Violant Cervera i Gòdia (Lleida, 1969) té molt clar quin ha de ser el gran eix sobre el qual giri tot el seu mandat: fer dels drets socials el quart pilar de l’estat del benestar. Aquests drets, sosté, són “elements bàsics per a la transformació d’un país i per al benestar dels seus ciutadans”. Des de fa més de nou mesos, és la responsable de liderar el departament amb el tercer pressupost més alt de la resta de conselleries. La xifra s’aproxima als 4.000 milions d’euros. Amb aquest import, busca fer front a les principals problemàtiques socials del país: pobresa, la manca d’habitatge públic o situacions d’infrahabitatge i sensellarisme. Són realitats que ja coneix a fons de la seva època com a directora general d’Acció Cívica i Comunitària (2010-2012), que depenia de l’aleshores Departament de Benestar Social i Família. Cervera, llicenciada en Filologia Hispànica, també fou diputada per Convergència i Unió entre el 2012 i el 2015, mentre que a la següent legislatura va ser-ho pel grup de Junts pel Sí per la demarcació de Lleida, ciutat on encara hi viu i des de la qual va i ve cada dia. El 2020 es va afiliar a Junts per Catalunya i és membre de l’executiva nacional del partit. La titular del Departament de Drets Socials desgrana en una entrevista a ElNacional.cat els reptes de la seva cartera i del país.
Al despatx de Violant Cervera hi ha els retrats oficials dels presidents Carles Puigdemont i Pere Aragonès. A la prestatgeria també hi ha una fotografia de la consellera Dolors Bassa, que fou titular d'aquest departament / Foto: Sergi Alcàzar
Aquesta setmana, el Consell de Ministres ha aprovat la llei estatal d'habitatge. Quan va sortir l’avantprojecte, vostè ja va assegurar que era una llei “recentralitzadora”, “regressiva” i que suposava un "atac competencial". Tenen previst demanar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries per presentar un recurs al Tribunal Constitucional?
Ara ha de passar el tràmit parlamentari. Per tant, hem de veure com acaba sent aquesta llei després que passi pel Congrés dels Diputats. Una vegada estigui definitivament aprovada, l'hem d'analitzar per veure si realment envaeix aspectes competencials. El problema de l'estat autonòmic en què estem és que ens van transferir una sèrie de competències, que es van voler vendre com a competències exclusives, i no han acabat sent veritablement exclusives. L'Estat acaba fent lleis que tenen una voluntat harmonitzadora i recentralitzadora. Això passa amb moltes de les lleis que s'aproven al Parlament de Catalunya, perquè són sistemàticament recorregudes per part del govern central al Tribunal Constitucional; i amb lleis que s'aproven al Congrés dels Diputats, que són recentralitzadores. De totes maneres, cada vegada que es fa alguna norma o llei que considerem que envaeix competències, sempre es demana un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries. Si és el cas amb la llei d'habitatge, que segur que ho serà, recorrerem davant del Tribunal Constitucional.
Hi ha més exemples?
Ens hem trobat amb la llei d'habitatge i passarà amb el projecte de llei que el govern espanyol està treballant en matèria de serveis socials. Si en el cas d'habitatge tenim ben clar que són competència nostra, encara més evident és en tot allò que fa referència als serveis socials. No sabem ben bé quina és la finalitat d'aquesta nova legislació. En qualsevol cas, el que sospitem és que persegueix harmonitzar aquests serveis socials arreu de l'Estat.
El Poder Judicial posava el focus en el topall de preus al lloguer en àrees tensionades que fixa aquesta llei estatal. La llei catalana, que està recorreguda, també ho preveu. La regulació o limitació dels preus del lloguer és la solució o ha de ser una mesura finita?
Aquestes mesures, que crec que tenen un punt d'extremes, sempre han de ser finites. El que tots voldríem és que l'emergència habitacional acabés al nostre país. Tenim una gran mancança d'habitatge, especialment dedicat al lloguer social. Hem de treballar per aconseguir ampliar-lo. Aquestes accions ens serveixen perquè som en un moment d'emergència habitacional important. Des del meu punt de vista, aquestes limitacions haurien de ser temporals fins que se solucioni el problema.
Mesures com la regulació del preu dels lloguers, que tenen un punt d'extremes, sempre han de ser temporals
La llei inclou un bo de 250 euros als joves destinat a pagar el lloguer. Aquesta setmana s'ha celebrat una conferència sectorial al respecte amb el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Es pot plantejar que, en aquesta ajuda, des de la Generalitat, es puguin establir criteris de territorialització?
A la conferència sectorial d'aquest dimecres, es van aprovar dos punts que introduïen alguna modificació i es va donar llum verda també al repartiment, al qual nosaltres vam votar en contra. La territorialització està mal plantejada en el propi repartiment territorial del mateix bo, perquè utilitza uns criteris que el mateix govern espanyol reconeix que potser s'haurien de modificar. No estableixen uns criteris, per exemple, en funció del nombre de joves, de la capacitat d'emancipació que hi ha a cadascun dels territoris o altres. Per tant, la primera discriminació és amb aquest repartiment territorial dels fons. A més, no ens deixen poder utilitzar aquests diners per poder repartir-los en funció de la nostra realitat territorial. A mesura que passen els dies, mesos i anys, ens adonem que, cada vegada més, per l'Estat, nosaltres som una gestoria. Fan una "encomienda de gestión", donen els diners i ens diuen en què ens els hem de gastar i com ho hem de fer.
La consellera Violant Cervera, al seu despatx al Departament de Drets Socials / Foto: Sergi Alcàzar
A Catalunya, tenim una taxa d'emancipació de la joventut molt baixa, del 15%. Com es pot revertir aquesta tendència negativa? L'any 2007, aquesta taxa vorejava el 33%.
Necessitem tres coses perquè els joves es puguin emancipar: feina, casa i futur. Com a Departament, el que voldríem és treballar en aquestes tres direccions amb l'objectiu fixat en l'emancipació dels joves. Les dades són molt dolentes. Hem de buscar que sigui realitat aquella màxima que a mi m'agrada, que és que tothom pugui viure on i com vulgui. Els joves han de tenir la possibilitat de marxar de casa i poder-se emancipar. Recentment, ens hem compromès a destinar el 25% de l'habitatge públic que depèn de la Generalitat als menors de 35 anys.
A això cal afegir que Catalunya només disposa d'un 1,7% d’habitatge públic, lluny de la mitjana europea. En l’anunci de la construcció d'un edifici d’habitatges públics a Mataró, va comunicar la intenció d’arribar al 7%. Però la llei d'habitatge del 2007 marca l'objectiu d'arribar al 15% d'habitatge públic al 2027. Són escenaris realistes?
Ens hem de marcar aquests objectius. Estem treballant en l'aprovació del Pla Sectorial de l'Habitatge, que determina quin ha de ser el creixement dels habitatges al nostre país en els propers 20 anys. Les polítiques d'habitatge, a diferència d'altres, no poden ser d'avui per a demà per la pròpia dificultat de la construcció d'aquests, però és bo que, com a mínim, establim quin ha de ser l'horitzó. Hem de ser capaços de treballar a curt termini, amb la compra d'habitatges a través del tempteig i retracte, i a mitjà i llarg termini. També hem de fer una bona planificació amb tots els actors socials i econòmics.
Amb el projecte de llei de serveis socials, sospitem que l'Estat vol harmonitzar-los. Tenen una voluntat recentralitzadora
El 7%, doncs, és possible?
Hi hem de poder arribar. Ho hem de fer possible. Els pressupostos d'aquest any són força expansius en les partides d'habitatge. Els fons europeus ens han de poder ajudar. De fet, hi haurà 160 milions d'euros dedicats a la construcció d'habitatge en sòl públic dedicat a lloguer social i uns altres 150 milions d'euros dedicats a la rehabilitació d'habitatges. En la mesura del possible, anirem ampliant aquestes partides per assolir més habitatge públic per a les persones que ho necessiten.
El 28 de febrer acaba la moratòria de desnonaments. Demanaran a l’Estat una nova pròrroga?
La demanarem. És insostenible que en pocs dies acabi aquesta moratòria mentre continuem amb aquesta emergència habitacional. Quan parlàvem de la llei d'habitatge, el que més sorprèn és que, més enllà de la invasió competencial, en cap part de la normativa es fa referència a aquesta emergència ni tampoc a possibles accions per poder lluitar contra els desnonaments. Per a nosaltres, és una de les nostres prioritats.
Malgrat la moratòria, les dades constaten que no es frenen les execucions. Som un dels territoris que més desnonaments pateix: una de cada cinc execucions de l’Estat es fan a Catalunya i, en dos trimestres del 2021, es van superar els 2.000 desnonaments. Quina ha de ser la resposta del Departament a aquesta situació?
La resposta és el que estem fent, intentar en la mesura del possible evitar tots aquests desnonaments. No només tenim la legislació, sinó programes com el Reallotgem, que ajuda aquestes persones que tenen data de llançament perquè l'administració pugui mediar i negociar amb els propietaris. S'estableix que l'Agència de l'Habitatge paga al propietari el lloguer. El que hem fet és aplicar aquesta mesura o altres per aturar aquests desnonaments.
Cervera demana la pròrroga de la moratòria que prohibeix els desnonaments / Foto: Sergi Alcàzar
Montcada, Badalona o Vilassar de Mar. Són casos recents d’infrahabitatge o barraquisme. En les dues primeres ciutats, amb episodis de víctimes per incendis en aquests assentaments. En aquest context, les dades són esfereïdores: 6.000 persones sense sostre, 5.500 sense habitatge i 50.000 més sense habitatge segur o en risc de ser desnonats. Com hi fa front el Departament?
Començo per les 50.000 persones que es troben sense habitatge segur. Des de l'Agència de l'Habitatge, es destinen al voltant de 140 milions d'euros per pagar ajuts diversos a lloguer. Tots aquests, si no es donessin, situarien les persones en un risc real d'estar en una situació més precària. Des de la Generalitat ja fa molts anys que es treballa per tal que no perdin l'habitatge aquest grup de persones que estan en una situació molt vulnerable.
I en el cas de les persones sense sostre o sense habitatge?
Un altre camp d'actuació és el sensellarisme, una problemàtica que tenim i que no té un culpable a nivell d'administració, sinó que la responsabilitat és molt transversal. Les persones que viuen al carrer i sense llar tenen problemes d'habitatge, però també de salut, de salut mental, de formació o de treball. Aviat aprovarem el Marc d'Abordatge del Sensellarisme, que el que pretén és passar de la urgència a una ajuda integral per a tots els ciutadans perquè puguin sortir d'aquesta situació d'exclusió social.
Quan s'aprovarà aquest pla?
El marc d'abordatge ja està redactat pel Departament de Drets Socials. En aquests moments, està dins dels circuits que s'estableixen per poder arribar al Consell Executiu. Creiem que s'aprovarà, segurament, el 22 de febrer. Ara circula pels diferents departaments perquè és una eina transversal i, en tant que transversal, passa per les diverses conselleries per tal que aquestes puguin afegir el que considerin oportú en aquest pla d'actuació.
Ja tenim redactat el Marc d'Abordatge del Sensellarisme, que segurament passarà pel Consell Executiu el 22 de febrer
El dimecres d'aquesta setmana, vostè es va reunir amb el ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá. Es va parlar de l'ingrés mínim vital (IMV). Hi ha novetats en aquest sentit?
La Generalitat va posar un recurs d'inconstitucionalitat contra el reial decret de l'ingrés mínim vital, perquè consideràvem que era una de les nostres competències. El Tribunal Constitucional va tombar-lo i va dir que les prestacions de la Seguretat Social eren competència de l'Estat. Ara, tenim la voluntat d'impulsar una finestra única que permeti gestionar dues prestacions, la renda garantida de ciutadania (RGC) i l'IMV. Ens vam dirigir al Ministeri per veure com podem treballar conjuntament per fer-ho. Les dues ajudes tenen un mateix públic, però, com que els requisits són diferents, té un punt de complexitat poder materialitzar aquesta finestra única. El que vam constatar és que tenim la voluntat d'intentar facilitar al màxim possible als ciutadans aquesta finestra única perquè puguin accedir als diferents recursos.
Per Violant Cervera, "la vida dins de les residències s'ha de normalitzar a mesura que el virus remeti" / Foto: Sergi Alcàzar
La taxa del risc de pobresa i d’exclusió social és del 26% a Catalunya, és a dir, 1,6 milions en xifres absolutes. La renda garantida només té 170.000 beneficiaris. Hi ha marge per a què arribi a més persones?
Sí, és un dret subjectiu. Totes les persones que compleixen els requisits que estableix la llei tenen dret a percebre aquesta prestació. L'ingrés mínim vital també té una voluntat semblant, i per això és important que cada vegada hi hagi més persones que puguin percebre aquesta ajuda. De fet, la RGC és subsidiària de l'IMV, de manera que la principal prestació és la segona, mentre que la primera és la que l'hauria de complementar o bé arribar a aquelles persones que no compleixen amb els requisits de la segona.
Un altre capítol en el marc de les ajudes: el pla pilot de la renda bàsica universal es posarà en marxa a finals d'aquest any. Aquest l'impulsa Presidència, però al llarg d’aquests dos anys de prova, el Departament de Drets Socials hi tindrà algun paper? Hi haurà coordinació?
Els treballs de coordinació hi són, perquè, independentment del fet que hi ha un departament que té el lideratge d'aquella àrea, moltes coses són compartides i les línies són molt fines. La nostra conselleria, concretament, la secretària general, està en contacte directe amb ells. Això és un estudi i un pla pilot que, efectivament, depèn de Presidència i, en funció dels resultats, serà el moment de valorar què fem de les diferents prestacions que tenim al nostre país.
Un estudi de la Universitat de Lleida posa de manifest que hi ha 200 municipis catalans en risc de despoblament. Com cal actuar?
És complicat. S'ha d'actuar en diferents fronts. És evident que la Catalunya més despoblada són aquells municipis que estan allunyats de la capital. Fins fa molt poc, en aquests indrets les connexions d'internet eren molt dolentes, els habitants vivien lluny dels seus llocs de treball, hi ha dificultats a l'hora de poder construir perquè les normes urbanístiques ho impedeixen o hi trobem habitatges que estan desocupats o en males condicions. En aquest sentit, una de les línies de treball que impulsarem i que anunciarem és la destinació de 7 o 8 milions d'euros a la rehabilitació d'habitatges que es localitzen en nuclis urbans en risc de despoblament. Es podran dedicar, també, a lloguer social. Les diferents mesures per lluitar contra el despoblament han de ser bastant quirúrgiques, perquè cada municipi té la seva peculiaritat.
Destinarem 7 o 8 milions d'euros a la rehabilitació d'habitatges que es troben en nuclis urbans en risc de despoblament
El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, preveu la fi de les quarantenes per al mes d’abril. La pandèmia ha colpejat molt les residències, especialment durant la primera onada. En tractar-se d’un col·lectiu més vulnerable, hi haurà mesures de protecció quan canviï l'estratègia de seguiment de la pandèmia?
La protecció l'hem de treballar en funció dels criteris que marca Salut i segons l'evolució de la pandèmia. Hem vist darrerament que el nivell de contagis d'aquestes últimes onades ha estat molt més alt, però que la gent gran, gràcies també a les tres dosis de la vacuna que porten, si pateix la covid, és d'una manera més lleu o asimptomàtica. A mesura que el virus vagi remetent, i sempre que les autoritats sanitàries ho permetin, la vida dins de les residències l'haurem de normalitzar sí o sí. Són persones molt vulnerables, no només físicament, sinó també emocionalment. Evidentment, hem de cuidar-los. Jo vull recordar sempre que una residència és la casa d'un ciutadà, no un hospital. Hem de tornar a fer que els avis sentin les residències com casa seva.
Una de les prioritats que va establir per a aquesta legislatura és la creació de l’Agència Integrada Social i Sanitària. En quina fase es troba?
En aquests moments, està pendent de passar pel Consell Executiu per rebre l'autorització que ens ha de permetre als departaments de Salut i de Drets Socials iniciar els treballs del redactat d'aquesta llei. En paral·lel, els dos departaments ja tenim en marxa grups de treball per anar avançant sobre com hauria de ser aquesta agència i també com hauríem de transformar el model d'autonomia personal.
Quin és l'estat de salut del Govern d'ERC i Junts?
Té un bon estat de salut. La pandèmia ens ha deixat a tots plegats grans reptes de tota mena. Veig als consellers molt concentrats en el seu dia a dia per poder tirar endavant el país. També lluitem contra els diferents embats de l'Estat, que no cessen. Continuen instal·lats en aquesta voràgine i ho hem vist aquests darrers dies amb el diputat Pau Juvillà o la sentència contra el català. Si podem treure alguna lectura positiva de tot plegat és que, quan més irreverent i més fort està l'Estat contra nosaltres, l'independentisme és més resilient i la nostra voluntat ha de ser mantenir fort aquest 52% en la lluita pels nostres drets.
En aquests moments, es pot dir que el país està avançant cap a la independència?
En els moments en què estem vivint, demà passat és una eternitat. Anem dia a dia. Tot i que l'independentisme té pujades i baixades d'estat d'ànim, el veig amb una bona salut, perquè tinc la sensació que, cada vegada que es planteja algun tipus d'embat, la gent no falla i hi és al costat. El que hem de buscar és el moment oportú en cada circumstància per poder continuar aquesta confrontació intel·ligent que deia el president Puigdemont per arribar un dia i poder aconseguir la independència del nostre país.
Crec que la taula de diàleg no serà reeixida. No veig el govern de l'Estat amb cap ànim ni voluntat d'arribar a una solució
La consellera de Drets Socials assegura que l'estat de salut del Govern és "bo" / Foto: Sergi Alcàzar
Des del seu partit, Junts, són escèptics amb la taula de diàleg. El secretari general Jordi Sànchez instava a explorar una alternativa. S'ha de treballar en aquest sentit?
La presidència de la Generalitat és d'Esquerra Republicana. El president Aragonès considera que la taula de diàleg pot ser una bona eina per continuar treballant. Ell té la responsabilitat d'estar al capdavant del Govern i, per tant, màxim respecte en aquesta voluntat de creure en la taula de diàleg. Personalment, crec que no serà reeixida, però no pels partits catalans, sinó perquè el govern de l'Estat no té cap interès a avançar cap aquest procés que nosaltres vam engegar. Ells s'agafen a qualsevol excusa, sigui l'elecció d'una comunitat autònoma o una votació al Congrés dels Diputats. Tot això passa per davant del que nosaltres considerem que és un conflicte polític important.
Aleshores, com es pot negociar la resolució del conflicte?
La taula de diàleg podria ser un bon lloc per negociar. Nosaltres no ens hem negat mai a seure. Qualsevol solució del conflicte segur que ha de passar per la negociació, però, francament, no veig al govern de l'Estat amb cap ànim ni voluntat d'arribar a una solució a partir de la taula de diàleg.