Entrevista surrealista al president dels negacionistes del català a les Illes avalats per Felip VI. Fa dues setmanes que va saltar la polèmica: el Rei va atorgar el títol "Reial" a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà, un grupuscle que promou de manera acientífica unes normes ortogràfiques per a la llengua baléà. Malgrat la controvèrsia, no hi va haver rectificació i, lluny d'això, la Casa Reial va fer pinça amb Vox contra la unitat del català a les Balears. Tot plegat ja era prou ridícul, però el diari mallorquí Última Hora ha acabat de desemmascarar l'absurditat que representa l'entitat.
El periodista pregunta per la curiosa gramàtica de la suposada llengua que defensen a l'ara Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà i el president de l'entitat, Guillem Matas ("Guiem", segons ell), sorprèn amb la seva resposta: "Ah, de gramàtica no n'entenc. No li ho puc explicar. No soc filòleg. (...) Sí que puc dir-li que el balear és una llengua perquè té les seves gramàtiques i els seus diccionaris, i que s'escriu com es parla. Si faig una falta, hi haurà filòlegs que em corregeixin". Comencem bé.
Inventar-se la història
Matas parla d'història (pseudohistòria?) i assegura que s'han fet desenes de gramàtiques de mallorquí, menorquí i eivissenc. "Ah, aleshores mallorquí, menorquí i eivissenc són també llengües, diferenciades del balear", interromp el periodista. No, no, que ningú es confongui, que el president dels negacionistes diu que "les gramàtiques de mallorquí, menorquí i eivissenc estan incloses en la balear". Per contra, les de l'andalús i el canari "queden incloses en la de l'espanyol". "Però el mallorquí i el balear no poden quedar inclosos en el català", pregunta el redactor. La resposta: "No, no poden".
En la seva revisió de la història, Matas considera que "totes les obres de Ramon Llull estan escrites en àrab, llatí i llemosí". "Més endavant, tant Antoni Maria Alcover com Francesc de Borja Moll van dir que el català, el valencià i el balear eren llengües diferents. D'aquí el seu diccionari. Mentrestant, Pompeu Fabra, que no era filòleg, va copiar la gramàtica mallorquina per fer la catalana a la seva manera, de laboratori", s'inventa. El periodista, previsiblement cansat i sorprès per les bajanades que ha de sentir, pregunta: "No li sembla que estan molt sols en la defensa del balear?". "(...) L'únic polític que el defensa és Jorge Campos, de Vox", diu.
Gairebé tot en castellà
Més dubtes que se li plantegen al president de la Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà: com és que la gent de les Illes entén TV3 i que pot estudiar a Barcelona sense problemes? "Tenim moltes paraules comunes, però no totes. Són llengües diferents". Molt bé. Continuem. Que no s'acabi la festa. "Bagur, Balaguer, Berga, Calafell, Canet, Cardona, Llofriu, Manresa, Martorell, Montserrat, Vic, Ripoll, Palou, Perelló, Reus, Terrassa, Tous, Vallespir...", són llinatges habituals a l'arxipèlag i, alhora, topònims catalans. Com s'explica? "No hi ha cap relació. Són llinatges que coincideixen, però els topònims no tenen res a veure amb la llengua. Aquests llinatges no justifiquen que les llengües siguin les mateixes". Escac i mat, no?
Per si no en teníem prou: com és que en els 10.000 quilòmetres de distància que separen Mèxic de l'Argentina es parla la mateixa llengua, però no en el petit territori que ocupen els Països Catalans? "És igual que els territoris siguin petits i estiguin aferrats. Són tres llengües diferents". És clar que sí. I per acabar, com és que gairebé tots els seus textos estan en castellà si defensen tenir una gramàtica balear? "Ha d'entendre que en moltes generacions ho vam aprendre tot en castellà". No hi ha més preguntes, senyoria.