El catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo (Sevilla, 1944) veu justificat que el Parlament presenti una querella per prevaricació contra el jutge Pablo Llarena, després d'impedir la sortida de presó de Jordi Sànchez per al debat d'investidura. Però no només el Parlament com a institució, sinó que també estaria "legitimat" qualsevol ciutadà de Catalunya, que ha vist vulnerats els seus drets de representació per la decisió del magistrat del Tribunal Suprem.

Amb l'última interlocutòria creu que ha tornat a demostrar que actua partint d'un "prejudici" que li impedeix instruir el cas amb imparcialitat. És per això que defensa que qualsevol encausat podria demanar la seva recusació.

Què pensa després de llegir la interlocutòria amb què el jutge Llarena va negar el permís a Sànchez per a la investidura?
Per mi és un cas de prevaricació de llibre. La interlocutòria consta de dues parts. En la primera es planteja la revisió de la situació de presó provisional, i en la segona l'autorització per acudir a la investidura. En la primera jo no estic d'acord, perquè no crec que aquest senyor hagi de ser a la presó, però hi ha argumentació. És una argumentació amb què no estic d'acord, però és plausible. Però en la segona part no hi ha cap argumentació jurídica. Hi ha una aparença d'argumentació jurídica.

La investidura està regulada per l'Estatut i la Llei de la presidència...
I per l'article 52 de la Constitució! És una matèria exclusivament reservada al bloc de la constitucionalitat. No hi ha cap norma jurídica que no sigui la Constitució o l'Estatut que la pugui regular. L'argumentació del jutge hauria d'haver-se fet partint d'aquestes normes. I no en fa ús en absolut, ni una sola vegada. Ni els pren en consideració. Prescindeix de la Constitució i l'Estatut i fa una arrogació d'una competència que no té de cap manera. És una prevaricació de llibre, perquè està trencant el principi de legitimació democràtica de l'Estat.

És una argumentació política?
No és que sigui una argumentació que sigui política; és que no la fa basant-se en les normes que hauria d'utilitzar. No pot utilitzar normes diferents d'aquestes. Si vostè agafa normes diferents, com la Llei d'enjudiciament criminal o altres competències que té com jutge d'instrucció... És que no té res a veure perquè aquest senyor pugui anar a la investidura. No utilitza el dret aplicable, sinó que selecciona el dret que li sembla bé. Si ni el legislador no pot penetrar en el bloc de la constitucionalitat, com ho farà un jutge? El jutge ha d'interpretar i aplicar la llei.

Aquest dimarts la Mesa ha acordat sol·licitar als lletrats que analitzin possibles accions penals contra Llarena. Podria presentar una querella per prevaricació?
Esclar que sí. El Parlament, el mateix Jordi Sànchez i qualsevol ciutadà de Catalunya. Perquè aquí s'ha vulnerat el dret de sufragi passiu del senyor Sànchez i el dret de sufragi actiu de tots els ciutadans de Catalunya. Legitimat per interposar una querella ho està qualsevol ciutadà de Catalunya. I qualsevol institució: tots els ajuntaments, les diputacions, les universitats... Tothom. Perquè això és una barbaritat.

El jutge analitza el precedent de Juan Carlos Yoldi, llavors acusat per terrorisme, i conclou que ell sí que podia, però que Sànchez no pot...
No només això. El cas de Yoldi és molt diferent, perquè ell no era candidat. Es presentava candidat pel seu grup parlamentari, però no era el candidat proposat pel president del Parlament després de consultar tots els grups, com en aquest cas. No són comparables. I la interpretació que en fa el jutge, que no matarà... Jordi Sànchez sí? Nul·la capacitat persuasiva.

Vostè ha dit que amb les seves interlocutòries el jutge Llarena ha demostrat la seva parcialitat...
És que ha perdut la seva imparcialitat. És una barbaritat. Una interlocutòria com aquesta, en la qual prescindeix del dret aplicable, està indicant que té un prejudici en base al qual pren les decisions... Li falta la imparcialitat necessària. I arrossega a la nul·litat absolutament tota l'actuació. Ho ha tornat a evidenciar en aquesta última interlocutòria.

És una prevaricació de llibre, perquè està trencant el principi de legitimació democràtica de l'Estat

Creu llavors que hauria de ser apartat de la instrucció de la causa?
A part de demanar la nul·litat, poden demanar la recusació del jutge totes les persones implicades. Hi ha fonaments per fer-ho. Li falta la imparcialitat per continuar actuant com a jutge instructor del cas.

La defensa de Sànchez va anunciar que demanaria mesures cautelars a Estrasburg, però finalment no ho va fer. Creu que hi ha marge per portar el seu cas al TEDH?
Evidentment, en el cas que interposés una querella contra el senyor Llarena i no fos admesa a tràmit o fos rebutjada de ple, es podria interposar immediatament un recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional. I si el TC el rebutgés, es podria anar immediatament al Tribunal Europeu de Drets Humans.

Però creu que el cas català té marge a Estrasburg?
Home, que si té marge al Tribunal Europeu de Drets Humans... És enorme aquest marge!

Vostè ha utilitzat l'expressió "dictadura de la llei" per descriure la situació.
No és meva, la vaig prendre d'un estudi de la Universitat de Pau, a França. Aquest estudi, de l'Institut d'Études Ibériques et Ibérico-Américaines, plantejava el fet de negar-se a parlar políticament d'aquest tema, i plantejar-ho tot en termes jurídics. O el fet de demanar a una gent que ho resolgui a través d'una reforma de la Constitució que per percentatge de població no poden dur a terme. Això és Estat de dret o dictadura de la llei? És un subterfugi per no tractar-ho políticament, que és com hauria de ser tractat.

Hi veu una solució aviat a tot aquest embolic?
No. De moment, cap. Ja veurem...

És pessimista.
No, pessimista no; sóc realista. No veig cap solució a la vista. Al contrari, el problema es va erosionant més, es van tancant portes i cada part va en direcció contrària. Aproximar posicions s'està fent cada vegada més difícil. Alguna n'hi deu haver, però jo ara no la veig.