si em voten, no puc dir res. Doncs sí que pots dir. Portem 10 dies de campanya i encara no els ha caigut la cara de vergonya de seguir flirtejant amb els vots de l'extrema dreta.
Escoltaré el consell de Junqueras, però el president seré jo
Si el govern espanyol concedeix l'indult i vostè és president, es planteja la possibilitat de convocar eleccions perquè Junqueras pugui aspirar a la presidència de la Generalitat?
Nosaltres no especularem amb les formes que podria tenir un indult que encara no s'han compromès. Nosaltres defensem l'amnistia, que és la via per a una solució política i global a la repressió. Perquè no es tracta només que els presos puguin sortir de la presó, sinó que no hi entri ningú més. A partir d'aquí, Oriol Junqueras tindrà totes les portes obertes del partit. També dic una cosa, si jo soc escollit president de la Generalitat, exerciré de president de la Generalitat.
A Torra se li va dir que era el vicari de Puigdemont. No sé si pot passar el mateix amb vostè i Junqueras...
Jo formo part de l'equip d'Oriol Junqueras, som part del mateix equip des de fa molts anys. En cada decisió important que he pres li he demanat consell, però les he acabat prenent jo. I quan sigui president de la Generalitat, faré el mateix. Prendré les decisions jo, perquè em corresponen a mi, escoltant a tothom, evidentment a Junqueras i Rovira, però el president de la Generalitat seré jo.
Foto: Sergi Alcàzar