La negociació dels pressupostos fa que aquests dies els passadissos del Parlament s'hagin convertit en un autèntic batibull de reunions. I entre aquestes anades i vingudes la portaveu del PSC, Alícia Romero (Caldes d'Estrac, 1976), rep ElNacional.cat al seu despatx de la Cambra per parlar sobre l'actualitat més recent i també sobre com veu el futur d'aquesta legislatura. I ja avança que no creu que s'esgotin els quatre anys.
Alícia Romero, al seu despatx al Parlament de Catalunya / Foto: Sergi Alcàzar
Han reiterat que Catalunya necessita uns pressupostos. Però què veuen millor: uns pressupostos prorrogats o uns fets a mida de la CUP?
És una pregunta difícil de respondre. Catalunya necessita pressupostos, és evident. I ens hem posicionat per tenir uns pressupostos que no estiguin tan condicionats per una pròrroga pressupostària. Ara, no ens agrada el mercadeig que s'està fent amb la CUP, on s'està posant en qüestió des dels Mossos fins a projectes molt avançats com el CTR de Vila-seca i Salou. Em poses en una disjuntiva en la qual no sé triar perquè veiem malament aquest condicionament que posen els radicals de decreixement i també veiem malament una pròrroga pressupostària. Hi ha altres opcions que són les que hauria d'explorar el president Aragonès.
Però al final sembla que tot anirà cap aquí, deixant al marge la negociació oberta ara amb els comuns.
El que passa és que no sabem com acabarà tot això. Sembla que la CUP tampoc està molt disposada a acordar pressupostos. També hi ha molta discrepància al si del Govern, com quan vèiem que Junts s'enfadava perquè Aragonès s'obria als comuns. El que segur que no volem és ni una pròrroga pressupostària ni un sotmetiment a la CUP. Veurem què proposen els comuns, que no ho sabem.
No tenen contacte amb ells pels pressupostos?
Tenim contactes informals però no ens hem assegut a parlar-ne.
Aquests dies amb els pressupostos s'està veient que tenen moltes diferències amb els comuns en temes de model de país. Ells estan en contra de l'ampliació de l'aeroport, el Hard Rock, el Circuit...
Amb algunes coses coincidim i amb altres no. És cert que els comuns s'han radicalitzat en els últims anys. Abans amb una part del que ara són els comuns com a ICV compartíem moltes coses i molts governs. Ara també però és cert que una part d'ells s'han radicalitzat i estan una mica amb el 'no a tot'. No als Jocs d'hivern, no a l'aeroport, no al port. Nosaltres creiem que el decreixement no ens aporta res. Ara, que els projectes s'han de fer bé? És obvi. Vam ser capaços de fer uns Jocs al 92 que van ser exemplars i que ens van portar molta riquesa i van transformar les ciutats. No només Barcelona, vam fer un canal a l'Alt Urgell que encara és viu i que té activitat tot l'any. Porta equips de rem a entrenar tot l'any i això genera una riquesa per al territori. Si ho vam fer bé llavors no entenem per què no ho podem fer bé ara. No entenem aquest 'no' abans de veure els projectes. Igual que amb l'aeroport. Crec que a vegades fan debats molt superficials, molt de dicotomia com el d'economia vs. sostenibilitat. Crec que això és totalment erroni. És veritat que els comuns en aquest sentit s'han radicalitzat i han escorat una mica cap a la CUP. És una decisió seva i aquí no ens hi fiquem. Però en aquestes posicions no ens trobaran. Estem per al progrés i per a la prosperitat econòmica i social. Veurem amb qui decideix aliar-se el Govern.
En aquests temes, doncs, són més propers al Govern que la CUP i els comuns, no?
Bé, nosaltres hem presentat propostes de resolució a favor de l'ampliació de l'aeroport, dels Jocs d'hivern o del CRT i també hi era ERC. En altres potser hi era mig Govern. No ho sé. També hi ha discrepàncies dins de l'Executiu en aquests temes que haurien de resoldre abans d'anar a cercar aliats. Veig els comuns més propers a la CUP que al Govern. De fet, ells fan molta crítica sobre alguns temes, com el del CRT. I en canvi nosaltres hi hem estat sempre a favor, fent les coses bé i criticant el que no ens agradava. Però cal tenir en compte que Tarragona té uns alts nivells d'atur i és un territori molt oblidat. Just venim d'una reunió amb alcaldes del Baix Penedès que estan molt decebuts perquè no hi ha manera que arribi inversió al territori. Projectes com aquests no es poden deixar escapar.
Els comuns han deixat d'apostar pel referèndum. Al setembre vaig anar a una conferència de Jéssica Albiach i estava per la negociació i el pacte.
A nivell del procés, en canvi, potser els comuns s'han apropat a vosaltres, no? Ja no treuen tant el referèndum...
Sí, de fet han deixat d'apostar pel referèndum. Al setembre vaig anar a una conferència de Jéssica Albiach i estava per la negociació i el pacte. S'han oblidat del referèndum i en aquest sentit sí que estan en les tesis socialistes, que és taula de diàleg i trobar el que ens uneix. Ens n'alegrem, que s'incorporin a aquestes tesis. Nosaltres creiem que el problema del referèndum no és votar sinó la gestió de la votació. El problema és com gestiones el guanyar pel 51% o el 52% quan la meitat de Catalunya ha decidit una cosa diferent al guanyador. Si estiguéssim en el 80-20 la cosa seria diferent. Per tant, nosaltres no creiem que aquesta sigui una solució. Nosaltres volem treballar en un acord que després portem a votació però que el que votem sigui construir. Ens costarà més però crec que, en fi, el camí del 2017 està acabat. És lògic no? És un camí fracassat, dolorós i que no hem de tornar a repetir.
Foto: Sergi Alcàzar
Si es porta a votació aquest acord també existeix un risc que quedi en 50-50.
Sí però com a mínim portes a votació una proposta que construeix. Perquè si arriba a un 60% o 70%, o no, i es queda en un 40%, doncs la gent t'haurà dit si vol construir o no. Però és que 'Sí' o 'No'... Com ho gestionem això? Després hem de seguir igual. El 'mentrestant' com el gestionem? Aleshores nosaltres aquí diem que podem avançar amb més competències, més autogovern, més finançament, més respecte a la nostra cultura i a la nostra llengua. Hi ha molts temes en els quals ens posaríem d'acord. Creiem que votar això, que és construir i avançar, és molt millor que posar el ciutadà en la dicotomia del 'Sí' o el 'No', que normalment no surt bé. També és veritat que no hem sigut capaços de fer debats seriosos sobre allò bo i dolent de la independència.
El fet que Junts no sabés que el president Aragonès s'obria als comuns ens fa veure que aquesta legislatura ja està molt esquinçada.
Una condició de la CUP pels pressupostos és tirar per la via del referèndum.
A nosaltres el que ens sorprèn és que fa només cinc mesos la CUP votava el president Aragonès amb un acord en què es deia que d'aquí dos anys hi hauria una moció de confiança i es donava espai a la taula de diàleg i, en canvi, ara li ha agafat la pressa i vol un referèndum. També barra el camí en alguns projectes que ja hi eren el mes de maig com el del CRT o el Circuit. Ens sorprenen aquests canvis i per això estem dient que la majoria està trencada o en camí de trencar-se. El que no és lògic és que si fa cinc mesos van acordar, ara estiguin trencant aquestes aliances que van teixir. Veiem complicada la recomposició d'aquestes confiances. El fet que Junts no sabés que el president Aragonès s'obria als comuns ens fa veure que aquesta legislatura ja està molt esquinçada.
Si al final aquesta majoria es refà i es tira pel camí del referèndum i la legislatura comença a semblar la del president Puigdemont, creuen que seria moment de tornar a pensar en el 155?
Creiem que no tornarà a passar el que va passar el 2017. Va ser molt gruixut. Es van aprovar unes lleis de desconnexió que eren intolerables i crec que hi ha molts independentistes que avui reconeixen que van ser un error. Hi va haver el referèndum de l'1-O que va tenir molt males conseqüències. Ja les coneixem: molt dolor per a la societat i per a les persones que van perdre la llibertat. El 2017 no va aportar res de bo a Catalunya. Al contrari: van marxar empreses i va generar molta inestabilitat política i jurídica. Això no li va anar gens bé al país i ara ens estem recuperant d'aquell moment. Tenim un govern d'Espanya que entén que hi ha un conflicte entre Catalunya i Espanya i que ha posat unes certes bases per obrir el diàleg i intentar arribar a un rencontre entre els uns i els altres. El president Pedro Sánchez està molt compromès amb això. Per tant, estic convençuda que no tornarà a passar el que vam veure el 2017. No crec que en aquests moments hi hagi al Govern ni una espurna perquè això pugui passar. No veig el president Aragonès posant-se en aquests camins. A més ha fet una aposta pel diàleg amb el govern d'Espanya. Tot i que és veritat que aquí no el fa. Però em costaria pensar que acceptin qualsevol camí cap a la unilateralitat que plantegi la CUP. Hi ha molta gent dins de l'independentisme que no vol això i que ho ha dit: que per fer això s'ha d'eixamplar la base i ser-ne més.
Sánchez és empàtic amb el conflicte i amb els sentiments que tenen molts catalans a favor de la independència.
Entenc que la taula de diàleg és una eina que té el govern espanyol per contrarestar la temptació que pugui suposar la CUP.
El govern d'Espanya és sincer i creu fermament en el diàleg. Sánchez coneix bé Catalunya. És empàtic amb el conflicte i amb els sentiments que tenen molts catalans a favor de la independència. Està convençut que això s'ha de resoldre i que la millor manera és el diàleg. Seure, parlar i intentar acostar posicions pot ser lent però és el que s'ha de fer. No hi ha un altre camí. Crec que molta gent és conscient que s'ha d'anar per aquí. Però jo crec que la CUP seguirà proposant el que vol. Però em sorprèn aquesta deslleialtat perquè fa cinc mesos deia una cosa i ara diu una altra. També he de dir que Junts i ERC saben quin és el soci que han triat i el que genera, que és molta inestabilitat. No li ha donat a Aragonès ni mig any, que pensava que tindria dos anys d'estabilitat i ni això. Té uns pressupostos que no sap amb qui els aprovarà i el dilluns ja ve el debat a la totalitat. Potser és el moment de pensar en el país i no en els blocs ni a atrinxerar-se en les posicions més extremes que tenim tots. Per això hem fet l'oferiment des del PSC.
Junts tampoc sembla que estigui en la línia d'ERC d'una aposta tan clara per la taula de diàleg. De fet no hi van anar...
Sempre hem demanat a Junts que vagi a aquesta taula. El diàleg és l'única manera de trobar-se i de resoldre els conflictes. Des del principi de la humanitat és així o és d'una manera que crec que no ens convé. Però sí, és cert que en la part catalana la taula està coixa. Tot i que si hi estigués Junts seguiria estant coixa perquè el Govern representa la meitat del país quan va a la taula i parla d'autodeterminació i d'amnistia. Sent generós és el que vol mitja Catalunya, però no l'altra. El que hauria de fer és parlar en nom de tot Catalunya i per fer això hauria de convocar aquesta taula de partits catalans i que allà cerquéssim aquests elements.
Però això també passa a l'altra banda, no? El govern espanyol és mig Congrés.
Sí però el president del govern està defensant l'Estat de dret i el diàleg. No s'està sortint de la llei ni plantejant un altre model d'Estat diferent del que —amb totes les discrepàncies i diferències— defensen els altres grups del Congrés. En canvi aquí sí. S'estan defensant coses absolutament disruptives. No és el cas del govern d'Espanya.
Veient el que diuen líders de Junts de la taula com Laura Borràs o el mateix president Puigdemont no preveuen una pinça Junts-CUP per tornar al referèndum?
Junts en aquest moment no és un partit homogeni. No tothom pensa com Laura Borràs. Ells també han de decidir quina és la posició que finalment adopten. Però hi ha hagut veus rellevants a Junts que han dit que potser s'ha d'eixamplar la base i que potser no s'ha fet prou bé. Si volen fer la pinça que la facin, però crec que no podem tornar al 2017 i que s'han de trobar altres vies que siguin democràtiques. El que va passar el 2017 no va ser democràtic perquè la llei és la garantia de la defensa dels drets i la igualtat. En general les veus que hi ha a l'independentisme van per aquí. Sincerament, em costa pensar que, més enllà de la CUP, hi hagi algú que pensi que hem de tornar al 2017.
És segur que Salvador Illa serà el candidat del PSC a les properes eleccions. Està molt engrescat amb aquest projecte que vam engegar el mes de febrer.
Foto: Sergi Alcàzar
Tot i que encara queda temps, a priori, per a les pròximes eleccions al Parlament, és segur que Salvador Illa serà el candidat del PSC?
Sí. Això és segur. Es va presentar a les eleccions el mes de febrer i les va guanyar. Tenim un grup amb 33 diputats, dels quals la meitat són nous. En Salvador va crear aquest Govern Alternatiu per anar generant una alternativa que creiem que és molt necessària. I ell està molt engrescat amb aquest projecte que vam engegar el mes de febrer. El seu lideratge durarà anys i serà el nostre candidat a les properes eleccions autonòmiques. Ja és trist que encara no hagi passat ni un any i ja estiguem pensant en això. Però amb una majoria trencada i tantes discrepàncies un pensa que està clar que no esgotarem els quatre anys que teníem per endavant.
Segur que el Salvador Illa seria un bon candidat per moltes coses però el seu compromís amb Catalunya és ferm com a cap de l'oposició. I quan hi hagi unes eleccions, per ser el candidat a les autonòmiques.
Però abans hi ha les municipals i hi ha qui el veu com un bon candidat per a Barcelona.
Segur que el Salvador Illa seria un bon candidat per moltes coses però el seu compromís amb Catalunya és ferm com a cap de l'oposició. I quan hi hagi unes eleccions, per ser el candidat a les autonòmiques. A més, nosaltres tenim un molt bon candidat a Barcelona que es diu Jaume Collboni. Ens queda un any i mig per les eleccions i segur que faran un bon programa amb un bon equip. I tenim el desig, l'esperança i la convicció que guanyarem les eleccions.
El canvi d'Iceta per Illa representa un canvi dins del PSC? O és continuisme?
És veritat que els lideratges són diferents. Cadascú té el seu estil. Hi ha una certa continuïtat ideològicament. Iceta ha sigut el primer secretari en uns moments molt durs per al país. I això ha afectat moltes coses, també el PSC, que va veure com s'empetitia i es fracturava el seu projecte. En Miquel ha sabut consolidar un projecte molt sòlid per al PSC i ara passa el relleu a en Salvador. És cert que ell te un altre estil de lideratge i farà un nou equip.
Què en pensen del manifest constitucionalista que els convida a unir-se a una candidatura amb VOX, Cs i el PP?
Nosaltres no estem per la política de blocs. I per tant no ens sumarem a un bloc que pretén posar-se enfront de l'altre bloc. Nosaltres el que volem és cercar les coses que ens uneixen a tots. També compartim poques coses amb PP i Cs pel que fa a política econòmica i social. Aleshores no sé massa quin objectiu persegueix això. Si a alguns els va bé des del punt de vista de tàctica electoral que ho facin però nosaltres tenim un projecte molt clar i ben definit que defensarem amb les nostres sigles. No necessitem anar amb ningú per guanyar unes eleccions. Ja ho hem demostrat.
Ells, més que blocs, se situen, diuen, en la defensa de l'Estat de dret —el que ara em deia del govern espanyol— per anar a vèncer l'independentisme.
El PSC ja va guanyar les eleccions. És veritat que no hem pogut governar. Bé, doncs seguirem insistint. Estic convençuda que si n'hem tret 33 en podem treure 42. Però no cal que ens sumem a alguns partits que van contra l'independentisme quan amb ells compartim poc. Tots hem de defensar l'Estat de dret. El govern [espanyol] està aquí, defensant l'Estat de dret. Dins d'aquesta autopista que ens marca les normes. De moment no s'ha sortit. Estem tots aquí. Sumar un bloc per anar contra l'independentisme? No ens hi trobaran. Volem que la política no sigui de blocs i intentar poder sumar amb uns i altres per tirar endavant polítiques.
Foto: Sergi Alcàzar