L'independentisme torna a unir-se als carrers aquest dijous, per a protestar contra la cimera hispanofrancesa que Pedro Sánchez ha decidit portar a Barcelona. Més d'una trentena d'entitats, incloent-hi Òmnium Cultural, l'ANC i el Consell de la República, han convocat el més a prop possible del MNAC. Poques hores abans de la cita, el president d'Òmnium, Xavier Antich (la Seu d'Urgell, 1962), rep un equip d'ElNacional.cat a la sala Miquel Martí i Pol de la seva seu nacional. Evita mullar-se sobre la presència del president Pere Aragonès amb Sánchez i Macron i desitja que la mobilització "unitària i transversal" serveixi per posar fi a un 2022 amb "tendència a la fractura". Que les escenes d'anteriors manifestacions siguin cosa del passat. Abans de l'entrevista ens ensenya la seva pissarra plena de guixots i esquemes indesxifrables, que només ell entén com a bon professor universitari. "Són estratègies secretes", fa broma.
🔴 Manifestació del 19 de gener a Barcelona, DIRECTE | Protesta contra la cimera hispanofrancesa
De què ha de servir la manifestació?
La principal utilitat és contradir el que persegueix aquesta cimera a Barcelona, que és escenificar que no existeix cap conflicte polític i que el moviment independentista està desarmat. L'objectiu és mostrar que no és així, que existeix un conflicte polític que no només no està resolt per vies democràtiques, sinó que ni tan sols s'ha plantejat l'abordatge de la seva resolució. Volem denunciar que continua havent-hi una vulneració sistemàtica de drets fonamentals, que la maquinària repressiva de l'Estat continua desplegada amb més de 4.200 persones represaliades, 500 persones amb causes obertes pendents de judici, exiliats i novetats repressives, com la infiltració il·legal en organitzacions juvenils i l'espionatge, que és un escàndol de nivell mundial.
Per què creu que s'ha triat Barcelona per celebrar aquesta cimera?
És fonamentalment una operació de màrqueting. Com sabeu de sobres, s'està parlant més del lloc que del contingut de la cimera, que passa a un segon pla. El que prima és la voluntat de l'Estat espanyol de demostrar que no existeix conflicte, que hi ha normalitat. I el que volem denunciar és que no existeix normalitat democràtica justament per la vulneració sistemàtica de l'Estat espanyol.
La manifestació no podrà arribar ni a les columnes de Puig i Cadafalch. La imatge pot quedar desdibuixada?
No estranya que la voluntat sigui allunyar l'espai de la protesta del focus on es realitza la cimera. De fet, cada vegada que el govern espanyol o el Borbó ve a fer un acte a Catalunya, sempre hi ha la pretensió d'allunyar la protesta, que és una manera d'erosionar el legítim dret de protesta. Però a nosaltres això no ens preocupa; sigui on sigui, on Interior ens permeti manifestar-nos, el que volem és aplegar el màxim de gent per denunciar i reivindicar.
Amb la col·laboració dels Mossos, que ha dissenyat el cordó de seguretat...
No ens preocupa massa. Mai no deixarem d'exercir drets fonamentals. El dret de protesta és la via de canalitzar l'expressió de la ciutadania. Nosaltres voldríem que no passés aquesta bunquerització que sempre desplega el govern espanyol a Catalunya. Sabem que és la seva forma de visibilitzar el que pretendria: que no existeix discrepància ni protesta. Però nosaltres ho farem, tant si ens permeten estar a les portes del MNAC, com a la plataforma de les quatre columnes, com a la font de plaça d'Espanya o com si haguéssim d'anar a Montjuïc. La protesta l'exercirem i volem que sigui massiva, perquè és unitària i transversal.
Una manifestació per dir que "no s'ha acabat". I després, què?
És un missatge al govern espanyol, però també als ciutadans de l'Estat i al món, que el conflicte polític continua obert. Demostrar la capacitat i potència d'un moviment que té sensibilitats molt diverses i que s'expressa aplegats al voltant d'un objectiu comú. I que encara hi ha conflicte polític i no s'ha abordat la solució per via democràtica. Que és un imperatiu del Consell d'Europa a l'Estat espanyol: aquí tenen un conflicte polític, resolguin-lo per vies democràtiques.
No és tornar a allò de "el món ens mira" de 2017?
No, no. És una evidència que, en una cimera entre el president del govern espanyol i el president francès, hi ha un component internacional. Hi haurà corresponsals internacionals que seguiran la cimera. És utilitzar una plataforma que ens serveixen en safata de plata. I evidentment l'utilitzarem com l'hem utilitzat sempre.
"No estranya que la voluntat sigui allunyar l'espai de la protesta del focus on es realitza la cimera, que és una manera d'erosionar el legítim dret de protesta"
Sí que sembla que l'independentisme està en una fase més reactiva que proactiva...
Sí. Això demostra també la vitalitat i vigilància que fa el moviment respecte de la vulneració sistemàtica i d'operacions de màrqueting que pretenen donar per bo un fake. Per això subratllem que també té un element constructiu i propositiu, que és que el moviment continua viu, que aquí hi ha un conflicte polític que s'ha de resoldre. Aquesta és la part propositiva. I això no s'està fent.
I què caldria?
Caldria que allò que el govern de l'Estat espanyol té com a exigència, que és resoldre els problemes, ho abordés de la forma que proposés. No hi ha hagut ni una sola proposta per part del govern espanyol a l'hora d'abordar democràticament el conflicte polític, sinó una manera de dir "no hi ha conflicte polític". Sí que n'hi ha, de conflicte. Per molt que s'insisteixi que no hi ha un problema, aquest no s'elimina.
Hi ha hagut indults, reforma del Codi Penal i s'han resolt situacions particulars. Hi ha risc de normalització de la repressió i estancament del conflicte? Ja veiem Pedro Sánchez donant per liquidat el diàleg.
Aquesta és la seva estratègia: petits gestos --que no són iniciativa espontània del govern espanyol sinó per la pressió de les institucions europees--, per intentar fer veure que es resol el conflicte polític. No: el conflicte s'aborda resolent-lo d'una forma democràtica. Aquestes mesures pal·liatives, que són sempre individuals i afecten molt poques persones, no encarrilen el conflicte polític cap a la seva resolució.
Però sí que poden ser efectives aquestes operacions.
Són efectives perquè un indult permet que els presos polítics surtin al carrer. Però són solucions individuals a nou persones. Nosaltres insistim que hi ha més de 500 persones amb causes obertes, pendents de judici, acusades per exercir drets fonamentals. Això reclama una solució col·lectiva, com des d'Òmnium fa tres anys que reclamem: l'amnistia. Seria el reconeixement que l'Estat s'ha passat de frenada en la seva estratègia repressiva.
Però no hi ha un risc que qualli aquesta estratègia de normalització?
Per nosaltres, la manifestació de demà és la prova que no qualla, que la societat catalana de forma molt àmpliament majoritària i articulada a través d'organitzacions denuncia que continua havent-hi un problema d'unes dimensions gegantines. Si parlem quantitativament, no té comparatiu amb cap altre Estat democràtic de la Unió Europea.
A la manifestació hi assisteix ERC, després de l'ambient hostil que es va veure a la Diada i al desè aniversari de l'1-O. També vostè va ser escridassat en l'últim cas. Es poden repetir escenes com aquestes?
Nosaltres no hi comptem. De fet, escenes com les que es van produir en algunes mobilitzacions passades són indici de la situació de paràlisi i bloqueig que viu el moviment. I estem articulant formes per tornar a aplegar-nos. Per nosaltres la notícia és que aquesta manifestació sigui unitària i transversal, l'impulsen les principals entitats del moviment independentista i més de trenta organitzacions de la societat civil. Des de CIEMEN fins a l'organització juvenil Batec, des de sindicats fins a la Cambra. Simplement, la convocatòria ja és un èxit davant del que clarament és una provocació.
"Escenes d'algunes mobilitzacions passades són indici de la situació de paràlisi i bloqueig que viu el moviment"
Quedaria desdibuixada si es produïssin escridassades o escenes com la d'aquests mesos?
Esperem que hi hagi unes grans escridassades contra el govern espanyol, contra els representants de l'Estat que pretenen mostrar que hi ha normalitat democràtica. Esperem que sigui una manifestació molt sorollosa en contra del que ens aplega allà. Més enllà d'això, les escridassades sempre són motiu de discrepàncies. La concentració de demà és una gran discrepància respecte de la voluntat de l'Estat espanyol.
Però també és probable que hi hagi "discrepància" entre independentistes a la manifestació.
És possible, perquè és expressió una mica de l'estat de la qüestió. Però el gran focus que totes les organitzacions tenim posat és contra l'objectiu de la cimera.
L'ANC també està apuntant contra el Govern i contra el president Aragonès.
Cada organització té la seva estratègia molt concreta, però a Òmnium ens agrada allò que té de comú la mobilització. I en aquest sentit hi ha una unanimitat absoluta: volem denunciar l'operació de màrqueting del govern espanyol i volem demostrar que volem resoldre el conflicte per la via democràtica.
O sigui, no hauria d'anar contra altres independentistes.
Nosaltres no creiem que la forma de lluitar per les nostres reivindicacions sigui l'enfrontament entre les discrepàncies legítimes que hi ha d'accent entre les diferents organitzacions.
Entén la presència del president Aragonès al MNAC?
Nosaltres sempre hem dit que som agents de la societat civil i que la nostra responsabilitat i obligació és articular, vertebrar, mobilitzar. I en això dediquem totes les nostres energies. Nosaltres no entrem en la dinàmica parlamentària del que faci cadascú dels altres agents, perquè no som un partit polític. Posem el focus en allò que ens interessa per aquest dijous: que la mobilització sigui un èxit i una bona arrencada del 2023, com estem convençuts que serà.
És la màxima autoritat del país i anirà allà a saludar dos presidents d'Estats i marxarà...
Insisteixo en la resposta anterior: som organitzacions de la societat civil. No som un partit polític. No participem en les institucions. El nostre treball està als carrers i en això dediquem totes les nostres energies.
Però sí que Òmnium fa política...
Evidentment.
Preferirien que fos al carrer amb vostès?
Insistim: nosaltres som organitzacions de la societat civil i assumim la responsabilitat que ens pertoca. Ja és un repte important. Tot contribueix a la desmobilització: per ser un dijous feiner a primera hora. Amb tots aquests inconvenients, que volen afavorir que la gent se n'oblidi, nosaltres creiem que hi ha una molt forta massa social que no hi està d'acord.
"No contemplem que la manifestació acabi novament en fractura; seria un error"
S'han refet les relacions amb l'ANC? El passat desembre Òmnium no va sumar-se a la manifestació contra la reforma del Codi Penal perquè no volia contribuir a la "confrontació" entre independentistes.
No s'ha refet res en el sentit que no hi havia res malmès. Fins i tot en el moment en què nosaltres com a entitat vam decidir no participar en una mobilització concreta, estàvem mantenint les relacions com sempre han estat: molt fluides. Tenim obertes bilaterals estables. Continuem treballant. La mobilització d'aquest dijous és una altra prova de la voluntat de continuar treballant plegats. Compartim objectius comuns al 100%. Ens diferenciem en algunes estratègies concretes. Per això som dues entitats diferents, però companyes i en el mateix vaixell.
Per la Diada ja va parlar de refer la unitat estratègica. Quatre mesos després, l'independentisme hi és més a prop o més lluny?
Més a prop, més a prop. Nosaltres, i no som els únics, estem treballant, molt sovint fora de focus ni fent-ne publicitat, construint ponts i canviant les condicions que han impedit durant aquests anys que ens asseguéssim per trobar objectius compartits. I som molt optimistes, perquè hi ha una voluntat molt compartida per tots els agents: que és imprescindible capgirar la tendència en què estàvem instal·lats aquests anys. Ho veiem amb un optimisme moderat.
Però sí que hi ha discursos, com el de l'ANC, que amenaça amb una llista "cívica" i una retòrica "antipartits", terme que ha fet servir vostè.
Totes les estratègies de tots els agents són legítimes, només faltaria, en la mesura que expressen la voluntat de la seva base social. Nosaltres estem en una altra estratègia diferent. I és raonable, perquè, si no, ens fusionaríem com una única entitat. Òmnium té seixanta anys d'història, treballa per la llengua, pel foment de la cultura, té una estratègia internacional molt definida. La diversitat d'objectius estratègics dins del moviment no només és legítima, sinó que és bona. L'important és com, més enllà de les diferències, som capaços d'aplegar-nos.
La mobilització és una oportunitat per obrir el nou cicle que va reivindicar durant la Diada?
Absolutament. Acabem el 2022 amb la constatació de mobilitzacions amb una certa tendència a la fractura i la discrepància interna. Aquesta mobilització és una molt bona manera de començar el 2023 en allò que estem reclamant no només nosaltres: l'obertura d'un nou cicle guanyador, il·lusionador, que posi l'èmfasi en les coses que tenim en comú més que en les discrepàncies legítimes.
Seria un error si acabés novament en fractura?
Sí. Nosaltres no contemplem aquest escenari. Creiem que serà un èxit a l'hora de visualitzar les més de trenta organitzacions que convoquem a concentrar-nos.