Xavier Pellicer: "Els Mossos tenen un poder capaç de desestabilitzar el Govern"

La setmana que Joan Fuster compliria cent anys són molts els aforismes rescatats. Com aquell que diu que "tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres". Una màxima que Xavier Pellicer (Sabadell, 1983), diputat de la CUP al Parlament de Catalunya, podria enviar perfectament al conseller Joan Ignasi Elena la mateixa setmana que ha estat reprovat. En una extensa entrevista amb ElNacional.cat, l'exportaveu d'Alerta Solidària evita posar en qüestió el càrrec del titular d'Interior. Però sí que constata que "queda molt lluny dels compromisos de mínims" que van assolir al principi de la legislatura i li reclama més valentia davant dels "forats negres" al cos de Mossos d'Esquadra, que considera un contrapoder fàctic. Uns problemes de fons que el parlamentari anticapitalista espera que s'abordin divendres que ve a la comissió d'estudi del model policial, quan es votaran les conclusions. Les seves les va estar redactant fins a la matinada i inclouen la dissolució la BRIMO i l'ARRO, la prohibició de les bales de foam o una comissió d'investigació sobre la Comissaria d'Informació. Pel que fa als pressupostos de la Generalitat, cap novetat a la vista: no preveuen asseure's amb el Govern perquè res no ha canviat.

Aquesta setmana el conseller Elena ha estat reprovat pel Parlament. La CUP hi ha votat en contra. Creu que està a l'altura de les seves responsabilitats?
La reprovació no és neutra. Ve d'una proposta del PSC, que està fent de portaveu dels sindicats policials i d'un quart poder, els cossos policials, que vol evitar qualsevol canvi, per mínim que sigui, i condicionar les polítiques públiques. No entrem en el joc del PSC. Nosaltres plantegem que s'han de fer canvis profunds dins del cos de Mossos d'Esquadra i del Departament d'Interior. El que s'ha fet fins ara està a l'altura dels compromisos de mínims que s'havien contret? No. S'hauria d'anar molt més enllà. S'hauria d'aturar qüestions com enviar ordre pública de desnonaments o no aplicar la llei mordassa, que són aquests compromisos de mínims. Queda molt lluny de les expectatives inicials de la legislatura.

Les explicacions de la crisi dels Mossos donades són suficients?
No és una qüestió de noms o de qui dirigeix el cos. La qüestió són les polítiques públiques que ha de fixar el Govern i l'obligació d'obediència que té qualsevol funcionari de l'administració. Aquest és el focus de la qüestió. Sortir d'aquí és fruit d'un interès de determinats sectors del cos que volen dirigir ells les polítiques públiques. Per tant, des de la discrepància en moltes de les accions dutes a terme, un Govern està per governar. Han de ser més clars explicant quins problemes hi ha al Departament si volen fer qualsevol canvi, si hi ha uns impediments clars, si hi ha unes ingerències policials en decisions polítiques. No han estat clars ni per part del Departament ni per part del Govern. És una qüestió prou greu perquè el mateix president de la Generalitat expliqui quines problemàtiques hi ha, que són històriques. Ja va passar el 2005-2006, quan, pel simple fet de posar càmeres en comissaries amb moltes denúncies de maltractaments, va haver-hi una rebel·lió dins del cos i actuacions brutals al carrer.

Ara mateix estan fora de control polític?
Determinades àrees del cos de Mossos d'Esquadra estan fora de control polític. Hi ha forats negres, perquè no hi ha cap mena de possibilitat de fiscalització, de control polític i ciutadà, de les actuacions. Un exemple clar és la Comissaria d'Informació. Compareixen al Parlament i no responen a cap de les preguntes que fem sobre seguiments i fitxers ideològics, sobre l'acumulació de dades, sobre si disposen de softwares com Pegasus o tecnologies de reconeixement facial... L'últim exemple, un cas d'identitats suplantades, en el qual un agent dels Mossos està acusat de falsejar seixanta correus electrònics d'organitzacions, inclosa la CUP, i utilitzar DNI d'altres persones. Són fets gravíssims d'espionatge que inclouen partits dins l'arc parlamentari. Un altre exemple és quan el 2017 intenten destruir material en una deixalleria. D'allà n'extreuen més de 500 arxius de casals populars, de moviments populars, una acta d'un Consell Polític de la CUP, una acta d'una reunió del grup parlamentari... És un forat negre clar: una Comissaria d'Informació que investiga i persegueix per motius ideològics amb investigacions prospectives i sense cap mena de control.

"Determinades àrees del cos de Mossos d'Esquadra estan fora de control polític"

També hi ha forats negres a l'ordre públic?
Encara no s'ha pogut identificar el responsable que va buidar l'ull a Esther Quintana amb una pilota de goma. El cos va presentar davant dels tribunals fins a cinc versions diferents. I no s'ha esclarit què ha passat encara. Això ha passat en molts altres casos en què ha estat impossible trobar els responsables de les males praxis policials. La conclusió és molt clara: hi ha una absoluta impunitat i no hi ha una capacitat o una voluntat ni de generar garanties de no repetició ni de generar responsabilitats. 

I per què creu que el Govern no hi fa res? Perquè no pot o perquè no vol?
En determinats períodes polítics ja ha interessat que els Mossos anessin fins a la llei i més enllà, com va dir un antic conseller d'Interior, per aturar la mobilització i la dissidència. Perquè al final estan treballant per evitar que hi hagi canvis i que es retallin privilegis. En altres períodes s'ha entrat en una contradicció flagrant entre les consignes polítiques que donava el Govern de torn --que es mobilitzés i "apretés"-- i les actuacions policials que hi havia després. I una altra qüestió: quan tu dotes de poder un cos de fins a 20.000 funcionaris armats i els permets una cultura absolutament corporativa, generes un missatge d'absoluta impunitat. Aquest cos té un poder real i efectiu capaç de desestabilitzar el Govern de torn. I voler enfrontar aquesta qüestió té una sèrie de conseqüències pràctiques i s'han d'assumir uns costos. Si no s'enfronta, cada cop anirà a més i cada cop serà pitjor.

Estem parlant d'un Govern que diu ser progressista...
Haurem de veure quins acords surten de la comissió d'estudi del model policial. Si en surt el mecanisme extern de control independent de les actuacions policials, seria un pas endavant. Una altra proposta és que es creï una comissió d'investigació sobre la Comissaria d'Informació per esclarir tots els casos que han quedat al tinter. O dissoldre l'actual model d'ordre públic. Per una raó política: el model d'ordre públic català està obsolet. Les actuacions que fan vulneren drets de forma sistemàtica i el seu paper és el de persecució, escarment i dissuasió de la protesta. Això en una societat democràtica no es pot tolerar. I per una raó operativa que ens va donar el mateix director de la Policia: de les 250.000 hores que fan, només 25.000 es destinen a tasques d'ordre públic. Gairebé un 90% de les tasques que fan aquests agents militaritzats, amb armes perilloses, no hi tenen a veure. Per què necessitem una ARRO o una BRIMO actuant fora del seu àmbit especialitzat? Es fa més que evident que el que cal ara mateix és dissoldre-les i plantejar com s'aborda l'ordre públic.
 

Es dissol la BRIMO. Es dissol l'ARRO. I què s'hi posa en el seu lloc?
S'ha d'abordar la qüestió. Per un 90% dels casos no tindrem cap mena de problema. Busquem el 10% restant i mirem com s'aborda. Nosaltres pensem que gran part de les mobilitzacions que acaben en situacions d'enfrontament i violència venen provocades per la mateixa actuació de la policia. I que gran part de la problemàtica social derivada d'això ja vindria desescalada sense aquesta dialèctica. Hi ha una altra part que és anar a veure quin és el motiu de fons de les protestes. Per què passen? Quin paper ha de tenir el Govern de la Generalitat? Per què es deté un raper per les seves lletres, requerit per l'Audiència Nacional? Per què s'ha d'actuar, malgrat que hi hagi una ordre judicial, per fer fora una família d'un habitatge propietat d'un gran fons voltor? Aquestes actuacions no s'han de fer. Anem a l'arrel del problema, que és la necessitat de dissolució, i després ja plantejarem altres propostes concretes a situacions concretes. I hem de tenir clar que una societat 100% segura no existeix, per molt que anem sumant més policia i més armes.

Però es dissolen els cossos d'ordre públic i no se'n crea cap de nou. Totes les policies del món en tenen.
Bé, haurem de veure quin és el model. Però, en qualsevol cas, aquest no és el nostre model. Ha generat més problemes que solucions. Els costos són molt superiors als beneficis. Per això, dissolem aquest cos. Tenim totes les respostes? No. Les té el govern més militaritzat del món? Tampoc. 

"Ara mateix cal dissoldre la BRIMO i l'ARRO i plantejar com s'aborda l'ordre públic"

Un altre element que posen damunt la taula: prohibició de les bales de foam i de les pistoles Taser.
El 2013 es va arribar a un consens fruit de la lesió a Esther Quintana: que cap més ciutadà de Catalunya podia perdre l'ull per una actuació policial. Això va portar a prohibir les pilotes de goma i utilitzar els projectils de foam. Deu anys després s'ha vist que les conseqüències han estat igual o pitjors. Sis persones han patit lesions molt greus, amputacions o pèrdues d'ull. Documentades. I molts altres casos que no s'han pogut documentar degudament. És una arma de destrucció massiva que no es pot emprar contra la mobilització. Les pistoles Taser és un instrument que no es pot utilitzar per com s'està utilitzant i per les conseqüències que té. Si analitzem els casos en què s'ha utilitzat, hem pogut veure casos de persones amb malalties mentals. A més a més, estudis internacionals assenyalen que el nivell de lesivitat o de risc de mortalitat és molt elevat. I el fet de dotar de més armes fa que s'utilitzin de forma més generalitzada i que hi hagi conseqüències molt pitjors per a la població.

Hi haurà consens per a prohibir aquestes armes?
La majoria parlamentària veu que hi ha un problema amb l'ús d'aquestes armes. Fins i tot posant els protocols més estrictes en compliment de drets fonamentals. Per nosaltres, els riscos són tan elevats que són absolutament inassumibles. Altres partits plantegen que s'han d'endurir els protocols. El consens està en la lesivitat d'aquestes armes i la necessitat de suspendre-les temporalment, deixar-les d'utilitzar o buscar substitutius. Veurem fins on s'arriba.

I amb la Comissaria d'Informació, què s'ha de fer?
Hi ha una qüestió: l'ús de recursos per l'espionatge. Hi ha una sèrie de preguntes que no han respost ni el Departament d'Interior ni la Comissaria d'Informació: a qui s'investiga, per què s'investiga, qui fixa les prioritats, si totes les investigacions són amb ordre judicial (que sabem que no és així), qui les ordena, quines dades acumulen. El primer que s'ha de fer és constatar que no hi ha cap control dins la Comissaria d'Informació que sigui efectiu. El mateix responsable diu que només rep un control directe per part de Fiscalia i dels jutjats. I en els casos que no estan ni a Fiscalia ni als jutjats, qui autoritza les investigacions?

Què els responen?
Ens diuen: nosaltres decidim quines són les prioritats d'acord amb el nostre decret d'estructura, que diu que la nostra funció és investigar organitzacions criminals, delictes violents i una sèrie d'objectius vagues que els donen un marge absolut per dedicar-se a allò que aquells agents consideren que són els riscos. Es constata que la Comissaria ha fet acció política i espionatge polític.

I a partir d'aquestes constatacions, què s'hi fa?
Generar garanties de no repetició, de depuració de responsabilitats i de control democràtic. Una cosa és utilitzar recursos davant una qüestió perillosa com el gihadisme, el terrorisme d'extrema dreta o les grans màfies. Però destinar recursos a l'espionatge d'alternatives polítiques, col·lectius i moviments socials és corrupció i persecució ideològica i posa en qüestió els mateixos fonaments democràtics. Per això proposem una comissió d'investigació i modificacions en el decret d'estructura dels Mossos d'Esquadra. No ens sembla acceptable ni democràtic que contempli que la seva activitat és analitzar la conflictivitat laboral, social i institucional, com posa l'article 48.

Els Mossos fan espionatge polític pel seu compte?
Qui ho ordena, si no? Hi ha algun responsable polític que ho ordena? Tots ens diuen que no. Per tant, si no ho ordenen els responsables polítics i l'únic control que tenen és judicial i de la Fiscalia, però no engloba la totalitat de la seva investigació... Gran part de la seva investigació és prospectiva. Hem vist casos on la mateixa Comissaria d'Informació, sense ordre judicial, comença a actuar motu proprio contra col·lectius anarquistes. Munta un sumari, el trasllada a l'Audiència Nacional, inicia una operació antiterrorista que acaba amb presó de militants durant diversos mesos i al final s'arxiva la causa. És el cas Pandora, és el cas Piñata. Qui va ordenar això? Aquí cal una comissió d'investigació. Si ho va ordenar el conseller de torn, se'n deriven responsabilitats polítiques. Si no ho va ordenar, actuen amb absoluta autonomia. Si el 2023 se'ls posa al cap que el principal perill són els mitjans de comunicació, qui els impedirà iniciar una investigació? Veient l'històric se'ns fa difícil creure que hi ha controls efectius.

I també hi ha el cas Mambo, d'espionatge massiu de la policia espanyola a l'esquerra independentista, inclòs vostè. Què en sap?
De moment el que sabem és allò que els advocats d'Alerta Solidària i el grup de suport del 23-S han pogut anar rascant. A partir d'una sèrie de recursos vam poder accedir parcialment a les peces anteriors. I allà es veia com hi havia una sèrie d'investigacions contra membres dels CDR, contra persones de l'esquerra independentista i contra un gran nombre independentistes. En el meu cas concret i d'altres persones, apareixem allà com un bolet al sumari d'investigació sense cap mena de justificació. Es diu que se'ns ha d'investigar per terrorisme. Per què? Per ser militant i portaveu d'Alerta Solidària. 

"La Comissaria d'Informació investiga i persegueix per motius ideològics amb investigacions prospectives i sense cap mena de control"

El van investigar per terrorisme?
Sí. En un sumari amb pròrrogues successives de tres mesos i on posa quan comença i no quan acaba. Actualment, podria continuar investigat en un altre sumari o en aquest mateix. Hi ha uns agents policials que sol·liciten que se'm continuï investigant per terrorisme perquè diuen que participo del govern municipal de la Crida per Sabadell, sense ser-ne regidor ni membre, perquè he fet una xerrada antirepressiva no sé on, perquè participo del casal independentista Can Capablanca. I això, per part dels investigadors, és motiu suficient per sol·licitar el bolcat total de les meves dades personals del telèfon, del correu electrònic. Aquest és el nivell de garanties: una investigació prospectiva, on no se'm relaciona amb cap fet concret presumptament delictiu. Si no entrem en una concepció que ser independentista és un delicte. És una anècdota, en el mal sentit de la paraula, perquè és un cas de la seixantena de persones que surten allà.

I com actua davant d'això?
Hem demanat personar-nos en aquest cas a l'Audiència Nacional. Que se'ns expliqui si se'm continua investigant i sota quins motius. Perquè gran part del que es pot veure en aquest sumari és que hi ha una part que desapareix i que hi ha altres peces que se'n poden derivar que no fan públiques. Hem demanat que se'm tingui personat com a part en qualsevol procediment que hi hagi contra mi o la resta de persones. En aquesta batalla estem. 

Molt lluny de justícia o reparació...
Ni hi és ni se l'espera. A més a més, en tots aquests procediments veiem com hi ha l'extrema dreta personada i també pot tenir accés a totes aquestes dades que se t'estan robant. Hi ha una part de justícia i reparació que és complicada de fer. Quina confiança tens en tota una sèrie d'acusacions que actuen políticament, amb una agenda política molt clara: il·legalitzar-nos, acabar amb nosaltres? Ja sabem com se les gasta l'extrema dreta a l'Estat espanyol. I alhora amb jutges que autoritzen sense cap mena de pudor qualsevol investigació que digui la fiscalia de torn, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. 

Com veu el nou protocol de desnonaments dels Mossos?
No resol el problema d'arrel. I no va a l'enfocament que plantegem i que a l'inici de la legislatura tant ERC com Junts s'havien compromès com a mínim a explorar: garantia de drets materials com l'habitatge, anant fins als límits de la legislació de l'Estat, i confrontar-lo per a garantir aquests drets. Per nosaltres aquest era el leitmotiv de la legislatura i és el que no s'ha volgut fer. Això passava per aturar qualsevol mena de col·laboració en els desnonaments de famílies vulnerables. Això podia generar que hi hagués un Govern, un Parlament i una societat alineades, desemmascarar que l'Estat no vol garantir els drets i que l'única via era la via independentista a través de la conquesta de drets socials.

Sí que es retira la BRIMO en algunes situacions...
El protocol el que fa és intentar rascar els límits i marges d'actuació per intentar evitar certes situacions que fan mal a la vista o no agraden a la societat catalana, sense qüestionar les desigualtats socials. És un pedaç, però no dona resposta a les necessitats de la població. Es queda curt i no resol la qüestió de fons.

Vostè prové del moviment antirepressiu. Què li falla a la reforma de la sedició?
La torna. La sedició és un delicte que no hauria de tenir cabuda en cap Codi Penal. Els tribunals belgues ho deixen ben clar. Però el govern del PSOE i Podemos fa una torna, que és una modificació del delicte de desordres públics. I empitjoren la situació penal futura de moltes persones que es mobilitzin i manifestin. És inassumible. Moltes persones que podien eludir presó, ara quedarà a criteri dels jutges que la pena mínima ja estigui als tres anys i l'entrada a presó sigui directa i inevitable. Aquesta torna és un missatge claríssim a la mobilització independentista, a la mobilització per un habitatge digne i a qualsevol mobilització: si us mobilitzeu, farem tot el que puguem perquè entreu a presó. I li falla un fals marc de desjudicialització i de normalització de relacions entre dos governs, quan hi ha un que espia l'altre, que continua perseguint i represaliant. 

"El Govern sap perfectament com ho ha de fer si vol parlar amb la CUP de pressupostos. La qüestió és que no li interessa"

ERC rebat que no s'afecta el dret a protesta, que ningú veurà empitjorada la seva situació...
ERC fa un mal servei bunqueritzant-se i tancant-se en banda davant del que diu el moviment per l'habitatge, el moviment ecologista, les entitats independentistes i el conjunt de la societat mobilitzada. El que hauria de fer ERC és parar l'orella, escoltar tots aquests sectors que són els que pateixen les modificacions del Codi Penal. No tindria cap sentit que totes aquestes entitats tinguessin res en contra d'una reforma del Codi Penal que els millorés la situació. I més en un context en què segurament vindran mobilitzacions brutals per la situació de precarietat.

Per què creu que ho han acceptat?
Primer, hi ha un marc de normalització de relacions. Segon, hi ha la derogació d'un delicte, el de sedició, que hi és. I tercer, hi ha una torna inassumible que posa ERC en una tessitura. Han pres una posició equivocada. Hi ha un consens absolut en la societat catalana, que s'ha de derogar el delicte de sedició. Però no d'aquesta manera ni a aquest cost. Estem parlant d'un delicte, el de desordres, que ha afectat desenes de persones i que ara pot afectar centenars o milers. 

Com actuarà la CUP davant d'aquesta reforma? L'intentarà frenar? L'esmenarà?
El que no podem acceptar és aquesta reforma. Si situen els desordres dins l'equació, la nostra posició és clara. A partir d'aquí, és important treballar de la mà de tots aquests sectors socials que han posat la veu d'alarma i intentar avortar-la. 

Parlem de pressupostos. Per què ni tan sols s'asseuen a parlar amb el Govern?
No hem descartat asseure'ns a parlar de pressupostos. El que hem traslladat és que no participarem d'un espectacle que no es correspon amb la realitat...

Els comuns ja hi estan parlant, han establert un marc de negociació i estan abordant qüestions concretes...
Sí, en el marc d'uns pressupostos que responen als socis prioritaris del Govern fins al moment, que han estat el PSC i els comuns. Estan als antípodes de les necessitats d'aquest país i, per tant, de les propostes de la CUP. El Govern sap perfectament què ha de fer si vol seure amb la CUP a parlar de pressupostos: un gir de 180 graus, aturar la falsa normalització de les relacions amb l'Estat i començar a fixar polítiques de fons de transformació del país. Si és així, nosaltres ja vam dir que estàvem disposats a fer-ho. Nosaltres no ens hem mogut. El que no farem és legitimar certs relats frívols com el "Govern del 80%".

Sí que hi ha veus dins la CUP que demanen més mà allargada, que s'impliqui més.
La implicació i la mà allargada per part nostra és total. El que passa és que, per part del Govern, la mà allargada és simbòlica i no real. Hi ha hagut un relat que som els socis prioritaris. Però al debat de política general vam presentar quinze propostes i ens les va tombar pràcticament totes. No entrarem en un joc tacticista que no respon amb la realitat dels fets. El Govern sap perfectament com ho ha de fer si vol parlar amb la CUP de pressupostos, de garantir el dret a un habitatge digne o d'avançar en l'autodeterminació. La qüestió és que no li interessa.