Un rellotge que tingués més de 24 hores al dia seria un dels millors regals que un amic invisible podria fer-li per Nadal a Sergi Sabrià (Palafrugell, 1975). "Necessito dormir més", confessa un dels puntals d'ERC quan, entre reunió i reunió, troba el forat per respondre les preguntes d'ElNacional.cat. S'acosten les eleccions i a Sabrià, coordinador de campanya dels republicans, se li gira feina. Que les enquestes els vaticinin una victòria li carrega encara més pressió a les espatlles. A la seu del carrer Calàbria, el ritme és frenètic. La pandèmia ha convertit en rutina les connexions virtuals entre companys de partit, que abans -i per força- només servien per comptar amb la participació de Marta Rovira des del seu exili suís. Quan la secretària general d'ERC va marxar de Catalunya, Sabrià va assumir el rol de cap de files dels de Junqueras al Parlament, una feina que combina amb una altra menys lluïda però més ingent, la d'ocupar-se de la imatge i la comunicació del partit. Sabrià sap com calibrar el missatge. I en aquesta entrevista decideix no tenir pèls a la llengua.
Foto: Maria Contreras Coll
Rufián va argumentar que el pacte amb Moncloa pels pressupostos és un canvi de paradigma. Què vol dir?
No sé si parlaria de canvi de paradigma. Però sí que nosaltres tenim molt clar quina és la nostra força a Madrid. Tenim claríssim que en la situació que està el país, que és la més difícil en molts anys, necessitem tots els recursos possibles. I aquesta força l'hem d'aprofitar per ajudar els catalans. A Madrid hi havia pressupostos sí o sí. N'hi podia haver hagut uns amb Cs contra Catalunya o uns defensant Catalunya. Nosaltres estem satisfets perquè tindrem més eines de les que estava previst que tinguéssim. L'independentisme també creix quan es mostra útil i ara necessitem demostrar que l'independentisme és la millor opció per sortir de la situació en la qual ens trobem.
No ens tremolen les cames. Si en algun moment creiem que tenim la força per tombar un govern [de l'Estat] i el que més li convé als catalans és tombar-lo, el tombarem
La crisi derivada de la pandèmia fa que la independència hagi d'esperar?
La pandèmia, com totes les crisis que hem viscut fins ara, ens demostra més que mai la necessitat de ser independents, com de faltats de recursos estem, com amb un estat sí que pots prendre les decisions per ajudar la teva gent. Catalunya podria estar fent polítiques com les que està fent Alemanya però no les pot fer. Per tant, hem de ser capaços de mantenir l'equilibri entre aquesta voluntat indestructible per part d'ERC d'assolir la independència de Catalunya perquè és la millor eina per ajudar la nostra gent, i ser capaços de, en aquest mentrestant, demostrar-nos útils, perquè els que encara no estiguin convençuts vegin que l'independentisme està al seu costat, que està treballant perquè les coses vagin millor i entenguin que aquest és el camí.
Quant ha de durar el mentrestant?
Com menys millor.
Però sent realistes, quant creieu que ha de durar aquest mentrestant?
Com menys millor. Vaig veure qui parlava d'una generació, jo crec que una generació no ens la podem permetre. I dir uns mesos, no estaríem sent fidels a la veritat. I qui ho diu, no diu la veritat. El que hem de fer és anar tan ràpid com sigui possible, construint majories, traient al país d'aquesta crisi, guanyant eleccions una darrere l'altra i tornar-hi i tornar-hi i tornar-hi, sabent que la millor opció sempre és un referèndum acordat però que no és la única via. Si estem forts i en algun moment hem de tornar a la via unilateral també ho farem, perquè no renunciarem mai a fer la independència d'aquest país.
A Madrid hi havia pressupostos sí o sí. N'hi podia haver hagut uns amb Cs contra Catalunya o uns defensant Catalunya
Foto: Maria Contreras Coll
Potser després d'aquests últims anys toca tractar l'elector com una persona adulta capaç d'assumir que la realitat potser no és la que s'havia imaginat o li havien promès...
Per això no et posaré una data. Qui diu una generació no té res que li aguanti aquesta afirmació. Hauríem d'anar tan ràpid com sigui possible. I qui digui nou mesos menteix. Per tant, si tu em dius quant trigarem, jo no ho sé, però sé que hem de no parar de construir majories, guanyar eleccions repetidament, creuar la línia del 50%, treballar en l'àmbit internacional, pressionar el govern espanyol tant com sigui possible i, en el mentrestant, ajudar tota l'estona a una gent que està patint molt.
Si JxCat guanya les eleccions, investirem el seu candidat. Entenc que ells farien el mateix
Sembla que us és més fàcil arribar acords amb el PSOE que entendre-us amb els vostres socis de govern a Catalunya...
Nosaltres governem amb JxCat i amb el PDeCAT des de fa molt temps. I en el futur probablement ho haurem de continuar fent. Com a mínim és la nostra voluntat. Si JxCat guanya les pròximes eleccions nosaltres ja hem demostrat mil vegades que investirem el seu candidat. Jo entenc que si guanyem nosaltres les eleccions, ells farien exactament el mateix. Aquest país, a dia d'avui només es pot permetre un govern absolutament compromès amb el procés independentista, amb les llibertats, amb la fi de la repressió i amb el dret a decidir. Les opcions són: JxCat, aquell entorn convergent que no és JxCat que està compromès amb la independència i el dret a l'autodeterminació, la CUP i els comuns, si algun dia són capaços de prendre una decisió de què volen ser quan siguin grans.
Quan un matrimoni es passa el dia discutint sense amagar-se'n, el que acostuma a fer és separar-se. No estaríeu més còmodes governant en solitari que tornant a conviure amb JxCat?
A mi m'encantaria treure 68 diputats però no els traurem....
No parlo de treure majoria absoluta, parlo d'aconseguir que us votin el candidat a la presidència sense entrar a govern...
És molt bonic plantejar-se alguna cosa d'aquest tipus, però la realitat és que avui això va d'aliances. I jo vaig ser alcalde del meu poble amb el mateix acord que Oriol Junqueras, amb els convergents -que a casa meva eren els petits- i amb els comuns. I Oriol Junqueras a Sant Vicenç dels Horts exactament amb el mateix acord. Hem de ser capaços de teixir acords. Pensar que algú podrà governar en solitari en els propers anys és una quimera implantejable. Els resultats seran curts. L'independentisme tornarà a guanyar una altra vegada, segur, i ens haurem de posar d'acord. I ens agradaria que l'aliança fos tan àmplia com sigui possible. Nosaltres hem demostrat mil vegades que investim els guanyadors quan són de l'àmbit independentista, estem segurs que ells farien el mateix en el cas que el resultat sigui a la inversa. El govern d'aquest país passa per aquí. I si pot ser més ampli, millor. Però els que hi som ara, hi tornarem a ser.
I com païu que aquells amb qui us voleu entendre, JxCat, critiquin en públic la vostra estratègia? Des del president Torra a Laura Borràs...
Està molt bé el tuit del president, però jo crec que el que ha demostrat ERC és que sempre fa allò que més li convé al país. Perquè qui va tombar uns pressupostos a Madrid que van provocar unes eleccions no va ser Quim Torra, va ser ERC. Vam rebentar els pressupostos, vam provocar unes eleccions, les vam guanyar, vam treure una taula de diàleg -que ens agradaria que estigués treballant molt més- i avui traurem els recursos que els catalans necessiten. Cadascú amb el seu twitter pot fer el que vulgui, ara, qui va tombar uns pressupostos a Madrid que van fer caure un govern vam ser nosaltres. Qui en el seu moment va decidir que era el moment que Mariano Rajoy sortís volant d'allà amb la moció de censura va ser ERC. Qui té la força a Madrid a dia d'avui és ERC. I JxCat, si la tingués, potser prendria decisions diferents. I ara està molt bé que cridin.
Foto: Maria Contreras Coll
El mentrestant ha de durar quant menys millor. Una generació no ens la podem permetre, però qui diu uns mesos no diu la veritat
Què ha canviat entre el PSOE de 2019, a qui vau fer caure els pressupostos forçant eleccions, i el d'ara? Tant ha canviat en un any com per passar de fer-lo descavalcar a apuntalar-lo?
Prenem cada dia les millors decisions per aquest país. En aquell moment crèiem que no eren els pressupostos que ens mereixíem, crèiem que el resultat electoral podia tombar i canviar les majories, crèiem que podíem forçar per primera vegada una taula de negociació històrica -que li costa molt avançar, però que no havia existit fins ara- i que a més tindríem la força per ajudar més i millor els catalans. I ho hem fet. Nosaltres som allà per ajudar més i millor els catalans. No ens tremolen les cames, fem el que li convé més al país. Estem segurs que sempre és millor el quant millor, millor que el quant pitjor, pitjor. I ho continuarem fent així. I si en algun moment creiem que tenim la força per tombar un govern i el que més li convé als catalans és tombar-lo, el tombarem.
Per això pregunto, què ha canviat?
Aquells no eren els pressupostos que aquest país necessitava, no estàvem en la situació de pandèmia que ens trobem ara. Per tant els vam tombar. I després els vam guanyar. Perquè el millor que pot fer ERC és guanyar als socialistes cada vegada que hi ha eleccions. Els vam portar a una taula de negociació que no volien, que no arranca, però que no la volien. I nosaltres no perdem l'esperança i intentarem que avanci en algun moment. I que s'hi parli de l'autodeterminació i de l'amnistia. No s'assembla en res la situació de 2019 a la de 2020. I ho sé jo i ho saps tu.
Foto: Maria Contreras Coll
I ERC, en què ha canviat des de l'octubre de 2017 fins ara?
El més important ha canviat zero, que és la capacitat de liderar. Fins al 2017 nosaltres teníem clar que hi havia una oportunitat que l'havíem d'aprofitar. I aquella oportunitat agafa forma d'1-O. Teníem la possibilitat d'intentar la independència d'aquest país i ho vam fer. I tothom sap com es va fer i qui hi havia al capdavant i qui n'estava convençut. I qui no va haver de canviar mai cap conseller del govern perquè tots ells volien arribar fins a l'1-O i guanyar, a qui no li tremolen les cames mai i qui sempre hi és. Quan, després de l'octubre de 2017, som conscients que acabem de fer el pas més important cap a la independència que s'ha fet en 300 anys, que estem més a prop de l'objectiu que mai, però que aquella estratègia ha de canviar perquè tornar a enfrontar-se contra aquella paret quan saps que no has sigut prou fort per tombar-la una vegada i que no funcionarà, també som els que tornem a liderar, expliquem que hem de superar la xifra del 50%, que hem de guanyar, guanyar, guanyar, tornar-hi, tornar-hi i tornar-hi, més feina internacional, més pressió sobre Madrid, que hem de retornar a la idea d'un referèndum acordat, perquè tenim més possibilitats de tenir-lo que mai, perquè ja hem demostrat que si no l'acordem, també el fem. I a sobre els guanyem, ni que sigui durant 72 hores, però els guanyem. Per tant, convençuts d'això, comencem una nova fase -que no és perdre el referent ni oblidar l'1-O, que és el pas més important que s'ha fet en la història d'aquest país- i no quedar-se allà dient que potser amb l'1-O ja n'hi ha prou. No n'hi ha prou. I per tant cal tornar-hi, tornar-hi, tornar-hi fins a la victòria final. I els que estan clavats allà ja es van movent i van explicant que s'ha superar el 50% i que s'han de convocar eleccions. Però nosaltres som allà per liderar, per dir-li a la gent quina fase toca i intentar que ens acompanyin. I en el mentrestant, intentar guanyar eleccions, que hem guanyat a Madrid, a l'Ajuntament de Barcelona, a les municipals de tot el país. I ara intentarem guanyar les catalanes. No pararem fins que siguem independents, perquè som ERC, tenim 89 anys d'història, no ens canviem mai el nom, no hem robat mai, hem nascut per guanyar. I portarem aquest país fins la llibertat.
La unilateralitat és una opció. Si cal la farem servir, però per guanyar. Fer-ho demà és perdre
El mantra de la unilateralitat ha quedat superat o ERC ho tornarà a incloure al programa electoral?
La unilateralitat no és un mantra, és una de les possibilitats que hi ha. Hem explicat mil vegades que a dia d'avui hem d'apretar tot el que puguem, guanyar repetidament i intentar el referèndum acordat. Però la unilateralitat està allà, la sabem fer servir, l'hem fet servir i, si cal, si una vegada més qui ens ha d'escoltar no ens escolta, si ens sentim amb la força suficient, si ens hem preparat prou, la tornarem a fer servir. Cap problema, però per guanyar. Fer-la servir demà és perdre. I aquest país no es mereix perdre més.
Per tant, ho dureu al programa?
El programa electoral d'ERC dirà el mateix que diu la conferència nacional. I si algun periodista no se l'ha llegit bé, que se la llegeixi sencera, perquè ja ho diu la conferència nacional, el congrés nacional. Nosaltres diem sempre el mateix. Igual que ho diu a tots els documents que hem fet fins ara, també ho dirà el programa electoral. És una opció que farem servir quan ens sentim prou forts i sigui per guanyar. Si algú diu que ERC s'ha oblidat de la unilateralitat o que és un mantra, s'està equivocant d'entrevista, i si ho diu un polític s'està equivocant, fent trampes, o intentant fer mal mentint. Nosaltres no ens oblidem de res, no descartem mai cap opció, però intentem prioritzar sempre la més intel·ligent. I ara, la més intel·ligent és negociar, forçar-los. I si seguim guanyant i seguim sent majoria -que ho serem- i estem preparats, i hem treballat prou, i som més, i tenim la feina feta, hi tornem i ho tornarem a fer unilateralment. I veuràs com ens escolten perquè ja ho vam fer una vegada i això et dóna molta credibilitat.
Foto: Maria Contreras Coll
Si el 14-F l'independentisme obté el 50% dels vots, què passa?
Que haurem fet un pas espectacular, però qui digui que l'endemà serem independents menteix. Haurem fet un pas molt gran. Els resultats aquests els podrem treure a una Europa que ens ho demana, que ens ha dit mil vegades heu de creuar la línia del 50%. Guanyar cada vegada i estar sostingut en el temps està molt bé. I ja ho hem fet, però falta creuar la línia del 50%. També caldrà portar-ho a Madrid i dir-los vostès poden dir el que vulguin amb aquesta taula de negociació, però nosaltres som més de la meitat. Potser després de guanyar una vegada pel 50%, haurem de guanyar una altra vegada pel 50%. I què? La qüestió és no rendir-se. I la gent d'aquest país no es rendeix, si s'estigués rendint, l'independentisme aniria a menys. I es manté en el pitjor dels moments.
Qui només busca robar independentistes als altres independentistes no ajuda res a créixer com a moviment.
Volent eixamplar la base creixent a l'àrea metropolitana, anant a caçar el vot dels comuns, ERC pot córrer el risc de perdre pel mig el pinyol independentista?
Volem guanyar. Si hi ha un independentista que creu que una altra opció independentista el representa millor però a canvi d'això jo puc fer dos independentistes més, en lloc de ser 10 serem 12. I, per tant, jo estaré sumant pel procés. Qui només busca robar independentistes als altres independentistes no ajuda res a créixer com a moviment. Nosaltres hi érem quan érem el 10% i estàvem molt sols. I els que avui són independentistes al nostre costat ens deien que era impossible i els vam convèncer. Si hi ha un altre independentista que només li agrada robar vots independentistes, que ho gaudeixi, però pel moviment, no suma. Jo li diria, defensa el flanc del centredreta, perquè allà també hi ha independentistes. I ajudaria molt més.
El nostre rival sempre és el PSC i això ho sap tothom. Robar-li els vots al PSC és fer créixer el moviment
Qui és el rival d'ERC el 14-F?
El PSC. Sempre i a tot arreu. I normalment els guanyem sempre. El PSC ens guanyava sempre i fa mil anys que no ens guanya. Guanyar al PSC és guanyar al rival de veritat. Robar-li els vots al PSC és fer créixer el moviment. El nostre rival sempre és el PSC. I això ho sap tothom. Nosaltres no tenim males paraules pels companys de viatge mai, no ens enfadem mai amb ells, no els fem retrets en campanya. I ens en sentim molts, però tornarem a fer el mateix. Tenim moltes diferències amb JxCat, perquè ells són el centredreta català, són molt més liberals que nosaltres, però les diferències de model de país, avui, no ens fa que els hàgim de criticar, perquè tenim més en comú la repressió, el projecte nacional... I perquè en la situació actual haurem de continuar treballant junts. El rival és el PSC.
De fet, heu dit per activa i per passiva que no fareu un tripartit. Ara bé, pot ser que a la llarga hagueu d'acabar arribant a pactes amb el PSC, no per fer govern junts, però potser sí al llarg de la legislatura, com ha passat amb el PSOE a Madrid...
Si nosaltres volguéssim fer coses amb el PSC, avui tindríem la Diputació de Barcelona i no la tenim. I tindríem l'alcaldia de Barcelona, que ens la vam guanyar a les urnes. Com que nosaltres amb aquest PSC no hi hem de fer res, renunciem a les cadires i al poder perquè el primer són els principis. I com que no ho hem fet a la Diputació o al govern de Barcelona, on algú altre sí ho ha fet, tampoc ho farem a la Generalitat de Catalunya. I ens ho podeu preguntar 200.354 vegades, que nosaltres no farem un tripartit amb el PSC. No el farem, no el farem, no el farem! I si m'ho tornes a preguntar et diré: no el farem! I si tu em dius, et planteges la possibilitat de governar sol amb el suport del PSC et diré: no ho farem!
Però, precisament, vosaltres esteu fent pedagogia perquè s'entengui que de vegades cal pactar, com amb el PSOE pels pressupostos...
L'actitud d'Iceta és probablement una de les pitjors cap a la repressió de tots els catalans. No farem acords amb el PSC, no governarem amb el PSC i amb aquest PSC no ens interessa res. Una altra cosa és que els vots dels catalans ens donin l'oportunitat de ser forts a Madrid i allà anar a buscar tots els recursos que necessita la ciutadania d'aquest país i invertir-los en la gent. I de fer tot el que puguem en un moment de dificultat enorme. I mentrestant exigir-los seure en una taula i parlar de repressió, d'amnistia i d'independència. Ara, en aquest país no arribarem a acords amb el PSC, perquè si ho haguéssim volgut fer ara governaríem la Diputació. I no ho vam fer perquè tenim principis. I si algú ha d'explicar si fa acords amb el PSC segur que no és ERC. En el PSOE no hi confiem, però ens necessiten.
Foto: Maria Contreras Coll
Què diria ERC a un independentista tip de veure com els seus no deixen de llançar-se els plats pel cap?
Jo em disculpo moltes vegades perquè no em costa gens. Quan aquest govern o els grups parlamentaris tenen mals dies, crec que el més fàcil és disculpar-se. La situació és molt difícil i som conscients que ens hem d'entendre. Tan conscients com que som dos partits molt diferents, que segurament ens imaginem dues Catalunyes molt diferents. Lliures i independents, però molt diferents. Això hi ha dies que ho posa més complicat. A qui cregui que ens hauríem de barallar menys, només se li pot donar la raó.
Patiu perquè això condueixi a la desmobilització, el 14-F?
Quan arriba l'hora de la veritat els independentistes sempre voten, perquè saben com d'important és guanyar totes les eleccions. Els necessitem a tots.